El fracàs social i polític amenaça l’escola
M’acaben d’enviar un grapat de notícies sobre educació publicades en diversos diaris. Quan l’escola ix als diaris, ai, el titular que ens acompanya els darrers setanta anys ja el coneixem, en la major part dels casos. L’escola és un fracàs, no sabem fer res, som al furgó de cua, dels mestres ja ho sabeu, no podem esperar-ne gaire…
Les estadístiques que acompanyen les notícies tampoc no enganyen: València és a la cua dels resultats. Pel que fa a Europa, encara som més a la cua. L’abandonament escolar, el fracàs, la no entensa política, la manca de recursos, raons que no expliquen res de nou, però que tampoc no contribueixen a deixar treballar, si és que volem continuar treballant. Perquè llegits en fred, tots aquests titulars aplegats en un pdf, fan feredat més que no aquell volcà tan difícil de llegir-li el nom.
Però, què proposen per sargir el forat, polítics, govern, oposició, bisbes i afebrats de la notícia fàcil? Més uniformitat, menys autonomia a les escoles, menys autogestió econòmica i pedagògica, més programes iguals per tothom, i tot el serial d’una escola tradicional com fa setanta anys que patim (si és que no la sabem driblar). Vaja, que per adobar el seu fracàs polític i social, ens recomanen de fer el contrari que fan els finlandesos. Exactament el contrari. I ves que són aquells que van apostar pel coneixement fa molts anys; dic jo, que n’han de saber, al nord, que els estudis i els resultats no enganyen.
Ací, com si sentírem ploure. Més retalls per a l’autonomia dels centres, menys atendre la diversitat, menys autonomia als equips directius, menys d’això i més d’allò: que és més espanya, més programes comuns, més unificats, més uniformats i catòlics: per ells, o tots idiotes i espanyols o tots fracassats. Que no n’aprenen, ni volen aprendre.
Què els fa por, realment?, la llibertat. Aquests del PP i del PSOE encara no han superat l’Eric From dels vuitanta, i a curt termini, les seues decisions empitjoraran més les coses.
[encara sort que hi ha aquell tòpic que diu que, les estadístiques, són més falses encara que no les mentides pures. Mentrestant, l’escola a tremolar.]