NOCTURNES DELS DIMECRES 18.11.2009
Per Joan Lladó
Quan hom té la possibilitat d’escapar-se, encara que sigui per un parell d’hores, d’aquesta immensa mar de llàgrimes, de la crisi, de la frenètica cursa diària, del telèfon de la feina, del trànsit, de les rotondes, dels ineptes, dels egoistes, i pot capbussar-se a la nit en els nostres i propers boscos i suar a voluntat, xalar amb els amics, caure, riure, mofar-se del mort i de qui el vetlla, pujar-baixar, baixar-pujar,
esgarrinxar-se amb esbarzers o romagueres, veure conills, pocs, alguna guineu, cada vegada més, menjar cireres, ara n’és època, sentir el batec del cor, els esbufecs del company, veure des de les nostres privilegiades talaies i grans balconades, com a vista d’ocell, els ataronjats pobles i ciutats, el cuc de l’autopista, aleshores, aquest hom s’infla de pau i s’injecta d’energia.
Gràcies per la paciència que han de tenir els meus propers.
Si noi sí, aquestes sortides dels dimecres son fantàstiques. Amb el respecte que hem feien fa un temps !!! Es clar que els nostres llumets hi han ajudat molt a poder gaudir plenament, sobretot a les baixades. Bé que per a molts anys en poguem gaudir…..Ahhhhh només una coseta,els esbufecs i els batecs del cor, bufff els teus noi ja miraré de sentir-los perque fins el moment… només escolto els meus, collons… je, je..!!!!