BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Som mes de 400 entre ells; en Carles, en Quimet (enganyat a darrera hora, “gracies” a la baixa d’en Sebas) i jo. La sortida, com sempre, com esperitats, desprès tothom es va col·locant a la seva posició. Sortim de Monistrol, flaquegem per un corriol ciclabe  que transcorre a nivell, deixem enrere la “flamant” nova estació del cremallera i resseguint diferents trams de pistes anem enfilant-nos.

Passem prop del Piteu  i comencem un altre tram de sender que ressegueix tot un espero que ens du fins el revolt de la Paella, Coll de Molella i sense adonar-nos ja som a Santa Cecília. Aquí, tot i que ja em pujat un tros comença el tram interessant i temut de la cursa. La canal de Sant Jeroni, força desfigurada des de l’enèsima esllavissada, es converteix en una corrua de colors, amb algun tram perillós, per la caiguda que provoquen alguns corredors, anem enfilant-nos con podem, sense córrer gaire, millor dit caminant.

Arribats a l’ermita de Sant Jeroni, comencem a trobar corredors que ja baixen, em creuo amb en Carles a les escales de Sant Jeroni, fa bona cara tot i el que sempre es queixa, sembla que la natació li va força be. Volta a la taula del cim, una mirada llunyana als Pirineus emblanquinats, i cap a baix, em trobo al Quim Farrero treballant faig unes posturetes per una foto, a veure si em treu al Trail. El tram del Torrent de Santa Maria es un tram força ràpid i molt agradable, quins records de joventut amb la motxilla plena de ferros, nits al ras, baumes, festes…..

Tornant a la realitat ja porto mes de mitja cursa quan passem pel Pas del Trencabarrals, i com qui no vol la cosa ens plantem a Sant Joan, quatre ganyips i repetxo on em trobo amb en Josep Batlle, un gran escalador i amic, que feia força temps que no coincidíem, en expliquen quatre batalletes mentre anem corrent cara avall per un seguit de corriols plens de pedres. La Santa Cova es el darrer tram de pujada, on ens trobem amb la fauna habitual que volta pel centre espiritual de Catalunya, que per cert segueix ple de merda com sempre, serà que els capellans no guanyen prou i no podem pagar la neteja?. Arriben al camí dels ¾ ara si baixada fins a Monistrol. Al final amb uns temps prou dignes  arribem a meta. Per ser la primera de l’any no esta gens malament. La propera el Burriac, a veure si algú mes s’anima.