ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARA NO SOM SUBJECTE POLÍTIC

Sense categoria
Es curiós veure com es pot anul·lar una simple declaració d’intencions, i encara més quan prové d’un Tribunal Polític tant allunyat del que podríem considerar la separació de poders i on el poder judicial queda arraconat sense remei. Ens diuen que no som subjecte polític, i alguns s’han afanyat a demanar que tot el procés hauria de quedar tancat al calaix per haver eliminat el principi. Davant tanta misèria, el Parlament no pensa retirar la Declaració dels documents oficials, i moltes veus amb tota la lògica del món opinen que no ens afecta en absolut. Volen posar una mordassa a un poble amb tàctiques molt allunyades d’una democràcia normal, i com diu en Xevi Xirgo en el seu escrit, un altre cop de porta. Si de cas nosaltres anem passant ja que tenim molt clar el que som i el que volem ser, sense cap Tribunal pel mig.

Un altre cop de porta

Xevi Xirgo Teixidor

La sentència del TC d’ahir, vaja quina novetat, torna a ser un cop de porta. No té cap efecte pràctic (la declaració de sobirania del Parlament ja estava suspesa de feia mesos), és del tot absurda i es contradiu en la seva argumentació, però torna a ser tota una declaració de principis: en resum, que no ens donaran ni aigua. Catalunya no és cap subjecte polític sobirà, diuen ells. Però jo em pregunto: i com carai es pot prohibir això? Com ens poden prohibir que tot un poble se senti com se sent? Com es pot prohibir que una immensa majoria del Parlament de Catalunya faci una declaració de principis? Com es pot prohibir, en definitiva, que ens proclamem sobirans i que vulguem exercir el dret a decidir? Com es pot prohibir que es consulti als ciutadans què volen ser? Ja els ho responc: no es pot. Ja ho sabem, que intentaran que el poder judicial faci de poder legislatiu, i que el Tribunal Constitucional acabi sent un tribunal polític (vegeu sentència de l’Estatut), però no se’n sortiran. Perquè això no va així. Quan un està convençut d’allà on vol anar, i hi vol anar fent una cosa tan democràtica com posar unes paperetes dins unes urnes, és molt complicat posar-li traves. De manera que, per més cops de porta que hi hagi (i els cops de porta no són només a les nostres intencions sinó al diàleg que ens ofereixen), el que fan no és res més que donar-nos cada cop més arguments. La sentència del TC d’ahir no només no canvia res sinó que ens esperona. Ens indica que anem pel bon camí. Com es pot dir que hi ha una possibilitat de poder exercir el dret a decidir i al mateix temps negar-nos la possibilitat de demanar-lo perquè no som un subjecte polític i jurídic sobirà? A mi no m’interessa viure en un estat que no vol consultes, que té por de les urnes i que prohibeix tot allò que l’incomoda. Si no fos que som gent educada i que les coses s’han de fer ben fetes, em pregunto si no ens hauríem d’estalviar fins i tot els bitllets d’AVE a Madrid del dia 8 d’abril.

 

  1. Aquest escrit el vaig fer ahir al vespre enfurismat pre la fluixesa i la manca de decisió efectiva de persones com Mas, Junqueras i la Forcadell, entre altres que no acaven d’entendre, alguns ja ho entenen però no ho volen, que caldrà trencar amb Espanya el més aviat possible, cal ja preparar-nos per travessar la ratlla vermella que nosaltres mateixos ens autoimposem. Ho repeteixo, si no volem prendre mal o perdre l’ocasió: el més urgentment possible … ja! com a Crimea. Sembla estrany que Mas i Junqueras sembla que no se n’adonen. Cal que els capadavanters preparin el reconeixement internacional i sumin els 68 diputats necessaris.

    No sé si entenc la teva expressió “una simple declaració d’intencions” però tot comença i acava en el concepte que tinguem del que és i el que representa amb tota la seva força la declaració de sobirania que van fer els parlamentaris catalans. Ja tot es desmorona quan alguns -masses- gosaven dir que no passava res que sols tenia efectes polítics que no els tenia jurídics … etc. sempre estovant la nostra dignitat i la nostra fermesa. S’acosta l’hora de trencar amb majúscules i no serà un ball de roses … s’ha de fer!

    Cal que ja abandonem les lleis espanyoles i aquest engany de ser legals amb la llei del que ens vol fotre i ens està fotent,  de raons i més raons, de fer les coses a poc a poc i fer-les bé, i amb la DUI cal que ens situem davant les lleis internacionals del Tribunal de la Haia, aquestes sí que ens interessen, i afanyem-nos a negociar seriosament amb Anglaterra, els EEUU, Israel i demés països que puguin estar interessats en nosaltres com a aliats estratègics.

    Salvador Molins, Berga

    Haurem d’escollir: El concert dels ploramiques o la DUI ?!

    Volem de veritat, els catalans, esdevenir un Poble lliure de nou?

    Només hi ha dos camins: plorar i plorar mentre fem de bons minyons, diu la Forcadell que ni ella ni l’ANC han trencat cap plat!

    Digueren tots els polítics i la Muriel Casals que la Declaració de Sobirania no tenia efectes jurídics sinó sols polítics i es quedaren tan amples com aquell que va pel carrer despullat i no se n’adona.

    El sentit comú més elemental ens diu i ens repeteix que tots aquests catalans actuen com una colla de teletubis, Muriel, Vila d’Abadal, Forcadell, ANC tota o quasi tota, … no pas els caps i les cúpules dels partits que des de fa temps han renunciat a defensar la dignitat de Catalunya.

    Aquests mals polítics -fotuts partidistes- que hem de patir els catalans, no són teletubis sinó malparits o rucs compulsius que renuncien sempre a defensar la dignitat de la nostra nació!  … si volen corregir que s’afanyin a actuar amb decissió i rapidesa.

    Saben i diuen, els nostres mals polítics, que la Consulta la volen no vinculant, que la pregunta la volen partida -,malparits!-. No creuen ni estimen Catalunya, no la volen lliure per sobre de tot, només saben defensar les seves mesquineses, els seus partits com totems a qui s’ha d’adorar, mai com eines en favor de la nostra pàtria i de la nostra gent.

    Deixem de fotre el ruc! d’una punyetera vegada i emprenem el camí de la Declaració d’INDEPENDÈNCIA com bé ens aconsellen les conclusions del Tribunal de la Haia ja aplicades a Kossovo i ara a Crimea.

    Si no fem això, perdrem Catalunya i la nostra llengua!

    Deixem-nos de fer el ploramiques! per favor! només nosaltres i la nostra ruqueria en som els culpables.

    La via alternativa a aquest enterrament de primera -ploramiques incloses-, agradi o no agradi, es censuri i es censuri com tan acostumats estem els catalans a autocensurar-nos, és la que ens proposa Jordi Fornas des del 25 de Maig del 2013, afanyem-nos, com sigui, a preparar i fer la Declaració d’Independència el més aviat possible.

    Si algú vol alguna dada us diré que a Crimea ho han fet amb poc més d’una setmana.

    Prou de plorar, prou d’ajornar, prou d’evitar fer el que de veritat cal fer.

    El país ens falla per dalt i els que haurien d’empenyer els de dalt es deixen prendre el pèl mentre ells mateixos ens prenen el nostre.

    Despertem!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UDIC “Unim-nos per Declarar la Independència Catalana”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.