Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

L’Apollo 11 està allí

0

Apollo 11

Avui fa quaranta any el mòdul lunar Eagle (Àguila) aterrava al Mar de la Tranquil·litat de la Lluna. Només quedaven 17 segons de combustible als dipòsits quan Neil Armstrong i Buzz Aldrin deixaren caure suament la nau a les planes desolades de l’equador de la Lluna.

Unes quantes hores després Armstrong i Aldrin passetjaven per la superfície del nostre satèl·lit.

Aquesta empresa de tota la humanitat (hi deixaren una placa on ho afirmaven) va meravellar tota la humanitat. No hem tornat allí des d’aleshores. El programa Apollo s’acabà en part perque la guerra freda va ser guanyada pels americans i en part pel seu enorme preu.

Després la famosa teoria de la conspiració afirma que mai vam ser allí. Hi ha multiples raons per afirmar que realment vam ser allí. La primera i principal és que els espies del KGB a la NASA hagueren descobert la falsetat si mai no s’hagués anat.

Ara tenim una altra raó de pes. La Lunar Reconaissance Orbiter (LRO) llençada el passat 18 de juny per explorar la superfície lunar ha fotografiat 5 dels 6 llocs d’aterratge. S’hi poden veure els mòduls, els instruments científics i fins i tot les petjades.

En continuarem parlant….

Foto: NASA/Goddard Space Flight Center/Arizona State University

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tornada a la Lluna abans de 2020

0

Apollo XI

L’edició d’avui del diari Levante-EMV ha editat un fullet de 4 pàgines coordinat per Vicente Aupí dedicat a l’arribada de l’ésser humà a la Lluna. D’uns dels articles en sóc jo l’autor. Coses dels fats de l’impremta resulta que s’han deixat alguna que altra paraula al text. Us pose el text original i els documents dels articles que l’acompanyen al diari es poden llegir ací.

40 años de misión Apollo 11, Levante-EMV, 18 juliol 2019

——————————————————————————
La campanya electoral de Barak Obama va incidir en tots els aspectes de la societat i, assessorat per diversos premis Nobel, no va negligir l’aposta per la ciència i la tecnologia. Uns dels punts importants del seu programa van ser la potenciació de l’Agència Espacial Americana, la NASA, com a primer motor d’innovació dels Estats Units, a més de l’exploració tripulada i robòtica de l’espai.

Actualment, la NASA segueix un pla iniciat durant la presidència de George Bush que està dotat amb 35.000 milions de dòlars, el programa Constellation, ….
Segueix…

La campanya electoral de Barak Obama va incidir en tots els aspectes de la societat i, assessorat per diversos premis Nobel, no va negligir l’aposta per la ciència i la tecnologia. Uns dels punts importants del seu programa van ser la potenciació de l’Agència Espacial Americana, la NASA, com a primer motor d’innovació dels Estats Units, a més de l’exploració tripulada i robòtica de l’espai.

Actualment, la NASA segueix un pla iniciat durant la presidència de George Bush que està dotat amb 35.000 milions de dòlars, el programa Constellation, que pretén construir la primera d’una nova generació de naus tripulades per tornar a la Lluna abans del 2020. Constarà d’un llançador Ares, d’una càpsula tripulada Orion i d’un mòdul lunar, Altair. Obama ha confirmat el projecte, però vista la gran despesa pública necessària acaba de nomenar un comité d’experts independents que farà recomanacions a finals d’agost.

Un altre president carismàtic, John F. Kennedy, va posar en marxa el programa Apollo. En un famós discurs al Congrés dels EUA el 25 de maig de 1961 va prometre que l’home arribaria a la Lluna abans d’acabar-se la dècada. Només feia un mes que el cosmonauta soviètic Yuri Gagarin havia deixat desconcertats els americans per haver sigut el primer home en anar a l’espai .

L’enorme esforç financer i tecnològic del projecte Apollo el va convertir en la major empresa humana. Va costar uns 135 mil milions de dòlars, hi treballaren unes 377.000 persones i participaren unes 20.000 empreses i universitats. Dues parts fonamentals composaven la missió a la Lluna, la que serviria d’habitacle i transport i el llançador, el coet gegant Saturn V de tres etapes i de 110 metres d’altura. Els diferents mòduls s’havien d’acoblar i desacoblar en òrbita lunar i terrestre i això no s’havia fet mai. Però aquest disseny modular va salvar la vida als astronautes de l’Apollo 13.

El programa va començar amb un desastre. Els tres astronautes situats a l’Apollo 1 van morir cremats en la rampa de llançament. La primera missió tripulada a l’espai va ser la de l’Apollo 7, llançat l’11 d’octubre de 1968. Entre desembre del 1968 i maig del 1969 es llançaren l’Apollo 8, 9 i 10. Finalment el 16 de juliol de 1969, ara fa quaranta anys, l’Apollo 11 deixà la Terra. Neil Armstrong i Edwin Aldrin arribaren a la superfície del nostre satèl·lit cinc dies després amb el mòdul lunar anomenat Àguila. I el radiotelescopi de Jodrell Bank a Anglaterra que li feia el seguiment va detectar, alhora, l’aterratge frustrat de la nau automàtica soviètica Luna 15. La guerra freda començava a ser guanyada pels americans.

La creació de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha facilitat el nostre accés a l’espai. De fet, gràcies al seus projectes, la Universitat de València ha participat en diverses missions com ara Integral, Sunrise o Planck d’estudi de la radiació de fons de l’univers, llançada el passat 14 de maig, en la qual col·labora el cosmòleg Diego Sáez del departament d’Astronomia i Astrofísica.

L’exploració de la Lluna serà un objectiu internacional. La contribució de l’ESA serà la construcció d’un gran transport de càrrega. De moment, aquesta llançarà la petita missió lunar automàtica MoonNEXT al voltant del  2015-2018. Les empreses i centres de recerca valencians hi col·laboraran, sense dubte a través de l’ESA. I els futurs astronautes valencians encara estan formant-se a les nostres escoles i instituts.

Enric Marco

Foto: Buzz Aldrin a la Lluna. 20 Juliol 1969. NASA Apollo Archive. Neil Armstrong.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Els secrets de la llum a Ca les Senyoretes

0

Mars-Comet-NASAFa uns dies vaig estar a Ca les Senyoretes per mostrar els secrets que amaga la llum i com és possible que els científics puguen saber de que estan fetes les estrelles sense haver-hi anat mai. La feina no m’ha permés fins ara dedicar-li el temps necessari a explicar el que va succeir aquella nit.

El passat dia 4 de juliol Joan Olivares em convidà a explicar el color de les estrelles a sa casa d’Otos. L’expectativa del públic era gran com ho demostra el que 60 persones volgueren escoltar una xerrada-taller de ciència bàsica. L’astronomia atreu i de vegades pense que la societat no és tan acientífica com sembla.

Segueix…

Gent de tot arreu s’hi va acostar, de la Safor, de l’Horta, de la Vall d’Albaida, per suposat, i fins i tot de llocs tan allunyats com Elx d’on vingué l’expedició Trotaserres.

Un poc abans de les 10 de la nit Joan em presentà i vaig començar la xerrada. Enganxat a un artilugi especial per amplificar la veu, vaig anar repassant la història del descobriment de la descomposició de la llum, passant del geni prepotent de Newton a l’orfe observador Franhofer. Finalment vaig donar una pinzellada sobre les bases de la ciència de l’espectroscòpia, eina que permet esbrinar les característiques de les estrelles.

Després vingué el suculent sopar d’Assumpció. Les taules a la fresca de la terrassa anaren omplint-se de les menjes delicades i suculentes de l’ama de la casa mentre anavem gaudint de les converses amicals dels companys de taula.

Secrets-llum02

Faltava, però, la part més interessant de la nit. Cada persona va poder construir un artilugi per traure-li els secrets a la llum. Durant una bona estona van doblegar i pegar uns modelets que vaig portar. Tal com Sergi Carrasca ha dit al seu bloc, semblava un taller clandestí de treballadors il·legals treballant a destall, alguns amb la llengua fora i jo el capataç donant-los material. Però tot tenia sentit. Havíem promés que cadascú s’enduria un espectroscopi a casa per continuar mirant els colors de la llum i crec que ho vam complir.

El taller es completava amb l’observació d’una làmpada que s’il·luminava amb un gas desconegut. Concentrats al voltant de la llum, fent reverències al genial Newton, els assistents, com a bons alumnes que eren, van anar endevinant ràpidament el gas problema.

Secrets-llum02

Però com tot no pot ser, la part final de la nit, l’observació amb els telescopis,  va quedar un poc devaluada en presentar-se d’imprevist una boira humida que davallava des del cim del Benicadell. La Lluna, ja ben alta, es va veure perfectament. Tanmateix Saturn ja prop de l’horitzó no pogué veure’s, tapada pels núvols baixos. Els que esperaren un poc pugueren veure Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir de darrere de la serralada. Finalment per completar la vetllada, Sergi Carrasca ens recità poemes àrabs amb referències astronòmiques mentre contemplaven la bellesa de la volta celeste ja, a aquelles hores de la matinada, lliure de núvols.

Assumpció Català i Poch. In memoriam

0

Assumpcio-Catala

Fa uns dies va faltar M. Assumpció Català i Poch, astrònoma de la Universitat de Barcelona.

Jo la vaig conéixer ja fa anys en un congrés d’astronomia espanyol. L’última vegada que la vaig veure va ser fa dos anys, a la II Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia celebrada a Vic.  Encara que ja major, el seu caràcter era afable i continuava interessada en tot.

Nascuda a Barcelona el 1925, la Dra. Catalá estudià Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Començà a treballar en astronomia el 1952, una època marcada per la penúria de mitjans i l’ausència quasi completa de dones a les universitats.

La seua trajectòria científica s’inicià com a becària i després com a ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, que depèn del Patronat Alfons el Savi del CSIC. Posteriorment, va treballar a Paris a l’Institut Henri Poincaré et Laboratoire de Dynamique et Statistique Stellaire, i va col·laborar amb la càtedra especial de Tecnologies de l’Espai de la UPC.

El 1970 va obtenir el doctorat en Ciències, en la secció de Matemàtiques, per la UB, amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars: simetria cilíndrica.

M. Assumpció Català i Poch ha estat la representant espanyola a la Comissió 46 de la Unió Astronòmica Internacional per a l’ensenyament de l’astronomia durant quinze anys, i ha format part de diversos projectes de recerca. Va ser també l’autora de llibres de docència universitària i d’estudis d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia, tasca que continuà desenvolupant fins a la seua mort.

Assumptio-Catal02

M. Assumpció Català i Poch, que va convertir-se el 1971 en la primera dona que va ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola, va rebre la Creu de Sant Jordi de 2009 “per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d’astronomia, de física i de matemàtiques”. Es va  dedicar a la docència del 1952 al 1991, any en què es va jubilar a la UB, i va compaginar l’activitat docent amb la recerca, la direcció de set tesis doctorals i d’onze tesis de llicenciatura, i l’observació astronòmica. En aquest àmbit d’investigació, cal remarcar que va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys.

Foto i informació de Comunicacions UB, Diari digital de la Universitat de Barcelona.

L’any 1969 xafàrem la Lluna

0

Buzz Aldrin

A partir de la setmana que ve començarem a festejar els 40 anys de l’arribada del ser humà a la Lluna. Aquesta va ser una gran fita tecnològica i també un dels darrers episodis de la guerra freda. Ahir es publicà al diari Levante el primer d’una sèrie d’articles sobre l’esdeveniment. L’escriu un amic de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, Josep Emili Àries.

1969: trepitgem la lluna (no un plató)

En complir-se 40 anys de la major «fita tecnològica» de l’home, el trepitjar la Lluna com a primera terra extraterrestre, la divulgació científica encara ha de malgastar temps i paper lluitant davant de l’obtús pseudoperiodisme sensacionalista. Lluna o plató?

Segueix…

1969: trepitgem la lluna (no un plató)

En complir-se 40 anys de la major «fita tecnològica» de l’home, el trepitjar la Lluna com a primera terra extraterrestre, la divulgació científica encara ha de malgastar temps i paper lluitant davant de l’obtús pseudoperiodisme sensacionalista. Lluna o plató?

Mestres en aquest gènere tenim al nostre J.J. Benítez quan al seu documental televisiu «El Planeta Encantat» (2004) va confabular: «Armstrong i Aldrin van ocultar la troballa lunar de restes arquitectòniques d’una antiga civilització selenita». En un altre front tenim els aluniescépticos, com compulsius fabricants de sospites i fabulacions, que conjecturen que l’home no va trepitjar la Lluna el juliol de 1969.

Segons el periodista nord-americà Bill Kaysing les primeres missions de l’Apolo XI i XII van ser resultat del muntatge televisiu d’un plató lunar en una base militar de l’estat de Nevada per a, així, amb la conspiració de la NASA, fer crèdula la promesa de J.F. Kennedy. Però el mantenir aquesta mentida durant 40 anys, silenciant la boca a milers de persones, hagués resultat més costós que tot el pressupost gastat a les sis missions Apolo a la Lluna.

Sense al·ludir a l’evident recollida de pedres lunars de la missió Apolo XI, que millor constatació de la fita que en aquells moments d’intensa Guerra Freda, i plena lluita per la supremacia tecnològica en la carrera espacial, l’URSS mai no va qüestionar cap fiasco ni engany en la gloriosa gesta que els EUA avancessin el seu peu sobre la Lluna.

La bandera no onejava

Un argument molt esgrimit pels aluniescépticos, diu: «Si la Lluna és totalment mancada de dinàmica atmosfèrica (sense aire), per què onejava la bandera nord-americana?». La bandera mai no va onejar, romania completament estirada en disposar d’una subjecció trasversal-superior al pal per mantenir totalment estirada i desplegada la tela de niló. En les fotografies posant al costat de la bandera era un atractiu que els astronautes, moment abans, fessin una estrebada en l’extrem lliure per recrear i realçar ondulacions.

Una altra conjectura exposada va ser la que els astronautes no haguessin pogut sobreviure a un viatge a la Lluna perquè els cinturons de radiació de Van Allen que envolten la Terra (component de la magnetosfera) resulten letals, llevat que fossin protegits per un blindatge de plom de dos metres de grossor, excés de pes que invalidava el viatge.

Cal dir que el temps d’exposició a aquesta radiació de partícules d’alta energia (protons i electrons provinents del vent solar i capturades pel camp magnètic terrestre) va ser breu. Un temps no superior a quatre hores a cada missió Apolo (anada i tornada) i creuant aquest cinturó sempre per la zona on aquestes partícules presenten menor densitat i amb la màxima velocitat de propulsió (44.000 km/h). Els nivells de radiació rebuts per les tripulacions no van ser severs (1,4 rads en la seva dosi màxima) unes 130 vegades menys de la dosi letal. Per tant, va ser suficient l’estructura de la nau i els seus vestits.

Cel fosc sense estrelles?

L’absència de difusió de llum solar per manca d’atmosfera gasosa no comporta que al cel lunar, cel permanentment fosc, puguem veure estrelles de dia (llevat que ens trobem en el seu hemisferi nocturn). La curta estada lunar de les missions Apollo (54 hores de mitjana) sempre es van realitzar amb el Sol a trenc d’alba per evitar les altíssimes temperatures del migdia lunar (110 C). Un dia lunar dura 14 dies terrestres. Fins i tot havent-hi el Sol a 8 graus sobre l’horitzó el color blanc cendra del seu terra refracta una excessiva lluminositat que dificulta visualitzar estrelles.

Per això és que a les cambres Hasselblad, emprades a les missions, el seu temps d’obturació fos de tan sols 4 mil·lisegons per evitar reflexos d’aquesta llum refractada pel blanquinós terra lunar. De la mateixa manera, a la presa fotogràfica d’exteriors de l’ISS i des dels transbordadors espacials tampoc no apreciem cap estrella pel motiu que l’hemisferi terrestre il·luminat pel Sol refracta i irradia a l’espai exterior la llum blanc-blavosa de la seva densa atmosfera.

Amb el pas del temps s’alternen mites i sorgeixen nous sensacionalismes però els beneits continuen sent els mateixos, persones ingènues atrapades en el consum de premsa sensacionalista especialitzada en fer de l’evidència la sospita.

JOSEP EMILI ÀRIES
Agrupació Astronòmica de la Safor

Foto de Neil Armstrong. Buzz Aldrin amb la bandera a la Lluna. NASA.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de juliol 2009

0

Totalitat eclipsi

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, un al cel de l’hivern i l’altre al de l’estiu per a que no es pugueren trobar mai més.Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol.

L’esdeveniment astronòmic més important serà l’eclipsi total de Sol a la Xina. El dia 22 de juliol la Lluna taparà completament el Sol. La llàstima, però, és que no serà visible des d’ací, ni tan sols com a eclipsi parcial.

Segueix…

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, el primer al cel de l’estiu, l’altre al de l’hivern, per a que no es pugueren trobar mai més.

El cel estarà presidit per el gran triangle estival, format per tres de les estrelles més brillants, Altair, de l’Àguila, Vega, de la Lira, i Deneb, del Cigne. Mireu a l’est quan es faça de nit i veureu molt bé aquest asterisme.

Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol. El dia 25 tindrem un bell encontre de Saturn amb un tall fi d’una lluna de 3 dies.

El dia 11 tindrem un encontre pròxim de Júpiter amb la Lluna. Busqueu el nostre satèl·lit després de la mitjanit i molt a prop veureu Júpiter.

Abans de l’eixida del Sol veurem Mart (dalt) i Venus (baix) prop de Taure i de l’estrella Aldebaran. El dia 15 faran un triangle amb ella. Després tindrem un trio, Mart, Aldebaran i Venus. El 18 la Lluna s’afegirà i el 19 la Lluna, Venus, Aldebaran i Mart formaran un quadrat.

Els últims dies del mes tindrem Mart entre les banyes de Taure i Venus al nord d’Orió.

El 28 de juliol, i sempre des d’un lloc fosc, podreu veure la pluja d’estels anomenades Delta Aquarides. No és molt intensa. Si ens allunyem de llocs il·luminats, podriem veure fins a 20 meteors per hora.

L’esdeveniment més important del mes és, però, l’eclipsi total de Sol a la Índia i la Xina. Encara que no serà visible des de les nostres terres uns quants companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor hi aniran i des de les proximitats de Shanghai observaran el matí del dia 22 de juliol com la Lluna tapa el Sol durant més de 7 minuts, la qual cosa el converteix en l’eclipsi solar més llarg del segle XXI.

Per als que no podrem acompanyar-los i per augmentar la nostra sana enveja, s’ha creat un bloc per a seguir quasi en directe el viatge turistico-científic per terres xineses.

El bloc eclipsechina2009.blogspot.com serà actualitzat diariament des dels llocs on vaja l’expedició valenciana. En continuarem parlant….

Imatge: Predicció de l’eclipse per Fred Espenak, NASA’s GSFC.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El color de les estreles

2
Aquest any també acudiré a Ca les Senyoretes invitat per Joan Olivares a parlar d’astronomia i jugar amb la llum i les seues propietats.

Com podem saber de que estan fetes les estrelles? Us recorde que fins ara ningú no hi ha anat. Si voleu saber-ho acudiu a Otos, a Ca les Senyoretes, i ho veureu ben clar i fins i tot acabareu fet reverències a un savi anglés…

Aquesta vetlada astronòmica s’emmarca en el conjunt d’activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

A continuació podeu veure el programa de la festa dels colors de les estreles.

VETLADA ASTRONÒMICA

a
Ca les Senyoretes

Els colors de les estreles

DISSABTE 4 de juliol 2009

programa

21:15

Xerrada d’espectroscopia bàsica a càrrec del doctor Enric Marco
(o, com els colors de les estreles ens descobreixen de quina matèria estan fetes)

22:00

Sopar
a càrrec d’Assumpció

24:00

Taller
d’espectroscopia Construcció d’espectroscopis casolans (cadascú podrà
construir el seu i endur-se’l a casa) i observació dels espectres amb
làmpades d’Hidrogen, Heli, Mercuri, etc.

00:45

Observació astronòmica amb diversos telescopis de la Lluna i Saturn

Reserves al telèfon: 962358032
o a través del correu: casa@ruralotos.com

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

Concert astronòmic al Palau de la Música de València

0
Publicat el 30 de juny de 2009

Concert astronòmic

Que passa quan es reuneixen dues manifestacions artístiques i una disciplina científica? El primer que ens ve al cap és el caos, però el resultat és ben diferent, tal com tindrem l’oportunitat de contemplar el pròxim dijous 2 de juliol, a les 20:15 h, al Palau de la Música de València.

Música, fotografia i astronomia s’abracen per donar a llum un espectacle únic de sons, imatges i ciència. L’esdeveniment, presentat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i el Palau de la Música, combina la projecció d’una col·lecció de vídeos d’imatges astronòmiques en alta definició, i la música dels Quadres d’una Exposició de Modest Mussorgsky, una meravella d’harmoniosa sincronització entre els dos, que condueix a un enriquiment mutu, dels efectes visuals gràcies a la música i de la música a través dels efectes visuals.

Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques.

Aquest concert, al qual assistiré, és semblant al que es realitzà a l’Auditori de Cuenca el passat 19 de febrer en la inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Nota: Gran part de l’apunt l’he tret del comunicat de premsa del concert.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Astronomia a la fresca a Ràdio Nou

2
Publicat el 27 de juny de 2009

Ràdio Nou, la ràdio pública valenciana, va a dedicar un apartat d’uns 20 minuts a la setmana a l’Astronomia, dins d’un magazine de 4 hores, els dissabtes per la vesprada-nit durant aquest estiu.

El programa magazine s’anomena Del Sol a la Lluna, i és conduït per Carles Sanchis, i en ell, cap a les 20:30, hi haurà una secció astronòmica (Astronomia a la fresca) on jo faré una xerrada informal amb Carles, sobre temes astronòmics d’uns 20 minuts de durada on a partir d’un tema inicial (AIA2009, El Sol, els planetes, 40 anys de l’arribada a la Lluna, Eclipsi de Sol a Xina, la contaminació lumínica…) es parlarà de constel·lacions, de relats mitològics, d’història de l’astronomia, d’activitats astronòmiques per a tot el públic, d’astronomia a la xarxa i del cel a ull nu.

La secció astronòmica rep el nom d’Astronomia a la fresca.

Els programes començaran a emetre’s avui 27 de juny i duraran fins el 22 d’agost. Seran, per tant 9 programes i un temps total dedicat a l’astronomia de 180 minuts.

Si voleu escoltar-nos ja sabeu. Només heu de buscar al dial l’emissora Ràdio Nou a l’hora indicada.

 

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

València, la ciutat de la llum

2
Publicat el 26 de juny de 2009
Els estudiants de periodisme de la Universitat de Artevelde de Gant a Flandes (Bègica) han fet el seu viatge d’estudis a València. Aquest projecte ‘Over de Grenzen‘ (Més enllà de les fronteres) obliga als grups d’estudiants a fer entrevistes en un lloc desconegut per a ells. Han d’elegir tema i llençar-se a l’aventura.

Els estudiants de periodisme Delphine De Gryse i Stephan De meersman vingueren a parlar amb mi sobre la contaminació lumínica. Aquest tema em preocupa bastant ja que no ens deixa fer la faena als astrònoms i només a canvi de malbaratar els recursos energètics i econòmics.També parlaren amb Giuseppe Grezzi, membre dels Verds del País Valencià que parlà dels problemes mediambientals de l’excés d’il·luminació.

L’entrevista que em feren a mi està en la xarxa en neerlandés. La podeu llegir, els que domineu la llengua de Gant, en aquest enllaç, on també podreu veure les fotos.

Jo us pose la traducció aconseguida amb el Google traductor. Els errors que dona l’eina informàtica els he corregit del que recorde de l’entrevista.

Segueix…

Els valencians associen la poca il·luminació amb la lletjor i el perill

Ell (referint-se a Guiseppe Grezzi) no és l’únic (en protestar). Enric Marco comparteix la mateixa frustació, si més no per altres raons. Marco és professor d’astronomia a la Universitat de València, “Des de l’observatori no puc veure cap estel. Només la Lluna i alguns planetes. I en tem que fins i tot aquests no puga veure’ls en el futur. Que puc fer-hi? Per una banda tinc una autopista i per l’altra, l’edifici de la televisió. És un problema seriós per als nostres professors i estudiants. Fa dotze anys podíem veure els estels en tot el seu esplendor. Ara veiem aquesta generació de xiquets que creixen sense conéixer el que tenen damunt, un univers sense fi. Ahir vaig tindre de visita un grup d’escolars que se sorprengueren quan els vaig mostrar imatges de galàxies i de la Via Làctia. Mai ho havien vist abans.

Tot al llarg de la història humana el ser humà ha mirat el cel. Si Copèrnic i Galileu Galilei hagueren alçat el cap amb un cel com aquest, nosaltres mai haguérem conegut que la Terra gira al voltant del Sol i no al revés. Són particularment desafortunats les fileres de llums als carrers que brillen cap amunt, cap al costat equivocat i tot contaminant. “Així com hi ha contaminació de l’aire o de l’aigua, una abundància d’emissió de llum té les seues conseqüències. La gent creu que la llum simplement desapareix però aquesta es queda a l’atmosfera ja que els núvols la reflecteixen. I si no hi ha núvols la pols està suspesa a l’aire i la reflecteix també. Aquest problema té molt a veure amb l’administració local conservadora. És molt difícil de canviar. Fa uns anys, durant una campanya contra el consum excessiu d’energia, l’alcaldessa apagà els llums de l’ajuntament. Al mateix temps, inaugurava una nova avinguda amb més de 200 làmpades. Preguntat l’astrònom per les reaccions de la població diu que la ciutadania està totalment passiva, quieta.

Us pose la versió original a continuació.

Valencianen associëren weinig licht met lelijk en gevaarlijk

Hij is niet de enige. Enric Marco deelt dezelfde frustratie, al is het dan om iets andere redenen. Marco is professor astronomie aan de Universidad de Valencia: “Vanuit het observatorium kan ik geen enkele ster zien. Enkel de maan en enkele planeten. En ik vrees dat je zelfs die in de toekomst niet meer zal kunnen zien. Wat wil je? Naast het gebouw loopt de autosnelweg en langs de andere kant staat een televisiegebouw. Het vormt een ernstig probleem voor onze lectoren en studenten. Twaalf jaar geleden kon je de sterrenhemel nog in alle glorie bewonderen, deze generatie kinderen groeit op zonder het besef dat er zich boven hen een eindeloos universum uitstrekt. Gisteren had ik een groepje schoolkinderen op bezoek die verbaasd opkeken toen ik hen beelden toonde van sterrenstelsels. Du jamais vu voor hen.

Doorheen de menselijke geschiedenis vergaapte de mens er zich aan. Hadden Copernicus en Galileo Galilei hun hoofd niet naar boven gericht, wisten we misschien nooit dat de aarde rond de zon draait en niet omgekeerd. Bijzonder jammer dat we dit opgeven voor eindeloze rijen straatlantaarns die ook naar boven schijnen, de verkeerde kant dus, en zo alles vergallen.” Net zoals water –en luchtvervuiling heeft een overdaad aan lichtemissie blijvende gevolgen. “Mensen denken dat het licht simpelweg verdwijnt maar het blijft hangen in onze atmosfeer doordat het tegen de wolken weerkaatst. Als er geen wolken zijn, blijft het ook hangen als stof in de lucht. Veel heeft te maken met het plaatselijke rechtse bestuur. Zij houden het been hardnekkig stijf. Enkele jaren geleden, tijdens een internationale actie tegen het hoge energieverbruik, liet de burgemeester de lichten aan het stadhuis, zoals het hoort, uit. Tezelfdertijd werd er een nieuwe snelweg ingehuldigd waarvan de lantaarnpalen, 200 stuks, allemaal aanstonden. Het is dweilen met de kraan open. Gevraagd naar een reactie bleef het bij het stadsbestuur akelig stil.

Foto: Enric Marco, per Delphine De Gryse.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

L’estiu…

4
Publicat el 21 de juny de 2009
El Sol ha assolit a les 7h 46 min (hora local) la seua altura màxima a l’esfera celeste. Avui haurà eixit pel seu punt situat més cap al nord-est i es pondrà pel punt situat més cap al nord-oest. El Sol estarà més temps dalt l’horitzó i així tindrem el dia més llarg de l’any. Comença l’estiu!

Us deixe un poema noucentista dedicat a l’estiu trobat a la revista ‘La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich’ en la seua edició del 20 de juny de 1881. L’he posat tal com està, en ortografia prefabriana:


El sol fa’l el plè; lluhint totes ses gales,
á sos petons, com nuvia, lo cor se sent bullir;
no s’ou més armonia que’l cant de les cigales,
y ‘ls aucellets de l’ombra no gosan á sortir.

Oh, hermosa, quín mitx dia! quin reposar la vida!
la siesta sota ‘ls arbres s’hi fa tan dolsament!
si ‘ns cansa pera ajèurens lo llit de l’herba humida,
nos en donará un altre la sorra del torrent.

Corrèmhi, que’m foguejan, com dos estius alhora,
lo sol sobre ma testa, tos ulls sobre mon cor.
No’m mires pas, qu’en flames esclata, y ja’m devora
la plenitut de vida, qu’es plenitud d’amor.
                                                  F. Matheu


Francesc Matheu fou un poeta de la renaixença i vinculat a l’organització dels Jocs Florals. S’enfrontà a les noves corrents de la cultura catalana acceptant a contacor les noves normes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans.


Bon estiu!

Imatge: La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich‘ – Any II Número 35 (20/06/1881)

Ens han furtat els estels!

0
Publicat el 19 de juny de 2009

Mars-Comet-NASA

Ens han furtat els estels. Ens han esborrat les constel·lacions i els mites dels antics.

I és tota la veritat. Els carrers estan excessivament il·luminats, amb punts de llum mal dissenyats. Milers de focus, molt artístics això si, es troben per tot València i per tota l’àrea metropolitana allumenant carrers, places i autovies. I les estrelles van apagant-se poc a poc…

Quin sentit té dissenyar punts de llum tipus bola que llencen cap amunt el 50% per cent de la seua energia. Que no val diners l’energia? Deixaríem que rajarà l’aigua el doble del temps necessari?

Cal posar un fanal de llum cada 100 metres en totes les autovies d’entrada a València si tots els cotxes porten els seus llums obligatoris?

Segueix…

No és només una pèrdua econòmica. Hi ha qui pensa que l’excés de llum és innocu, que només s’escapa cap a dalt i prou. Hi ha, però, un efecte afegit. Si hi ha núvols la llum llençada cap amunt es reflexa en ells, retorna a la terra i fa brillar el cel. I aquest efecte és visible a molt quilòmetres de distància. Si no hi ha núvols sempre tindrem pols en suspensió que brillarà per la llum excessiva. El resultat de tot plegat és que no podrem veure ja els estels amb una brillantor menor que la brillantor del cel. És en aquest aspecte que dic que ens han furtat els estels.

Un estudi recent del Departament d’Astrofísica de la Universidad Complutense de Madrid, les conclusions del qual podem llegir a un article de El Pais, ha mostrat amb tota la seua cruesa, el que ja sospitàvem: València és la ciutat que més contamina lumínicament d’España. València superà els 13 milions i mig d’euros el 2007 en la seua factura de llum. Aquesta factura tan grossa, que paguen, no ho oblidem, els seus habitants, és veu en el seu context quan la comparem amb la que paguen ciutats com Madrid i Barcelona, per exemple, que tenen el doble de població. A València es consumeixen més de  127
kilowats-hora per habitant, front als 61,5 de Madrid o als 57,4 de Barcelona. El Pla d’Eficiència Energètica del Ministeri de Foment 2004-2012 proposa un consum mitjà de 75 kilowats-hora per habitant.

La pèrdua del cel estrellat s’ha fet sense preguntar, sense qüestionar els efectes. El cel és de tots. No només dels pobres astrònoms que hauran de viatjar més lluny en busca de cels nets, sinò també de tots els habitants de la Terra. I a més a més els ecosistemes nocturns se’n ressenteixen. El cicle de vida dels animals nocturns queden totalment afectats.

València hauria de ser ben respectuosa amb el medi natural. Molt a prop de la ciutat tenim el llac de l’Albufera. Des d’ell el núvol de llum taronja que embolcalla la ciutat allumena la superfície de l’aigua i les plantes aquàtiques. On s’amagaran els insectes nocturns?

L’altre dia un xiquet de visita amb la seua escola, en veure el cel estrellat que ens mostrava el meravellós programa lliure Stellarium, no va saber respondre en preguntar-li que era l’immens núvol de pols que creuava tota la volta celeste. No havia mai vist la Via Làctia, la visió des de la Terra de la nostra pròpia galàxia.

L’organització Cel Fosc lluita en contra de la contaminació lumínica amb campanyes de concenciació popular i administrativa. Si la ciutadania no es convenç del problema pensant en els diners tirats al fem per la política de Grans Events i de la València de la Llum pensem en els ecosistemes afectats i en els xiquets que no sabran mai més que és l’Òssa Major o la Via Làctia.

Fa 400 anys Galileu Galilei va aixecar el seu telescopi al cel i va fer una sèrie de descobriments que canviaren la nostra visió de l’Univers. Si visquera ara li seria difícil tornar-los a fer.

Foto: Contaminació lumínica a València.
Una vista nocturna de l’avinguda del Cid de València, il·luminada per centenars de faroles. Carles Francesc, El Pais. 10-05-2009.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Dues llunes al cel?

3
Publicat el 15 de juny de 2009

Un amic m’envia això que segueix.  Sembla ser una visió espectacular en el cel d’agost. Li conteste amablement.
Però aquesta mateixa setmana m’arriben dos o tres comunicats semblants. Tornen a preguntar-me. És veritat? Tractaré de contestar-ho de la única manera que sé. Usant les eines modernes i antigues de l’astronomia: Un programa de planetari on podem reproduir el cel de cada nit i l’ús de les equacions de la gravitació..

Dos Lunas en el Cielo
El 27 de Agosto, a medianoche y 30 minutos. Mirar al cielo. El planeta Marte será la estrella mas brillante en el cielo. Será tan grande como la luna llena. Marte estará a 55,75 millones de kilómetros de la Tierra.
No os lo perdais. Será como si la Tierra tuviera dos lunas. La próxima vez que este acontecimiento se producirá, está previsto para el año 2287. Compartir esta información. Nadie que esté vivo podrá volverlo a ver.

Segueix…

Clarament tot és fals. Mart mai es veurà tan gran com la Lluna vista des de la Terra. Si no és que passa un veritable cataclisme!!

Tot això és un missatge que corre per la xarxa des de l’any 2003. Cada dos anys, aproximadament, el planeta Mart i la Terra es troben en oposició, la seua posició més pròxima. El 27 d’agost del 2003 Mart va estar a “només” 55 milions de quilòmetres de la Terra. A simple vista es veia ben brillant però no molt més brillant que una estrella de les que tenen nom.
Jo, per a aquelles dates, vaig fer aquesta foto de Mart.

Sembla que l’agost del 2003 algú va escriure que aleshores Mart es veia tan gran com la Lluna, vist per un telescopi. Algú altre va copiar i pegar l’anterior missatge i el va propagar per la xarxa, però eliminant la part que feia referència al telescopi, potser per fer-lo més espectacular, potser perquè no ho entenia. I el resultat de tot plegat és que l’observació de Mart del 27 d’agost és un spam que ens arriba tots els estius des del 2003.

Per tant no cal fer-hi cas.

Anant a un programa de planetari com Stellarium pots veure que tot és fals…

27 agost 2009
Distància: 1,6 ua, uns 240 milions de km
Grandària: 5.8″ (segons d’arc)
Magnitud: 1.11

Res de l’altre món. Ah, ix per l’est passades les 2 de la nit, la qual cosa indica que està en una direcció quasi pròxima a la direcció solar. Per tant, ben lluny de la Terra.

Si Mart es veiera tan gran com la Lluna, voldria dir que estaria molt més prop que ara. A només uns quants centenars de milers de kms. No només seria bonic sinó catastròfic. Les marees marcianes serien prou importants.

Per a veure Mart tan gran com la Lluna, donat que Mart té un radi quasi el doble que el de la Lluna s’hauria de trobar al doble de distància, és a dir, exactament a 752 959 km del centre de la Terra. Al cel de la Terra tindríem la Lluna i Mart tan gran com el nostre satèl·lit. Els pols gelats marcians i Valles Marineris serien perfectament visibles a ull nu.Però que hi ha respecte a les marees? Bé, les equacions ens mostren que les marees produïdes per Mart no serien molt més grans que les lunars. Sembla que només serien un 16% més intenses. Algunes zones costeres de la Terra patirien força.

Ara bé, caldria considerar que gaudiríem de marees lunars i marcianes simultànies. En el cas en que la Lluna i Mart es trobaren alineats, les marees es reforçarien moltíssim i tindríem marees més de dues vegades les actuals la qual cosa posaria a moltes zones del planeta sota uns quants metres d’aigua.

Per tant siguem més crítics i raonem el que llegim. L’espectacle de veure al cel de la Terra la Lluna i Mart de la mateixa grandària seria bonic però seria la fi de gran part de la civilització humana.

I podeu veure, si teniu temps i humor, que opina Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona de l’assumpte de Mart i la Lluna.

Foto: Ron Dantowitz, Imatge Astronòmica del Dia, 24 juliol 2003

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Sunrise ja està volant

0
Publicat el 9 de juny de 2009
El projecte Sunrise ja vola pels cels àrtics. El telescopi i els seus instruments adjunts ja apunten al Sol en una missió que viatja en un globus de la Nasa a 40 km d’alçada. Ahir la càrrega útil va ser soltada lligada a un globus ple d’heli des d’una base sueca.

Els fenòmens magnètics solars són causats per estructures amb una grandària per sota del nivell de resolució dels telescopis solars terrestres actuals ni tampoc dels espacials com ara el Soho. La finalitat de Sunrise és obtenir imatges i espectres de la nostra estrella amb un nivell de detall no mai aconseguit per poder captar aquests petites estructures.

La participació espanyola, que ha estat molt important, ha consistit en el disseny i construcció del magnetòmetre Imax, per estudiar el comportament del camp magnètic solar en alta resolució. Un equip de la Universitat de València, liderat per Vicent  Domingo, s’ha encarregat de la construcció de part de l’instrument.

Segueix…

Fa uns set anys un grup de físics solars europeus es van plantejar fer un pas de gegant en el coneixement del magnetisme de la superfície solar. Per aconseguir-ho era indispensable augmentar la resolució de les imatges solars. Fins ara els millors telescopis solars no aconsegueixen obtindre detalls menors d’uns centenars de quilòmetres, a causa principalment de la influència de les turbulències de l’atmosfera terrestre que distorsiona les observacions.

La raó d’aquest interés, i que s’ha anat comprovant els ultims anys, és que els principals fenomens de l’activitat solar tenen el seu origen en estructures d’una grandària d’entre 35 i 100 quilòmetres. Els tubs de flux magnètic, per exemple, l’acumulació dels quals formen les taques solars, es creu que tenen menys de 100 km de diàmetre.

La solució per observar aquestes estructures és òbvia. Cal posar un telescopi d’un metre a l’espai. De fet aquest és un projecte en fase de disseny de la Esa, anomenat Solar Orbiter que s’enviarà a orbitar el Sol a només 48 radis solars d’ací a uns 6 anys…

Però no podem esperar tant i a més cal provar la tecnologia més eficient per al futur Solar Orbiter. És per això que diverses institucions d’Europa i Estats Units van decidir associar-se per dissenyar i construir el projecte Sunrise. Aquest consisteix en una gòndola que porta una càrrega útil i enlairar-la amb un globus.  Aquest és situat a una alçada de 40 km on gran part de l’atmosfera terrestre ja queda per sota dels instruments. Un gran avantatge de l’us dels globus per a la investigació científica és que el projecte s’abarateix molt i a més a més una vegada el globus es fa caure per recollir les dades es pot tornar a enlairar altre cop per obtenir més dades.

Els principals científics europeus involucrats en Sunrise han estat alemanys, que han construït el telescopi i un sistema de captació d’imatge i diversos grups de diversos centres de l’estat liderats pel valencià Valentin Martínez Pillet, de l’IAC que han construït l’Imax.

El grup de l’IAC i l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), l’Instituto Nacional de
Técnica Aeroespacial (INTA) i el Grup d’Astronomia i Ciències de l’Espai (GACE) de la Universitat de València han treballat en el disseny i construcció del magnetòmetre  Imax, aparell que consta d’un espectroscopi i d’altres dispositius per a mesurar de manera molt precisa la direcció i intensitat del camp magnètic solar.

El treball ha estat dur aquests anys. Ho sé perquè hi vaig estar involucrat en els seus inicis i he anat seguint els seus avanços des de ben prop….

Ahir, finalment la gòndola americana que porta els instruments europeus s’enlairava des de la base sueca Esrange Space Center. De bon matí les bombes anaren omplint el globus, construït per la Nasa, d’heli, un gas ben lleuger i no inflamable, i quan aquest ja estava ben ple soltaren els cables i Sunrise pujà ràpidament a la seua altura de treball de 40 km d’alçada. D’ací a uns dies els vents àrtics el portaran a terres americanes on serà recuperat per la Nasa en un indret entre Canadà i Alaska.

Enhorabona als companys solars de l’IAC, IAA i als de la Universitat de València.

Podeu veure els vídeos del llançament ací baix.

Vídeos del lançament de Sunrise en youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=PFRGqR2kJMQ

http://www.youtube.com/watch?v=pX95h5r8Xwg

Nota de premsa de l’IAC.

Sunrise abandona la Tierra para ver mejor el Sol

Sunrise durant l’ascens. El seu viatge serà a 40 km d’alçada.
Crèdits imatge: Daniel Duch/La Vanguardia

Astronomia i llengua

0
Publicat el 3 de juny de 2009

Astronomia i ciència

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat avui, a la seua seu del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València, el Lèxic de l’Astronomia.

Aquest lèxic és un dels 12 lèxics presentats que van des del vocabulari de la llar, del forn i pastisseria, carnisseria, dels esports, la religió catòlica, música i també l’astronomia. La seua finalitat és recollir el lèxic bàsic d’aquestes disciplines i està dirigit a escolars, professionals i emigrants.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el lèxic d’astronomia, donat que enguany és l’Any Internacional de l’Astronomia i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració dels astrònoms J. Rodes de la Universitat d’Alacant, de José Cantó de la Politècnica de València a la seua seu d’Alcoi i jo mateix, de la Universitat de València. Com que tots tres som de la SEA (Societat Espanyola d’Astronomia), i en aquest tema la representem, han posat el seu logo, juntament amb el de l’Any Internacional.

A la presentació i roda de premsa hem estat convidats juntament amb els representants d’altres sectors, com els del gremi de forners i pastissers. Hi estaven presents unes periodistes de Levante i del seu diari esportiu Superdeporte que han fet una bona crònica que reproduesc ací baix.

Segueix…

Com que la crònica de les periodistes del diari Levante és prou fidedigna de la roda de premsa que el director de l’àrea d’Assessorament ha dit us pose directament l’article del Levante:

La AVL edita un vocabulari valencià per a escolars i immigrants

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar avui els 12 primers capítols d’una col·lecció de vocabulari “bàsic” en diverses àrees que recuperen les fórmules “tradicionals, comunes i populars” del valencià. Dirigit al públic en general, així com a sectors concrets que van des d’escolars fins a professionals, immigrants o persones que aprenen la llengua, aquest primer repertori ofereix termes relatius la casa, l’astronomia, el restaurant, música, instruments musicals, futbol, esports, activitats recreatives i a l’aire lliure, religió catòlica, forn i pastisseria, carnisseria i xarcuteria, en fascicles d’entre 100 i 200 paraules cada un.

En format de tríptics temàtics, serà distribuït als sectors professionals (hoteleria, mercats, escoles de música…), mentre que a l’àmbit docent arribarà en forma de fitxes a mida foli dins de carpetes que ja estan sent enviades als centres de Primaria i Secundària, d’adults i de professors, dos a cada col·legi, segons va informar avui en roda de premsa el president de la secció d’Assessorament Lingüístic de la mateixa, Josep Lluis Doménech, acompanyat de la secretària de l’AVL, Verònica Cantó.

Aquesta col·lecció, que preveu assolir fins 50 capítols temàtics amb el seu corresponent vocabulari “mínim”, inclou termes sempre normatius però que es decanten per les “fórmules tradicionals i populars”, això sí, sense caure en els castellanismes, va puntualitzar Doménech, qui va avançar que ja s’està treballant en l’edició dels següents fascicles i que per al 2010 abordarà conceptes bàsics necessaris en l’àmbit de la salut, viatges, cuina, oficis o roba i complements.

De moment, s’han imprès 25.000 tríptics de cada tema, una tirada que “s’ampliarà si fa falta”, en funció de la demanda i les necessitats de cada sector, va indicar el responsable d’Assessorament Llingüístic. A més, ha començat a distribuir 5.000 carpetes de fitxes per als col·legis de Primària i Secundària, de manera que cada centre tinga dues carpetes.

Per a aquesta iniciativa, l’Acadèmia compta amb la col·laboració de sectors específics, com és el cas de la Societat Espanyola d’Astronomia que, coincidint amb l’any de l’Astronomia, s’ha compromès a distribuir el fullet dedicat a aquesta activitat en cada un dels esdeveniments que realitze al llarg de tot 2009.

Així mateix, té el suport d’altres institucions com l’Associació de Forners i   Pastissers de la Comunitat Valenciana, la Federació d’Hoteleria, àmbits en els que l’ús constant de la llengua i per als quals pot ser molt útil disposar d’aquests fullets sobretot ara de de cara al turisme a la campanya d’estiu, va subratllar. També la Federació de Bandes de Música de la Comunitat, ha mostrat el seu interès, donada la “gran tradició musical dels nostres pobles”, va apuntar Domenech.

Per a la realització d’aquesta col·lecció, s’ha dividit “la vida en sectors o centres d’interès per a les persones, de coses immediates” fins a rondar els 50 temes, però que poden ser ampliables “segons la demanda i les necessitats” que expresse la societat. “En funció dels resultats que es vegen a cada sector farem més”, va agregar Doménech.

Fullet de Lèxic de l’Astronomia. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari