La blogosfera valenciana: jornada a l’AVL
Ahir divendres, 27 de maig, vaig ser convidat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a participar en una de les tres Taules Redones que es feien sobre L’ús del valencià en els blogs. Fa unes setmanes el periodista Sergi Pitarch, autor del primer estudi sobre la blogosfera valenciana, va contactar amb mi per participar en una d’aquestes taules.Jo vaig participar a la tercera, presentant Pols d’Estels, juntament amb els següents blocs: Des de Llíria cap a Ítaca, Malalt de falles, Lucrècia de Borja i estava moderada per Verònica Cantó. El títol era: Temàtiques contingudes en els blogs en valencià. Però la nota negativa va ser l’ausència de Lucrècia a la taula, perquè, encara que havia demanat que no es feren fotos, ni es gravarà la seua intervenció pel caràcter del seu bloc, l’AVL no va voler deixar de gravar l’acte…
Durant tota la jornada va ser reiteratiu, com és normal, en un àmbit com l’AVL, el parlar de
com adaptar el terme anglés blog i blogger. Hi ha normativa discrepant.
Juan E.Tur comentà la inexistència d’una xarxa pròpia valenciana, diferent de la plataforma Vilaweb on molts valencians blocaires s’han incorporat. Però aquesta mancança és la mateixa que pateixen els músics o els artistes.
La irrupció del fenomen facebook ha fet minvar el nombre de blocs personals, de pura exhibició i queden només els de reflexió i de contingut més treballat. D’aquesta manera s’han potenciat els que queden. Com a bloc de referència en què escriptors catalans, valencians i mallorquins es poden trobar va destacar l’espectacular Bloc de Lletres.El periodista Sergi Pitarch, autor del primer estudi sobre la blogosfera valenciana, va dir que l’any 2009 va inventariar 320 blocs en valencià. Això representava un 50% de tots els blocs fets des de terres valencianes. A 90 d’aquests els havia passat una enquesta de 40 preguntes i ens comentà algunes conclusions del treball. Així, el fenomen bloc va tindre el seu màxim al País Valencià entre els anys 2006 i 2007. Els blocs en castellà solen tindre una temàtica personal o tecnològica, mentre que els blocs en valencià s’inclinen més per la política, la cultura o la llengua. I és que la reivindicació lingüística és uns dels temes preferents del fenomen bloc valencià. De l’enquesta va sorgir la dada que el 25% dels escriptors de blocs tenen la titulació de Filologia Catalana.
El polític del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Nomdedéu, té un bloc dedicat a la política local de la ciutat de Castelló. Cal destacar que al seu bloc es pot llegir “No hi ha censura, no està moderat. Sigueu correctes.”
Enric va assegurar que contesta els comentaris que ara arriben majoritàriament per la seua pàgina de Facebook. Aquests són importants perquè així sap que hi ha “algú viu a l’altra banda de la pantalla“.
En els blocs de polítics en actiu cal garantir que darrere de l’autor està realment qui diu ser. Que no és un administratiu o col·laborador que fa la feina.
En els torns de preguntes es comentà l’existència en twitter del hashtag #paraulesvalencianes, que va posant contínuament paraules d’ús local però ben vives.
Juan E. Tur comentà que els blocs en valencià estan mantinguts per gent molt compromesa amb la llengua.
Es comentà l’existència del bloc Blogs Valencianistes i el bloc de Vicent Baydal, Vent d Cabylia.
La 2a taula estava formada per l’escriptor de la Plana Vicent Usó, l’escriptor i periodista xativí Xavier Aliaga i l’escriptor de la Vall d’Albaida, Francesc Mompó que parlaren sobretot de literatura en la blogosfera valenciana. Estava moderada per Artur Ahuir. El títol era: Els blogs, un instrument per al present i per al futur.
Vicent Usó, l’escriptor de Vila-real, va ser uns dels primers a obrir-se una web al País Valencià. El seu bloc El rastre de Clarisse, parla de les seues obres i de literatura en general.
L’escriptor de la Vall d’Albaida, Francesc Mompó, que manté els blocs Uendos, Greixets i Maremortes i Francesc Mompó i Valls, va descatar que “el món blogaire fa un paper unificador, sociolingüísticament parlant, cosa que havien de fer els mitjans de comunicació valencians i, sobretot, el govern valencià, i no ho fan. I a més a més és un referent didàctic.” Al seu bloc podeu llegir tota la seua ponència.
Xavier Aliaga, autor del bloc Sota la creueta, i periodista xativí, és el responsable del Quadern del diari El País CV. Ens parlà del periodisme a la xarxa. Potser en un futur els diaris en internet seran de pagament, ja que la gratuïtat que hi ha ara és insostenible.
Lucrècia de Borja du de forma anònima el seu bloc de temàtica eròtica Les dones no som (tan) complicades.
Per participar havia posat com a condició que no s’hi feren fotos, ni es gravarà la seua intervenció, per continuar preservant el mite. Però les coses van ser diferents en arribar a la sala de conferències. No va haver manera d’arreglar-ho. Així que, com hi havia una càmera gravant totes les intervencions, es va negar a eixir a la llum pública.
Finalment només fórem tres homes els qui estiguérem a la tercera taula, minvats del bon humor de Lucre. Ella segur que ens haguera animat les intervencions.
Va començar a parlar una de les persones autores del bloc Des de Llíria cap a Ítaca. Va comentar que el bloc, instal·lat a Vilaweb, va sorgir quan va ser impossible mantindre la web Edeta.org, informatiu digital de la comarca del Camp de Túria. En aquest nou bloc, escrit a quatre mans per dues persones, entren notícies polítiques de tot el País Valencià i sobretot de la comarca de Camp de Túria.
Xavier Serra, autor de Malat de Falles, amb el lema “el món de les Falles des d’una òptica diferent al tòpic“, ens endinsà en la xarxa de la festa que ara està escrita majoritàriament en castellà. Va comentar que encara que semble estrany, aquest món no és ben conegut fora del País Valencià i que les webs oficials com fallas.com només usen la llengua de Cervantes. Destacà que les passades falles, quan tanta gent vingué de fora, només s’usà el castellà. Com han de conéixer la festa si la web oficial no està ni en anglés?
El bloc de Malats de Falles està ple d’articles que parlen dels artistes, de la Falla, el mal denominat monument, i, a més, porta vídeos exclusius.
La meua intervenció va ser l’última, quan la gent ja pensava en el posterior dinar. Vaig començar per criticar l’exclusió de Lucrècia de la taula de ponents. Si internet permet expressar-se sense censura i conservar l’anonimat si es vol, jo protestava perquè la blocaire absent tenia tot el dret a preservar la seua imatge i el seu mite.
Després vaig passar a comentar el meu bloc Pols d’estels, que està en la xarxa des d’abril del 2005. El meu interés principal és fer divulgació de l’astronomia i retornar d’aquesta manera a la societat una petita part de l’esforç que aquesta fa per mantindre els científics. Aquests no poden estar sempre en la seua torre d’ivori i cal que conten el que fan de manera entenedora.
I l’astronomia, camp del meu treball, ens apropa a la natura. Com vaig dir a la ponència: intente mostrar la bellesa de l’univers o suggerir els sentiments que les seues dimensions inabastables ens provoca. El que vull transmetre és que vivim durant un brevíssim període de temps en un bell i petit punt de l’espai, la nostra Terra, i que l’hem de cuidar perquè fora d’aquest món hi ha una immensitat amb una violència neutra, i nosaltres som quasi insignificants. Perquè, com deia Carl Sagan, l’autor dels famosos documentals de la sèrie “Cosmos” i un dels millors divulgadors de la ciència, nosaltres els humans som “pols d’estels”, estem constituïts per la mateixa matèria, pels mateixos elements químics que existeixen a l’univers i ens regim també per les mateixes lleis físiques que aquest.
Després, tots els ponents junts vam dinar a un restaurant de les proximitats de Sant Miquel dels Reis. I poguérem gaudir de la gràcia i del bon humor de la Lucre. A que us hauria fet goig compartir taula amb ella? Ah! ho sent. Haver vingut…
