La feina dels físics solars continua, però. El Sol tranquil encara amaga molts secrets que el treball constant i pacient dels científics està traient a la llum.
L'energia que es crea al centre del Sol per reaccions nuclears es transporta cap a la superfície en forma de radiació. Però en les últimes capes el transport d'energia és més efectiu si és el gas calent qui puja en forma d'immenses bombolles que dipositen el seu calor en la fotosfera solar, capa de l'atmosfera solar d'on surt tota la llum visible. És la convecció solar i aquestes bombolles s'anomenen cel·les de convecció o granulació. Aquests grànuls, d'una gràndaria d'uns 1000 km, mostren una zona central brillant per on puja el gas calent.
Un cop refredat aquest gas cau cap a l'interior solar per les vores del grànul, d'un color fosc, talment com s'esdevé en una cassola d'aigua bullint.
L'equip de Física Solar del Grup Astrofísica i Ciències de l'Espai (GACE) de la Universitat de València, juntament amb científics de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), acaben d'observar en detall la forma en que el gas calent de la granulació, una vegada fred, cau a les profunditats solars.
Segueix ...
La convecció és un fenomen turbulent que ocórre en molts llocs a la natura. L'aire calent de l'atmosfera terrestre i tots els processos d'ebullició es comporten d'aquesta manera.
La convecció solar i la granulació són importants ja que a més de ser el mitjà en que l'energia del centre del Sol arriba a la superfíce és també els que modelen el comportament del camp magnètic superficial. Aquest, arrossegat pel moviment del gas, es concentra en les zones intergranulars formant petits tubs de flux magnètic (100-200 km) que en el cas que s'hi s'agreguen altres tubs magnètics poden ser el germen de les taques solars.
Aquestes cel·les de convecció han estat simulades teòricament de manera acurada i precisa utilitzant superordinadors per alguns investigadors i els resultats preveuen que el gas fred ha de baixar a capes més baixes formant una espiral (veure foto).
Ara dos investigadors del GACEde la Universitat de València, Vicent Domingo e Iballa Cabello, i tres de l'IAC (J. A. Bonet, I. Márquez, J. Sánchez Almeida), han aconseguit veure-ho amb imatges obtingudes durant una campanya d'observació al Telescopio Solar Sueco, ubicat en l'Observatorio del Roque de los Muchachos de La Palma juntament amb una observació simultània amb el telescopi solar espacial japonés Hinode.
Vicent Domingo, astrofísic valencià de 73 anys que ha treballat pràcticament tota la vida a l'Agència Espacial Europea i la NASA, i que va ser responsable científic de la sonda solar europeu-americà SOHO, dirigeix la tesi doctoral d'Iballa Cabello, canària d'origen. Els dos pertanyen a un petit grup valencià d'estudi de la fotosfera, la superficie del Sol.
En les imatges s'aprecia, d'acord amb la investigadora Inés Márquez, i detalla la nota de premsa de l'IAC “com el material sembla seguir una espiral logarítmica abans de desapareixer, és a dir, una espiral amb la forma de la closca de caragol. Durant un temps pensarem que eren espirals àuries, el que li donava un inquietant toc esotèric al descobriment. No és així i sembla que hi ha espirals de tots els tipus”.
S'ha confirmat doncs un fenomen que havia d'existir segons els models teòrics. La matemàtica i la física teòrica s'han avançat a l'observació.
El diari Levante se'n va fer ressò i va aparéixer en portada el dissabte passat.
Foto:
La imatge és una imatge en alta resolució del Telescopi Òptic Solar de la sonda japonesa Hinode. Aquesta és el primer instrument situat a l'espai que mesura la intensitat i la direcció del camp magnètic solar en la baixa atmosfera del Sol, anomenada fotosfera. Aquesta imatge mostra una part molt ampliada de la fotosfera solar. L'energia de sota la superfície es transportada per convecció formant cel·les de convecció o granulació que es poden veure en aquesta imatge. Les zones més clares revelen on estan pujant el gas mentre que les zones més fosques intergranulars denoten on els gasos més freds estan caient cap a l'interior. Web.
Crèdit imatge: Hinode JAXA/NASA/PPARC
Remolins al Sol
Video (fitxer adjunt)
Investigadors de la Universitat de València i de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) han detectat en el Sol remolins que tenen la grandària dels huracans terrestres i que es produeixen per mateix mecanisme que fa girar l'aigua en una banyera quan s'acosta a l'engolidor.
Autor: IAC
