PAÍS DE VERGONYA, PRESIDENT DE VERGONYA
Ahir parlava del cinisme del PSOE-C amb el decret de regulació bancària votat pels seus inútils 25 diputats a Madrid, i què amb el dictamen del Consell Consultiu demostra una clara invasió de competències, i una total invisibilitat de l’Estatut, davant la reclamació dels seus socis de govern, i del principal partit de la oposició per tramitar un recurs al Constitucional, el nostre President prioritza un cop mes els interessos socialistes espanyols, i no s’atreveix a fer-lo pràctic.
El dia 7 de juliol, el President Montilla, interrogat per la qüestió, es mostrava molt contundent dient que en cas de que hi hagi un dictamen que digui que hi ha una invasió de competències, el que farem és el que hem fet en anteriors ocasions, el govern de la Generalitat instarà un conflicte de competències, però ves per on, ara que ja tenim el fet damunt la taula la resposta canvia, i aposta per explorar la via del diàleg amb el govern espanyol, i ens ho argumenta dient que faran els passos que calgui per salvaguardar les nostres competències i el primer no es presentar un recurs, sinó obrir un període de 6 mesos en que Generalitat i Estat negociaran una sortida per evitar el recurs, i reblant el clau de la submissió més absoluta diu que el conjunt del decret no vulnera les competències, nomes en dos punts determinats. ERC, ICV i CIU demanen amb celeritat el recurs al TC per evitar aquesta Loapa financera.
Realment la gent, i sobretot els seus votants vinguin don vinguin, i parlin la llengua que parlin, tenen que veure la inutilitat del seu gest a les urnes al dipositar la seva papereta amb el nom de PSC, un partit què ja ha demostrat molts cops on te la seva vista posada, i un president que segurament deu ser un cas únic a la història, ja que la seva prioritat no es el seu territori, ni tant sols la seva població, sinó el partit del senyor Zapatero a Madrid. A que es degut aquest canvi d’opinió sobtada. L’Estat ha fet com fa sempre, per ells l’estat de les autonomies es paper mullat, i quan volen entre i surten, posen i treuen, sense obeir cap llei orgànica que els impedeix fer-ho. La seva mentalitat centralista i imperialista no els permet veure que hi ha vida fora del seu àmbit, i les competències son un colador.
Ara opta per 6 mesos de diàleg, i jo em pregunto de que vol parlar, el cas es molt clar, hi ha un Estatut que s’ha de complir, i un decret que envaeix les nostres competències, no hi ha res a parlar, no es pot aplicar aquest decret a Catalunya, i els 25 diputats socialistes a Madrid amb la Chacon al capdavant haurien de demanar perdó, i presentar la dimissió per jugar amb els interessos de la gent que els ha posat allí on estan.
Ja n’hi ha prou, un President no es pot humiliar d’aquesta manera, i menys el del meu país davant la veu de l’amo. Es demana respecte, primer acceptant un model de finançament que deixa el text estatutari en paper mullat, i ara aquesta autentica loapa financera que també el deixa en res. Els seus socis per dignitat haurien d’imposar el recurs al TC o marxar del govern, altra cosa els convertirà en còmplices d’aquesta nova malifeta.
Crec que les properes eleccions son la oportunitat per fer fora aquesta gent de les nostres institucions que ja han deshonrat molts cops, i no em refereixo a col·locar el principal partit de la oposició, ja què ara per ara no s’atreveix a donar el pas, i simplement serà un canvi estètic i de cares, que a aquestes alçades a Catalunya ja no li preocupa. Em refereixo a votar una força o coalició que agrupi l’independentisme, i amb un objectiu molt clar i que fuig de la mediocritat actual, la creació de l’estat propi.
Felicitats, un article ben fonamentat, ben raonat i que en altra Nació, tindria el ressó que es mereix i fins i tot els resultats canviarien del costat, que a molts catalans ens convé,
Has oblidat que en els suciatas pscE, els voten centenars de “prirrenyos”, que han vingut a Catalunya, a treballar i viure, si poden de funcionaris, sou fix, lloc de treball perpetu i si aquests morsilles, perdent la menjadora, seran uns desgraciats tota la seva vida, per tant, la Capital BCN, i la periferia abans dita cinturon rojo, ara es un domini molt fort del Sabater i el seu virrei. Per trencar aquesta tanca, els partits que es diuen autentics catalans, han de fer un front comú, i fotre’ls fora de totes les cadires, Diputacions, Ajuntaments, llocs que donen comandament en tot el territori, si optenim un bon resultat electoral, la llibertat està mes propera i no dependrem d’un Sabater o d’un asnat o d’un morsilla, o d’un carota o d’un pixa freda com el saura.
Felicitats, un article ben fonamentat, ben raonat i que en altra Nació, tindria el ressó que es mereix i fins i tot els resultats canviarien del costat, que a molts catalans ens convé,
Has oblidat que en els suciatas pscE, els voten centenars de “prirrenyos”, que han vingut a Catalunya, a treballar i viure, si poden de funcionaris, sou fix, lloc de treball perpetu i si aquests morsilles, perdent la menjadora, seran uns desgraciats tota la seva vida, per tant, la Capital BCN, i la periferia abans dita cinturon rojo, ara es un domini molt fort del Sabater i el seu virrei. Per trencar aquesta tanca, els partits que es diuen autentics catalans, han de fer un front comú, i fotre’ls fora de totes les cadires, Diputacions, Ajuntaments, llocs que donen comandament en tot el territori, si optenim un bon resultat electoral, la llibertat està mes propera i no dependrem d’un Sabater o d’un asnat o d’un morsilla, o d’un carota o d’un pixa freda com el saura.
Felicitats, un article ben fonamentat, ben raonat i que en altra Nació, tindria el ressó que es mereix i fins i tot els resultats canviarien del costat, que a molts catalans ens convé,
Has oblidat que en els suciatas pscE, els voten centenars de “prirrenyos”, que han vingut a Catalunya, a treballar i viure, si poden de funcionaris, sou fix, lloc de treball perpetu i si aquests morsilles, perdent la menjadora, seran uns desgraciats tota la seva vida, per tant, la Capital BCN, i la periferia abans dita cinturon rojo, ara es un domini molt fort del Sabater i el seu virrei. Per trencar aquesta tanca, els partits que es diuen autentics catalans, han de fer un front comú, i fotre’ls fora de totes les cadires, Diputacions, Ajuntaments, llocs que donen comandament en tot el territori, si optenim un bon resultat electoral, la llibertat està mes propera i no dependrem d’un Sabater o d’un asnat o d’un morsilla, o d’un carota o d’un pixa freda com el saura.