El passat agost es va commemorar el cinquantè aniversari de la mort de Manuel Millares, i amb aquest motiu el Museo Canario de Las Palmas ha organitzat una exposició sobre la seva figura i obra, que es podrà contemplar fins demà. Manolo (així era conegut per tothom) Millares Sall fou un reconegut pintor i gravador,
Circumstàncies personals m’impediran assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany convocada per l’ANC. L’esdeveniment ve precedit d’un lamentable encreuament d’acusacions i retrets entre els diferents actors del món independentista, que sembla que vulguin convertir la marxa en qualsevol cosa menys en el que havia estat tradicionalment, un gran esdeveniment unitari, festiu i reivindicatiu.
Avui és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Al contrari que molts “dies de”, intranscendents i a vegades poca-soltes, trobo que aquest està plenament encertat si ha de servir, ni que sigui modestament, perquè tots reflexionem sobre aquesta realitat que acompanya la humanitat des del principi dels temps, que coneixem com a
En la mort d’Elisabet II desapareix la darrera cap d’estat que ho era abans de néixer jo. En aquest trist moment, toca de nou destacar les seves virtuts més enllà d’algunes facetes que van ensombrir el seu regnat en determinats moments i que inevitablement es reviuran aquests dies. Virtuts com una exquisida neutralitat davant la
Avui hem de presumir que dos joves conciutadans de Las Palmas han estat notícia les darreres setmanes. Un es diu Pedro Luis Domínguez Quevedo, encara que tothom el coneix per Quevedo, simplement (dalt i dreta). Que qui és? És un cantant que ocupa posicions top en aquests moments. Els que no estem à la page de les noves tendències
Aquesta pel·li ja va sortir una vegada al bloc, quan vaig parlar de Setmana Santa, per tant potser repetiré algun detall. La vaig veure a l’Aribau, de Barcelona. Obro parèntesi: per què recordem tan bé el lloc on vam visionar una pel·lícula quaranta o cinquanta anys després? Tanco parèntesi. Es tracta de la versió cinematogràfica
Casualment, la mort de Gorvatxov es produeix pocs dies després d’haver llegit L’enigma rus, de Xavier Roig, un de tants llibres que tenia a la pila de “pendents per quan tingui temps”. El testimoni i les impressions que Roig ens ofereix de la Rússia i la URSS que va conèixer de primera mà ajuden a desfer
La façana de l’actual parròquia de San Francisco serveix d’escenari de l’Alameda de Colón de Las Palmas. Es tracta d’una de les esglésies més representatives de la capital grancanària, memòria del que fou un dels primers convents erigits pels franciscans poc després de la conquesta castellana. Els cronistes dels primers segles ens n’han transmès valuoses
El club de natació més antic de Las Palmas, el Metropole, té problemes econòmics. L’entitat arrossega una crisi financera des de fa anys i ja no pot fer front a les seves obligacions de pagaments, de manera que la junta directiva ja ha hagut de prendre dues dràstiques decisions. La primera, iniciar negociacions amb els
Trist en conèixer la notícia de la mort de Josep Espar i Ticó, un catalanista de pedra picada, un activista de primera hora i un impulsor, sense excessius protagonismes, algunes de les grans iniciatives culturals catalanes (el Cavall Fort, la discogràfica Edigsa, el diari Avui i tantes altres). D’Espar voldria destacar tres virtuts: el seu patriotisme sense
A dir veritat, vaig anar a veure aquesta pel·lícula una mica a les palpentes. Se’ns presentava com un western no sé si d’acció, de comèdia o simplement per passar l’estona en una avorrida tarda (potser d’estiu). El desconcertant títol (un nom de dona fent referència, s’entenia, al protagonista del film, ajudava a aquesta inconcreció sobre el producte
Avui farem una ruta per les edificacions més altes de Las Palmas. Un skyline format per algunes construccions d’estil i funcionalitat diverses i distribuïdes per diferents zones de la ciutat. Res a veure, per tant, amb equivalents de ciutats nord-americanes o del Golf Pèrsic, encara que sigui salvant les distàncies. L’edifici que posseeix el rècord d’alçària local
El carrer de Triana de Las Palmas és l’equivalent més ajustat a la Rambla Nova de Tarragona o a les Rambles barcelonines. És el paradigma de carrer cèntric, turístic, comercial i animat a totes hores. Al contrari que aquelles dues germanes catalanes, des de fa una colla d’anys és completament peatonal i la presència de
Avui la mare hagués fet cent anys. I falten poques setmanes perquè en faci deu des que ens va dir adeu. Sembla mentida, i no és un tòpic comentari, com de depressa passa el temps. Igual que vaig fer amb l’aniversari del pare, m’agrada deixar constància d’aquest número rodó i tenir un especial record per
Inicio una sèrie sobre les pel·lícules de la meva vida. Les pel·lis de la nostra vida, millor dit, perquè vull creure que van marcar tota la meva generació, no només a mi. No són necessàriament les millors, les més premiades o les que salvaria d’un incendi. Són les que més em van agradar en el