Les aigües turbulentes

Avui la mare hagués fet cent anys. I falten poques setmanes perquè en faci deu des que ens va dir adeu. Sembla mentida, i no és un tòpic comentari, com de depressa passa el temps. Igual que vaig fer amb l’aniversari del pare, m’agrada deixar constància d’aquest número rodó i tenir un especial record per a ella, a meitat d’un estiu especialment calorós i enmig d’una poc engrescadora actualitat informativa.

Vigatana de naixement, barcelonina de devoció, tarragonina (una mica) a contracor. Activa, pràctica, optimista, organitzada. Considerava que el 8 d’agost (duia amb un cert orgull haver nascut sota el signe de lleó, sense creure en aquestes falòrnies) era una data perfectament col·locada al calendari per celebrar el seu natalici: era molt d’aprofitar cada dia de vacances amb qualsevol activitat, un sopar, una excursió, un simple gelat… o compartint un pastís amb la família, encarant-se sense por amb les xifres de les espelmes a bufar.

Era conscient que es feia gran (“ja començo a fer catúfols”, deia, en genuïna expressió que no hauríem de perdre) però va estar al peu del canó fins al darrer instant. Compromesa amb el país i amb la nostra llengua, sempre des d’una segona línia de combat, discreta, callada i eficaç, em pregunto com d’incòmoda o decebuda estaria avui sent espectadora dels exabruptes i desqualificacions a què s’estan lliurant últimament membres de partits o entitats que, se suposa, són “dels nostres”. O què n’opinaria, de les rectificacions, els dubtes o les mostres de desorientació del conjunt de l’independentisme. ¿Aquesta és la manera d’agrair a la mare (i a mils i mils, potser milions més de compatriotes) la feina, la dedicació i el temps personals dedicats a aplanar el camí cap a l’alliberament del nostre poble? No s’ho mereix, no ens ho mereixem.

[Imatge: fotograma de “Mamá cumple cien años”, de Carlos Saura; noticine.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!