Les eleccions al Parlament de Catalunya de fa dues setmanes ens han deixat un resultat que fa difícil la consecució d’una investidura i d’un govern. Tothom es veu en cor de fer anàlisis, prospeccions o apostes de què passarà els propers mesos; jo també em veig en cor de fer la meva, d’aposta, a risc
A l’hora de redactar aquest apunt, l’ANC segueix sense president. El procés començat dissabte passat i ajornat fins a no sabem quan per falta de consens en l’elecció m’ha fet pensat en un conclave papal, que sabem quan comença però no quan s’acabarà, tenint-nos una mica amb l’ai al cor (bé, tampoc cal exagerar). Fixeu-vos
A les acaballes de la campanya electoral, no em puc estar de ficar-hi cullerada. Vagi per endavant un aclariment: actualment no soc català administrativament parlant i per tant em veuré privat d’exercir el meu dret a votar però, d’altra banda, això també em deslliura d’alguns dels dilemes que segurament envaeixen les ments dels atabalats electors