Les aigües turbulentes

El club de natació més antic de Las Palmas, el Metropole, té problemes econòmics. L’entitat arrossega una crisi financera des de fa anys i ja no pot fer front a les seves obligacions de pagaments, de manera que la junta directiva ja ha hagut de prendre dues dràstiques decisions. La primera, iniciar negociacions amb els seus treballadors per aplicar-los un expedient de regulació d’ocupació. La segona, proposar als socis un concurs de creditors, que s’albira com l’instrument administratiu i jurídic més adient per garantir la continuïtat del club, principal objectiu d’Alberto Santana (esquerra) i la directiva que presideix. Falta que els socis donin el seu vist-i-plau per tramitar-ho davant les instàncies judicials, perquè recentment ja han tombat en junta un pla d’ajustament que incloïa mesures com racionalitzar les quotes familiars, reduir nòmines o introduir derrames. L’impacte de la covid i segurament algunes mesures desencertades del passat han contribuït a aquests números vermells i a l’actual situació. Tampoc hi ajuda l’encariment de l’energia (un capítol molt important de les instal·lacions esportives); ja s’ha rebut un avís de tall de subministrament de la llum per impagament de factures. Hi ha mala maror en l’entitat: l’esmentat president Santana, que va guanyar les darreres eleccions per un resultat molt ajustat respecte al seu contrincant, està amenaçat d’una moció de censura que, en cas de sortir victoriosa, retardaria el concurs de creditors i, doncs, la solució al problema.

L’origen del club el trobem el 1934, quan un grup d’afeccionats a la natació capitanejats per Julio Navarro, començaren a organitzar travesses a la platja de Las Canteras. Poc després arribà la participació en competicions estatals (dreta, notícia del Diario de Las Palmas del 1935; Navarro és el de més a la dreta). Acabada la guerra de 1936, el club s’instal·là a la piscina de 20 metres que li cedí l’hotel de més categoria d’aquell moment, el Metropole, d’origen britànic: d’aquí el seu nom. Començaria llavors una llarga carrera d’èxits esportius individuals i col·lectius. El 1960, l’ajuntament adquirí l’hotel per a instal·lar-hi les actuals dependències municipals, de manera que el club va haver de reubicar-se i ho va fer a l’indret que encara ara ocupa, al costat de l’antic hotel i davant de l’edifici dels Salesians, en una zona marítimo-terrestre que exigí una llarga tramitació burocràtica, cosa que feu retardar la seva inauguració fins el 1965. El 2003, sota la presidència de Manuel Herrera (que s’hi estaria 16 anys seguits) s’aconsegueix adquirir a l’Autoritat Portuària els terrenys per un import d’un milió d’euros. D’aquella operació d’alta volada econòmica s’ha passat, vint anys després, a les actuals estretors. És d’esperar una solució satisfactòria, que comença a ser urgent.

Molt més modern és l’altre club de referència, que porta el nom de la ciutat: el Club Natación Las Palmas es fundà el 1989 i es troba situat no gaire lluny del Metropole, entre l’hotel Santa Catalina i el parc Doramas. Les piscines que usa són de propietat municipal i duen el nom, precisament, de Julio Navarro, en memòria del fundador de l’altre club, avui amb l’ai al cor sobre el seu esdevenidor.

[Informacions extretes de Viquipèdia; imatges: cnmetropole.com, laprovincia.es, personajesdecanarias.blogspot.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!