Les aigües turbulentes

Avui és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Al contrari que molts “dies de”, intranscendents i a vegades poca-soltes, trobo que aquest està plenament encertat si ha de servir, ni que sigui modestament, perquè tots reflexionem sobre aquesta realitat que acompanya la humanitat des del principi dels temps, que coneixem com a “suïcidi” però que també a vegades adulcorem amb eufemismes com “treure’s la vida” o “deixar-se morir”. Aquests darrers tenen la seva explicació: durant anys, en els mitjans de comunicació, va ser lloc comú considerar que informar sobre suïcidis, i sobretot destacant-ho en titulars, creava una mena d’efecte dominó en persones propenses a prendre la dramàtica decisió d’imitar el protagonista de la notícia. Però l’autocensura que representava el posar sordina a aquesta mena de notícies no es traduïa, que se sàpiga, en una demostració empírica de que la corba de suïcidis baixés feliçment, de manera que amb els anys s’ha arribat a la conclusió que se n’ha de parlar sense por.

N’han de parlar els afectats i els no afectats. S’ha de parlar i s’ha d’escoltar. Una entitat especialment útil en aquest sentit és el Telèfon de l’Esperança, que ahir convidava els transeünts de la meva ciutat a prendre consciència del repte que representa per a la societat l’existència de tantes persones que creuen, erròniament, que posar fi a la seva vida abans d’hora és la solució als seus problemes personals, familiars, socials o psicològics. Em van donar un opuscle explicant la raó de ser del Telèfon (prou coneguda d’altra banda) i oferint alguns consells si es tenen idees suïcides (mai se sap). Alhora, em van anirmar a escriure un post-it personal i unir-lo amb els de molts altres en una enorma pissarra. El meu missatge fou, simplement, que s’ha de poder parlar de tot, sense vergonya. I com a primer recurs per fer-ho si es té necessitat, a l’altra banda del fil hi ha el Telèfon de l’Esperança, amb personal especialment format per escoltar, informar i assessorar.

[A més del Telèfon de l’Esperança, hi ha el 024, que és un Telèfon de Prevenció de la Conducta Suïcida; imatge: diaridesabadell.com, foto Victòria Rovira]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!