Les aigües turbulentes

Avui farem una ruta per les edificacions més altes de Las Palmas. Un skyline format per algunes construccions d’estil i funcionalitat diverses i distribuïdes per diferents zones de la ciutat. Res a veure, per tant, amb equivalents de ciutats nord-americanes o del Golf Pèrsic, encara que sigui salvant les distàncies. L’edifici que posseeix el rècord d’alçària local és el mastodòntic Yaiza, constituït per tres torres (Yaiza I, II i III, dreta), més conegudes com les “Torres dels Taxistes” pel fet que en el seu dia (1972) foren promogudes per la Cooperativa de Taxistes de la ciutat. La primera de les tres supera el centenar de metres. Situades a la cèntrica avinguda de Mesa y López, són obra de l’arquitecte José Luis Jiménez. Les caracteritza la distinta posició dels balcons en cada nivell.

A continuació es situa l’edifici Solyvista (88 metres), residencial com els anteriors i situat a l’avinguda d’Ansite. Amb quatre metres menys, l’emblemàtic hotel AC Gran Canaria (esquerra) s’alça al costat del parc de Santa Catalina, a la bulliciosa zona portuària de la ciutat. Inaugurat el 1970, en ple boom turístic, té 26 plantes que acullen 209 habitacions i 6 suits. És obra de l’arquitecte Pedro Massieu i considerat per molts l’immoble més important de la ciutat. Tot seguit, se situen en el rànking d’alçàries les dues Torres del Pino (84 metres) i l’edifici América (77 metres).

Però possiblement el gratacel més vistós de la capital és la Torre Woermann (dalt). Conclosa el 2005 i situada enfront de l’Atlàntic, a l’istme de la Isleta, s’alça a 76 metres i és obra de l’estudi Ábalos & Herreros, en col·laboració amb Joaquín Casariego i Elsa Guerra. El seu ús és mixt, de serveis i residencial. És característica la seva coloració verd-groguenca, deguda a les aletes solars amb motius vegetals que protegeixen del sol les finestres. També crida l’atenció la inclinació de les dues darreres plantes. El nom de la torre remet a Carl Woermann (1813-1880), un navilier alemany (dreta) que impulsà des d’Hamburg la comercialització a l’exterior de l’empresa familiar de roba; per a l’exportació a Amèrica primer i a l’Àfrica després, Las Palmas seria un punt estratègic, el que justificà plenament batejar amb el seu nom l’emblemàtic edifici.

[Imatges: arquitecturaviva.com, emporis.com, rumbo.es, wikidata.org]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!