Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 d'agost de 2022
0 comentaris

Per amor a una ciutat: franciscans

La façana de l’actual parròquia de San Francisco serveix d’escenari de l’Alameda de Colón de Las Palmas. Es tracta d’una de les esglésies més representatives de la capital grancanària, memòria del que fou un dels primers convents erigits pels franciscans poc després de la conquesta castellana. Els cronistes dels primers segles ens n’han transmès valuoses informacions. A la Topografía de frai José de Sosa es fa una descripció gairebé paradisíaca del convent i del seu entorn, destacant que estava situada a la part més alegre de la ciutat, amb vistes al port i gaudint de “frescura y regalado céfiro“. En dos horts de fruiters i hortalisses, regats per una séquia del Guiniguada es va veure per primera vegada (1530) un plataner, segons el cronista Gonzalo Fernández de Oviedo, i d’aquí passà l’emblemàtica fruita canària a Amèrica, de la mà de frai Tomás de Berlanga, juntament amb llavors d’altres productes. Aquest fet remarcable és recordat avui en unes rajoles que decoren la paret exterior de l’església.

D’acord amb el plànol que ens llegà l’enginyer Torriani, el 1590 el convent s’extenia per un terreny delimitat pels actuals carrers de Maninindra, General Bravo i Primero de Mayo, una inmensa parcel·la que comprenia l’església, els claustres, les cel·les, el refectori, la cuina, la bodega i una infermeria. El segle XVII comptava amb una cinquantena de religiosos. El 1835, amb la desamortització, els frares hagueren de marxar i el convent fou convertit en caserna d’infanteria (en el lloc que actualment ocupa el Conservatori de Música).

L’església original fou construïda el 1518 pel sevillà Pedro Llerena, i destruïda posteriorment per l’incendi provocat per l’atac de l’holandès Van der Does (1599). L’actual s’enllestí el 1821, si bé conserva elements molt més anteriors. En destaca la portalada de pedra, d’estil barroc. L’interior, amb tres naus, és obra de Juan Lucero (1635) i Juan Báez Marichal (1652). El cassetonat del sostre és d’estil mudèjar. És remarcable l’espadanya separada del cos de l’edifici. Entre 1954 i 1961 es millorà la decoració del temple amb unes pintures de l’artista José Arencibia Gil. Afegim encara que la parròquia acull la imatge de la Verge de la Soledad de la Porteria, de molta devoció ciutadana i que ja vam esmentar fa algun temps.

[Informacions extretes de parroquiadesanfranciscodeasis.org; imatges: vista general amb l’espadanya (parroquiadesanfranciscodeasis.org, aquarela de C. Quesada), Cristo de la Humildad y la Paciencia (Viquipèdia) i portalada principal (foto de l’autor)]

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!