Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: À Punt Mèdia

Viure a Mart a Podríem fer-ho millor

0
NASA

Ahir m’entrevistaren en el programa Podríem fer-ho millor de la ràdio d’A Punt. Vaig estar parlant amb Miguel Coll i amb el meteoròleg de la cadena Lluís Obiols, sota la mirada vigilant de la directora Susa Calafat, sobre la possibilitat de viure a Mars en els pròxims 30 anys i de la mini-lluna 2024 PT5 d’uns 10 metres que acompanyarà al nostre planeta fins el 25 de novembre.

La idea que és possible l’arribada dels humans a Mart i, encara més, l’establiment d’una colònia humana al planeta és només resultat del tecno-optimisme de la societat actual. Sembla que la tecnologia resoldrà els nostres problemes actuals. Aquesta actitud és especialment acusada en l’aplicació de mesures per combatre el canvi climàtic. Segur, pensen molts, que hi haurà una màquina que absorbirà de manera eficient el CO2 atmosfèric i la temperatura baixarà.

Aquestes solucions també s’apliquen a l’exploració espacial. Una de les persones que fomenta més aquests pensament és el magnat i emprenedor Elon Musk, president de Space X i de la plataforma X, abans Twitter. Pretén enviar a Mart naus Starship sense tripulació el 2026 i amb humans el 2028. Això és totalment inviable amb el nivell de la tecnologia actual.

Mart, en el moment de màxima aproximació a la Terra, es troba a uns 50 o 60 milions de km. El viatge més curt, seguint una òrbita de Hohmann, és major de 6 mesos (de fet, uns 260 dies). La permanència sobre el planeta ha de ser, com a mínim de 2 anys de manera obligada per les oposicions orbitals entre la Terra i Mart. Així que un viatge d’anada i tornada a Mart sempre serà superior a 3 anys.

NASA

Quin problemes es trobaran els astronautes una vegada hi arriben?

Primerament la radiació ambiental causada pel vent solar i les tempestes solars durant el viatge i a la superfície marciana serà intensa, incompatible amb la vida humana, com va demostrar el sensor de radiació RAD situat a la nau que portà el robot Curiosity al planeta roig.

Segon l’atmosfera marciana té una pressió d’una centèsima part de la de l’atmosfera terrestre. Això implica que els futurs habitants de Mart han de viure sempre en habitatges pressuritzats i eixir a l’exterior amb tratges espacials.

I finalment sempre s’oblida que el planeta Mart va tindre en el seu inici rius i mars que possiblement van disposar d’una vida incipient. L’arribada massiva de naus i humans al planeta pot destruir els possibles rastres de vida primitiva marciana que és importantíssim estudiar. Si contaminem el planeta amb els nostres bacteris com podrem descobrir la fauna bacteriana autòctona?

De tota manera les agències espacials hi treballen per arribar a xafar Mart, pense jo, més enllà de 2040.

Imatge de la mini-lluna 2020 CD3 (punt central). / International Gemini Observatory/NOIRLab/NSF/AURA/G. Fedorets

Després passàrem a parlar la mini-lluna 2024 PT5 que ara mateix orbita la  Terra.

Des del 29 de setembre fins al 25 de novembre, la gravetat del nostre planeta ha capturat  el petit asteroide 2024 PT5, que es mou al seu voltant amb enrevessades trajectòries de ferradura. Alguns experts suggereixen que és un fragment de la superfície lunar.

Dos astrònoms de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), els germans Carlos i Raúl de la Font Marcos, han comprovat que l’asteroide recentment descobert i denominat 2024 PT5 es convertiria també en una mini-lluna aquest any. Els detalls els acaben de publicar en la revista Research Notes of the AAS, on també s’indica que tornarà en 2055.

El petit objecte, amb una grandària estimada d’uns 10 metres, va ser descobert el passat 7 d’agost des de Sud-àfrica amb el Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLES, per les seues sigles en anglès), un conjunt d’instruments robòtics de prospecció astronòmica per a detectar els NEO de menor grandària poca temps abans del seu possible impacte contra la Terra.

Ací teniu l’enllaç al programa del Podriem fer-ho millor del primer d’octubre. Jo isc a partir del minut 26:55 i durant uns 20 minuts

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-6/01-10-2024-ho-millor-primera-part_135_1734640.html

Pròxima parada: arribada a la Lluna

0

El llançament d’Artemis 1, la missió de prova que ha d’anar a la Lluna, ha estat finalment ajornada fins, com a mínim, el mes d’octubre. És la primera d’una sèrie de llançaments amb el propòsit de posar novament astronautes a la superfície del nostre satèl·lit cap el 2025. Aquesta vegada els humans que hi arribaran seran més diversos ja que hi haurà com a mínim una dona i una persona no blanca.

Per parlar del per qué d’aquesta missió, qué s’espera trobar a la Lluna, quins descobriments s’han fet des que els últims humans l’abandonaren l’any 1972 i quin serà el futur de l’exploració lunar, Susanna Lliberós i el seu equip de Pròxima parada de la Ràdio d’À Punt han parlat amb David Barrado, professor d’investigació al Centre d’Astrobiologia, Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i Enric Marco, Tècnic Superior d’Astronomia del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç d’ací baix.

06.09.2022 | Pròxima parada | Quarta hora | Nova arribada de l’ésser humà a la Lluna 50 anys després (a partir del minut 30)

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/06-09-2022-proxima-parada-quarta-hora_135_1542027.html

Imatge:

Artemis 1 a la plataforma de llançament 39B. El coet del sistema de llançament espacial (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu dalt d’un llançador mòbil al complex de llançament 39B, dijous 21 d’abril de 2022, al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. NASA/Aubrey Gemignani (CC BY-NC-ND 2.0).

La missió DART a À Punt

2

Les noticies del migdia de la televisió valenciana parlaven ahir de la missió DART de la NASA, que en unes setmanes serà llançada en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu és arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita i impactar-hi. La missió començarà en uns dies però no serà fins el setembre del 2022 que la nau xoque contra el seu objectiu, la lluna, a una velocitat d’uns 6 km/s.

Es tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita. Tot això s’emmarca en les primeres passes dels programes de defensa espacial que NASA i ESA estan provant. Algun dia un asteroide es dirigirà contra la Terra i cal estar preparats per fer-hi alguna cosa útil per protegir la humanitat.

Jo en parle en una entrevista que em feren envoltat de telescopis a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Entrevista curteta a les Noticies À Punt Migdia 12 Novembre 2021. Missió DART (A partir del minut 39:44)

Contaminació lumínica i Perseids a À Punt

0
Publicat el 15 d'agost de 2021

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

La contaminació lumínica també té rankings

0
Publicat el 11 d'abril de 2019

Sembla que les ciutats de l’estat espanyol també poden classificar-se en un nefast rànquing de l’ús totalment ineficient de l’energia en l’enllumenat públic. Fa uns dies el diari el País publicava l’article Estas son las ciudades españolas que más contaminan con su luz a partir del treball de l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel, actualment investigador de la University of Exeter (Regne Unit), amb la participació de Rebeca Benayas Polo, de l’empresa GEASig, per a SaveStars Consulting SL.El treball d’aquests investigadors, titulat Ranking de la contaminación lumínica en España, està disponble en el repositori científic europeu Zenodo.

En el treball es baregen diverses paràmetres que estan relacionats amb la contaminació lumínica, com la població, la potència total emesa de les faroles, el nombre total de faroles, la potència emesa per quilòmetre quadrat (W/km2), etc…

En aquest darrer rànquing (W/km2) destaquen en els primers llocs Gandia i València amb uns 9200 W/km2 . L’estudi s’ha fet fins a l’any 2012 ja que les dades de satèl·lit que s’han utilitzat provenen de l’instrument VIIRS que no és sensible a les emissions en la zona del blau. En aquell moment només hi havia llums de sodi en els nostres carrers. En els últims 5 anys, però, s’han instal·lat de manera compulsiva, inconscient i sense ser avalat per criteris tècnics ni científics una gran quantitat de LED, fonamentalment de color blanc intens, de temperatura de color de 4000 K o superior.  Només s’han canviat per qüestions d’eficiència i estalvi energètic. Però aquests LED son altament pertorbatius per a la fauna i flora nocturna i per a la salud humana, com n’he parlat a bastament en aquest bloc.

També s’han fet coses positives com la reducció de potència i canvi a LED de 3000 K (i pròximament inferior) a la ciutat de València, i com la Iniciativa Salven la Nit a l’Horta Nord que està propiciant el procés de canvi de l’enllumenat a LED Ambre o 2200 K a Meliana, Bonrepòs i Mirambell i a Albalat dels Sorell. Tots amb una contribució de blau a l’espectre visible ben reduïda. Cal fer encara més, per suposat.

Gandia i València se situen entre les ciutats amb més contaminació lumínica de l’Estat Noticies Nit À Punt. 10 d’abril 2019.

https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/video-gandia-i-valencia-se-situen-entre-les-ciutats-amb-mes-contaminacio-luminica-de-lestat

I ahir, dia en que s’anunciava al món la primera imatge d’un forat negre, els mitjans públics valencians se’n feren ressò també i m’entrevistaren sobre aquest article, sobre contaminació lumínica i com combatre-la. Primer va ser a la televisió d’À Punt, compartint notícia científica amb la primera imatge del forat negre.

Per la nit, a la tertúlia de ciència de la ràdio d’À Punt, conduït per Anna Juan i Kristin Suleng, vaig parlar més extensament del problema de la contaminació lumínica i del problema dels LED blaus. L’última recomanació que vaig fer als periodistes. “Siguem exigents amb els nostres governants, sobre tot els nostres regidors i alcaldes, i ara que venen eleccions demanen-los un enllumenat sostenible amb llums de qualitat de tonalitat càlida”  Els organismes internacionals europeus i la legislació francesa ja ho demanen. És el futur també…

Ací podeu escolar el programa d’anit de, a partir del minut 25 aproximadament.

Les notícies de la nit | Tertúlia. Ciència i investigació. 10 d’abril 2019

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/les-noticies-de-la-nit/10-04-2019-les-noticies-de-la-nit-tertulia

Doble sessió per parlar de l’amenaça silenciosa de la llum excessiva per la nit, especialment si és blanca.

Imatges:
1.- Imatge nocturna de la Península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

Llum i soroll, les altres contaminacions

0

Entrevista a la ràdio d’À Punt per parlar de contaminació lumínica, els seus efectes i com lluitar contra ella. 11 març de 2019.

L’entrevista ací:

Samaruc digital. Llum i soroll, les altres contaminacions

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’

Els alarmants nivells de contaminació atmosfèrica no són l’únic problema ambiental que afecta les grans ciutats. Els decibels dels motors, les obres o els clàxons, o l’excessiva il·luminació dels fanals estan darrere de les altres contaminacions, l’acústica i la lumínica. La nova entrega del Samarucdigital para atenció a aquests dos tipus de pol·lució invasiva, amb greus conseqüències que repercuteixen tant en el ritme de la vida humana com en el cicle de la vida dels ecosistemes.

En 2010, l’estudi Contaminació lumínica a Espanya, elaborat pel Departament d’Astrofísica i Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Complutense de Madrid, concloïa que Espanya era el país membre de la Unió Europea amb major consum mitjà per fanal. I València, la ciutat que més balafiava la llum, en gran mesura pels tipus de fanal instal·lats i, en especial les anomenades “boles”, que emeten llum cap al cel nocturn.

Tot i haver ostentat durant anys el primer lloc en contaminació lumínica d’Europa, València ha apostat per plans per a escombrar els fanals menys eficients, amb l’objectiu d’estalviar prop de tres milions d’euros a l’any i un 80% de consum energètic, amb mesures com substituir les bombetes tradicionals per panells LED i introduir plaques en la part superior per a evitar que la llum isca cap al cel.

En el cas d’Espanya, encara que des de 2012 s’ha estabilitzat la contaminació lumínica no ha decrescut. És un dels països d’Europa amb més contaminació lumínica, amb valors mitjans de consum per habitant i any de 116 quilovats hora (kWh), enfront dels 43 que es consumeixen a Alemanya o els 91 de França.

La contaminació lumínica ha arrabassat la nit en molts indrets del món. A més de suposar problemes per a la salut de moltes espècies, també suposa un greu problema per als investigadors en el camp de l’astronomia. De fet, segons el Nou atles mundial de contaminació lumínica (2016), la major part de la població del planeta ja no pot tindre l’oportunitat d’observar la Via Làctia, degut a l’augment en les últimes dècadas de la contaminació lumínica. Enric Marco és professor del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica, i està al càrrec de l’aula d’Astronomia de la mateixa Universitat. A més, és integrant d’un grup d’investigació de la contaminació lumínica als parcs naturals valencians. Marco ens explica en què consisteix aquest tipus de contaminació i quins problemes genera.

La pol·lució lumínica i acústica, i els seus efectes en la salut dels ecosistemes, centren el programa 61 de ‘Samarucdigital’. Kristin Suleng.

L’asteroide 2006QV89 podria xocar contra la Terra?

0
Publicat el 3 de març de 2019

L’asteroide 2006QV89 de 40 metres de diàmetre podria xocar contra la Terra el pròxim 9 de setembre. Però tranquils, que la probabilitat és només d’1 en 11428. O com dic a l’entrevista que en feren l’altre dia a À Punt NTC Notícies, això és com comprar 9 dècims de loteria i pretendre que et toque. Difícil, és clar.L’entrevista la podeu veure a les notícies d’À punt del dia 16 de febrer, a partir del minut 24:14. quasi al final.

16.02.2019 | Informatiu nit  L’informatiu nit del dissabte 16 de febrer de 2019.

L’asteroide 2006QV89 podria xocar amb la Terra, 16 febrer 2019. À punt noticies. (a partir de 24:14)

Més informació a:
Un asteroide de 40 metros puede chocar contra la Tierra el 9 de septiembre, 5 febrer 2019.

Parlant de tempestes solars a À Punt Mèdia

0

Ahir va ser un dia especial per dos motius. Primerament vaig poder gaudir des de dins de la nova ràdio valenciana, la ràdio d’À Punt Mèdia i la segona vaig parlar de ciència amb Jèssica Crespo, la conductora del programa matinal Al Ras.

Davant la inquietud que desperten els fenòmens violents de l’espai que afecten a la Terra, m’he centrat en les tempestes solars i els seus efectes sobre el nostre planeta.

De vegades, sobretot en períodes de gran activitat solar, el camp magnètic de les zones actives solars es reestructura i, en el procés, s’expulsen milions de tones de plasma a l’espai. És el que anomenem una tempesta solar.

Si tenim la mala sort que aquest fenomen passe just en el centre del disc solar, la tempesta arribarà de segur a la Terra i produirà diversos efectes depenent de la seua intensitat.

Les tempestes solars es caracteritzen per tres tipus de processos energètics ben diferents:

El primer seria l’emissió de radiació electromagnètica (raig X, gamma i ultravioleta) que en arribar al nostre planeta és capaç d’afectar les capes altes de l’atmosfera terrestre, d’ionitzar-la, augmentant la densitat electrònica i escalfar-la i expandir-la de manera que els satèl·lits en orbita baixa poden canviar l’òrbita en augmentar el fregament i el segon seria l’emissió de protons molt energètics (Esdeveniments d’emissió de protons) que pot afectar els astronautes o tallar les comunicacions per satèl·lit.

Tanmateix és l’emissió de massa coronal el fenomen més energètic relacionat amb les tempestes solars. Milions de tones de plasma (gas altament ionitzat) són expulsats a l’espai embolcallats en una mena de bambolla magnètica que en xocar contra el camp magnètic terrestre són deflectides cap a les zones polars. El xoc d’aquestes partícules energètiques amb les molècules d’oxigen i nitrogen atmosfèrics origina les cascades de llums de color que coneixem com a aurores boreals. Una tempesta geomagnètic ha començat.

De vegades però, les conseqüències d’aquest encontre còsmic no són tan innòcues. Si la tempesta  solar és molt intensa els corrents de partícules que recorren la magnetosfera terrestre creen uns corrents induïts en el subsol terrestre, que fàcilment pot arribar a les línies d’alta tensió a través de les preses de terra. Aquestes corrents poden arribar als transformadors i cremar-los. Ciutats senceres s’han quedat a les fosques després d’una tempesta geomagnètica intensa com ara Quebec, en març del 1989 o part de Malmö el 2003. Els efectes són, per tant, devastadors, tant per a les infraestructures com per a les persones.

De tot això he parlat a Al Ras. Si voleu escoltar-me, ací us deixe l’enllaç (A partir del minut 25)

Parlant de tempestes solars a Al Ras

Més informació:
Solar Storm Threat Analysis, James A. Marusek.