Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Entrevista

Els colors de la llum a la Setmana de la Ciència

2

TallerAstronomia2014

Quaranta alumnes d’educació secundària han participat aquest dijous a la Universitat de València en un taller de matemàtiques aplicades i un d’astronomia. L’activitat s’emmarca en la Setmana de la Ciència que organitza la institució acadèmica. L’objectiu era acostar els més joves a les dues disciplines des d’una vessant pràctica. Es pot veure en aquest l’enllaç de la televisió de la Universitat de València

http://mediauni.uv.es/4501va

Ecos del Cosmos: contaminació lumínica, economia i bones pràctiques

2

Iberia-ISSLa defensa de la foscor del cel nocturn no és un caprici de grups astronòmics o conservacionistes marginals, sinó la reivindicació d’un dret de tots: dret a que els nostres recursos no renovables siguen gestionats racionalment, al gaudiment d’un patrimoni cultural, a la biodiversitat i a un medi ambient ben conservat (1).

La introducció ràpida de la tecnologia LED en l’enllumenat públic a moltes ciutats valencianes, sovint utilitzant llum blanca i per això amb un pic de forta emissió en la banda blava, augmentarà molt de pressa la contaminació lumínica i fins i tot exercirà una pressió més gran en la vida silvestre i en la salut humana.

Hui tenim la sort de poder parlar amb un expert en aquests aspectes de la contaminació lumínica. Hui ens acompanya Alejandro Sánchez de Miguel de la Universitat Complutense de Madrid. Ell és un expert sobre contaminació lumínica a Espanya i al món, tema que està estudiant sobretot a partir de les imatges obtingudes pels astronautes de la Estació Espacial Internacional.


Podcast, Ecos del Cosmos, 28 de novembre 2014

Hui parlem de contaminació lumínica amb Alejandro Sanchez de Miguel, investigador de la Universidad Complutense de Madrid. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què amb l’escuma viscolàstica, En aquell temps amb un recordatori del tancament de RTVV, El cel a simple vista i l’Astroconcurs.

Astropregunta:

On i com es va produir el so que podeu escoltar al final del programa?

Al primer que ho encerte li regalarem un llibre donat per la Càtedra de la Divulgació de la Ciència de la Universitat de València


Més informació:

(1) A ras del cielo, David Galadí-Enríquez, ed. Almuzara, 2008.
(2) Cities at night. Ciutats a la nit. Necessitem voluntaris que ens ajuden a ordenar les imatges i identificar les ubicacions que hi apareixen per crear mapes de la contaminació lumínica. Això ajudarà als governs i a les autoritats locals a prendre les decisions correctes per reduir la contaminació lumínica.

Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

Ecos del Cosmos: Rosetta, Philae i l’exploració d’un nou món

0

Rosetta_PhilaeAvui a Ecos del Cosmos, el programa d’astronomia de Ràdio Universitat expliquem l’aventura de la nau Rosetta, que durant 10 anys ha estat navegant per l’espai per trobar-se amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). L’arribada al seu destí ja va ser l’agost passat. Des d’aleshores ha estat estudiant el cometa  des de ben aprop i dimecres passat, finalment, va llençar la xicoteta nau que l’acompanyava, Philae, per aterrar sobre el cometa. Un èxit, realment ciència ficció fet fet científic. Com va dir un dels responsables de l’Agència espacial Europea:

Hollywood is good but Rosetta is much better

Per parlar-nos de la missió Rosetta i de la seua importàcia científica i tecnològica entrevistem Pedro Gutiérrez, Científic Titular del CSIC en el Instituto de Astrofísica de Andalucía i Co-Investigador de la càmera Osiris a bord de Rosetta.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 de novembre 2014


Hui parlem de l’arribada del mòdul Philae sobre el cometa 67 P/Chyurimov Garasimenko. Parlem amb Pedro Gutiérrez, científic titular del CSIC a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, coinvestigador de la cambra Osiris a bord del Rosetta. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què i l’Astroconcurs.

Astropregunta:
De qui és esta cançó, que ens parla de la constitució i forma de l’univers? Pista: no és la banda sonora de The Big Bang Theory:

Astropregunta musical del 14 de novembre de 2014 (a partir del minut 51:15)

I sapieu que si contesteu bé la pregunta, rebreu un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: Composició artística de Rosetta i el cometa. ESA.

Parlant de 2012DA14 a Talento Mediterraneo

0

La setmana passada vaig anar de bòlid amb l’asteroide 2012DA14. A banda d’haver de posar al dia aquest bloc, alguns mitjans de comunicació van demanar parlar amb nosaltres. Així uns dies abans de l’arribada de l’asteroide a la Terra vaig passar pels estudis de Televisión del Mediterraneo per tindre una agradable conversa amb Vicente Quintana, presentador del magazine Talento Mediterraneo produït per Marta Esteban.

Altres mitjans com Mislata Ràdio i MediaUni, la televisió de la Universitat de València també parlaren amb nosaltres. Tanmateix els mitjans públics com Ràdio 9 i Canal 9 encara els estem esperant.

 

La il·luminació excessiva perjudica el medi ambient i l’observació astronòmica

0
Entrevista a Levante – La Costera – La Vall d’Albaida, 28 d’agost 2012.
Enric Marco és doctor en Física i treballa com investigador en el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Té també un bloc de divulgació astronòmica, «Pols d’estels». Com cada estiu des de fa cinc anys, va estar dissabte passat a Otos, en la nit astronòmica que va organitzar l’allotjament rural Ca les Senyoretes.
Adrià Calatayud, Xàtiva.
Marco considera que Otos i, en general, l’Ombria del Benicadell és una zona «bastant fosca», la qual cosa la fa adequada per a l’observació astronòmica. Per a l’astrònom llocs com aquests són cada vegada més difícils de trobar per la nostra «mania per la il·luminació excessiva».
P: Com es va desenvolupar la vetllada astronòmica en Ca les Senyoretes?
Vam fer una observació astronòmica, després vaig donar una xerrada. aquest any la xerrada tractava sobre el mesurament de l’univers: com s’amiden les distàncies en l’espai, quins mètodes existeixen… així la gent va comprovar que en totes les representacions que normalment veiem del sistema solar els planetes apareixen més junts del que estan i més grans del que són. I també van veure el gran que és realment l’univers. Entre la Terra i el Sol hi ha molta distància: 150 milions de quilómetres. Això cap persona ho pot recórrer, viatjant a la velocitat a la qual va un avió es trigarien 21 anys!P: També van fer observacions astronòmiques.
Vam fer una abans per a sopar, en la qual vam veure Saturn i la Lluna, perquè tampoc es podia veure molt més. Després teníem previst fer-ne una altra, però com es va ennuvolar el cel no va poder ser.P: Otos és un bon punt per a l’observació astronòmica?
La Universitat de València té un grup d’investigació sobre la contaminació lumínica, en el qual estem Ángel Morales i jo. Ens hem centrat, de moment, en els parcs naturals de prop de València i també vam estar en el Benicadell, ja que cada any em conviden. Pujarem fins a l’Observatori Meteorològic, el punt més alt al qual es pot arribar en cotxe i vam fer uns mesuraments. No és igual que el Parc natural de Xera-sot de Xera, encara que està bastant bé. Malgrat que es veu la llum d’Ontinyent o l’Olleria o de la rotonda absurda de Beniatjar, que està sobreiluminada i per allí passa un cotxe cada nit, és una zona bastant fosca.

P: També investiga la contaminació lumínica?
Sí, tampoc és el nostre camp d’investigació natural, però ens dediquem a això des de fa dos anys. La contaminació lumínica no només és perjudicial per a l’observació astronòmica, també ho és per al medi ambient. Ara la Diputació ha llançat un pla per a potenciar les llums LED, al que l’ajuntament d’Ontinyent ja ha dit que es va a sumar. Molts experts en il·luminació asseguren que aquests llums són nocives per als ecosistemes. Emeten llum blanca, que és la suma de llums de tots els colors. La blava, que està present en la blanca, és la perjudicial. Afecta als sistemes nerviosos dels animals, que no diferencien entre la nit i el dia, el que els genera problemes per a dormir, alteracions en el ritme cardíac… Els insectes són els més afectats i, al funcionar els ecosistemes en cadena, acaba afectant a tots. Per tot això, fins ara, els llums tenien aquest color groc. Si els LED són d’aquest color, no passa gens; el problema està en la llum blava que conté la llum blanca.

P: Està en l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València, en què consisteix aquest projecte?
La Universitat té dos centres, d’una banda, l’Aula d’Astronomia, de la qual jo sóc el tècnic; i, per una altra, l’Aula del Cel. La primera és una aula-laboratori on els alumnes realitzen les pràctiques d’astronomia. La segona forma parteix d’un programa de divulgació astronòmica.

Imatge: Des del mirador de la Creu, a l’Ombria del Benicadell, Otos, en primer terme, darrere, la Pobla del Duc i darrere d’ell Quatretonda, a l’esquerra i Llutxent a la dreta. Enric Marco. 13 de juny 2012.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

I vingueren els de Trau la llengua

4
Publicat el 7 de maig de 2011

Eugeni Alemany

Ja he vist el primer capítol de Trau la llengua a Canal 9. Vist l’episodi, em sembla que, per al que és la cadena, té bon nivell. Té exactament el mateix format que vam veure fa uns anys a Caçadors de Paraules de TV3 i que ara s’ha adaptat al País Valencià. Si en aquell programa el presentador era Roger de Gràcia ací tenim a Eugeni Alemany.

La manera en que es tracta la llengua és el mateix. D’una manera divertida es van visitant parlants de diverses comarques valencianes. Com a Caçadors de Paraules també hi ha la secció “D’on són“. Curiós veure a dues dones parlant salat i saber que som a Tàrbena, repoblada per mallorquins després de l’expulsió dels moriscos. Res nou per als lectors d’aquest bloc però que molts dels espectadors valencians supose que desconeixien.

El programa del dijous passat anava sobre les paraules i expressions referides al camp semàntic de la meteorologia i de l’astronomia popular. I així van parlar un carter de Xàtiva, un pastor de la Tinença de Benifassà, els meteoròlegs de Canal 9, i d’altres. I ja, cap al final del programa jo tinc un petit paper parlant amb l’Eugeni sobre expressions populars de l’astronomia i faig amb ell un passeig mitològic pel cel de primavera.

Voldria haver-vos posat directament el vídeo des de Canal 9 a la carta però només he trobat un enllaç al primer capítol. Dura 43 minuts i si voleu anar directament a veure la meua actuació, l’aplicació no ho permet fer. No hi ha línia d’avanç! Cal mirar-se tot el capítol per arribar al final. Però el programa complet no està gens malament i s’ho val. .

Vídeo del primer programa: Capítol 1 de Trau la llengua. Canal 9

Vídeo del primer programa: Capítol 1 de Trau la llengua. Vimeo

Imatge: Eugeni Alemany de la web de RTVV.

Publicat dins de Cinema i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Demà a Trau la llengua, de Canal 9

1
Publicat el 4 de maig de 2011

Trau la Llengua

Coses que passen. Vingueren abans de Setmana Santa i vam parlar del cel i de les estrelles.

Tindré un paperet en el primer episodi de la nova sèrie de Canal 9, Trau la llengua. També eixiran els homes del temps de l’emissora. Segons la programació serà demà dijous 5 a partir de les 22:15.

Us deixe un enllaç amb el vídeo de presentació i un text de la web de Canal 9 que explica els objectius del programa.

 


Trau la llengua és un programa divertit i curiós que revela els secrets millor guardats del valencià. Com naix una paraula? D’on vénen les expressions? I per què s’utilitzen unes o altres segons la zona on ens trobem?

Presentat per Eugeni Alemany, Trau la llengua combina l’entreteniment amb la cultura i la divulgació, en un viatge per tota la Comunitat Valenciana a la recerca de paraules, expressions, sons i formes curioses i poc freqüents d’anomenar les coses.

Vídeo de presentació: Trau la llengua.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Europa és també una lluna de Júpiter

2

EMarco

Us deixe una petita entrevista que m’han fet al Levante sobre el Lèxic de l’Astronomia de l’AVL que hem fet uns quants astrònoms valencians.

«El vocabulari evitarà interferències del castellà per similituds»

Enric Marco és astrònom de la Universitat de València i coautor del Lèxic de l´Astronomia de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua.

S. CASTRO

Creu que conèixer les paraules permet una major divulgació dels coneixements sobre aquesta matèria.

Per què calia fer un lèxic astronòmic en valencià?
L’atracció pels cels estelats és universal i conèixer els termes usuals de l’astronomia és fonamental per a difondre adequadament aquesta ciència en la nostra llengua. Atès que enguany és l’Any Internacional de l’Astronomia, i dins d’un programa d’edició d’altres vocabularis semblants, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el Lèxic d’astronomia, i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració dels astrònoms José Joaquín Rodes, de la Universitat d’Alacant, de José Cantó, de la Politècnica de València a la seua seu d’Alcoi i jo mateix, tots tres de la SEA, Societat Espanyola d’Astronomia, que també hi ha donat el seu suport. El vocabulari tracta de fer conèixer els termes usuals però també d’evitar interferències amb el castellà per similitud dels termes. Aquest és el cas de la paraula eclipsi que en castellà és eclipse.

Segueix…

Estrela, estrella o estel?
En la nostra llengua són tres termes equivalents, és a dir, sinònims, encara que s’han d’usar en contextos diferents. La llengua estàndard en contextos cultes sol emprar la paraula estel. És una paraula molt antiga que ja apareix en el Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull i en la Vita Christi d’Isabel de Villena. Estrela és una forma valenciana molt viva i popular, mentre que estrella, encara que acceptat, és clarament un castellanisme que penetrà cap al 1800.

Quins termes astronòmics són més complexos?
En general, els termes més antics, del primers moments de la història de la llengua, ja estan consolidats i poden trobar-se en diversos contextos, com l´astronomia, la navegació, la cartografia, o la literatura (zenit, nadir, nom de constel·lacions). D’altres més moderns provenen directament del llatí. Generalment són cultismes i només cal aplicar les regles usuals de la llengua per a adaptar-los a la llengua moderna (telescopi, constel·lacions modernes, planetes o satèl·lits descoberts en els darrers segles). On hi ha realment més dificultat és en els termes de fenòmens astronòmics que són definits primerament en anglès i la traducció dels quals és, de vegades, problemàtica.

Alguna anècdota sobre confusió de termes astronòmics?
Alguns termes són molt curiosos. Europa, per exemple, que tots associen al nostre continent, era en realitat una princesa fenícia que s’emportà el déu Júpiter, transformat en toro, a l’illa de Creta. És el començament del mite d’Europa. Però també és una lluna gelada, amb un oceà interior, que gira entorn de Júpiter. En descobrir Galileo Galilei els seus satèl·lits, no els posà noms individuals, només el nom de llunes medíceu, en honor a Cosme de Mèdici, gran duc de la Toscana. Més endavant les llunes reberen noms dels amants del déu, entre els quals Europa.

«El vocabulari evitarà interferències del castellà per similituds» Levante-EMV 13 d’octubre 2009.

València, la ciutat de la llum

2
Publicat el 26 de juny de 2009
Els estudiants de periodisme de la Universitat de Artevelde de Gant a Flandes (Bègica) han fet el seu viatge d’estudis a València. Aquest projecte ‘Over de Grenzen‘ (Més enllà de les fronteres) obliga als grups d’estudiants a fer entrevistes en un lloc desconegut per a ells. Han d’elegir tema i llençar-se a l’aventura.

Els estudiants de periodisme Delphine De Gryse i Stephan De meersman vingueren a parlar amb mi sobre la contaminació lumínica. Aquest tema em preocupa bastant ja que no ens deixa fer la faena als astrònoms i només a canvi de malbaratar els recursos energètics i econòmics.També parlaren amb Giuseppe Grezzi, membre dels Verds del País Valencià que parlà dels problemes mediambientals de l’excés d’il·luminació.

L’entrevista que em feren a mi està en la xarxa en neerlandés. La podeu llegir, els que domineu la llengua de Gant, en aquest enllaç, on també podreu veure les fotos.

Jo us pose la traducció aconseguida amb el Google traductor. Els errors que dona l’eina informàtica els he corregit del que recorde de l’entrevista.

Segueix…

Els valencians associen la poca il·luminació amb la lletjor i el perill

Ell (referint-se a Guiseppe Grezzi) no és l’únic (en protestar). Enric Marco comparteix la mateixa frustació, si més no per altres raons. Marco és professor d’astronomia a la Universitat de València, “Des de l’observatori no puc veure cap estel. Només la Lluna i alguns planetes. I en tem que fins i tot aquests no puga veure’ls en el futur. Que puc fer-hi? Per una banda tinc una autopista i per l’altra, l’edifici de la televisió. És un problema seriós per als nostres professors i estudiants. Fa dotze anys podíem veure els estels en tot el seu esplendor. Ara veiem aquesta generació de xiquets que creixen sense conéixer el que tenen damunt, un univers sense fi. Ahir vaig tindre de visita un grup d’escolars que se sorprengueren quan els vaig mostrar imatges de galàxies i de la Via Làctia. Mai ho havien vist abans.

Tot al llarg de la història humana el ser humà ha mirat el cel. Si Copèrnic i Galileu Galilei hagueren alçat el cap amb un cel com aquest, nosaltres mai haguérem conegut que la Terra gira al voltant del Sol i no al revés. Són particularment desafortunats les fileres de llums als carrers que brillen cap amunt, cap al costat equivocat i tot contaminant. “Així com hi ha contaminació de l’aire o de l’aigua, una abundància d’emissió de llum té les seues conseqüències. La gent creu que la llum simplement desapareix però aquesta es queda a l’atmosfera ja que els núvols la reflecteixen. I si no hi ha núvols la pols està suspesa a l’aire i la reflecteix també. Aquest problema té molt a veure amb l’administració local conservadora. És molt difícil de canviar. Fa uns anys, durant una campanya contra el consum excessiu d’energia, l’alcaldessa apagà els llums de l’ajuntament. Al mateix temps, inaugurava una nova avinguda amb més de 200 làmpades. Preguntat l’astrònom per les reaccions de la població diu que la ciutadania està totalment passiva, quieta.

Us pose la versió original a continuació.

Valencianen associëren weinig licht met lelijk en gevaarlijk

Hij is niet de enige. Enric Marco deelt dezelfde frustratie, al is het dan om iets andere redenen. Marco is professor astronomie aan de Universidad de Valencia: “Vanuit het observatorium kan ik geen enkele ster zien. Enkel de maan en enkele planeten. En ik vrees dat je zelfs die in de toekomst niet meer zal kunnen zien. Wat wil je? Naast het gebouw loopt de autosnelweg en langs de andere kant staat een televisiegebouw. Het vormt een ernstig probleem voor onze lectoren en studenten. Twaalf jaar geleden kon je de sterrenhemel nog in alle glorie bewonderen, deze generatie kinderen groeit op zonder het besef dat er zich boven hen een eindeloos universum uitstrekt. Gisteren had ik een groepje schoolkinderen op bezoek die verbaasd opkeken toen ik hen beelden toonde van sterrenstelsels. Du jamais vu voor hen.

Doorheen de menselijke geschiedenis vergaapte de mens er zich aan. Hadden Copernicus en Galileo Galilei hun hoofd niet naar boven gericht, wisten we misschien nooit dat de aarde rond de zon draait en niet omgekeerd. Bijzonder jammer dat we dit opgeven voor eindeloze rijen straatlantaarns die ook naar boven schijnen, de verkeerde kant dus, en zo alles vergallen.” Net zoals water –en luchtvervuiling heeft een overdaad aan lichtemissie blijvende gevolgen. “Mensen denken dat het licht simpelweg verdwijnt maar het blijft hangen in onze atmosfeer doordat het tegen de wolken weerkaatst. Als er geen wolken zijn, blijft het ook hangen als stof in de lucht. Veel heeft te maken met het plaatselijke rechtse bestuur. Zij houden het been hardnekkig stijf. Enkele jaren geleden, tijdens een internationale actie tegen het hoge energieverbruik, liet de burgemeester de lichten aan het stadhuis, zoals het hoort, uit. Tezelfdertijd werd er een nieuwe snelweg ingehuldigd waarvan de lantaarnpalen, 200 stuks, allemaal aanstonden. Het is dweilen met de kraan open. Gevraagd naar een reactie bleef het bij het stadsbestuur akelig stil.

Foto: Enric Marco, per Delphine De Gryse.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari