Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Starlight

Les zones Starlight valencianes

0

El 2007 es va firmar la coneguda com a Declaració de La Palma o Declaració Starlight, que defensava el cel nocturn i el dret a veure la llum de les estrelles. Per a preservar aquest dret es va crear la Fundació Starlight, encarregada d’atorgar les certificacions que preserven aquest patrimoni intangible, i en té algunes distribuïdes al llarg del País Valencià. L’última, l’illa de Tabarca.

Hui he parlat sobre les zones de protecció del cel nocturn Starlight valencianes a la nostra ràdio. Reduïm les emissions de llum innecessàries i tornem a gaudir del cel estrellat. I visitem les zones Starlight valencianes: Alt Túria (Aras), Tierra Bobal (Requena) i Tabarca.

03.02.2022 | Les notícies del matí. El tema del dia. Starlight

10 anys preservant el cel del Montsec

4

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) fa 10 anys. Aquesta iniciativa del Govern de Catalunya va nàixer l’any 2008 per aprofitar i potenciar els recursos que la zona del Montsec posseeix per la recerca i divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. I fa uns dies, una ampla representació institucional, acadèmica i ciutadana, presidida per la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ens apleglàrem a la vessant del Montsec per recordar els inicis, el treball ben fet per potenciar el territori i les bones perspectives de futur.

Després d’un llarg viatge des de València finalment la Serra del Montsec s’obria al meu davant. Venint des de Balaguer i ja prop d’Àger, el Montsec s’ofereix altiu, grandiós, com la darrera barrera per accedir als Pirineus. I, aquesta muntanya singular, és, des de fa deu anys, seu on s’ubica el PAM, amb l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), amb telescopis al cim, i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), centre de recerca i divulgació a la meitat de la vessant sud de la serra. I, és que nombroses campanyes de mesura han confirmat el cel del Montsec com el mes fosc de Catalunya.

Aconseguir això i mantenir-ho al llarg del temps, i, a més millorar la degradació del cel dels pobles de la comarca ha estat una feina ingent del director del COU, Salvador Ribas, i del seu equip, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Noguera, entitat que gestiona actualment el Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Parc Astronòmic Montsec (PAM). Els ajuntaments de la comarca han hagut d’adaptar el seu enllumenat per instal·lar llums no contaminants de color ambre per complir les especificacions d’un cel de qualitat. Els estudis de contaminació lumínica han qualificat el cel de l’emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

El Montsec, que compta amb la doble certificació com “Destinació Turística Starlight” i com “Reserva Starlight” i que ha renovat amb èxit la seua qualificació, és, segons Antonia Varela, de la Fundació Starlight “un clar exemple d’èxit i de com un territori, en un entorn econòmic i de desenvolupament difícil, ha sabut, a través del Parc Astronòmic Montsec, generar una oferta turística d’èxit “. a més, afegeix,” els números així ho demostren, amb un increment constant de visites des de la seua inauguració, arribant als 33.000 en l’últim any i amb un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros “.

Tot això s’ha fet en els darrers deu anys i molt abans també i allí estàvem el passat 28 de juny per a celebrar-ho. Cap a les 8 del vespre tothom ja hi era: alcaldes de la comarca, Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, els presidents Artur Mas i José Montilla com a impulsors de la iniciativa del Montsec, i finalment Elsa Artadi, consellera de Presidència. La visita a la nova exposició va ser curta però ben interessant. Uns panells interactius expliquen la importància de l’indret, i, de manera ben didàctica, els temes més importants de l’astronomia actual.

Els núvols foscos amenaçaven l’esdeveniment i, puntualment a la previsió de l’oratge, començaren a descarregar amb força a partir d’aleshores. Sort del coneixement de l’organització que ho tenien tot previst i ens dugueren ràpidament al gran envelat que s’havia muntat al apartament del COU.

Els parlaments dels presidents remarcaren l’aposta que feren per potenciar la comarca amb un equipament científic i humà de primer ordre. I estaven plenament satisfets pels resultats. La consellera Elsa Artadi destacà el que es pot fer si creiem en el territori i ho aprofitem per créixer. Finalment 24 municipis del Montsec van rebre els diplomes acreditatius de la renovació de la Certificació Starlight: 11 com a municipis de Reserva i Destí Turístic Starlight (Àger, Camarasa, Avellanes-Santalinya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga , Castell de Mur, Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Llimiana) i 13 com a Destinació Turística Starlight (Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Ponts, Baronia de Rialb i Tiurana).

El sopar, presentat a l’envelat sota la pluja insistent, tot emulant el menú dels famós sopar que se li oferí a Einstein el 1923, començava amb un Big Bang de pasta d’arròs i acabava amb Estels de Xocolata en el Cel Fosc del Montsec. Sopar que fou un lloc de retrobada i de noves coneixences de la Universitat de Barcelona fins que a poc a poc els assistents anaren deixant l’indret, ara que el diluvi havia acabat.

Els més fans del COU, però, ens quedàrem per una sessió tardana de planetari, l’Ull del Montsec, la joia de la corona que amaga una sorpresa final que podreu descobrir si s’hi acosteu alguna nit, prèvia reserva.

Finalment, en aclarir-se gran part del cel nocturn, es deixaren veure els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna, cosa que aprofitàrem per engegar un telescopi per admirar la bellesa dels anells saturnians i els núvols jovians.

En definitiva una nit per recordar el treball ben fet en la preservació del territori. No només el paisatge diürn mereix ser salvat per a les generacions futures. L’existència del Parc Astronòmic Montsec demostra que pensar també en el medi nocturn no només millora els ecosistemes sinó també genera ingressos.

Més informació:

El astroturismo se ha incrementado en un 300 por ciento en España durante el último año, consolidando su crecimiento. Fundació Starlight.  3 juliol 2018

1.- La MH Consellera Elsa Artadi amb Salvador Ribas, director del COU, en la nova exposició interactiva. 10 anys del PAM. Generalitat de Catalunya.
2.- Esperant l’entrada a la inauguració de la nova exposició del COU. Enric Marco
3.- 4. La nova exposició interactiva del COU. Enric Marco
5.- Els MH presidents de la Generalitat Catalana i la consellera de Presidència lliuren a l’alcalde d’Alòs de Balaguer la certificació de Starlight. Generalitat de Catalunya.
6.- Un menú astronòmic. Enric Marco.
7.- El cel s’obre a l’univers finalment en el Centre d’Observació de l’Univers. Enric Marco.

Parlant del cel fosc al Museu de les Ciències de Conca

0
Publicat el 21 d'abril de 2018
Amb motiu del Mes Internacional de l’Astronomia i de la Nit Mundial en Defensa de la Llum de les Estrelles vaig ser invitat per AstroCuenca, divendres passat, 20 d’abril, al Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha a Conca per parlar del Cel Nocturn i de la seua protecció.La província de Conca gaudeix, en general, d’un cel fosc de molta qualitat. Per això i, per protegir-lo, s’acaba de crear la reserva Starlight de cel fosc, el Parque Astronómico de la Serranía de Cuenca. Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor de començar les activitats programades per celebrar la declaració amb la conferència: El cielo nocturno y sus amenazas. ¿Son compatibles la preservación del medio ambiente y la iluminación de nuestras calles?

La invenció de la bombeta elèctrica ens ha permès ampliar les relacions humanes després de la posta del Sol. Ja no vivim només en les hores diürnes, ara som més lliures per disposar de més temps d’oci. No obstant això, aquest avanç tecnològic té les seues conseqüències negatives. L’excés de la il·luminació dels nostres carrers i les nostres cases ha generat un nou tipus de contaminació provocada per la cultura de llum. Es té la creença que a més llum, hi ha mes seguretat, més benestar, més riquesa. És així realment? Després d’una introducció sobre les causes físiques de la contaminació lumínica, em vaig centrar en els efectes que aquesta contaminació causa sobre l’astronomia i la pèrdua del cel nocturn, sobre els ecosistemes i sobre la salut humana. Finalment vaig parlar de com una il·luminació responsable pot millorar la nostra visió del cel estrellat.

Després de la xarrada i les sempre interessants preguntes sobre els efectes dels LEDs blancs a causa de la forta emissió en la banda del blau ens anàrem a observar en les afores de la ciutat. He d’agrair José María Sánchez, astrònom del Museu i a Joaquín Álvaro, President d’AstroCuenca, la seua amabilitat.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Cel Fosc es reuneix a Aras de los Olmos

0


El cap de setmana passat els socis de Cel Fosc, l’associació de lluita contra la contaminació lumínica, ens vàrem reunir per a l’assemblea anual a Aras de los Olmos.

Aquest municipi dels Serrans es troba situat dins de la Reserva i Destinació Turística Starlight, distinció mediambiental que ha aconseguit, juntament amb altres municipis dels Serrans i la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre, per conservar un cel nocturn fosc amb poca incidència de l’enllumenat vial.

En l’assemblea celebrada al saló d’actes de l’hotel Aras Rural, la junta directiva va repassar les activitats realitzades al llarg de l’any de les diverses coordinadores territorials, així com les futures participacions en jornades o congressos d’entitats amigues que també estan preocupades per la llum que ens furta les estrelles. Tanmateix la resolució més important per a mi, va ser l’elecció de la nova junta directiva, en especial del nou president de Cel Fosc. Per unanimitat, en aquest càrrec hi vaig ser elegit jo. Des d’ara passaré de dedicar-me a la lluita per un enllumenat ecològicament més sostenible en terres valencianes a haver de fer-ho a nivell de l’estat. Més feina, més xarrades de conscienciació i, espere,  col·laboració dels membres de l’entitat de tot arreu.

Aprofitant la celebració de l’assemblea de Cel Fosc, els companys de l’associació astronòmica AstroAras organitzaren unes Jornades de Medi Ambient i de Contaminació Lumínica, per parlar de la Reserva Starlight des del punt de vista del turisme de les estrelles, de l’afectació sobre el medi ambient, de com mesurem el cel nocturn, en que participaren, entre d’altres, Puri Vilaroya, de la Comarca Gúdar-Javalambre, la guia Starlight Maribel Aguilar, de l’empresa Tierras y Cielos Privilegiados, Susana Malón, de Lumínica Ambiental, i jo mateix.

Les jornades acabaren amb una taula redona en que participaren, a banda d’alguns dels ponents ja citats, els alcaldes d’Aras de los Olmos i Arcos de llas Salinas, municipis que ja han adequat l’enllumenat a les exigències de la Reserva, i el nou Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Fran Quesada, que va prendre bona nota de les recomanacions dels ponents i de les preguntes dels presents.

Unes bones jornades de conscienciació del problema de la contaminació lumínica, Tanmateix el mal oratge durant tot el cap de setmana va impedir gaudir del cel estrellat de la comarca i realitzar la part observacional que estava prevista.

Imatges:
1.- Aras de nit. Llum de PC Ambre sostenible.
2.- Susana Malón, de Lumínica Ambiental
3.- Joanma Bullón, agent forestal d’Aras
4.- Enric Marco
5.- Taula redona, amb Joanma Bullón, Angelina Andrés, tècnica forestal d’Aras, els alcaldes d’Aras de los Olmos i Arcos de las Salinas, el nou Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Fran Quesada, Susana Malón, Enric Marco i Fernando Jaúregui.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Parlem del cel fosc al Congrés sobre patrimoni immaterial del territori valencià

0

Els dies 3 i 4 de novembre la Facultat de Geografia i Història va acollir la 7a trobada anual entre la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV). El congrés es va celebrar amb l’objectiu d’aprofundir en el ric i variat patrimoni cultural immaterial i les seues experiències en el territori valencià.

El congrés comptà amb un total de 22 comunicacions oferides per investigadors i especialistes locals, membres dels Instituts d’Estudis Comarcals, docents de la Universitat de València, estudiants de màster i doctorat, etc. Les intervencions, que van ser presentades a través de lectura o representades mitjançant actuació, es dividiren en 3 blocs, el primer sobre música i sonoritat; el segon, sobre experiències i territori; i el tercer, sobre festa, gastronomia i paisatge. Les 22 comunicacions arrepleguen propostes i recerques de múltiples racons del territori valencià, des de les bandes de música de Llíria o el toc de campanes d’Albaida, a la Fira d’Oficis de Benassal, l’elaboració de la pansa en la Comarca de la Marina d’Alacant, les alfàbegues de Bétera, la festivitat dels calderes de Sant Pere del Puig o el Pa Beneït de Requena, entre molts uns altres.

Nosaltres participàrem amb una ponència sobre la importància del cel fosc com a patrimoni cultural immaterial. I explicàrem l’experiència de la preservació d’aquest cel nocturn en la comarca de Gudar-Javalambre i els pobles de l’Alt Túria (Aras de los Olmos, Titaguas, Alpuente i La Yesa). El tema va posar de manifest un patrimoni menystingut i que va suscitar l’interés del públic, en especial de la gent de la Mancomunitat de la Serrania per que s’informe sobre la reserva Starlight fins al món de les falles i els problemes associats amb la contaminació lumínica.

Tríptic informatiu

Imatges: Diversos moments del congrés.

El cel de l’Observatori Astronòmic és un dels més foscos del món

0
Observatori Astronòmic de la Universitat a Aras de los Olmos. Foto: Fernando Ballesteros.

ANNA BOLUDA. L’acreditació com a reserva Starlight certifica la qualitat excepcional del cel d’una determinada zona per a l’observació astronòmica. I això és el que acaba d’obtindre una àrea que abasta la comarca Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, i una zona de la comarca valenciana dels Serrans, incloent-hi el municipi d’Aras de los Olmos, on hi ha un observatori de la Universitat de València.

Els requeriments per a obtindre el certificat com a reserva Starlight inclouen un cinquanta per cent de nits sense núvols al llarg de l’any, una obscuritat del cel de vint-i-una magnituds, és a dir, que permeta l’observació amb telescopis prou senzills, i una determinada nitidesa del cel”, explica José Carlos Guirado, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. “No es tracta només que siga un lloc fosc, cal complir tots aquests requisits que garanteixen una bona qualitat d’observació astronòmica”.

Les mesures per acreditar aquesta qualitat les han fetes l’Observatori de Javalambre a la zona aragonesa i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València a la zona valenciana. És la primera vegada que es comparteix una reserva Starlight entre dues comunitats autònomes, i el procés per aconseguir-ho s’ha allargat durant més de dos anys. “Des de l’Observatori d’Aras de los Olmos hem realitzat aquestes mesures de manera continuada, amb càmeres CCD i espectrògrafs per a determinar al detall la magnitud de la brillantor que podem observar, i determinar que els valors enregistrats són estables al llarg del temps”, indica Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic. “I també s’han fet mesures itinerants per la comarca per a verificar l’homogeneïtat de la foscor”.

Això s’ha dut a terme mitjançant un detector instal·lat damunt del sostre d’un cotxe dels membres del grup Salvem la Nit de la Universitat de València, que té com a objectiu conscienciar i lluitar contra la contaminació lumínica. “Des del 2013 mesurem la qualitat del cel de diverses comarques valencianes, quan les condicions ho permeten: ha de ser una nit que estiga ras i sense lluna”, explica Enric Marco, astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre d’aquest grup. “Des del principi ens va sorprendre la foscor que mesuràvem a la zona d’Aras de les Olmos. Són mesures equivalents a les del cel dels observatoris de més bona qualitat del món, com ara els de Canàries. L’Observatori d’Aras de los Olmos, doncs, té una qualitat de cel de primera categoria”.

Implicació dels municipis de la zona

La certificació com a reserva Starlight té beneficis, sobretot, per als ajuntaments de la zona, perquè és un reclam turístic per als aficionats a l’astronomia. En bona mesura dependrà d’aquests municipis la continuïtat de la qualitat d’aquest cel, perquè el certificat s’ha de renovar cada quatre anys. “Els ajuntaments són els que tenen el problema i la solució: la il·luminació que contamina el cel i la determinació de buscar alternatives amb una il·luminació menys contaminant. I el d’Aras de los Olmos, en això, és exemplar”, afirma José Carlos Guirado. Al poble ja s’ha canviat tota la il·luminació pública per llums led de tipus ambre (i no llum blanca, que contamina més) i amb fanals que il·luminen cap avall. “No té sentit que els fanals deixen escapar ni una miqueta de llum cap amunt, no només per la contaminació lumínica, sinó perquè és malbaratar energia i diners”, afegeix Enric Marco. “Al principi hi va haver certa reticència al canvi de llums, però ara han comprovat que la llum que tenen és suficient i fins i tot els recorda a com era el poble fa unes dècades, sense tanta llum. I ara els agrada. No hi ha massa avantatges en el fet de tindre carrers molt il·luminats, a banda del mal que ens pot fer a la vista”, diu Guirado.

A Aras de los Olmos, a més, es pretén conscienciar el veïnat d’urbanitzacions i cases de camps perquè seguisquen aquestes indicacions, i també s’han canviat els llums que indiquen l’alçada dels aerogeneradors del parc eòlic, que abans eren blancs i intermitents i ara són rojos i fixos, perquè no interferisquen en l’observació astronòmica.

El cel des del poble d’Aras. Joanma Bullón.

L’amenaça de València

Tot i les mesures dels ajuntaments de la zona, el risc més important és la contaminació lumínica que arriba des de l’àrea metropolitana de la ciutat de València i altres ciutats mitjanes. “Fins ara València ha sigut, en proporció, la ciutat més brillant d’Europa, la que tenia més il·luminació per habitant de tot el continent”, explica Enric Marco. “Durant anys s’ha fomentat una absurda cultura de la llum, més llum com a sinònim de més riquesa, quan en la resta d’Europa es fa justament el contrari: la il·luminació pública hauria de garantir la seguretat, que es puga identificar la resta de persones i prou, i no com ara, que pots llegir el diari amb la llum dels fanals. També caldria limitar la il·luminació de monuments, o els aparadors de botigues que es queden encesos tota la nit”.

A la ciutat de València ja s’ha començat a canviar la il·luminació d’alguns carrers i no s’encenen tots els fanals. Sobretot s’han apagat molts llums del centre, “on la llum era clarament excessiva”. Cal que aquestes mesures s’apliquen també en altres municipis no només per a garantir la qualitat del cel a Aras de los Olmos, sinó per a recuperar la foscor en altres parts del territori.

Activitat per a tots els públics a l’Observatori d’Aras de los Olmos

Una de les millors maneres de gaudir de la qualitat del cel d’aquesta reserva Starlight és participar en l’activitat Nit d’Aras, que organitza l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València una vegada al mes entre abril i setembre. “Oferim una visita a grups reduïts a l’Observatori que inclou: una xarrada explicativa, observació amb els telescopis i la possibilitat de fer alguna foto. Continuarem fent la mateixa tasca de divulgació, però ara, a més, amb l’etiqueta de cel Starlight, el certificat que és un cel de qualitat per a l’astronomia”, explica el director.

Les places, limitades, es reserven a través de la Secretaria de l’Observatori Astronòmic al telèfon 96 354 34 83.

Starlight certifica el cel de l’Observatori Astronòmic a Aras de los Olmos com un dels més foscos del món, Anna Boluda, Infouniversitat, 1 de febrer 2017.

 

La primera reserva Starlight valenciana

5

astronomia-aras-de-los-olmos

La comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre i alguns municipis valencians dels Serrans reberen fa uns dies la certificació com a Reserva Starlight i com a Destinació Turística Starlight. Aquesta és, per tant, la primera declaració de Reserva Starlight que afecta al territori valencià.

Aquest reconeixement el lliura la Fundació Starlight que, sota l’empara de la Unesco, reconeix els indrets amb un cel nocturn de qualitat on la contaminació lumínica és mínima i on es fomenten les activitats d’investigació i turisme astronòmic. Aquest títol de Reserva Starlight seria l’equivalent d’una reserva ambiental nocturna.

Per a obtenir el certificat de Reserva Starlight, a més de la qualitat del cel, intervenen molts altres factors com la preservació de les condicions d’observació astronòmica, la conservació de la natura, la integritat dels paisatges nocturns o el patrimoni cultural. En el cas de la Destinació turística Starlight es tracta de llocs visitables, que gaudeixen d’una excel·lent qualitat per a la contemplació del cel estelat i que, al estar protegits de la contaminació lumínica, són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El territori que acaba d’obtenir les acreditacions comprèn 23 municipis de la Comarca de Gúdar-Javalambre, a Terol, i 4 municipis valencians dels Serrans com són Alpuente, Aras de los Olmos, Titaguas i La Yesa. És un lloc que per l’extrema qualitat del seu cel nocturn i la mínima contaminació lumínica ha estat lloc tradicional d’observació astronòmica. Hi ha importants observatoris a Aras de los Olmos: un de la Universitat de València, un altre de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), i un altre particular, La Cambra. A més a més, a Titaguas podem trobar l’Escuela de Ciencias Cosmofísica. A la part aragonesa del territori, el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó (CEFCA) ha instal·lat l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ) al pic del Buitre, i el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia “Galàctica” en Arcos de las Salinas, instal·lació amb tecnologia d’última generació al servei de l’aficionat.

Observatori-UV

Des de fa anys nombroses persones han treballat per uns cels nets al sud d’Aragó i a les comarques valencianes limítrofs. Des d’aquesta pàgina volem destacar la tasca incansable de conscienciació de l’amic i astrònom Joanma Bullón, així com les mesures de brillantor nocturna realitzades des del 2013 pel meu Grup de Contaminació Lumínica de la Universitat de València. Finalment vull agrair a Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, el treball de camp efectuat els darrers dos anys per les comarques aragoneses i valencianes i pels projectes de renovació d’enllumenat exterior amb tecnologia LED PC Ambre en Arcos de las Salinas i en Aras de los Olmos.

Llum-PCAmbre-Aras

La zona de l’Alto Turia, en la comarca dels Serrans, i especialment els municipis d’Aras i Titaguas, han apostat per la potenciació del “Turisme de les estrelles”. Allí s’han fet nombroses jornades de portes obertes als observatoris astronòmics, reunions d’observadors com dues edicions del RETA (REunión de Telescopios de Aficionados) i sessions formatives. Aquestes activitats han obligat a fer un salt de gegant en la millora dels seus serveis turístics.

Fotos:
1.- Cel nocturn des del centre d’Aras de los Olmos.
2.- Cel nocturn a l’Observatori de la Universitat de València. Els punts rojos són els llums dels aerogeneradors. Enric Marco.
3.- Plaça d’Aras de los Olmos amb llums PC Ambre. Enric Marco.