Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Apuntmedia

L’asteroide 2024YR4 xocarà contra la Terra?

0
Òrbita de 2024 YR4 (en blanc) (IAWN).

Aquests dies estem una mica atrafegats pel descobriment de l’asteroide 2024 YR4 el 27 de desembre passat i la seua possible col·lisió amb la Terra allà pel 2032.

Aquest nou objecte NEO (Near-Earth Object) sembla ser un tros de roca d’entre 40 i 90 m de diàmetre que passà a uns 800000 km de la Terra durant els darrers dies del 2024. De fet fou descobert quan ja s’allunyava de la Terra i, per tant, no se n’han pogut fer massa observacions.

Descobert el 27 de desembre pels telescopis de la xarxa ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) de la Universitat de Hawaii localitzats a Río Hurtado, Xile,  una cerca en dades de dies anteriors el trobà en una imatge del dia de Nadal. A causa de la seua petita grandària i segurament la seua composició, la seua brillantor és molt baixa. Això fa que actualment només grans telescopis siguen capaços de seguir-lo i aportar noves dades de l’òrbita.

El que va sorprendre els astrònoms va ser que estudiada l’òrbita provisional, d’un període d’uns 4 anys, es va constatar que tornaria a passar prop del nostre planeta el 17 de desembre 2028 mentre que la tornada del 2032 presentava una probabilitat baixa d’impacte contra la Terra.

Mentre no tinguem dades més acurades de l’òrbita de l’asteroide el risc d’impacte no és menyspreable. El dia 5 de febrer era d’1.2% però aquest risc ha augmentat una mica aquests darrers dies i ja arriba al 2.2%, que equival a 1/44, que és com treure l’as de copes a la primera en una baralla de cartes. Aquest nivell de risc planetari l’ha fet posar-se el primer de la llista de risc de l’Agència Espacial Europeu (ESA).

La grandària de l’asteroide, en cas de caure el 22 de desembre de 2032, causaria només danys locals. Això vol dir que no seria l’Argamedon, el final de la civilització humana, però si que podria arrasar una ciutat gran com València o Barcelona. Els primers càlculs ens diuen que el possible impacte seria en la zona de l’equador, sobre Amèrica del Sud, l’oceà Atlàntic, Àfrica Central, l’oceà Índic fins a l’Índia. L’objecte és similar al que xocà en Tungunska, Siberia el 30 de juny de 1908 i arrasà uns 2000 km2 de la taigà.

Seguiment de risc d’impacte per a l’aproximació de 2032. Daniel Bamberger (Renerpho) – Treball propi

L’ESA va actualitzant les dades que es tenen sobre 2024YR4 i presenta alguns gràfics interessants. Ací baix veiem el corredor de risc de xoc contra la Terra.

Corredor de risc per a l’asteroide 2024 YR4 el 22 de desembre de 2032, utilitzant dades d’observacions realitzades fins al 6 de febrer de 2025. Feu clic aquí per obtenir una explicació completa d’aquesta imatge. Crèdit: ESA/Oficina de Defensa Planetària

L’òrbita de l’asteroide no es coneix massa bé encara i caldran encara moltes observacions per veure com de prop passarà el 2032 i si realment si l’impacte és possible o, com sol passar, la probabilitat de xoc baixa a zero. Això se sabrà segur durant el pròxim pas prop de la Terra el 2028.

Aquest gràfic mostra a quina distància esperem que l’asteroide 2024 YR4 arribe a la Terra el 22 de desembre de 2032. Es mesura en distàncies lunars (LD), on un LD és la distància mitjana entre la Terra i la Lluna: uns 384 400 km.
El punt al centre de cada línia blava representa l’òrbita que millor s’adapta a les observacions disponibles fins a aquesta data. La línia grisa central horitzontal en 0 a l’eix Y representa la Terra, amb una amplada d’aproximadament 12 756 km.
Aquest gràfic utilitza dades d’observacions realitzades fins al 6 de febrer de 2025. Crèdit: ESA/Oficina de Defensa Planetària

I que podem fer si es confirma l’impacte? Només una nau que xocara contra l’asteroide podria desviar-lo de la seua trajectòria a temps per evitar el desastre. Ja s’han fet proves amb la missió DART i sabem que funciona. Però aquesta missió s’hauria de llençar molt de temps abans perquè tinguera èxit. La desviació s’ha de fer a milions de quilòmetres de distància de la Terra. Allà lluny un petit canvi de trajectòria seria suficient per apartar-la del nostre planeta. Tractar de desviar l’asteroide quan estiga a l’altura de la Lluna (com fan a les pel·lícules) no té cap sentit. No pots aturar ni desviar un asteroide ja dins del sistema Terra-Lluna.

De tot això vaig parlar amb la periodista Elena Riego per a la televisió d’À Punt el dimecres 5 de febrer.

https://www.apuntmedia.es/noticies/mon/video-un-asteroide-impactar-terra-22-desembre-2032_1_1763285.html

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-05-02-2025-informatiu-nit_134_1763289.html A partir del 31:09

Més informació:
ESA actively monitoring near-Earth asteroid 2024 YR4.
Asteroid 2024 YR4 – latest updates
2024 YR4, el asteroide que podría chocar con la Tierra en 2032, Daniel Marín. Eureka. 5 febrer 2025.

Amb Terra Viva a la Canyada de Paterna

0

Fa uns dies un equip del programa mediambiental d’Àpunt, Terra Viva, amb Ruben al front ens va fer una petita entrevista a la Canyada, del municipi de Paterna. La futura llei valenciana de Protecció del Medi Nocturn ja ha entrat a les Corts Valencianes i els mitjans comencen a interessar-se per les agressions al medi que causa la llum artificial a la nit. El Parc Natural del Túria és un espai protegit que té moltes afectacions dels municipis que l’envolten així com de les infraestructures públiques i privades amb llums inadequades com ara l’aeroport, aigües potables i la pedrera.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/03-11-2022-terra-viva_134_1557566.html
(minuts 19:40 – 23:20)

I la Lluna fregà el Sol

0
Imatge d’Ismael Martínez Lizanda amb el telescopi apocromàtic de l’Aula d’Astronomia.

Ahir de matí va ser dia de festa en l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. Al voltant de les 12 h. el Sol, la Lluna i la Terra es van alinear i ens va regalar un dels esdeveniment més interessants del cel.  El Sol, llum potent del firmament, va quedar eclipsat parcialment per la fràgil Lluna.

Imatge d’À Punt al telescopi apocromàtic

Aquesta vegada, però, no hi va haver cap lloc al món en el que la Lluna tapés completament el disc del Sol. Els tres astres no estaven massa ben alineats i la zona de totalitat es va projectar cap a l’espai, mentre que la Terra va ser submergida únicament en la zona penombral de l’eclipsi. Des de la zona polar nord fins a Àfrica i fins arribar a l’Índia, els observadors van poder observar el fenomen amb cobriments parcials des d’un 2% de València fins a 60% d’Estocolm o de Kyiv.

Des de Burjassot estant, la part més rellevant del fenomen va ocórrer entre les 11:50 i les 12:18.  Des de les 11 h ja teníem preparats els telescopis per a l’observació: el gran apocromàtic de l’Aula, amb un prisma de Herschel per a una observació segura i un telescopi Hα per a observar la cromosfera. El Sol presentava diversos grups de taques que animaven la visualització de l’eclipsi.

Havíem invitat els estudiants de física del campus però també s’hi presentaren alumnes de biologia. Tots eren benvinguts per a observar com la Lluna feia una petita mossegada al Sol, cosa que no s’observa tots els dies.

Els estudiants i alguns membres del personal del campus que també s’hi aplegaven preguntaven i feien fotos amb el mòbil a través dels telescopis. Algunes de les imatges de l’eclipsi s’hi veuen per ací.

Un equip d’À Punt format per la periodista Amparo Martin i la càmera Olga Ballester s’hi unirem també a la festa al Sol. Estiguen preguntant i entrevistant durant tota la durada de l’eclipsi els estudiants que s’hi havien presentat. Moltes de les imatges d’aquests post són del reportatge que podeu veure en aquest enllaç (a partir del minut 19:33).

À Punt. Informatiu migdia oratge 25 octubre 2022. Oratge, medi ambient i eclipsi solar

Imatge curiosa del sol eclipsat, l’observadora i diversos telescopis. Mar Palomar.

La Lluna només va cobrir un màxim d’un 2% a Burjassot però més al nord del país va cobrir molt més. Els amics Joanma Bullón i Luís Farinós van viatjar a Girona on la cobertura lunar ja era d’un ben apreciable 12.5%. El bon fer de Luís ens ha oferit la més bella imatge del eclipsi d’ahir.

Imatge de Luís Farinós des de Girona. Fruit de dos mosaics de dues tessel·les cadascuna, la primera per a la cromosfera () i la segona per a les protuberàncies () donada la gran diferència de lluminositat. Hora 12:19.

Malgrat que el fenomen va ser petit, curtet però intens va agradar molt a les persones que s’hi van acostar a la terrassa de l’Aula d’Astronomia, algunes per primera vegada. Hem de prendre aquest eclipsi parcial com una preparació per al veritable eclipsi total de Sol que el 12 d’agost de 2026 podrem veure en les nostres terres. Cal tindre paciència.

Parlant de contaminació lumínica a Terra Viva

0
Publicat el 2 de març de 2022

Fa unes setmanes l’equip de Terra Viva, el programa mediambiental d’Àpunt, ens contactà. Toni Esteve i el seu càmera  ens entrevistaren a Àngel Morales i a mi mateix sobre quines series les llums més adequades per a un enllumenat vial en general per recuperar el cel nocturn.

Començarem en el pàrquing de l’estació del Metro La Presa, en Manises, on desenes de lluminàries amb llum blanca estan engegades tota la nit, encara que no hi haja cotxes aparcats o que el servei de Metro no funcione a partir de certa hora. Després ens desplaçàrem a un equipament educatiu pròxim amb làmpades de bola renovades amb més del 50% d’emissió de llum cap al cel.

Finalment ens acostarem a l’urbanització els Pous a Riba-roja de Túria on s’ha instal·lat un nou enllumenat sostenible  amb LED molt càlid de 2200 K, respectuós amb la biodiversitat del Parc Natural del Túria que s’hi troba al costat.

Enllumenat sostenible en Terra Viva, 1 març 2022. A partir del minut 30.

https://www.apuntmedia.es/programes/terra-viva/complets/01-03-2022-terra-viva_134_1492628.html

Les zones Starlight valencianes

0

El 2007 es va firmar la coneguda com a Declaració de La Palma o Declaració Starlight, que defensava el cel nocturn i el dret a veure la llum de les estrelles. Per a preservar aquest dret es va crear la Fundació Starlight, encarregada d’atorgar les certificacions que preserven aquest patrimoni intangible, i en té algunes distribuïdes al llarg del País Valencià. L’última, l’illa de Tabarca.

Hui he parlat sobre les zones de protecció del cel nocturn Starlight valencianes a la nostra ràdio. Reduïm les emissions de llum innecessàries i tornem a gaudir del cel estrellat. I visitem les zones Starlight valencianes: Alt Túria (Aras), Tierra Bobal (Requena) i Tabarca.

03.02.2022 | Les notícies del matí. El tema del dia. Starlight

El cel d’octubre de 2020

0

L’octubre ha començat i tot es mou al teu voltant. L’oratge ha abandonat les calorades de l’estiu i sembla que la frescor tardoral s’imposa. La societat continua impactada per la visió de la pel·lícula La mort de Guillem que recorden fets dramàtics dels anys noranta però tan actuals encara. La pandèmia continua activa donat que molts segueixen sense entendre el mecanisme dels contagis ni el que és un creixement exponencial. Un 2020 distòpic s’aboca a la seua fi sense adonar-nos.

Entretant el cel nocturn ha canviat des de l’estiu i els planetes Júpiter i Saturn han deixat de ser els reis de la nit per deixar pas a Mart mentre les constel·lacions hivernals com Orió i Taure ja es deixen veure al cel.

Tanmateix els planetes gegants encara fan goig en fer-se de nit. Mirant cap l’oest, veurem la parella la primera part de la nit. Amb telescopi podrem admirar els núvols de Júpiter, les seues llunes i sobre tot els anells de Saturn. Ja no seran tan espectaculars com en ple estiu però encara s’ho val mirar-los. I en passar les setmanes la distància aparent entre els dos planetes anirà minvant de mica en mica, fins que, pels volts de Nadal, quasi s’arribaran a tocar a la posta del Sol. Podreu fer moltes fotos de l’encontre celeste. Ja en parlarem.

La nit del 22 d’octubre la Lluna els farà una visita construint un bonic triangle celeste.Ara el planeta Mart és el rei de la nit. El seu color rogenc el fa clarament distingible entre els objectes celestes. El podeu veure cap a l’est en la constel·lació de Peixos en fer-se de nit, augmentant la seua altura amb el pas de les hores. Això ocorre així ja que la nit del 13 al 14 d’octubre el planeta es trobarà en oposició al Sol, és a dir en el punt oposat al Sol, situat justament a 180º de la nostra estrella, estant la Terra al mig. Per tant, en pondre’s el Sol el planeta eixirà per l’horitzó est. Però, com que les òrbites de Mart i la Terra són el·líptiques, aquest no serà el moment exacte de la màxima aproximació a la Terra, ja que haurà ocorregut uns dies abans, el 6 d’octubre. En aquest moment Mart es trobarà a només 62,07 milions de quilòmetres de nosaltres.

Mart és interessant de veure amb prismàtics però és amb telescopi quan podem gaudir de descobrir el relleu de les zones altes com Syrtis Major o els casquets polars. I això és molt més fàcil quan el planeta es troba més pròxim a nosaltres. La Lluna li farà dues visites aquest més que ens pot ajudar a descobrir-lo si encara dubteu. La passada nit del 2 d’octubre la Lluna arribà a acostar-se molt al planeta. Encara teniu l’oportunitat de veure un altre encontre lunar amb el planeta de la guerra la nit del 29 d’octubre. Estigueu a l’aguait per admirar el fenomen.

Mart en l’oposició d’agost del 2003. Hubble Space Telescope
Crèdits: NASA/STSci/Hubble; MSSS/ ASU Themis/ NASA/ JPL

La pluja d’estels més important del mes és la dels Oriònids. Els meteors de la pluja cauran tot al llarg del mes d’octubre fins a principis de novembre. El pic serà la nit del 21 d’octubre amb uns 10 a 20 meteors per hora. Com el seu nom indica el radiant, el punt d’on semblen venir els meteors, està situat en la constel·lació d’Orió. Estan associats al cometa Halley.

La Lluna presentarà aquest mes dues llunes plenes, una a principi del mes, el dia 1 i una altra al final, just el 31. Això no és usual però si la primera lluna ocorre just el primer o segon dia i el mes dura 31 dies, és ben bé possible.

El dia 7 d’octubre la Lluna recorrerà la constel·lació de Taure i se situarà al costat de l’estel vermell Aldebaran. Us deixe una imatge del programa Stellarium on es veu el fenomen i les posicions de les pluges d’estels dels Oriònids.

Finalment recordar que la matinada del 24 al 25 d’octubre els rellotges es retardaran una hora. Per tant, a partir del diumenge 25 d’octubre l’eixida i la posta del sol ocorreran una hora més prompte.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Octubre 1 23 05
Quart minvant Octubre 10 02 40
Lluna nova Octubre 16 21 31
Quart creixent Octubre 23 15 23
Lluna plena Octubre 31 16 49

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Posta de sol d’octubre. Tavernes de la Valldigna, la Safor. 1 d’octubre 2020. R. Marco.
2.- Simulació de Stellarium
3.- de https://mars.nasa.gov/all-about-mars/night-sky/close-approach/
5-6 – Simulació de Stellarium

Parlant de contaminació lumínica a Al Ras

0

Avui hem estat al programa Al ras, que conduït per Jèssica Crespo, ha tractat durant una hora el tema de la contaminació lumínica. S’ha comptat amb la presència de Sergi Campillo, regidor de Règim Interior de l’Ajuntament de València; d’Enric Marco i Joaquin Baixeras, del grup Salvem la nit de la Universitat de València, Enrique Aparicio, president d’UA_astroingeo, i Miguel Ángel Zamorano de l’empresa d’enllumenat AliseaEsco.

Hem parlat de les causes físiques de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, de com millorar l’enllumenat públic i de les millores que s’estan fent als carrers de València i a la Devesa-Albufera.  Finalment s’ha contactat amb l’empresa d’enllumenat AliseaEsco que s’encarrega de l’enllumenat vial de Gandia.

Una conversa relaxada amb algun moment de tensió, la justa per fer l’entrevista molt interessant.

L’enllaç directe a la llarga entrevista és:

Entradeta

Programa

  • 25.07.2018 | Primera hora

  • En la primera hora hem tractat el tema de la contaminació lumínica, quins problemes causa i quines solucions s’hi poden aplicar. Després hem fet una connexió amb l’aeroport de l’Altet per a conéixer la situació que hi ha per la vaga del personal de cabina de Ryanair.
Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El cel dels Serrans a Bambant per casa

0
És sorprenent el que es pot fer quan tens una televisió valenciana que treballa per als de casa, que dóna a conéixer el que tenim, que presenta el que som capaços de fer. Un manera de fer país, d’augmentar l’autoestima.Tot això pensava quan veia el programa de Bambant per casa, en que els cantants Miquel Gil i Pep Gimeno, Botifarra, visitaven la comarca dels Serrans.

Aquesta comarca me l’he visitada molt, sobretot per qüestions professionals, en busca dels cels foscos, per observar o fer mesures. Crec que la conec bastant bé però encara hi ha racons per descobrir.

I no hi ha millor guia de la comarca que l’amic Joanma Bullón, agent mediambiental i expert astrofotògraf. Combina de manera perfecta les seues dues passions: la protecció de la natura i la preservació del cel fosc de la comarca. Al programa tot queda ben reflectit.

 

http://www.apuntmedia.es/va/entreteniment/programes/vist-en-tv/bambant-per-casa/10-07-2018-els-serrans