Les aigües turbulentes

Ja es va colar en aquest bloc en una ocasió i em reafirmo en què és una de les millors pel·lícules que he vist a la vida. Em sembla que no fa falta explicar-ne gaires coses, però aquest apunt bé ha de tenir una certa extensió: som a la Judea romana i dos nens neixen en dues establies, Jesús de Natzaret i Brian, el protagonista del film. Mitjançant aquesta subtilesa, els seus responsables (els inimitables Monty Python i l’ex-Beatle George Harrison, que hi posà la pasta) es van sagnar en salut per evitar possibles querelles de grups religiosos. Efectivament, tot el que apareix a la pel·lícula susceptible de ser llegit en clau blasfema, tant diàlegs com escenes (inclosa l’agredolça escena final, la dels crucificats), està protagonitzat per un obscur jueu de nom Brian. Malgrat això, les protestes de grups religiosos ultraortodoxos van ser inevitables i aparegueren com bolets esgarips i cridaneres manifestacions davant les sales de cinema (sense haver vist la pel·lícula!), que no van fer altra cosa que augmentar la popularitat de la cinta en aplicació de l’efecte Streisand avant la lettre. 

Hi ha pel·lícules que envelleixen i altres, com la present, que no només milloren amb els anys sinó que acaben essent de rabiosa actualitat. El tractament de la correcció política, de les baralles entre faccions polítiques o de la idolatria religiosa és tant agut i divertit com necessari en el món en què vivim quaranta-quatre anys després. Moltes de les seves seqüències han quedat inesborrables en la memòria popular: els adoradors de la sandàlia que perd Brian, el soldat romà aguantant-se el riure davant Pijus Magnificus (quan ho van gravar efectivament no podien contenir-se), les pintades llatines amb faltes d’ortografia o la ja esmentada crucifixió coral proclamant “el cantó positiu de la vida”). Deixo per al final… el principi: els títols de crèdit, il·lustrats amb motius arquitectònics romans, animats de forma delirant, i acompanyats amb música de trompeteria. Em va agradar molt, aquesta presentació. Tota bona pel·lícula té també un bon principi.

[Imatge: filmaffinity.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!