Les aigües turbulentes

Amb aquesta memorable cinta acabo la sèrie dedicada a les pel·lícules que em van marcar a mi i m’imagino que la meva generació quan érem joves, sigui per divertides, distretes o lleugeres, sigui per serioses, profundes i transcendentals, com en el cas que ens ocupa.

2001: A Space Odyssey (1968) és el títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick sobre un relat d’Arthur C. Clarke. Conec gent que assegura amb convicció que és la millor pel·lícula de la història i que cal veure-la tantes vegades com sigui possible. No és necessari estendre’s massa sobre el seu contingut i sobre algunes de les seves escenes, ben conegudes. L’elipsi multisecular entre l’os que llança el simi i el coet a l’espai forma part de la història del cinema i voldria creure que de l’imaginari col·lectiu, com ho serien les estacions espacials desplaçant-se a ritme de vals o les inquietants interaccions entre els astronautes i el HAL, l’ordinador/gran germà.

És una pel·lícula tant famosa com difícil d’entendre. Millor dit, és una pel·lícula pensada i realitzada, crec jo, perquè cada espectador tracti d’entendre-la i hi aporti el seu punt de vista i la seva interpretació sobre les diferents i poderoses imatges simbòliques que hi van desfilant, en un context futurible però no gaire (en realitat ja han passat vint-i-dos anys des de la data dels fets però molts dels conceptes científics o filosòfics que s’hi descriuen ens resulten encara utòpics o exagerats). Quin significat té aquella mena de monolit o rajola gegant? He sentit comentaris per tots els gustos, des que és un símbol de Jesucrist fins a un senyal d’uns extraterrestres que mai no apareixen. Potser és només un simple recurs cinematogràfic o fil conductor de les diferents parts. Més inquietant és la part final, l’ancià allitat en una cambra versallesca (estic redactant de memòria, sense consultar res), la visió del fetus i aquell vol oníric i interminable amb imatges de colors: signifiquen un vol en el temps o en l’espai? Als anys setanta, quan la vam veure per primera vegada, la pel·lícula ens resultava encara més difícil entendre i això segurament ens la feia valorar encara més; era l’època en què cinema i intel·lectualitat no estaven gens renyits i “vestia” molt dir que s’havia anat a veure aquest tipus de pel·lícules. Avui és tot un clàssic que supera àmpliament tota la ciència-ficció feta fins llavors i totes les porqueries posteriors.

[Imatge: americanpurpose.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!