Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

24 d'octubre de 2022
0 comentaris

Les pel·lis de la nostra vida: ‘Le petit baigneur’

Trobo que no se’n parla gaire, de Louis de Funès. Perquè ja està demodé?, perquè era francès? o potser per algun prejudici ideològic cap a un actor que personificà com ningú una certa petita burgesia, amb tots els seus defectes i virtuts? A mi sempre em va agradar molt de Funès, els seus gags, les seves ganyotes, les seves disfresses, les seves situacions ridícules… De manera que són diverses les pel·lícules que tindrien dret a figurar en aquest sèrie: La gran gresca (La grande vadrouille), ambientada a la Segona Guerra Mundial, amb el també gran actor Bourvil, que va ser la pel·lícula més taquillera a l’estat francès fins Titanic; o Oscar (comèdia d’embolics amb maletes intercanviades); o Hibernatus (hilarant reflexió sobre la relativitat del temps que recordaria Good Bye, Lenin); o, com no, Les aventures de Rabbi Jacob (on feia de fals rabí; ningú tindria nassos de fer-ne una amb musulmans, enlloc de jueus); i moltes altres.

Però si hi ha una pel·lícula de Louis de Funès que va aconseguir en el seu moment que la vegés dues vegades seguides sense sortir del cinema (fa mig segle això es podia fer) i xalar amb les seves moltes situacions còmiques, és una de menys coneguda, Le petit baigneur (en castellà titulada Sálvese quien pueda). Molt resumidament, l’argument va d’un empresari que dissenya i construeix iots de vela (de Funès) que, urgit per tancar un contracte molt important, ha de contactar primer amb el seu dissenyador, amb qui ha tingut una topada i que ha marxat al seu poble, a la deep França. En un ambient rural i aliè, el nostre home haurà d’aconseguir el que s’ha proposat i no faltaran les situacions còmiques de tota mena. El dissenyador es diu de cognom Castagnier i efectivament, com els seus dos germans, és pèl-roig. Un d’aquests germans protagonitza el que per a mi és el gag més divertit de la pel·lícula: és el capellà del poble i fa un sermó d’allò més accidentat (el podeu trobar a Youtube): ¿És molt demanar als guionistes dels nostres temps que segueixin fent pel·lícules i escenes com aquestes?

[Imatge: midilibre.fr]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!