Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’obituari cultural del 2024 s’estrena amb la notícia de la mort de Ventura Pons, el cineasta català que tant ha fet per la normalització del setè art a casa nostra. Sempre l’he admirat com a eficaç impulsor d’iniciatives que perseguien aquest objectiu (la darrera, la reobertura del cinema Texas) però també, i sobretot, com a director d’aconseguits treballs, 32 en total, comèdies, drames, adaptacions literàries o pel·lícules de culte, sempre amb els millors actors i guionistes.
Vaig conèixer-lo en una ocasió. Fou al bar Roma, prop de la barcelonina plaça Molina, i la breu conversa girà al voltant de Freaks, la històrica pel·lícula dels anys trenta, de temàtica molt allunyada de les seves.
El seu millor film? Impossible esmentar-ne només un. Des del primer, el recordat i imprescindible Ocaña, retrat intermitent fins el darrer, Barcelona (un mapa), que vaig comentar en aquest bloc en ocasió de la seva estrena, passant per El perquè de tot plegat, basat en els contes de Quim Monzó. Posats a triar, potser em quedaria amb Carícies. ¿Seria molt demanar a TV3 (o com es digui ara) que programés alguna pel·lícula de Pons aquesta nit? És igual, la que sigui.
Fins sempre, mestre!
[Imatge: areavisual.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!