Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Personal

Una moneda ben esmerçada

7 de juliol de 2021

M’acostava aquest vespre al Parc Central de Tarragona i anava sentint una melodia que no m’era desconeguda. Sí, era la de la cançó que dona títol a aquest bloc, “Les aigües turbulentes”, interpretada amb notable professionalitat per una noia de pell fosca, d’abundós cabell arrissat i vestint una mena de senzilla bata. Equipada amb un

Llegir més

Matí a Vilafranca

22 de juny de 2021

Doncs ja he rebut les dues dosis d’AstraZeneca! Se suposa que ja soc immune, o casi, al virus que fa any i mig ens ha alterat vides i existències. Si la primera “banderilla” la vaig rebre a Cambrils, per a la segona m’ha calgut desplaçar-me fins a Vilafranca del Penedès. Coses de Catsalut i la

Llegir més

Com Sant Jordi no hi ha(via) res

23 d'abril de 2021

Segon i últim sant amb limitacions sanitàries. Amb seminormalitat, com ha repetit no sé quantes vegades la Raquel Sans (crec que era ella) al Telenotícies. A Tarragona els condicionants s’han limitat a un tancament de les coques de la Rambla amb aquelles cintes de plàstic que posa la policia quan hi ha un crim o

Llegir més

Primera dosi

13 d'abril de 2021

Informo al distingit públic d’aquest bloc que avui dimarts i 13, a les 11 del matí, he rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid. Era d’Astra-Zeneca. No s’han reportat incidències remarcables fins al moment. Com que no he pogut fer-ho a Tarragona, m’he hagut de desplaçar a Cambrils. No deixa de ser

Llegir més

Salou tot l’any

12 d'abril de 2021

Aquest matí m’he passejat per Salou, aprofitant que la població es troba dins de la meva comarca, el Tarragonès, i així no transgredeixo les cada vegada més incomprensibles normes sanitàries. Per ser un dia d’abril feia fred, però lluïa el sol i l’aire era net i lluminós. Salou és la capital turística de la Costa

Llegir més

A la reserva

30 de març de 2021

Avui és un dia important per a mi. A dos quarts de tres de la tarda m’he convertit en un jubilat. Legalment encara no, però ja no tinc obligació de treballar. La jubilació és d’aquelles situacions, com altres a la vida, que sembla que no hagin d’arribar mai. Fins fa ben poc la veia com

Llegir més

Cada dia al meu corral (11: feliç dècada nova)

31 de desembre de 2020

Potser ningú hi ha reparat, però aquesta nit, només falten cinc hores i escaig, no només comença un any nou sinó també una dècada nova, la dels vint. És possible que tornin uns “feliços anys vint” no del segle XX sinó del XXI? Possible no ho sé, desitjable sí, perquè amb lo nefast que ha

Llegir més

Històries des de casa (i 50: l’última història)

2 de maig de 2020

L’animaló de la imatge ha aparegut per casa aquest matí passejant-se com si res per la paret de la dutxa. L’escena, completament inesperada, m’ha produït un momentani esglai, com si es tractés d’una versió molt descafeïnada de Psicosi. Val a dir que la bestiola (què és? un llangardaix, un drac?…) ha marxat a mig matí suposo que

Llegir més

Històries des de casa (43: cal una Zara catalana?)

25 d'abril de 2020

Figura que avui és el meu aniversari. Mai no m’hagués pensat que ho hagués de celebrar com ho he fet. En realitat la paraula celebrar és francament sobrera. Comprar un pastís gelat en el supermercat, plantar-hi una espelma encesa, bufar-la mentre feia equilibris amb el mòbil per autogravar-me i enviar el vídeo als grups de WhatsApp. Aquest

Llegir més

Històries des de casa (33: una presa de pèl)

15 d'abril de 2020

Avui fa exactament 2 mesos i 12 dies que vaig anar a la perruqueria per última vegada (guardo el tiquet, per això ho sé amb precisió). La crescuda lenta però inexorable del cabell és la prova més evident de la deixadesa física a què ens ha obligat el confinament. Impossible autotallar-se’ls sense obtenir resultats catastròfics.

Llegir més

Històries des de casa (24: ordre del dia)

6 d'abril de 2020

Sembla mentida com passa el temps, però és que avui comença la quarta setmana de confinament, que podria ser l’última segons què decideixin les forces vives de les dues administracions. Temps més que suficient com per haver-se adaptat a la nova situació i haver entrat en una normalitat no prevista. Com que sóc persona casolana

Llegir més

Històries des de casa (20: el Miquel Àngel)

2 d'abril de 2020

He dubtat molts dies abans de publicar l’apunt d’avui, però finalment m’hi he decidit. Els blocs també són una bona manera de verbalitzar per escrit (si això és lògicament possible) els conflictes personals que les circumstàncies de la vida i del món que ens rodeja fa aflorar inevitablement. Parlo de conflictes senzills, clar. Aquests dies,

Llegir més