Les aigües turbulentes

La primera jornada bonaerense continua amb la visita a Atenea, una singular llibreria que ha esdevingut un reclam turístic. Està situada en un antic teatre (a dalt) i tant la platea com els tres pisos d’antigues llotges estan farcides de prestatges amb tota mena d’oferta literària. La gent hi entra a badar i a fer-se fotos, com la famosa llibreria d’Oporto del Harry Potter, amb la diferència que aquí, de moment, no fan pagar entrada. Entro, miro, tafanejo i m’hi compro Raúl Alfonsín, el planisferio invertido, una biografia del recordat primer president de la democràcia restaurada, en el 40è aniversari de la seva elecció.

Casualment, avui diumenge aquesta democràcia es posa a prova amb l’elecció d’un nou president: el balotaje (terme que designa allí la segona volta) dirimirà qui resulta vencedor, si el peronista Massa o l’inclassificable Milei. La campanya electoral dels dos es fa sentir a tots els racons de la ciutat: fulletons repartits pel carrer, cartells a les parets, tanques publicitàries, fins i tot el que sembla una manifestació bastant nombrosa de gent resulta ser una marxa festiva en suport de Milei, un populista sonat que proposa dràstiques mesures per endreçar la política i l’economia argentina amb un estil barroer, que el va dur fins i tot a insultar el papa Bergoglio, compatriota seu. Es va haver de disculpar.

A la llibreria hi arribo en metro, el venerable i centenari subte, imprescindible mitjà de transport per als milions d’habitants de l’extensa urbs. Al bloc germà, Via a via, ens hi extendrem. El camí de tornada cap a l’hotel el faig, però, a peu i això em permet viure dues experiències: travessar la plaça del Congreso (el parlament), on una nombrosa manifestació a favor dels palestins es fa sentir des de ben lluny, i contemplar el Palacio Barolo, singular construcció de 100 metres d’alçada, del qual enguany es commemora el centenari de la seva construcció. Durant molts anys fou l’edifici més alt de la ciutat. Per una dèria del seu promotor, un empresari del tèxtil, està concebut inspirant-se en episodis de la Divina Comèdia. Tinc l’oportunitat d’entrar-hi i contemplar a la planta baixa els dos preciosos ascensors d’època (a dalt). Semblen que estan només per fer bonic però comprovo que segueixen funcionant. A l’Argentina tot va malament, però tot funciona.

[continuarà]

[Imatges: Viquipèdia i foto de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!