Visitant aleatòriament blocs de Vilaweb, he topat amb el de Joan Pinyol "Des de la terra del paper": el 2 de juny passat va escriure un post titulat "No ho suporto". Es tractava d’un reguitzell de situacions socials i quotidianes que posen dels nervis el nostre amic blocaire. Vet aquí una de les coses que tots hauríem
Avui tocava escapada -anar i tornar- a Barcelona. M’agrada anar a la meva ciutat, malgrat els turistes, els trileros, les places dures i les franquícies comercials. La primera cosa que he fet en arribar a la capital ha estat anar a la perruqueria (jo sempre em faig tallar el cabell a Barcelona: Julio, rentar i
El darrer cap de setmana l’he passat a Gran Canària. És una illa que he visitat diverses vegades per raons personals, però que en aquesta ocasió he conegut amb més detall, explorant-ne alguns racons, poc coneguts de Catalunya estant. Vam passar, venint de Las Palmas, per la població d’Arucas, amb una curiosa església d’estil neogòtic,
El bloc de Les aigües turbulentes fa cent dies. Un, que és metòdic de mena i amant de les estadístiques, aprofita l’avinentesa per oferir quatre dades sobre la bitàcola (veig que altres també ho fan, no és cap novetat): He publicat 69 posts, comptant aquest. Per categories, cultura (11), llengües (12), personal (10), política (24)
Aquest blocaire que us parla compta, des d’aquesta setmana, amb tres nous artefactes que han d’ajudar, se suposa, a fer-li la vida més fàcil. Són: 1) Una impressora multifunció, o sigui amb escànner i fotocopiadora 2) Un aparell reproductor de DVD 3) Un telèfon inalàmbric Tres aparells que fa anys que pululen a moltes cases, però que a
El govern de la Generalitat vol que els catalans siguem feliços. Fins aquí molt bé. Però a més a més vol saber què és oficialment la felicitat i acumula informes i comissions per esbrinar-ho. Què tal la següent pluja d’idees?: sobirania – independència – gestió dels nostre recursos – eficacia en la gestió dels recursos públics
Keith Richards, aquell cantant dels Rolling Stones amb la cara de depravat, confessa haver esnifat les cendres del seu senyor pare. Segur que s’ha restablert de la caiguda del cocoter? *** Paris Hilton, la dilapidadora hereva de l’imperi hoteler del mateix nom, ha estat elegida "la dona més tonta dels Estats Units". Vas per bon
Els indocumentats de torn han endegat una campanya de boicot a les botigues de la Cooperativa Abacus. El motiu? Agafeu-vos: venen joguines fabricades a Israel. La informació surt a l’E-notícies d’avui i tots els comentaris dels internautes van en el mateix sentit: anem a comprar a Abacus. Jo també m’hi apunto. Ai, aquests pijo-progres… ***
Demà fa vint-i-cinc anys exactes que vaig acabar la mili. Sembla mentida com han canviat les coses en aquest temps. En aquella època no tant sols hi havia exèrcits de lleva, sinó que tot el procés del servei militar era sorprenentment anacrònic, començant pel vocabulari (la caja de reclutas, els mozos de reemplazo o la
Ja disposo d’ADSL. Al·leluia! El meu ordinador ja no és de rodalies, sinó un TGV (bé, tampoc cal exagerar…). Ja no comunico quan em truquen. El segle XXI ha entrat per fi a casa meva. Ho participo a tots els meus amables lectors.
Quan les coses surten malament, ens queixem. Estem acostumats a voler que tot surti perfecte, que tot sigui econòmic, ràpid, atractiu i senzill. Estem molt malcriats en aquest sentit. Però també és veritat que de motius de queixa n’hi ha molts: les administracions, les companyies telefòniques, el transport, els serveis de tot tipus… siguin públics
Avui em permetreu que la meva anotació -breu- sigui personal. I és que m’he matriculat a la Universitat Oberta de Catalunya per a proseguir els meus estudis de Filologia Catalana, abandonats fa alguns anys per una combinació de problemes personals, econòmics i tecnològics. És aquest un moment en què es discuteix la continuïtat de carreres amb
Avui començo el bloc (la bitàcola, si hem de fer servir un terme més precís). Feia temps que donava voltes al fet de servir-me d’un mitjà que permet expressar tot tipus d’opinions o comentaris sobre qualsevol fet de la vida personal o pública, i que permet també que altres ho llegeixin. I al final m’he decidit.