Les aigües turbulentes

Des que va esclatar la guerra al Proper Orient, amb l’atac terrorista de Hamas contra Israel i la posterior contraofensiva per part d’aquest, no m’ha semblat oportú posar-hi cullerada en aquest bloc per diverses raons. El meu posicionament entorn a aquell inacabable conflicte és, vull creure-ho, bastant sòlid i coherent i queda reflectit aquests dies amb recurrents publicacions a les xarxes socials, de manera que no veig motius per estendre’m aquí. Es tracta, a més, d’un episodi bèl·lic en què, com ja va passar amb la invasió russa a Ucraïna (algú se’n recorda?), el molt soroll mediàtic ens impedeix conèixer amb exactitud la veracitat dels fets narrats; ja se sap, la primera víctima de les guerres és sempre la informació i el bombardament de l’hospital de Gaza d’abans d’ahir és el més recent i dramàtic exemple de disparitat de versions sobre què va passar i qui n’és el responsable últim. Vull dir amb això que, en el context bèl·lic, el desconeixement de la realitat i la tergiversació de la informació que m’arriba m’impedeix entrar en un acrític exercici maniqueu, més enllà de la meva consolidada simpatia personal per una de les parts: no vull donar la raó a qui no la té o no se la mereix. I en tot cas el respecte als drets humans, la dignitat de les persones i el compliment de les més elementals normes del dret internacional han d’estar per sobre de l’esmentada simpatia.

Fets tots aquests aclariments (que, em temo, de clars no en tenen gaire), vull referir-me a un episodi colateral de la guerra que m’ha colpit. Es tracta de la manifestació d’uns centenars de propalestins a Melilla, amb intimidacions a comerços regentats per jueus i l’intent d’assalt a la principal sinagoga d’aquella ciutat al crit d'”Israel, assassí!”. La notícia suggereix que la seguretat de la comunitat jueva de Melilla, de molt antiga presència i arrelament, corre perill. Com que jo vaig fer el servei militar en aquella ciutat, vaig tenir ocasió de relacionar-me amb una família jueva, que em dispensà tota mena d’ajuda i col·laboració quan la vaig precisar, i sempre de forma propera i cordial. D’aquí el meu neguit en llegir les notícies que m’arriben del nord d’Àfrica; encara que hi vaig perdre el contacte, em doldria molt saber o fins i tot suposar que la integritat física o l’estabilitat econòmica d’aquelles persones estigués amenaçada per culpa d’un conflicte que ha esclatat a mils de quilòmetres i que, ben mirat, no té res a veure amb ells.

Per cert, la sinagoga víctima de les ires propalestines (l’Or Zaruah), coneguda també com a Casa Yamin Benarroch, és un preciós edifici neoàrab, construït entre 1925 i 1927 segons disseny de l’arquitecte català Enric Nieto, deixeble de Gaudí i autor d’una considerable obra modernista a Melilla, poc coneguda del gran públic.

[Imatge: Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!