Al Moll de Costa del Port de Tarragona es va inaugurar el passat 10 de setembre, vigília de la Diada Nacional, l’exposició “55 urnes per la llibertat”. Iniciativa del Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord, es tracta d’una recreació que 55 artistes han fet d’altres tantes urnes de l’1 d’octubre, en record i homenatge a
El que ha passat els darrers dies amb la denominada “Taula de Diàleg” em recorda la cançó aquella de Les 10 pometes: cada dia se’n desprèn no una poma sinó un participant, un tema a tractar o qualsevol formalitat pactada peremptòriament amb anterioritat. Si mirem el vent d’on ve veurem com dansa la pobra Taula
Arriba un nou Onze de Setembre. Com ja va ocórrer fa un any, els catalans l’afrontem desanimats, plens de dubtes i desacords sobre el camí a seguir per culminar el procés sobiranista i limitats per una situació sanitària que no acaba de fer net. Crec que el missatge a transmetre és el de confiança en
Les administracions públiques no acaben de trobar mai el diapasó pel que fa als cartells publicitaris o de festes i celebracions. Són un clàssic els de les festes majors: entre l’obsessiva cerca d’originalitat, el volgut allunyament de tot allò que recordi tradició o èpoques passades i la intervenció gairebé inquisitorial de la correcció política, els
Als catalans ens agraden molt les travesses. Caminar amunt i avall pels Pirineus, carenar cada racó del país i gaudir del paisatge i de la gent que hi descobrim, peregrinar a Montserrat des de qualsevol punt de la geografia catalana… El primer catalanisme de pes i les entitats excursionistes van néixer si fa no fa
Dilluns ens ve el Sánchez a donar un recital al Liceu. No serà cap ària ni cap fragment d’òpera, però es farà acompanyar de bombo i platerets, ni que sigui de forma simbòlica, per anunciar urbi et orbi una generosa concessió d’indults a alguns dels nostres presos polítics. Ha programat intel·ligentment l’acte per tapar tan com
Assistència al segon acte polític a Tarragona des que va començar la pandèmia. Curiosament, com el primer, ha estat una presentació de llibre de Gonzalo Boye al mateix lloc, el passeig de les Palmeres, i amb els mateixos organitzadors (ANC i Juristes per la República). Acompanyat del qui fou vicepresident del Parlament Josep Costa, l’advocat
Justament ara fa tres anys (ja!) de la investidura del president Torra. Avui s’ha produït la de Pere Aragonès. L’apunt de llavors podria transcriure’l literalment, substituint el nom del de Blanes pel de Pineda de Mar, però la intenció segueix sent la mateixa. Per a mi hi ha dos presidents, el sorgit de la legitimitat
Estic llegint com l’independentisme més enragé llança els seus esgarips per la posició de Junts, el pacte a què ha arribat amb ERC, la imminent investidura d’Aragonès i la formació de nou govern. Començo per dir que, en tant que afiliat a Junts per Catalunya, vaig votar que sí al pacte proposat, sense cap mena de dubte
No negaré que l’espectacle que ens estan oferint aquests dies els partits nostrats és altament frustrant i decebedor, però també cal calibrar-ho i analitzar-ho amb la deguda perspectiva: ningú va dir que això nostre fos fàcil (el procés cap a la plena llibertat nacional, per si no s’ha entès) i bé prou que veus autoritzades
El diari esportiu Mundo Deportivo ha tingut a bé il·lustrar l’ascens a Segona Divisió de futbol del C.E. Europa amb una fotografia de l’equip celebrant-ho. La notícia és que la imatge ha sortit manipulada, com des del primer moment ha pogut constatar tothom: on en la realitat hi havia una estelada, el periòdic ha fet sortir la
He llegit suficients comentaris menyspreant el nou carnet del Consell per la República (procedents tant d’enemics com de foc amic) com per decidir-me a tenir-lo, més aviat del que tenia pensat. El tràmit és ben senzill. Dit i fet. Aquest carnet o targeta digital té més significació de la que es pensa la gent, el
M’he tornat a llegir l’entrevista que Vilaweb va fer a Alonso-Cuevillas, que tan rebombori i conseqüències han causat. Volia estar segur d’haver entès bé el seu contingut abans de manifestar que estic del tot d’acord amb el que va manifestar. Ens hem quedat amb el titular de l’entrevista, que convidava a interpretar que tot el que decideixi
Quico Sallés té perfecte dret a dir el que va dir del president Torra a “Preguntes freqüents”, naturalment, i molesten profundament aquestes airades reaccions a les xarxes posant-lo a parir, a la picota com qui diu. La llibertat d’expressió, amics meus, també és això. Ara bé, convindrem en què no va estar excessivament afortunat quan
Estic molt satisfet que la Laura Borràs hagi esdevingut presidenta del Parlament de Catalunya, i quedi clar que no soc un entusiasta de la seva persona, a la manera de com la concep el seu nombrós i sorollós, a vegades una mica infantil, club de fans. S’ha d’entendre que a la que algun polític destaca