Havien d’estar presents els nostres màxims mandataris a la visita a SEAT del rei d’Espanya? Polèmica a les xarxes. Personalment, m’ha costat una mica formar-me una opinió. Em surt la rauxa que tot bon català preserva en una meitat de la seva personalitat, i ja m’està bé el ‘plantón’ amb què el govern de la
En els deu anys que portem de procés sobiranista, meditant sobre què cal fer, com i quan, una de les principals conclusions que n’he extret és que en cap cas hem de fer marxa enrere. Abans de l’U d’Octubre es parlava molt del xoc de trens; el director d’aquesta casa, Vicent Partal, parla a vegades
Sense ànim de llançar pedres contra la nostra teulada, però ho he de dir: aquest escrit que han signat les forces independentistes comprometent-se a no pactar amb el partit de Salvador Illa em sembla deplorable, en la forma i en el fons. En la forma perquè aquell full quadriculat omplert a bolígraf de qualsevol manera
Cal donar veu a l’extrema dreta? Hem hagut d’esperar a l’inici d’una campanya electoral on es presenta Vox per plantejar-nos la pregunta i, de pas, encetar la polèmica (que no debat). Mira que hi havia temps de fer-ho abans però no: cal fer-ho ara, quan la preocupació d’uns i altres hauria de ser més aviat
Doncs sí, hi ha el perill de que el PSC faci el sorpasso a Junts i Esquerra, entretinguts en les seves discussions caïnites (cal dir que bastant temperades en públic, una altra cosa és Twitter, un autèntic pati de veïnat). Hi ha efecte Illa? O serà més aviat un suflé, o millor un “defecte Illa” com digué
A temps excepcionals, campanyes electorals excepcionals. Però no tant. Si bé és cert que se’ns fa estrany veure i escoltar mítings mitjançant les retransmissions via Youtube, amb els seus protagonistes distanciats i bocacoverts, no ho és tant que alguns dels oradors hi participin, al seu torn, en streaming (es diu així?). Vull recordar que a les
S’apuja el nivell. Ara, a més de judicialitzar la política i polititzar la sanitat, tenim una nova modalitat: la judicialització de la politització de la sanitat. Tal proesa ha anat a càrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, com hem sabut aquest matí, ha suspès cautelarment el decret d’ajornament de les arrossinades eleccions
Tot el meu rebuig cap a la sentència que avui ha inhabilitat el president Torra i tota la meva solidaritat cap a la seva persona. Crec que ha estat una digníssima autoritat i un eficaç gestor en el convuls període que li ha tocat comanar. Voldria apuntar, però, algunes consideracions. En el seu moment ja
Si la normalitat no fos la nova sinó l’antiga, dedicaria l’apunt de l’Onze de Setembre, com feia des de fa molts anys, a explicar a lectors i passants la meva experiència personal a la manifestació multitudinària, festiva i reivindicativa que caracteritzava la Diada Nacional de Catalunya. Fins enguany. Avui, després de dubtar-ho, he decidit no
Ahir Gonzalo Boye, el de les crispetes, va presentar el seu llibre Así están las cosas al passeig de les Palmeres de Tarragona. Vaig assistir-hi. La cosa no tindria més importància si no fos perquè va ser la meva primera presència “física” en un acte públic o social, després de quatre mesos de confinaments i restriccions de
Sobre l’afer Borràs, quatre ratlles. És inacceptable la fugida d’estudi d’ERC i de la CUP, grotesques les raons que addueixen i decebedora la imatge de desunió i cainisme que ofereixen a l’opinió pública. És també, i aquí hi incloc també el paquet PDECAT/Junts/Crida, de vergonya aliena el combat de baix nivell que es lliura a
Avui fa cinquanta anys del robatori de l’arbitre Guruceta. M’agrada ben poc el futbol, mai hi he mostrat gaire interès, però mira si havia de ser escandalós aquell episodi que me’n recordo perfectament. Em va marcar molt i amb el temps aniria descobrint-hi lectures més enllà de l’estrictament esportiu. Explicat ràpidament als millenials, la cosa
Hagués pogut una Catalunya independent evitar el tancament de la Nissan? És una pregunta tramposa, similar a la de fa alguns dies, de si s’haguessin produït menys morts pel Covid-19 en idèntiques circumstàncies constitucionals. I dic que és tramposa perquè les dues respostes s’inscriuen forçosament en aquell gènere de futuribles tipus política-ficció o història-ficció, que
En l’inici d’un nou judici polític i ignominiós, toca mostrar tot el suport als quatre processats d’Interior, però especialment a Cèsar Puig, secretari general del Departament, amb qui vaig tenir l’honor de col·laborar en un curt període de la meva vida professional. És un home íntegre que no es mereix el tràngol que ell i
La trepidant setmana s’acaba amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg dictaminant que Oriol Junqueras tenia dret a prendre possessió com a eurodiputat des de la proclamació de resultats i no després de passar per aquest inútil tràmit político-burocràtic de promesa de la Constitució d’Españistán (que Junqueras, ojut, estava disposat a fer i no li ho van