Les aigües turbulentes

El diari esportiu Mundo Deportivo ha tingut a bé il·lustrar l’ascens a Segona Divisió de futbol del C.E. Europa amb una fotografia de l’equip celebrant-ho. La notícia és que la imatge ha sortit manipulada, com des del primer moment ha pogut constatar tothom: on en la realitat hi havia una estelada, el periòdic ha fet sortir la bandera catalana “estàndard”, com si diguéssim. Mundo Deportivo és del Grup Godó, i per tant no m’estranya que la simple contemplació d’una bandera independentista lligada a una imatge potentment positiva els provoqui urticària; el que estranya és que siguin tan potiners i tan burros de passar la foto per un Photoshop (o com es digui) i que la publiquin pensant-se que ningú no se n’adonarà i tal dia farà un any.  Naturalment, tothom ho ha calat a la primera.

Mira que hagués estat senzill no posar cap foto o fer-ne una del partit previ a la celebració de l’ascens esportiu, però no. Els sequaços del señor conde (potser mitjançant algun pobre becari, a qui hem d’eximir de tota culpa) van decidir grapejar la imatge amb la ingènua suposició que estaven fent un gran servei als discutibles posicionaments polítics que defensen. La cosa no acaba aquí. Com que el despropòsit era tan evident, el director ha corregut a emetre una piulada dient que tot es tractava d’un error (sic) i que, almenys a la versió digital, restituirien la foto original (una piulada, per cert, amb una redacció impròpia d’un director de diari; en fi).

Ja sé que no és comparable, però quan ens arriben notícies com aquestes pensem inevitablement en l’època estalinista i en aquella fal·lera que va agafar als seus dirigents a eliminar fotogràficament (i si podien, físicament) qualsevol dirigent o càrrec polític que caigués en desgràcia a ulls del dictador georgià. Després, conforme anaven sortint les imatges originals (perquè sempre s’acabaven rescatant d’algun arxiu o d’algun amagatall), tothom podia treure la conclusió que Stalin en el fons temia que els Trotski, Kàmenev, Zinòviev i companyia li fessin ombra. Salvant doncs les distàncies de tot ordre, el que ha fet el diari esportiu és exactament el mateix: els ha traït el subconscient i ens venen a dir que ens tenen por. I no és gratuït pensar que tot el món de què formen part comparteix aquesta por en alguna mesura. El dia que nosaltres comencem a assumir-ho i a actuar en conseqüència, haurem donat una gran passa endavant cap a la plena llibertat.

[Imatge: ceeuropa.cat; la foto es de Fran Capell i és diferent de la publicada al diari]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!