Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

23 de juliol de 2021
0 comentaris

Camins de llibertat

Als catalans ens agraden molt les travesses. Caminar amunt i avall pels Pirineus, carenar cada racó del país i gaudir del paisatge i de la gent que hi descobrim, peregrinar a Montserrat des de qualsevol punt de la geografia catalana… El primer catalanisme de pes i les entitats excursionistes van néixer si fa no fa per la mateixa època i ambdues realitats han anat sempre agafades de la mà. No s’entén una sense les altres. No és estrany, doncs, que un dels nostres presos polítics més estimats, en Jordi Turull, decidís emprendre una travessa a través de Catalunya, de nord a sud, com a mostra d’agraïment al mateix poble que li donà suport i solidaritat de moltes formes, també amb excursions, travesses per la muntanya o ascensos als pics més simbòlics del territori. Ha batejat la idea “Travessa per la llibertat”, lema que llueixen els seus participants en unes vistoses samarretes blau de Prússia.

La iniciativa de Turull, que partí de Portbou i està a punt de cloure a Arnes, ha estat tot un èxit de participació, tant d’esforçats caminadors que l’han anat acompanyant durant en totes o algunes de les etapes del recorregut com d’altres que han anat, com jo, presencialment a punts concrets de la marxa, a donar-li ànims i a mostrar-li que som nosaltres els que li hem de tornar a estar agraïts per la determinació d’ell i dels seus companys de repressió. Així que, ahir dijous, i vencent una lumbàlgia que encara no m’ha remès del tot, em vaig animar a desplaçar-me fins a la Morera del Montsant (en el transcurs de la ruta entre Albarca i Escaladei), per aplaudir Turull i els seus acompanyants en el moment del seu pas per aquella bonica població del Priorat. Vaig tenir l’oportunitat, a més, de saludar el també ex-pres Josep Rull, que va ser el meu conseller de Territori i Sostenibilitat uns quants anys, que es va engrescar a acompanyar Turull en el seu periple.

Travesses, concentracions, estelades, pancartes, llaços, símbols de tota mena… tot això està molt bé, és just i necessari, però no deixen de ser actes de reafirmació, de consum intern. Si tot aquest entusiasme i aquesta solidaritat per part de la base no van acompanyats d’idees clares, estratègies consensuades i determinació per part de partits i entitats independentistes, no podrem culminar mai amb èxit la nostra causa, el veritable camí de llibertat.

[Imatge: l’autor amb el conseller Rull; foto: Trini Castro]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!