Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

11 de maig de 2021
0 comentaris

Així ho veig

No negaré que l’espectacle que ens estan oferint aquests dies els partits nostrats és altament frustrant i decebedor, però també cal calibrar-ho i analitzar-ho amb la deguda perspectiva: ningú va dir que això nostre fos fàcil (el procés cap a la plena llibertat nacional, per si no s’ha entès) i bé prou que veus autoritzades s’han encarregat aquests dies de recordar-nos que altres processos comparables al nostre, salvant distàncies, com la consecució de la independència irlandesa o l’estat d’Israel arribaren enmig d’unes lluites fratricides que riu-te’n tu dels desencontres entre Puigdemont i Junqueres o les criaturades entre hooligans a Twitter. Si estem barallats o desunits, si tenim maneres diferents d’analitzar el passat o decidir com ha de ser el futur és perquè som molts, vet-ho aquí.

Potser la solució a l’atzucac d’aquestes setmanes és més senzill de resoldre del que ens pensem. Em sembla que ens hem instal·lat en un malentès (un més, i són molts). Els partits dits independentistes van obtenir, efectivament, casi el 52 % de vots a les darreres eleccions i, d’acord amb un acord tàcit es va convenir atorgar a aquestes eleccions una naturalesa plebiscitària. Des d’aquest punt de vista, podíem proclamar que (per fi!) l’independentisme havia guanyat o per ser més exactes, calia interpretar que l’independentisme era majoritari, a falta de referèndums beneïts per la legalitat espanyola. D’acord, però es tractava també d’unes eleccions autonòmiques i és impossible delimitar quins percentatges de vot, dins de cada partit, corresponien a un posicionament netament nacional (és a dir, que responguessin a la naturalesa plebiscitària que una part, no tota, de la societat catalana els va atorgar), i quins percentatges corresponien a altres motivacions: el model ideològic, l’aprovació de la gestió del darrer govern o el càstig a aquella, simpatia o afinitat per algun candidat, i altres.

De manera que, si el que cal és conformar un govern, aquest ho haurà de ser, inevitablement, en clau autonomista, agradi o no. No podrà ser independentista en el mateix sentit que el que va propiciar el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració posterior de la República perquè sabem que això és irrepetible: ja ens sabem la resposta de l’estat. Dit d’una altra manera: el govern, els consellers, podran ser independentistes però la seva acció estarà extraordinàriament condicionada per les amenaces de repressió o per limitacions competencials i pressupostàries. Caldria, si un cas, un govern decidit a plantar cara i a desobeir quan calgués, i ja hem vist les baixades de pantalons d’almenys una part del sobiranisme. Ja que no pot ser independentista, el que haurà de ser és “independent-friendly“, un govern amic que gestioni bé i que no destorbi la veritable acció que ens ha de dur a la consecució de l’estat propi. Una acció que ha d’anar a càrrec, naturalment, de qui té les mans expedites per fer-ho, el Consell per la República.

Resumint, que abans del 26 de maig, jo optaria perquè Junts, en bloc, votés a favor de la investidura d’Aragonès i del programa ERC-CUP, sense donar-hi més voltes. Tothom hi surt guanyant: Catalunya es dota de govern i momentàniament acaba un culebrot que desanima al més entusiasta; ERC accedirà a la presidència i al govern en solitari, que és el que volia i a què té dret per resultats electorals; la CUP veurà com les seves propostes passen a formar part de l’acció de govern (i després veurà que són irrealitzables per simple sentit comú, però aquest no és el tema) i Junts facilitarà la governabilitat del país (que prou falta ens fa a tots), complirà la seva promesa de fer-ho i sempre tindrà la clau per fer caure l’executiu més endavant (potser als dos anys, quan es faci la moció de confiança que se’ns ha promès també), moment adequat per comprovar, si llavors encara queden benes als ulls, que de les institucions estatals no obtindrem mai res.

[Imatge: elmon.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!