Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 d'abril de 2021
2 comentaris

D’acord amb JACS

M’he tornat a llegir l’entrevista que Vilaweb va fer a Alonso-Cuevillas, que tan rebombori i conseqüències han causat. Volia estar segur d’haver entès bé el seu contingut abans de manifestar que estic del tot d’acord amb el que va manifestar. Ens hem quedat amb el titular de l’entrevista, que convidava a interpretar que tot el que decideixi la mesa (i, en conseqüència, el Parlament) és una bestiesa, en la línia contrària a allò de preservar la sobirania de la cambra, proclamada per la flamant Laura Borràs. Segurament el titular no era el més adequat (tot i que, inevitablement, qualsevol mitjà de comunicació tendeix a accentuar allò més cridaner, ves què hi farem) i el propi interessat ha corregut a rectificar-ho, a més de matisar altres opinions, però cal llegir-se-les senceres. Alonso-Cuevillas també va dir aixo:

“Quan saps que no respectaran cap mena de lògica jurídica i democràtica, la immolació s’ha de fer si té cap eficàcia. Si no, em sembla absurda”

“Intentar enfrontar-nos a l’estat amb les seves armes és una batalla perduda d’antuvi”

“La qüestió és què fer que sigui més eficaç per a arribar allà on volem arribar”

“Com volem fer la independència? No pas per pacte ni per la confrontació per la força, sinó aprofitant totes les escletxes que tinguem per a anar generant el relat perquè la comunitat internacional vagi veient que som una minoria nacional oprimida i que tenim el dret d’autodeterminació, que hi ha una causa justa”

Completament d’acord. Quan Waterloo va proposar allò de la “confrontació intel·ligent”, l’independentisme descafeïnat o de l'”anar-hi anant” va córrer a desqualificar tal concepte o, com a mínim, a demanar-ne més concreció. Doncs aquí en tenim una resposta, ni que sigui per negar el contrari. No sembla gaire intel·ligent ni eficaç la mera tramitació de declaracions institucionals sobre qüestions sabudes de tots només perquè els seus responsables siguin enviats (de forma ben injusta, això sí) a l’escorxador de les institucions “judicials” espanyoles. ¿Engruixir el martirologi independentista perquè sí, serveix de res? A mi em sembla que no.

El posterior cessament d’Alonso-Cuevillas, en part a causa del previ afer del vot de Lluís Puig, ha acabat d’enrarir-ho tot plegat. Potser també per les formes. Els membres de la mesa del Parlament haurien de ser elegits pel ple, no nomenats i destituïts des de dalt per conveniències partidistes, i això és el que ha passat. La decisió personal de Laura Borràs, per qui tinc per cert un elevat concepte, no crec que hagi estat la més adequada. Entenc que vol anar en la línia d’allò que dèiem de preservar la sobirania del Parlament pel que fa a les accions en favor de la llibertat de la nostra nació. D’acord, però aquesta preservació s’ha de fer amb majors dosis d’intel·ligència i de confluència estratègica independentista, de les quals malauradament no anem sobrats.

Afegitó final: que ningú em tregui a col·lació les penoses renúncies de Roger Torrent en l’anterior legislatura. Impedir la investidura del president Puigdemont o no tirar-ne endavant d’altres no eren cap declaració buida de contingut ni cap brindis al sol: llavors sí que tocava defensar la sobirania del Parlament, en definitiva la de Catalunya. Llavors sí que hagués estat una confrontació intel·ligent i plena de sentit.

[Imatge: Vilaweb]

    1. Gràcies per la resposta. Efectivament, em temo que l’opinió general s’ha quedat amb el titular i alguna paraula cridanera, però a l’entrevista no diu res fora de lloc: és necessària una estratègia més intel·ligent, que no significa necessàriament ni rendició, ni traïdoria, ni lliri a la mà. Salutacions,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!