BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Passem pel Pla de Barres, el  Llac de la Jaça d’en Calvet i arribem al Llac de Matamala (1544 m.). Seguim cap el Bosc de la Mata tot travessant la carretera on ens creuem amb un home barbut mal eixurat i de mal caràcter (potser era sord). L’ordre d’aquests boscos fa la  delícia d´en Pep que ens fa cinc cèntims de l´edat dels arbres i la manera que tenen per tallar-los i de la maquinària que utilitzen, cosa inviable al Maresme.

Fins ara la pedalejada ha sigut suau i ràpida, però ara comença la pista que ens portarà a la Serra de Mauri (2428 m.), passant per Formigueres i la seva estació d´esquí. És una pista llarga que va pujant suaument sense massa dificultat, però a mí el coi de genoll em fa una mica la punyeta i se´m fa més llarga del compte. Un cop dalt em passen tots els mals, un petit descens i arribem als Llacs de Camporrells, lloc idíl·lic, molt bonic on ens aturem a fer un mos i prenem unes “Coca-Coles” I uns cafès en el refugi, mentre uns caminaires retraten les nostres reines entre rialles, no sé, les deuen trobar sensuals. La volta continua ara per un terreny més entretingut, pel mig de prats, corriols plens d´aigua i fang.

Travessem rierols amunt i avall, és molt ben parit. Arribem al Pla de les Carboneres, on un  parell o tres corriolers adobem el canvi de la bici d´en Pep que fa el tonto, guiats per set o vuit enginyers que asseguts a l´herba guien l´operació. Mentre en Jordi s´adona que la roda de darrere li balla, Mare de Déu Senyor, pobres bicis!!! Emprenem la marxa cap a la Cabana de la Balmeta, Corrals del Lloret i arribem a l´estany d´Auda. Aquí hi fem una altra aturada, tot gaudint de la bellesa del paisatge. Mentre un dels corriolers resta separat del grup tot sol, hom podria pensar que estava castigat, però no!!! És l´Adrià que està posant el peu en remull per alleugerir el dolor que li provoca una trompada que s´ha fumut al peu, travessant un riu.