BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ENTRE UN EPISODI DEL FRANK SPENCER i “LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES” 11.03.2008

Per Adrià Triquell

Dimarts a les 16h ens trobàvem en Manel i jo a la plaça Fivaller. I per què l’ Adrià ens ho explica -deveu estar pensant-? Continueu llegint. Bé, resulta que en Manel, com a persona privilegiada que és, i jo que estic gaudint del permís de paternitat (que com tothom sap, serveix per ajudar a la mare, estar amb la criatura, i per sortir en bici de muntanya), ens ho vàrem combinar per sortir el dimarts per la tarda.

Decidim tirar pels corriols d’ Òrrius. Fa una tarda calorosa, i comencem a suar de valent, però també gaudim molt del silenci i dels cants dels ocells, que contrasta amb el moviment de Mataró en aquestes hores.  De sobte, punxo a la roda del darrera. Canviem la càmara, torno a pujar a la bici i m’ adono que també he punxat al davant. Increïble, dues punxades a l’ hora. Agafo la segona càmara, sembla que hi ha algun problema amb la vàlvula, en Manel em passa una seva, doncs sembla que finalment la meva funciona, la deixo a terra. Adrià, quina és la càmara bona? òstics, no ho sé, ara les he barrejat totes, quin embolic! La situació està entre un episodi del Frank Spencer i una peli dels Marx.
Però encara no s’ ha acabat la pel·lícula: acabem de pujar el corriol, comencem a baixar, i als cent metres m’ adono que la roda del davant ha perdut pressió. He tornar a punxar? impossible! hem revisat tres cops que no quedés cap punxa, no ho entenc. Res, tornem a parar i canviem de nou la càmara, ja en portem tres. Pujo a la bici, i ja en plan paranoia comprovo la pressió de l’ altra roda: em quedo blanc, no dono crèdit, també està punxada!!. Això ja no em fa gràcia, estem al mig del bosc, es comença a fer fosc, hi ha silenci, i tot plegat no és normal, començo a pensar amb pel·lícules de por tipus “la noche de los muertos vivientes”. Punxar 4 vegades amb menys de cinc minuts és paranormal. Hi ha algun zombie que sortirà i se’ns cruspirà?Finalment caig que tot el joc de càmeres és d’ un paquet del Decatlhon que l’ Anscarig em va passar….ara ho entenc tot.Adrià Triquell


Respon a mamallo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.