BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ENTRE UN EPISODI DEL FRANK SPENCER i “LA NOCHE DE LOS MUERTOS VIVIENTES” 11.03.2008

Per Adrià Triquell

Dimarts a les 16h ens trobàvem en Manel i jo a la plaça Fivaller. I per què l’ Adrià ens ho explica -deveu estar pensant-? Continueu llegint. Bé, resulta que en Manel, com a persona privilegiada que és, i jo que estic gaudint del permís de paternitat (que com tothom sap, serveix per ajudar a la mare, estar amb la criatura, i per sortir en bici de muntanya), ens ho vàrem combinar per sortir el dimarts per la tarda.

Decidim tirar pels corriols d’ Òrrius. Fa una tarda calorosa, i comencem a suar de valent, però també gaudim molt del silenci i dels cants dels ocells, que contrasta amb el moviment de Mataró en aquestes hores.  De sobte, punxo a la roda del darrera. Canviem la càmara, torno a pujar a la bici i m’ adono que també he punxat al davant. Increïble, dues punxades a l’ hora. Agafo la segona càmara, sembla que hi ha algun problema amb la vàlvula, en Manel em passa una seva, doncs sembla que finalment la meva funciona, la deixo a terra. Adrià, quina és la càmara bona? òstics, no ho sé, ara les he barrejat totes, quin embolic! La situació està entre un episodi del Frank Spencer i una peli dels Marx.
Però encara no s’ ha acabat la pel·lícula: acabem de pujar el corriol, comencem a baixar, i als cent metres m’ adono que la roda del davant ha perdut pressió. He tornar a punxar? impossible! hem revisat tres cops que no quedés cap punxa, no ho entenc. Res, tornem a parar i canviem de nou la càmara, ja en portem tres. Pujo a la bici, i ja en plan paranoia comprovo la pressió de l’ altra roda: em quedo blanc, no dono crèdit, també està punxada!!. Això ja no em fa gràcia, estem al mig del bosc, es comença a fer fosc, hi ha silenci, i tot plegat no és normal, començo a pensar amb pel·lícules de por tipus “la noche de los muertos vivientes”. Punxar 4 vegades amb menys de cinc minuts és paranormal. Hi ha algun zombie que sortirà i se’ns cruspirà?Finalment caig que tot el joc de càmeres és d’ un paquet del Decatlhon que l’ Anscarig em va passar….ara ho entenc tot.Adrià Triquell


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.