SENTIT D’ESTAT
Algun cop n’he parlat, però ara que podem mirar enrere i veure com va fallar el darrer moviment per l’Estat propi sense marxa enrere i alhora podem observar les reaccions podríem dir 10 anys abans i els darrers fins avui, podem afirmar que cal millorar i molt el sentit d’Estat clarament insuficient.
Anar amb el lliri a la mà en el club dels Estats no porta enlloc, i encara menys si ets un territori petit com Catalunya i que necessita aliats per poder treure el cap. No vol pas dir perdre els valors, ni les conviccions, però si agafar les oportunitats encara que molts cops no siguin del tot del nostre agrat. Per exemple, la decisió de Pedro Sanchez de reconèixer Palestina, podria haver donat dins el nostre Parlament aprovar una resolució sense cap efecte de no adhesió a la mesura i justificant els motius clarament, cosa que segur a Israel haguessin pres nota per futures ocasions, recordo un Estat que semblava disposat a dona crèdit pels primers mesos de la independència i que ens seria de gran utilitat. Pel que fa un altre aliat potencial com Estats Units i per molt que Trump sigui un feixista populista tampoc convindria dir segons que, ja que segurament serà el president d’aquí uns mesos i el seu suport seria decisiu. El mateix podem dir d’Ucraïna, cal nedar entre dues aigues i no donar l’esquena al Kremlin per futures ocasions. Al mateix temps pensar en gests per França i Alemanya en forma de futurs negocis, com els trens o altres que evidentment seran del seu interés. Així podríem seguir.
De fet, amb uns pocs Estats claus, tindriem el reconeixement de bona part de la resta, evidentment del bracet de Palestina o el poble saharaui no crec que ens reconegui ningú, per molt bones causes que siguin. Això caldria tenir-ho clar, el cinisme amb els Estats és un pas que Catalunya ha de fer, com a mínim fins assolir la plena sobirania. Aquest món de taurons no es pot anar sense suports al costat, per tant cal pensar amb nosaltres pels nostres interessos, ningú ho farà per nosaltres i cal fugir de segons quins discursos oficials. Cal crear ponts, posteriorment ja trobarem mil fórmules per ajudar causes justes i que segurament seran molt més eficaces que mil discuros inocus ara per netejar les nostres consciències.
Simplement, sentit d’Estat.