marginàlies

Sé que em pertany aquesta terra
hi tinc tot de morts escampats
pacient m’espera i m’atreu
i en descansar-hi la vull meva

Són versos de Manuel de Pedrolo, que avui fa 34 anys que es prengué vacances permanents. Autor prolífic i el de llengua catalana -mai no va escriure en castellà- més perseguit per la censura franquista. “És la llibertat la que instaura l’ordre, un ordre, i no pas l’ordre el que desencadena o permet l’exercici de la llibertat”, deia quan el dictador sanguinari encara vivia, l’any 1974.

Ferm defensor de la independència dels Països Catalans, considerava que “Ningú no pot dir amb un mínim de lògica i de sentit comú que respecta, admira o estima la llengua catalana i vol que sobrevisqui (…) si al mateix temps no fa tot el que cal perquè aquesta llengua vegi el restabliment de totes les seves prerrogatives”. I, al mateix temps, també sostenia que “hem de defensar, amb totes les conseqüències, una cultura cansada de viure entre parèntesis”. Deia això darrer fa prop de cinquanta anys, el 1976, però, malauradament no han perdut gens de vigència, ans al contrari.

“Conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres”, ens advertí i també “que no ens enterri una història que no fem”. Doncs això.