QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS
Els últims esdeveniments,amb la detenció del President Puigdemont a Alemanya, les reaccions al carrer i el missatge del President del Parlament Roger Torrent i aquest front ampli que proposa antirepressió i per salvaguardar la democràcia no ens pot fer oblidar el contracte dels nostres representants amb la societat catalana.
El tripartit del 155 ja va demostrar que no els queda ni un gram d’humanitat a la seva sang quan ni tant sols van ser capaços d’aplaudir a les famílies dels ostatges empresonats divendres al Parlament. Un gest de Ciudadanos i PSC que els ha de marcar per sempre més i demostra les seves intencions per damunt de qui sigui com dues ànimes bessones per molta empatia ciníca que alguns pretenen vendre. Arribats aquí caldria aquest cop trencar pactes amb aquests partits en l’ámbit municipal per higiene democràtica i dignitat del valors més elementals.
Dit això, veiem personatges com Albert Rivera i els seu tuit “que l’últim apagui el llum” en referència de l’exili de Marta Rovira que denoten l’odi atroç que ens dona i que per descomptat a Espanya casualment no son d’elicte d’odi, potser si les fa amb un nas de pallasso posat el veurem declarant al jutjat.
Davant la reacció al carrer i política, posem el context del discurs de Torrent en la línia del ple del Parlament del dissabte. Encertat demanar serenor per evitar imatges com ahir amb contenidors cremant i enfrontaments amb les forces policials que no ens podem permetre de cap manera, però la insistència amb el front transversal per salvar la democràcia, que voleu que us digui, amb el President ara detingut i futur incert son d’una debilitat alarmant.
Sobretot Esquerra te que entendre d’una vegada que prou de partidisme, prou de recular interessadament, prou de fer servir els presos com excusa, prou d’enganys amb governs efectius. No hi ha excuses per aixecar el seu veto al President Puigdemont i investir-lo aquesta mateixa setmana amb totes les conseqüències. No val fer més el joc a Comuns, o opinadors del règim i el seu joc per allunyar la República el més lluny possible.
Ara tenim una nova oportunitat. Europa per boca d’Alemanya per força bellugarà el tauler de joc i Catalunya ha de saber estar a l’alçada. No n’hi ha prou amb mobilització al carrer, que també, cal un gest de sobirania clar i unitàri dels nostres partits en forma del projecte majoritari en aquest país, validat en un referèndum i en dues eleccions consecutives.
El xoc de trens no es pot fer esperar abans no sigui massa tard. No deixem passar un altre tren. Ho hem de fer també per la democràcia i pels nostres presos polítics i exiliats, que la prudència no ens faci traïdors.