PROU D’ESTUPIDESA
Vaig escoltar aquesta notícia i em vaig quedar astorat, ara amb l’article i la fina ironia de Iu Forn ha donat el clau de tanta estupidesa que ens volen encolomar, no hi ha tions i tionas, com tampoc hi ha pilots i pilotes. En nom d’una suposada igualtat no es pot tractar la gent com criatures sense cervell. Arribar a aquest límits denota el poc nivell d’una societat que sembla te por a dir les coses pel seu nom i viu acovardida pels gurus del políticament correcte. La igualtat home i dona no es això companys, és molt més profunda que fer el ridícul d’aquesta manera forçant un llenguatge que es com es.
El tió i la tiona
Iu Forn
A Sentmenat (i Sentmenata), una bonica localitat del Vallés Occidental (i la Vallesa Occidentala), han tingut una brillant idea relacionada amb les tradicions de Nadal (i de la Nadala). A partir d’ara, allà el tió conviurà amb “la tiona”. O sigui, el tronc que hi ha a les cases tapat amb una manta i que la nit de Nadal (i Nadala) caga regals gràcies a les diverses tandes d’estomacades que rep, ara també serà una tronca. A partir d’aquí, espero que apliquin altres adaptacions que es corresponguin amb el nivell d’aquesta ocurrència.
El tió i la tiona ja no seran de fusta, perquè aquest producte de la natura ha de ser al seu habitat i no a les llars. Però, com que en el procés de fabricació de la resta de materials amb els quals es podrien elaborar els tions i les tiones segur que s’acaben malbaratant recursos naturals i generant contaminació, el tió i la tiona estaran fets de no res. Vaja, que no hi seran. Només existiran en la imaginació dels participants en la tradició, que també canviarà la seva posada en escena. Els que facin cagar el tió i la tiona ja no picaran ben fort perquè apareguin els regals sinó que es miraran fixament la manta. Perquè picar és violència, encara que sigui al no res perquè recordi que ni el tió ni la tiona existiran físicament.
Per que fa al fet de “cagar” alguna cosa, es canviarà el concepte perquè aquesta paraula és de molt mal gust. La nova expressió serà “fer que la tortuga tregui el cap”, que és molt metafòrica i les tortugues són uns animals que cauen molt bé, sobretot als que se la mengen en forma de sopa. Tots aquests canvis s’aplicaran a la nova versió de la lletra de la cançó que acompanyarà l’acte, pròpiament dit, i que a partir d’ara es cantarà així:
“Fes que la tortuga tregui el cap, tió i tiona
Neules i neulos i torró i torrona
Si no fas que la tortuga tregui el cap, tió i tiona, et mirarem encara més fixament!”.
Sí, la nova versió no té res a veure amb l’original, però no ofèn a ningú. Perquè no s’entén res? Sí, però assolir l’objectiu cercat paga la pena. I, com no pot ser d’altra manera, el següent pas serà l’aparició de l’arbre i l’arbressa de Nadal i Nadala, que se situarà al costat del pessebre i la pessebressa, que recordem que no s’ha desmuntar l’endemà de l’arribada dels Reis i les Reines de l’Orient sinó per la Candelera i el Candeler.
Esclar, ara vostè s’estarà preguntant el mateix que ens preguntem molts (i moltes): què passa amb els troncs binaris? Els que no són ni tions ni tiones, quin nom rebran? Bé, doncs potser els passi com amb la tiona, que acabem despullant un sant per vestir-ne un altre. Perquè és que una amiga m’ha enviat avui aquesta foto publicada per l’Àlex García a La Vanguardia:
El tió té una cara més o menys normal, però a la tiona li han pintat uns morros i li han posat uns ulls que si són alguna cosa són sexistes. I aquesta imatge és la gran metàfora de la cosa. Una pretesa igualtat de gèneres que converteix un tronc en una tronca acaba engolida pel despropòsit del que neix. És un forat negre conceptual en si mateix, però en comptes de la matèria aquí hi desapareix la capacitat de discernir que un tronc és un tronc i que per molt que s’hi encaparrin, mai serà una tronca. I el caganer és el caganer i no caganera. I el Nadal és el Nadal i no la Nadala, que és la cançó típica de l’època. I el nen Jesús és un nen. Així com la Verge Maria és una senyora i Sant Josep un sant baró que fa dos mil anys fa veure que es creu que l’Esperit Sant era un colom i tot allò altre de la plena de gràcia.