ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L’EXERCIT TAMPOC HA CANVIAT

Igual que la Justícia, o totes les estructures bàsiques del sistema espanyol, els militars tampoc han canviat i demostren un cop més la farsa absoluta d’una transició dirigida pels mateixos que ja ostentaven el poder dins la Dictadura i que s’han perpetuat, incrustats en un sistema podrit i on res evoluciona.

Les cartes de militars retirats espanyols al Monarca i el xat dels mateixos on evidentment fan apologia de la Dictadura amb amenaces de matar bona part de la població, en contra dels indults als presos polítics, criticant permetre aldarulls independentistes, i favors als presos bascos terroristes. Demanen prou de humiliacions a Espanya, els seus símbols i menyspreu al Rei entre d’altres barbaritats.

No hi ha dubte, que això encaixaria perfectament amb el delicte de sedició, i que en qualsevol Estat democràtic normal, ja seria investigat i apartats del seus llocs militars, per colpisme i feixisme per perpetuar la Dictadura, protegir-la i lluitar contra qualsevol cosa, especialment si prové de Catalunya que aporti alguna dosi de democràcia i questioni el sistema establert, que protegeixen amb el sabre com han fet sempre i a cop d’imposició que es com entenen el funcionament d’un Estat per protegir les seves paranoies feixistes i ràncies.

En aquest context del “a por ellos” permanent, veiem com el Tribunal Suprem revoca el tercer grau dels presos polítics per ser una mesura prematura i dona idea del tipus d’Estat que parlem, unes estructures de poder que no han canviat mai i han viscut del miratge de la Transició on tot el muntatge va ser acceptat i on en la part legislativa tant PP com PSOE son simples actors que validen aquest model. Ara en aquest cas tot aquest soroll i decisions serà un gran aval pel socialisme per no permetre indults als presos, i molt menys parlat d’ammistia, un cop a més ha assegurat el vot d’una part del teoric independentisme amb fam de poder autonomic sense fi.

Espanya no ha canviat, i es ciclic veure com els mateixos mals de la Dictadura emergeixen quan es necessàri i amb total impunitat poden actuar de la mateixa manera amb la mirada cap un altre costat de la Unió Europea que no vol veure com es vulneren els drets humans al sud del Continent amb un exercici de total cinisme.

Aquests 26 milions que en els xats deien voler aniquilar per depurar Espanya, no hi ha dubte que sempre seguiran sent les víctimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.