Ulisses20

Consisteix a estirar més el braç que la mànega, a tibar la corda fins que trenque, fins i tot a usar l’insult esperant que la societat no s’hi torne, de tant idiota que l’han tornada, una societat sedada, adormida, gairebé albardada. Que s’hi torne o no tampoc no és rellevant, perquè la cara dels polítics en general, de gairebé tots els polítics, i dels valencians en particular, és dura com el ferro, i el ferro més que la pedra d’esmolar.
Així que la jugada és veure si la corda tiba i aguanta sense trencar-se, per convertir la corrupció en una legalitat política, feta a mida, a la mesura dels vestits dels polítics. La jugada és comprovar si una corrupció determinada és legal, o acaba per ser consentida,  imputada però sobreseguda, sense cas. Una corrupció de baixa intensitat, vull dir, d’uns quants milions d’euros, de contractes de no gaire despesa, molts contractes, sí, però cadascun d’una despesa no gaire elevada. L’amiguisme, la burla, l’insult, la política de baixa qualitat, l’abús…, tot plegat el jutjat, malgrat que siga superior, pot determinar que no és delicte, que no ho siga ara mateix en el cas que ens ocupa, que és el cas de l’amic del jutge, el del mateix tribunal. I ja tenim la legalització d’una política corrupta, aprovada, determinada a favor dels amics i dels partits majoritaris, que en definitiva convergeixen en allò essencial: la política i la justícia és una i indivisible. Aquest és l’experiment Camps, comprovar si tot això pot passar pel colador del forat ample, estudiar que dirà la societat que els vota, la majoria, no prendre decisions amb el cap calent, ni suspendre’ls de militància, ni amonestacions, ni reprovacions, ni res de res. Si l’experiment passa la prova, ja tenim el precedent, i tots panxacontents i a continuar mamant-la.
Ni la medalleta de la filla, ni el regal de la dona, ni els vestits, ni els contractes dels amigots, ni el parany, ni les llicències acumulades de TDT a favor de la prostitució, ni les posturetes, ni la indecència de Canal 9 i els altres mitjans amics, tot plegat no és sinó la prova de país i de territori corrupte que viu emparat per la justícia, per la política, per l’església, i encara per l’associació de colombaires del palau de les Corts.
Si l’experiment Camps funciona, que ho pot fer, tot d’actituds il·legals, deslleials, deshonroses, impúdiques, impunes, i de pitjor adjectivació, passaran per bones maneres, i la conducta de pinxos, lladres i altres professions qualificades no serà sinó reconvertida en àngels de la guarda dels valencians.
A partir d’ací, que Picassent òbriga de bat a bat les cames i les portes i que cadascú busque el propi auxili particular en el purgatori de Portaceli.