Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 15 de maig de 2009

Experiment Camps! (2)

Consisteix a estirar més el braç que la mànega, a tibar la corda fins que trenque, fins i tot a usar l’insult esperant que la societat no s’hi torne, de tant idiota que l’han tornada, una societat sedada, adormida, gairebé albardada. Que s’hi torne o no tampoc no és rellevant, perquè la cara dels polítics en general, de gairebé tots els polítics, i dels valencians en particular, és dura com el ferro, i el ferro més que la pedra d’esmolar.
Així que la jugada és veure si la corda tiba i aguanta sense trencar-se, per convertir la corrupció en una legalitat política, feta a mida, a la mesura dels vestits dels polítics. La jugada és comprovar si una corrupció determinada és legal, o acaba per ser consentida,  imputada però sobreseguda, sense cas. Una corrupció de baixa intensitat, vull dir, d’uns quants milions d’euros, de contractes de no gaire despesa, molts contractes, sí, però cadascun d’una despesa no gaire elevada. L’amiguisme, la burla, l’insult, la política de baixa qualitat, l’abús…, tot plegat el jutjat, malgrat que siga superior, pot determinar que no és delicte, que no ho siga ara mateix en el cas que ens ocupa, que és el cas de l’amic del jutge, el del mateix tribunal. I ja tenim la legalització d’una política corrupta, aprovada, determinada a favor dels amics i dels partits majoritaris, que en definitiva convergeixen en allò essencial: la política i la justícia és una i indivisible. Aquest és l’experiment Camps, comprovar si tot això pot passar pel colador del forat ample, estudiar que dirà la societat que els vota, la majoria, no prendre decisions amb el cap calent, ni suspendre’ls de militància, ni amonestacions, ni reprovacions, ni res de res. Si l’experiment passa la prova, ja tenim el precedent, i tots panxacontents i a continuar mamant-la.
Ni la medalleta de la filla, ni el regal de la dona, ni els vestits, ni els contractes dels amigots, ni el parany, ni les llicències acumulades de TDT a favor de la prostitució, ni les posturetes, ni la indecència de Canal 9 i els altres mitjans amics, tot plegat no és sinó la prova de país i de territori corrupte que viu emparat per la justícia, per la política, per l’església, i encara per l’associació de colombaires del palau de les Corts.
Si l’experiment Camps funciona, que ho pot fer, tot d’actituds il·legals, deslleials, deshonroses, impúdiques, impunes, i de pitjor adjectivació, passaran per bones maneres, i la conducta de pinxos, lladres i altres professions qualificades no serà sinó reconvertida en àngels de la guarda dels valencians.
A partir d’ací, que Picassent òbriga de bat a bat les cames i les portes i que cadascú busque el propi auxili particular en el purgatori de Portaceli.
 



  1. Com si a Catalunya fora molt diferent, ocupada per una acumulació de cadenes espanyoles i un model bilingüista que en definitiva dona continuitat als privilegis castellans i és una actualitació a la pràctica dels preceptes basics del Decreto de Nueva Planta instaurada a Catalunya.

    La única diferència és que Catalunya a la vegada vòl imposar les seves al País Valencià per desviar l’atenció principal.

    Consistent en distraure el personal i que una colònia ocupada com Catalunya és preocupe més d’intentar ocupar un altra colonia, que de desocupar-s’en.

    El Principat està somets a un ordre natural invers messell, on primer haurien desocupar-s’en per a després d’ocupar-s’en de nosaltres mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent