Contaminació lumínica: tot el que volies saber en només 3 minuts

Com reduir la contaminació lumínica? Quin és el problema dels LED? Ens afecta l’excés de llum? Per als carrers, la llum blanca és millor que la groga o no?

Tot això explicat de la mà d’Oratgenet i Jordi Payà, un vídeo curt sobre la contaminació lumínica i els seus efectes, amb la col·laboració de Salvem la nit, el Grup de Treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València. No a la llum blanca!

Vídeos d’Oratgenet

Sobre el canvi de l’enllumenat a València

Fa uns dies es féu públic les característiques del pròxim canvi de l’enllumenat dels carrers de València. 997 carrers de la ciutat passaran de tindre làmpades de llum de vapor de sodi d’alta pressió a tindre Leds blancs càlid de 3000 K, Flux Hemisfèric Superior instal·lat = 0% (llum només cap a baix) i baixada general de potència en totes les làmpades. És això suficient per a disminuir la contaminació lumínica? La meua opinió és que es va en el bon camí però s’haguera pogut fer molt més com explique en l’entrevista que em va fer Levante el 2 d’agost (al final).

La noticia és aquesta:

La luz blanca llegará a 997 calles de la ciudad de València

El ayuntamiento sustituirá más de 30.000 bombillas y lámparas para reducir el gasto y la contaminación lumínica

marta celda/ j. v. paños | valència 30.07.2017 | 10:58

Las calles cambian de «tono» con el nuevo tipo de bombillas y farolas.

Las calles cambian de «tono» con el nuevo tipo de bombillas y farolas.

El Ayuntamiento de València va a llevar a cabo a través de la segunda fase del Plan de Eficiencia Lumínica la sustitución de lámparas y bombillas en un total de 997 calles de la ciudad, dando continuación a otras incitativas llevadas a cabo en los últimos meses que ya ha llegado a tramos de la calle San Vicente, y zonas de los barrios de Malilla o Campanar. El objetivo de este sustancial cambio es lograr un reducción de la factura eléctrica, caminando hacia la sostenibilidad, y rebajar la contaminación lumínica.

Así, esa luz naranja y poco sostenible dará paso a otra más blanca en muchas vías, y también desaparecerán muchas de aquellas farolas que han quedado desfasadas.

Continua en l’enllaç

La luz blanca llegará a 997 calles de la ciudad de València

Resposta des de Cel Fosc València

La meua resposta va vindre als pocs dies en l’entrevista que em va fer la periodista Sara Roqueta:

Los expertos valoran el cambio a leds pero alertan de que aún contaminarán

o per ací

Los expertos valoran el cambio pero alentan que todavía contaminan, 2 d’agost 2017.

Els llums perduts de la guerra

2012

Llevant 2012. Si es punxa la imatge es farà gran.

De dia, les imatges de la Terra que ens envien els satèl·lits ens mostren l’ocupació del sòl, la contaminació de l’aigua i de l’aire, els núvols, el mapa físic en definitiva. Per la nit, però, l’observació de la Terra ens conta una història diferent. Des d’incendis forestals a Califòrnia, Austràlia o Brasil, a la pesca de la gamba en Corea, a les llums que sobreiluminen les ciutats dels països rics. Observem així, més bé una mena de mapa polític, un mapa de la gent. Els llums nocturns mostren l’activitat econòmica, on i com viuen les persones, on tenen les indústries, per on discorren les carreteres, on es troben les fonts d’energia, com ara els pous de petroli.

2016

Llevant 2016. Si es punxa la imatge es farà gran.

Així, les zones fosques mostren les zones rurals o deshabitades o senzillament àrees sense recursos per a mantindre l’enllumenat urbà engegat tota la nit, com passa a extenses zones d’Àfrica. També de vegades mostren un règim autoritari com Corea del Nord,

Tanmateix, les zones il·luminades mostren el primer món, on el balafiament energètic és la norma. Es calcula que un 30% de la llum que fem servir per a l’enllumenat vial als carrers de tot el món es llança a l’espai.

Caldria però, analitzar un cas intermedi. La manca actual de llum nocturna en indrets que fa pocs anys eren il·luminats ens mostra un dels efectes de la guerra. En les guerres clàssiques del segle XX les ciutats s’enfosquien de nit per evitar ser bombardejades. Tanmateix la tecnologia armamentística del segle XXI permet dirigir  bombes i míssils de manera autònoma fins al seu objectiu encara que siga de nit, neve o ploga.

És per això que les zones fosques en les zones en conflicte són la conseqüència directa de la part més terrible de la guerra: les ciutats devastades, les infraestructures malmeses, la població expulsada del seu territori.

Fa un dies la NASA ens mostrava dues impactants imatges nocturnes de la zona de l’Orient Mitjà ( o Llevant) en guerra des de fa massa anys, Síria i Iraq. La primera és de l’any 2012, quan el conflicte a Síria tot just començava, mentre que la segona és de l’any passat, 2016, quan moltes de les ciutats ja estaven devastades i a penes tenien recursos per mantindre els llums nocturns.

Cada imatge global s’ha construït amb un conjunt de fotografies fetes en nits sense núvols sobre zones més petites.  Les imatges provenen de l’instrument Visible Infrared Imaging Radiometer Suite (VIIRS) que viatge a bord del satèl·lit de la  NASA-NOAA Suomi NPP. L’instrument VIIRS inclou una banda especial “dia/nit,” que és un sensor per fer mesures de contaminació lumínica en tota la Terra. Això permet als investigadors estudiar la intensitat, tipus i fonts de la llum nocturna artificial i observar com canvia al llarg del anys. La llàstima, però, és que VIIRS no té capacitat per mesurar l’energia lumínica emesa pel llums terrestres que emeten part de l’energia en la banda del blau, com ara els Leds. Per tant, no és un bon instrument per mesurar l’increment de la implantació dels Leds a nivell mundial.

El grup de recerca liderat per Miguel Román, que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA, ha publicat recentment  nous mapes globals de la Terra de nit des de 2012 a 2016. Román i el seu equip estan col·laborant amb institucions com el U.S. Federal Emergency Management Agency i les Nacions Unides per posar en marxa aplicacions en temps real d’aquestes dades, a banda de la recerca fonamental que realitzen.

En les imatges que mostre els canvis en l’enllumenat són espectaculars al voltant de la ciutat d’Alep, però també s’aprecien clarament a l’oest de Síria fins a Damasc. Tanmateix, on l’apagada de llum és major és al llarg de la vall de l’Eufrates, sobretot, però també del Tigris. L’any 2015 un informe de Voice of America, afirmava que un 80% dels llums de Síria s’havien apagat en els últims anys.

En Iraq, algunes zones prop de Mosul mostren un decrement de la llum al llarg dels anys mentre que Bagdad, Irbil, and Kirkuk incrementen de manera notable la intensitat de l’enllumenant. Les taques grosses blanques al nord de Bagdad són els pous de petroli que cremen gas. Algunes d’ells els han calat foc de manera intencionada.

Els organismes internacionals, com l’United Nations Institute for Training and Research Operational Satellite Applications Programme (UNITAR-UNOSAT) han utilitzat aquestes imatges nocturnes en els últims anys “per fer un seguiment dels conflictes que es mouen ràpidament i per posar al dia els nostres col·legues de l’ONU sobre on podrien estar les primeres línies d’aquests“, va dir Lars Bromley, un especialista en teledetecció de l’agència. UNOSAT treballa per “millorar la integració de les imatges de satèl·lit i dades geoespacials en suport a les operacions i activitats globals de l’ONU a les àrees de resposta a desastres, ajuda humanitària, la seguretat humana i els drets humans.” Les imatges nocturnes ajuden els grups de socors i de manteniment de la pau a identificar àrees que més necessiten d’ajuda i suport.

Imatges:

1-2. Imatges de NASA Earth Observatory de Joshua Stevens, usant dades del Suomi NPP VIIRS de Miguel Román, NASA GSFC. Text de Michael Carlowicz.
3. Mapa polític i físic de l’Orient Mitjà amb les capitals i ciutats principals.  El mapa és una mica més ample que les fotos nocturnes per encabir Teheran. Detailed maps of all countries, administrative and road maps, physical and topographical maps, maps for GPS navigators and other maps of the World. Vidiani.com

Salvem la nit a Expociència 2017

Dissabte passat, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit participà en Expociència 2017, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Ja és el tercer any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte del mes de maig.

En el nostre taller Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada pel deficient enllumenat dels llums dels carrers del nostre país.

I en aquest taller els leds han estat protagonistes. Els Leds s’estan venent com a la nova il·luminació eficient i i el tipus de llum que tothom hauria d’instal·lar-se a casa. Però no es parla mai dels seus problemes amb el medi ambient i amb la salut humana. Molts municipis valencians continuen instal·lant Leds que emeten llum massa blanca (i per tant amb una gran contribució de blau), sense assessorar-se, només fent cas a l’estalvi econòmic però sense tindre compte les afeccions a la fauna i flora i a la salut humana. Només cal llegir l’informe de la Societat Mèdica Americana sobre aquest tema. Ara, però, a poc a poc les coses van canviat a millor. Alguns ajuntaments reaccionen i adopten enllumenat sostenible també per al medi ambient i ja hem fet una jornada de formació sobre Contaminació Lumínica de la mà de la Diputació de València i de l’ajuntament de Riba-roja de Túria.

I és que hi ha tecnologia Led més saludable i amigable amb la fauna nocturna com són els Leds de temperatura de color més baixa, més groga (3000 K o menor) a poc de blau o directament Led ambre (sense blau). Són els que s’han instal·lat, per exemple, a Aras de los Olmos, que pertany a la regió Starlight Gudar-Javalambre de protecció del cel nocturn.

Una de les activitats del taller de dissabte mostrava les diferències entre els diversos leds que es poden trobar a qualsevol tenda. Hi ha molt de desconeixement sobre el significat de  la Temperatura de color i com el seu valor influeix en la percepció i el confort visual.  I, generalment, aquest important paràmetre del led apareix ben amagat i amb lletra petita en la caixa del producte. Mai s’haurien de posar leds massa blancs a casa, encara que pose en la caixa que és llum neutra o llum de dia, a causa de la gran contribució del blau en l’espectre de la llum final tal com es veu en la gràfica.

En el taller de dissabte un ordinador mostrava les fotografies del cel nocturn que hem fet durant els darrers anys al llarg de la geografia valenciana nosaltres o amics conscienciats en aquesta lluita com ara el company Joan Ma Bullón.  Des  de cels ben foscos com els d’Aras de los Olmos als cels contaminats del parc del Túria o del millorable de l’Albufera. Tanmateix les llums de València hi són sempre presents a qualsevol distància si mirem cap a l’horitzó, fins i tot des d’Aras a 100 km del Cap i Casal.

Una gran foto nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional invitava a posar nom als punts contaminants: rotondes, llocs aïllats, pobles menuts, el port de València, el de Sagunt, els llums contaminats de la Muntanyeta dels Sants de Sueca…

Però l’activitat que més interés va causar va ser la casa i els llums que simulaven un carrer enllumenat d’una ciutat. Els estels simulats del sostre desapareixien en engegar els llums de les làmpades però tornaven a brillar només amb petites accions d’apantallament sobre aquestes.

Un intens matí al Parc Científic de la Universitat de València. Gràcies per convidar-nos i gràcies, sobretot, als col·laboradors del taller.

Imatges:

1.- La casa i els llums del carrer.
2-3.- Explicant l’efecte sobre el cel nocturn
4. Els leds càlids i freds. El tema de la temperatura de color.
5.- Uns visitants inesperats al taller.

“El cel nocturn a la Valldigna” tanca la Setmana Cultural de la Gent Gran a Tavernes

Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí de Tavernes, ca tancar ahir per la vesprada el cicle d’activitats de la Setmana Cultural de la Gent Gran amb una xarrada sobre “El cel nocturn de la Valldigna”.

Marco començava recordant que observar el cel per la nit ple d’estrelles era un fet habitual en el passat quan Tavernes era un poble eminentment agrícola. En els anys quaranta i cinquanta els carrers de tots els pobles estaven molt pocs il·luminats i l’efecte sobre el medi ambient era poc important. Ara, però, el cel nocturn està ocult per culpa de la contaminació lumínica.

És que, com Marco comentà, a partir dels seixanta i setanta es canvià la llum dels carrers, s’augmentaren els punts de llum i la potència. Aquest procés normal que va passar a tots els pobles de l’estat, es va desbocar al llarg dels anys amb la instal·lació de més i més llum.

L’astrònom ha estat crític amb la situació actual, i comparava amb la resta de l’Europa, on s’ha mantingut un nivell raonable d’enllumenat, mentre a totes les poblacions valencianes es viu la “cultura de la llum”, quan més llum hi haja sembla que és millor quan seria el contrari. La incidència sobre l’entorn natural és, per tant, important, sobretot a les grans ciutats com València.

L’actual “moda” de les llums leds ha estat també citada per Marco, assenyalant que la substitució de les llums actuals grogues de sodi d’alta pressió per leds blancs no és la solució. Amb aquests Leds potser s’estalvia però cal saber que aquests Leds tenen una important contribució de llum blava amb un efecte molt negatiu sobre el medi ambient i sobre la salut humana, com demostren les més recents investigacions científiques.

Alguns pobles valencians, com Ontinyent o Aras de los Olmos, han optat per usar un tipus de leds més sostenibles, sense blau en els seu espectre, els anomenats leds ambre. Per cert, com va recordar Aras és un municipi dels Serrans que pertany a la Reserva de Cel Fosc Gudar-Javalambre, avalada per la Fundació StarLight de la Unesco.

Marco ha acabat recordant el cel fosc com un patrimoni cultural perdut en gran part del món, un patrimoni que ha estat present durant tota la història de la humanitat. Amb les estrelles s’han format constel·lacions, s’han recreat mites i, amb l’observació i la meditació sobre elles, científics com ara Ptolomeu, Copèrnic, Galileu, Newton o Hubble van poder explicar com és l’univers.

Fotos: Diversos moments de la xarrada. L’última foto amb la tècnic de benestar social i les regidores Noe Alberola i Llum Sansaloni.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: Una xerrada d’Enric Marco sobre “El cel nocturn a la Valldigna” tanca la Setmana Cultural de la Gent Gran.

I ara en Gandia, parlem de llums sostenibles

Cartell-Gandia2015

Avui divendres parlem d’una contaminació no massa valorada, la contaminació lumínica. Costa diners, afecta els ecosistemes terrestres i marins i provoca cronodisrupció en humans. És a dir, els últims estudis confirmen que també afecta la salud humana. Posar llum en excés i amb colors inadequats té importància.

Si esteu per la Safor, i més lluny també, esteu invitats.