Pols d'estels

A sis dies de l’encontre amb l’objecte transneptunià Ultima Thule, la nau New Horizons acaba d’entrar en el mode automàtic de sobrevol. La seqüència gravada d’operacions a fer ja està en marxa.

Ultima Thule està situat en l’anomenat Cinturó de Kuiper, una zona plena de cossos petits, freds i originaris dels primers temps del Sistema Solar. El Cinturó de Kuiper, l’objecte més gran del qual és Plutó, es troba en les regions més externes del nostre sistema planetari, més enllà de l’òrbita de Neptú. I, enllà,  ben lluny de nosaltres, en les primeres hores de matí del primer de gener del 2019 (per la vesprada en Europa), la nau New Horizons sobrevolarà Ultima Thule a una distància de 3500 km. Actualment aquest cos es troba a uns 6,5 mil milions de quilòmetres del Sol i, per tant, serà l’objecte més allunyat no mai explorat.

Com ja vaig contar en l’anterior apunt sobre l’arribada a Ultima Thule, aquest cos sembla que és bilobulat, amb un aspecte potser semblant al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, pero molt més gran. En la figura adjunta es pot veure la comparació entre tots dos objectes.

Amb aquest model en ment, ja s’ha simulat el sobrevol de la nau sobre l’objecte transneptunià. Les darreres hores de l’any 2018 ja podrem veure’l com un punt gros sense massa detall (uns 5 km/pixel). Tanmateix, haurem d’esperar a la vesprada del primer de gener per conèixer ja la forma i tenir detalls de la superfície. Caldria recordar que l’encontre es produirà a uns uns 6,5 mil milions de quilòmetres de distància, distància que els senyals de ràdio recorren en uns 6 hores. Tota la seqüència d’esdeveniments serà coneguda a la Terra molt després de que passe.

La nau es troba ara mateix (26 de desembre, 22 hores) a 0.04 unitats astronòmiques d’Ultima Thule (6 milions de km) i s’hi acosta a una velocitat realment alta, 14,43 km/s (52000 km/h). El sobrevol serà, per tant, realment ràpid i curt.

Ara que la nau es troba tan prop de l’objectiu de la seua missió s’ha tractat d’obtindre més informació d’Ultima Thule. Tot objecte celeste presenta un període de rotació sobre si mateix i, donat que la reflexivitat és variable en la superfície, això permet determinar a quin ritme gira. Durant els darrers tres mesos els sensors de la nau han pres centenars d’imatges per mesurar la brillantor d’Ultima Thule i veure com varia a mesura que l’objecte rota. Es tracta d’obtindre la seua corba de llum, és a dir, la variació de la brillantor al llarg del temps. Tanmateix la brillantor de l’objecte no varia o ho fa tan poc que és indetectable. Com pot ser?

“És realment un trencaclosques”, ha dit l’investigador principal de New Horizons, Alan Stern, del Southwest Research Institute. “Jo l’anomene el primer trencaclosques d’Ultima Thule – per què té una corba de llum tan petita que ni tan sols la podem detectar? Jo espere que les imatges detallades sobrevolant-lo aviat ens donen molts més misteris, però no esperava això, i tan aviat”.

Quina serà l’explicació d’aquest primer misteri de l’objecte? Que gire apuntant el pol de rotació cap a la nau? Que estiga envoltat d’un núvol de pols que emmascare la rotació? Una explicació ben estranya seria que Ultima Thule estiga envoltada per una miríada de petites llunes, la rotació de les quals amague la de l’objecte principal.

La solució d’ací a sis dies.

Mentrestant l’investigador principal de New Horizons, Alan Stern ens mostra al twitter com va creixent la imatge d’Ultima en les imatges de les càmeres de la nau i com es mou entre les estrelles.

TALLY HO ULTIMA THULE!! An ancient relic of solar system formation, 4+ billion miles away, as dark as dirt, & shining only in the faint sunlight of the Kuiper Belt. Here it is, in a New Horizons imaging sequence. SEE IT MOVE, AGAINST THE STARS? TALLY HO! We'll be there on Monday! pic.twitter.com/EExUpK6wLt

— Alan Stern (@AlanStern) December 26, 2018

La no aprovació del pressupost federal dels Estats Units farà que a partir de l’1 de gener centenars de milers de funcionaris es queden a casa sense cobrar i que les administracions públiques no essencials com els parcs naturals i monuments nacionals tanquen. El tancament de les emissions de la NASA TV i les xarxes socials de la NASA impediran, per tant, l’emissió de les primeres imatges obtingudes per New Horizons de l’objecte Ultima Thule. Per aquesta raó s’han cercat canals alternatius. Podrem veure-les en el canal Youtube del Johns Hopkins University, JHU Applied Physics Laboratory (https://www.youtube.com/user/jhuapl ) i en la pàgina web  (http://pluto.jhuapl.edu/News-Center/Where-to-Watch.php).

Més informació: New Horizons, NASA’s Mission to Pluto and the Kuiper Belt

Imatges:

Crèdits: Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute (JHUAPL/SwRI)

1.- Poster de la missió New Horizons a Ultima Thule.
2.- Comparació Ultima Thule amb 67P/Churyumov-Gerasimenko.
3. Aproximació a Ultima Thule
4.- Trajectòria i acostament a Ultima Thule. 26 desembre 2018. 22:00 h
5.- New Horizons i els seus instruments científics.
6.- Seqüència d’imatges de l’aproximació real dels darrers dies a Ultima

La Terra avança inexorable al voltant del Sol pels camins marcats per la gravitació. Aquest gir constant ja ha fet el ple i ens porta al final de l’any. Un any que acaba quan el món sembla anar enrere amb injustícies allà on et gires.

El cel nocturn, però, allà on no ens han furtat les estrelles, continua igual de bell i fascinant. La seua observació atenta ens recorda els nostres orígens en el si de les estrelles.

El cel de desembre és un dels més interessants de l’any. A banda del conjunt espectacular format per la constel·lació d’Orió amb la seua nebulosa i el cinturó, el Taure, amb l’estel roig Aldebaran i el cúmul de les Híades, el Ca Menor i Sírius, l’estel més brillant del cel, també trobarem els Bessons, el Cranc i Auriga, tots amb els seus cúmuls sorprenents i nebuloses majestuoses sobre el camí brillant de la Via Làctia.

Durant aquest mes de desembre, de tots els planetes visibles, només Mart ho serà a hores vespertines. Després de la posta del Sol, el planeta roig es trobarà alt al cel en direcció al Sud. Durant la primera part de la nit, en pondre’s cap a les 23 h. podrem encara presenciar el seu aspecte rogenc.

Per observar els altres planetes caldrà matinar o passar tota la nit al ras. El planeta més espectacular a hores d’ara és Venus. Actualment ben separat del Sol, serà visible a l’horitzó sud-est 3 hores abans de l’eixida del Sol. La visió del planeta serà grandiosa a l’alba quan comencen les primeres llums del Sol mentre el foc brillant de Venus es resisteix a apagar-se. La matinada del dia 4 de desembre una lluna minvant se situarà al seu costat sota la mirada vigilant de l’estrella Spica de la constel·lació de Virgo.

Serà la matinada següent, el 5 de desembre, quan mirant a l’est poc abans de l’alba, un bocí encara més petit de lluna minvant se situe dalt i a la dreta de Mercuri, un astre, la proximitat aparent al Sol el fa ben difícil d’observar.

Finalment, cap a la meitat del mes de desembre, Júpiter, el planeta gegant, tornarà a ser visible en la lluïssor solar matinal després d’haver transitat per darrere del Sol. Com un regal per acomiadar la tardor, Mercuri i Júpiter s’aproximaran a menys d’un grau (com unes dues llunes plenes) cap a les 7 de la matinada del 21 de desembre.

I és que aquest mateix dia, 21 de desembre, a les 23:23 h. el Sol assolirà el punt més baix respecte a l’equador. Serà el moment del solstici d’hivern i el dia amb menys hores de llum de l’any ja que l’arc recorregut al cel serà el més petit de l’any.

El cel de desembre d’enguany tindrà una visita inesperada. El petit i molt actiu cometa 46P/Wirtanen s’aproxima a la Terra i ja es visible amb prismàtics i a ull nu des de llocs foscos. El 16 de desembre aquest objecte composat per gels de diversa composició (aigua, diòxid de carboni, nitrogen, …..) i roques i d’un quilòmetre de grandària se situarà ben prop del cúmul estel·lar de les Plèiades, trobant-se aleshores a només 11,5 milions de quilòmetres de la Terra. Serà ben fàcil trobar-lo. Ara les fotografies ens el mostren  com un objecte gasós de color verdós causat pel carboni diatòmic i amb una grandària aparent tan gran com dues llunes plenes. La brillantor del cometa augmentarà a mesura que passen els dies i segur que ens donarà sorpreses. El cometa Wirtanen, que té un periode orbital de 5,4 anys, va ser el primer objectiu de la sonda Rosetta allà per l’any 2000. Tanmateix el retard en l’execució d’alguns components de la nau foren la causa que es busqués un cometa més assequible que resultà ser el famós 67P/Chuyrumov-Gerasimenko.

Podeu trobar més informació sobre el cometa en la web de Pepe Chambó: Cometografía i algunes cartes celestes en Sky Tools Chart. Continuaré informant.

Desembre és també el mes de la pluja de meteors dels Gemínids. Les nits del 13 i 14 de desembre serà quan la pluja estarà més activa amb 120 meteors/hora si les condicions són optimes.  Els meteors d’aquesta pluja semblen venir del radiant de la constel·lació dels Bessons (d’aquí el seu nom).

Finalment destacar dues notícies relacionades amb l’exploració espacial del Sistema Solar. El 26 de novembre passat arribà a Mart la nau Insight de la NASA amb la missió d’estudiar l’interior del planeta. Per fer-ho disposa d’un trepant que perforarà la superfície i d’un sismòmetre ultrasensible per detectar els possibles sismes marcians i, a partir d’ells, determinar les capes interiors.

I per acabar caldria parlar de la nau New Horizons. Després de dos anys i mig del seu pas per Plutó, la nau arribarà l’1 de gener de 2019 a 2014 MU69, actualment anomenat Ultima Thule, un objecte del Cinturó de Kuiper. Ja en parlarem més endavant d’aquesta nova aventura del petit robot viatger.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Cometa 67P/Wirtanen amb el (RC)200/1.635 mm des de l’Observatori La Cambra. Joanma Bullón, amb permís.
2.-3-4-5 Simulacions del cel. Stellarium
6.- Moviment del cometa 67P/Wirtanen al cel des de november 2018 fins a febrer 2019. Punxeu sobre la imatge per veure-la més gran. De wirtanen.astro.umd.edu/46P/46P_finder_charts.shtml
7.- Recreació de l’arribada de New Horizons a Ultima Thule l’1 de gener de 2019. NASA.

L’estudi de la percepció que la humanitat ha tingut sobre que són els cometes és apassionant.

En temps antics l’aparició d’un cometa era un esdeveniment extraordinari que s’associava sempre a la mort d’un rei i a un grapat de desgràcies per al seu regne. En una concepció del cosmos geocèntric on tots els cossos celestes segueixen unes òrbites circulars inalterables, la sobtada presència d’un objecte brillant al cel removia consciències. No podia haver cap cos nou al sistema del món vigent.

Però com explicar la presència  dels cometes al cel d’Europa? Si no eren celestes havien de ser atmosfèrics, com propugnava Aristòtil. Tanmateix aquest argument saltà pels aires amb l’arribada del cometa de 1572 que va ser estudiat per Tycho Brahe des de Dinamarca i per molts altres astrònoms europeus, com ara el valencià Jeroni Muñoz. A partir de la posició relativa del cometa vista des de molts punts d’observació europeus, el gran astrònom danés va concloure que el cometa no era cap objecte terrestre, sinó que es trobava més enllà de l’esfera de la Lluna.

Després vingué Edmund Halley, que amb les equacions de la gravitació del seu amic Newton, demostrà que els cometes són senzillament objectes del Sistema Solar però amb una òrbita molt allargassada.

Ara en el segle XXI saben que els cometes provenen dels residus de roques i gels que quedaren en els moments finals de la formació del Sistema Solar. Els reservoris del cinturó de Kuiper i del núvol d’Oort que es troben més enllà de Neptú contenen milions de cossos gelats, que si són pertorbats en les seues òrbites, poden convertir-se en nous cometes.

Els cometes són, per tant, objectes fòssils que conserven en els seus interiors informació molt valuosa per conéixer com va ser la infantesa del Sistema Solar.

Per saber-ne més de tot això l’any 2014 arribà la sonda europea Rosetta al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per estudiar-ne la composició. Durant els dos anys de la missió s’hi ha descobert un munt de molècules orgàniques, moltes de les quals són essencials per a la vida com per exemple l’aminoàcid glicina.

De tot això vaig parlar fa uns dies davant d’unes 40 persones a una de les sales de Foment de Gandia, invitats pels company de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. La xarrada acabà amb la fabricació d’un cometa en directe. Però això ho podeu veure a la foto que encapçala l’apunt.

Imatges:

1.- Després de construir un cometa, cal traure-li els dolls de gas. Paco Soriano.
2.- Cartell de la xarrada. AAS.

Octubre comença deixant enrere la pluja que ha marcat l’entrada de la tardor. Calen, però, encara moltes pluges per compensar la sequera que patim que s’ha endut boscos i asseca marjals. I és que com diu Raimon: al meu País la pluja no sap ploure…

Les constel·lacions de l’hivern com l’Orió o els dos Cans  ja guaiten per la mar en les primeres hores de la matinada. Les Plèiades, filles d’Atlas i Plèione, regnen com a grup d’estels al damunt del Taure.

Aquest mes tornarem a gaudir de la presència del planeta Venus en l’horitzó oest poc després de la posta del Sol. Fixeu-vos-hi. Aquell astre blanc brillant prop de l’horitzó és el planeta germà de la Terra, el que la mitologia grega anomenava Afrodita i els romans Venus, la deessa de l’amor.

Però a més a més, si no se’n sortiu per trobar-lo al cel, la Lluna vindrà a ajudar-vos per assenyalar-vos la deessa. El 3 d’octubre, cap a les 20:00, una fina lluna creixent s’hi situarà ben aprop tal com es veu a la imatge que adjunte.

Però no us fixeu només en el planeta. Mireu com la Lluna, allumenada lleugerament en el seu costat dret per la llum solar, no està completament fosca en el seu costat esquerra sinó que mostra la circumferència completa, amb una lleu lluïssor d’aspecte grisenc, com de cendra.

D’on prové la llum que il·lumina la part esquerra de la Lluna? Doncs, la llum només pot provindre de la Terra. Part de la llum solar que incideix sobre el nostre planeta es reflecteix en l’atmosfera i els mars i torna a l’espai. Així la llum terrestre arriba a la superfície lunar. És la que s’anomena llum cendrosa.

Mart continua la seua carrera desenfrenada fugint del Sol. A principis del mes es troba en la constel·lació de Sagitari, però no hi restarà durant molt de temps ja que en les primeres setmanes de novembre ja habitarà en la zona celeste de Capricorn.

Un bon dia per veure els planetes Mart i Saturn serà el vespre del 6 d’octubre quan la Lluna ens ajudarà a localitzar-los. Sobre l’estel gegant roig Antares de l’Escorpí podrem trobar Saturn, escortat per la Lluna mentre a l’esquerra, sobre Sagitari, Mart estarà situat just al costat de l’estel de 3ra magnitud Kaus Borealis.

Una altra conjunció planetària interessant d’observar tindrà lloc a final del mes. Aquesta vegada els planetes Venus i Saturn en seran els protagonistes. El vespre del 27 d’octubre Venus es situarà entre Antares (baix) i Saturn (dalt). Aquesta observació serà més difícil que les anteriors ja que l’altura del fenomen serà molt prop de l’horitzó.

No hem d’oblidar que els planetes també es poden veure a la matinada, abans de l’eixida del Sol. Mercuri, per exemple, serà visible durant les dues primeres setmanes del mes, a partir de les 7 del matí, uns 30 minuts abans de l’eixida del Sol.

L’11 d’octubre, cap a les 7:30 el planeta més menut i més pròxim al Sol es trobarà amb el més gros. Mercuri i Júpiter s’hi acostaran un a altre a 0,9º, menys de 2 diàmetres lunars.

Finalment recordeu que la nit del 29 al 30 d’octubre, el darrer dissabte de mes es canviarà a l’horari d’hivern. Haurem de retardar 1 hora els rellotges, passant de les 3 a les 2 de la matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2016. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.-Final per a la missió Rosetta. 30 setembre 2016. Rosetta descansa prop de la seua amiga Philae. De la sèrie d’animació d’ESA.
2.- Stellarium.

La missió Rosetta acabarà definitivament el pròxim divendres 30 de setembre. La nau d’ESA que ha estat explorant el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko des del 6 d’agost del 2014 s’està allunyant ràpidament del Sol i, ara mateix, els panells solars cada dia que passa ja no poden donar l’energia suficient per mantindre actius tots els instruments científics. Així que l’equip de la missió ha decidit sacrificar-la però, això sí, donant-li un final de pel·lícula.

Existia la possibilitat de salvar-la. S’hagués pogut separar-la del cometa i enviar-la en una òrbita al voltant del Sol passant per zones fredes i amb poca radiació solar. Tot això amb el risc evident de perdre la comunicació amb la nau i, encara pitjor, amb les possibles interferències en ràdio causades per Rosetta que podrien afectar les xarxes de seguiment de l’espai profund de la NASA i d’ESA que segueixen diàriament missions en Júpiter, Saturn o més enllà de Plutó.

Calia, per tant, donar-li un final èpic a Rosetta. Ja fa uns dies que aquesta segueix una òrbita de col·lisió que la du directament cap al cometa. Divendres 30 de setembre finalment xocarà “suaument” en la regió d’Abydos situada en el lòbul més menut del cometa. La sonda, que caurà a una velocitat molt baixa, d’uns 3 km/h, més o menys al pas d’una persona, segurament rebotarà com ho va fer Philae encara que no s’espera que faça els salts espectaculars d’aquesta, a causa de la seua major massa. Rosetta no està dissenyada per aterrar així el contacte amb el contacte serà el final de la missió. Els panels solars es retorceran, es trencaran segurament, i l’antena de comunicació deixarà d’apuntar a la Terra i la comunicació es tallarà aleshores bruscament. Tanmateix s’espera que la càmera Osiris capte imatges fins a pocs metres de la superfície, abans de la col·lisió. Seran imatges espectaculars, sense dubte.

La zona elegida per a l’impacte és d’un gran interés científic. És una regió llisa ben prop de diverses grans fosses de més de 100 metres de diàmetre i 60 m de fondària. És previst que la sonda aterre entre la fossa  Ma’at 2 i la Ma’at 3 que es troben en la regió d’Abydos en el lòbul més menut del cometa (mireu les imatges adjuntes). Aquestes fosses són molt interessants ja que són l’origen dels intensos dolls de gas i pols emesos pel cometa sobretot en els mesos de màxima aproximació al Sol.

El moment de l’impacte està previst per a les 11:20 h +/- 20 minuts (Greenwich Meridian Time, GMT), 13:20 d’hora local, amb un error de 20 minuts. L’animació del primer vídeo mostra el descens de Rosetta sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko. Evidentment les escenes estan accelerades per a fer molt clars els moviments de la nau i la rotació del cometa.

Respecte a la zona d’impacte cal destacar que s’han descobert 18 fosses com les Ma’at en les imatges de la càmera d’alta resolució OSIRIS tot al llarg de la missió i que era molt perillós per a la nau acostar-s’hi quan els dolls de gas i pols estaven actius. La imatge adjunta mostra la posició de les fosses (pits en anglés) en la superfície cometària i com es creu que es formen. Ma’at 2 i la Ma’at 3 es troben en l’extrem superior del lòbul menut situat a la dreta.

Finalment agrair al departament didàctic d’ESA l’esforç per divulgar la gesta tecnològica europea de situar un satèl·lit al voltant d’un cometa i tractar d’aterrar en la superfície. Hem gaudit molt amb les animacions fetes per a nens. Són senzilles, curtes i diuen tot el que cal. Les he utilitzades moltíssim.

En aquest vídeo d’ESA (versió en castellà) dedicat al public més infantil, Rosetta recorda les descobertes científiques apassionants que va fer durant el seu temps al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, incloent la troballa inesperada de Philae. En el final del vídeo es prepara per descendir al cometa al final de la seua missió extraordinària.

Us trobarem a faltar Rosetta i Philae.

Actualització:

Sylvain Lodiot, gerent d’operacions de la nau, va confirmar la pèrdua del senyal (LOS) i el final de les operacions de Rosetta a les 13:19 hora local central europea, 30 de setembre de 2016, des de la sala de control principal en el centre d’operacions espacials de l’ESA, a Darmstadt, Alemanya.

L’última imatge de Rosetta del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, va ser presa poc abans de l’impacte des d’una altitud de 20 m sobre la superfície. La imatge s’obtingué amb la càmera gran angular OSIRIS el 30 de setembre. L’escala de la imatge és d’aproximadament 5 mm/píxel i la imatge mesura al voltant de 2,4 m de diàmetre.

Vilaweb ha fet un seguiment dels últims minuts de la missió: La sonda Rosetta impacta contra el cometa 67P oferint imatges espectaculars.

Imatges i videos.
1. Visualising Rosetta’s descent. ESA/ATG medialab, Music: Pawel Blaszczak
2.- Posició simulada d’on es troba Rosetta respecte del cometa. Avui 27 de setembre a les 10:51:40 GMT, la nau està a 20,823 km del cometa. El Sol està a 3.82 ua i la Terra a 4.8 ua. Una unitat astronòmica (ua) és 150 000 000 km.
3.- Zona prevista d’impacte sobre el cometa. Imatge del 9 de setembre 2016. ESA/Rosetta/NavCam.
4.- ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA; graphic from J-B Vincent et al (2015)

El que semblava perdut per sempre s’ha trobat finalment. La petita nau Philae, que aterrà de manera accidentada sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko el 12 de novembre de 2014, ha estat descoberta en una escletxa fosca on difícilment podia arribar la llum solar.

La sonda Philae només pogué treballar durant tres dies mentre duraren les bateries i després es perdé la comunicació. L’any passat, en juny i juliol de 2015, en estar més prop del Sol, aquestes es recarregaren parcialment. Es pogué, llavors, establir una efímera comunicació durant només uns pocs dies.

Ara que queda menys d’un mes per a l’acabament de la missió Rosetta, i tancat des de juliol l’instrument que permetia la comunicació amb Philae, s’ha descobert el lloc, així com la posició i orientació en que va quedar la sonda d’aterratge. Ja és massa tard per comunicar-se amb ella però almenys trobar-la serà important per posar en context les dades que envià en aterrar. El saber quin tipus de terreny té al seu voltant permetrà interpretar els resultats obtinguts.

Aquestes imatges van ser obtingudes el passat 2 de setembre per la càmera d’alta resolució OSIRIS quan Rosetta es trobava a només 2,7 km del cometa. A aquesta distància la resolució de les imatges és de 5 cm/píxel i per tant un objecte com Philae d’un metre d’ample havia de ser fàcilment visible.

La posició en que va quedar, totalment de costat, explica el perquè va ser tan difícil la comunicació.

Les imatges superiors mostren a l’esquerra la posició i orientació de Philae sobre el cometa mentre que a la dreta he posat una imatge artística de la sonda com a comparació quasi en la mateixa posició, encara que no en la mateixa cara, per a que es comprenga.

Des de l’aterratge frustrat, quan Rosetta encara estava orbitant lluny del cometa, s’havien localitzats en les fotos de baixa resolució diversos objectes com a possibles candidats a ser el aterrador perdut Philae. Ara, però, com que Rosetta s’aproxima cada vegada més al cometa, les imatges són d’alta resolució i s’han pogut descartar candidats i trobar finalment la posició de Philae.

“Aquest notable descobriment es produeix al final d’una llarga i penosa recerca,” diu Patrick Martin, director de la missió Rosetta de l’ESA. “Estàvem començant a pensar que Philae quedaria perdut per sempre. És increïble que hagem capturat aquest en l’hora final “.

En la imatge superior es troben assenyalats els diversos instruments que du Philae. Els podem comparar amb la imatge del dibuix de la nau. S’observen dues de les tres potes, una de les càmeres panoràmiques CIVA, el trepant  SD2 i el sensor Sesame. L’explicació de cadascun d’aquests instruments i qué es va observar a la superfície ho podeu trobar en l’apunt On es troba i qué ens contà Philae?

Aquest descobriment ha alegrat força l’equip de científics que controlen la nau des del 6 d’agost del 2014 quan arribà al cometa. Ara mateix, la missió es troba en la seua fase final ja que el pròxim 30 de setembre Rosetta serà enviada en un viatge sense retorn a la superficie de 67P/Churyumov-Gerasimenko on investigarà la regió de Ma’at i on s’espera que obtinga observacions crítiques que revelen l’encara secreta estructura interior del cometa.

Imatges:

1.- En la imatge composada, la imatge superior dreta, que mostra el cometa sencer, va ser presa el 16 d’abril 2015. En la part superior del lobul, un punt roig en la punta situada més a la dreta assenyala on es troba Philae.

Totes les imatges són de: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

L’espectacle “piromusical” astronòmic d’agost és la pluja dels Perseids. Un ball de llums celestes que ens recorda que som part del cosmos i que la nau Terra viatja sense aturar-se. A l’observació d’una pluja d’estels s’hi suma, doncs, la seua bellesa i la constatació evident que som només pols d’estels.

Quin és l’origen d’aquestes llums celestes que, màgicament per als poc avesats a mirar cap amunt, travessen el firmament? Tot aquest foc d’artifici natural té un origen molt llunyà en l’espai i el temps. La causa última és el resultat del pas d’un cometa per les proximitats del Sol.

Els Perseids estan associats al cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126.

Com els passa a tot cometa, aquest tros de gel bruta (gels d’aigua, amoníac, etc. i pols) com se solen anomenar,  s’escalfa cada vegada que s’acosta al Sol i emet material cometari mitjançant immensos dolls que formen cues de pols i gas ionitzat. Aquest fenomen l’hem pogut veure en directe en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko mitjançant la nau Rosetta. El resultat és que l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle s’ha embrutat amb els materials perduts en forma de diminutes roques o trossos de gels.

Aquests dies la Terra està creuant l’òrbita del cometa i ja va trobant-se amb els seus residus. Normalment la taxa de meteors dels Perseids és de 100 meteors per hora. Enguany, però, les pertorbacions gravitatòries de Júpiter han mogut els densos corrents de partícules dels passos anteriors del cometa dels anys 1079, 1479 i 1862 més aprop de l’òrbita terrestre amb la qual cosa els analistes preveuen una pluja molt més intensa que els anys passats. En el cel nocturn d’aquests dies, veurem com els meteors dels Perseids que semblen provindre, a causa de la perspectiva, d’un lloc comú al cel situat a la constel·lació de Perseu seran molt més abundants.

La predicció és de 200 a 500 meteors per hora en el moment del màxim que sembla que ocorrerà la nit del 11 al 12 d’agost, encara que també se’n podran veure la nit següent, la del 12 al 13. Això és molt més del doble de la taxa normal. A veure si és veritat.

Tindrem, però, l’inconvenient de la Lluna sobre l’horitzó durant les primeres hores de la nit. Tanmateix una Lluna creixent gibosa no serà massa problema per a l’observació ja que es pondrà en les primeres hores de la matinada entre la 1:30 (nit 11-12) i les 2 (nit 12-13). Així que si l’esclat de meteors es produeix abans de l’alba, la Lluna ja no es trobarà sobre l’horitzó i, per tant, ja no serà una molèstia per a l’observació.

L’espectacle començarà a partir de les 12 de la nit del dijous 11 al divendres 12 d’agost (i també la nit del 12 al 13) quan la constel·lació de Perseu isca per l’horitzó nord-est i durarà fins a l’eixida del Sol.

Si aguantem durant la nit, veurem que Perseu va ascendint i que el nombre de meteors brillants també augmentarà. Cap a les 2 o les 3 del matí de la nit de l’11 al 12 d’agost podrem veure dotzenes d’estels fugaços creuant el cel cada hora. Bé, açò són les previsions.

Per observar les pluges d’estels no cal cap equipament especial, ni prismàtics, ni telescopis. Potser, si en sabeu, podeu utilitzar una càmera reflex muntada sobre un trípode, apuntar cap al cel amb un temps d’exposició de 15 a 30 segons i esperar captar-ne alguna. Si ho feu bé, tindreu sorpreses…

Per observar visualment els Perseids només caldrà que us estireu a terra sobre una tovallola a la platja (si està ben fosca) o al camp molt millor. Així podreu veure tot el cel de cop i no us perdreu cap meteor. Què empipador resulta quan el company o companya que mira en una altra direcció diu: “una, la veus….”! Massa tard, ja s’ha cremat a uns 80 km d’altura….

Per als Perseids, oblideu-vos de tractar de mirar des del centre d’una ciutat. El resultat sempre serà molt decebedor. En l’entorn de les ciutats la contaminació lumínica ens ha furtat les estrelles.

Per gaudir dels Perseids serà millor observar-les des d’un lloc fosc. Segur que coneixeu un lloc allunyat de les ciutats on el cel nocturn encara està impol·lut i des d’on podeu gaudir encara de la visió de la Via Làctia.

A Catalunya podeu trobar aquests cels foscos dels nostres avis a l’entorn del Montsec, al voltant d’Àger, o a l’interior del Bages, per exemple a Talamanca, o a la Segarra o cercant la foscor del Pirineu.

Al País Valencià cal cercar la foscor nocturna cap a l’interior, cap als Serrans. Un bon indret d’observació seria l’entorn d’Aras de los Olmos on hi ha diversos observatoris astronòmics instal·lats. També podem viatjar a la comarca de la Foia de Bunyol o la Vall de Cofrents per trobar cels foscos.

Algunes organitzacions d’aficionats a l’astronomia i ajuntaments estan organitzant observacions populars a les quals s’hi podrà acostar tothom. L’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), per exemple, organitza una observació la nit del 12 al 13 d’agost des del Centre Social de la Marxuquera a Gandia amb la col·laboració de l’ajuntament. La mateixa AAS organitza també a Oliva durant la nit del 11 al 12 i la nit del 12 al 13 d’agost (ací també)) en la Muntanyeta Verda, un indret pròxim a la població l’observació de la pluja. També amb la col·laboració de l’ajuntament. Per altra banda també s’organitzaran observacions a Ador (la Safor) i Elda (Vinalopó mitjà).

Cal destacar com els ajuntaments s’han adonat que els grans esdeveniments astronòmics són també un recurs cultural i turístic que cal aprofitar.

Si esteu de vacances fóra de les nostres terres, podeu acostar-vos a algunes de les observacions que fan a Galícia, Navarra o Aragó. Segur que sereu benvinguts…

Aquests dies els astrònoms planetaris estan en plena feina. No només estan pendents de la nau Rosetta al voltant del 67P/Churyumov-Gerasimenko, o de Juno al voltant de Júpiter. També s’interessen pels meteors dels Perseids. Així l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC), en col·laboració amb la Asociación AstroInnova i el grup Daedalus, llançaran la nit de  l’11 al 12 d’agost un globus sonda para gravar per primera vegada, en color i alta definició, la pluja d’estels des de l’estratosfera.

Així que, si els núvols ens deixen, busqueu un lloc fosc les pròximes nits i espereu a veure com cauen els “estels”. I mirant-ho, penseu com d’insignificants som…

Imatges:

1.- L’astrònom Fred Bruenjes va gravar una sèrie de moltes fotos de 30 segons d’exposició durant unes sis hores la nit de l’11 d’agost al 12 d’agost, 2004, utilitzant una lent gran angular. La combinació de les fotos fa aquest aspecte espectacular. Hi ha 51 meteors dels Perseids a la imatge composta, entre ells un vist gairebé de front. Fred Bruenjes. De la web de NASA.
2.- Video
3.- Representació artística de l’entrada de la Terra a els corrents de partícules cometaries.
4.- En aquest diagrama, l’astrònom francès Jeremie Vaubaillon ha traçat la interacció de la Terra a través del corrent de meteoroides dels Perseids d’enguany. L’òrbita de la Terra es representa en color taronja. Les dates s’indiquen com dia/mes (exemple 11/8 = 11 d’agost les 0 hores UT). Space.com.
5.- Previsió del pic d’activitat dels Perseids. Bill Cooke, cap del NASA Meteoroid Environment Office.
6.- Radiant dels Perseids. Mirant cap al nord-est.

Thanks @Philae2014 for daring landing on Comet @IamComet67P. We never forget @ESA_Rosetta. #GoodByePhilae from AstroLab @UV_EG @CdCienciaUV

Gràcies @Philae2014 per l’atreviment d’aterrar en el cometa @IamComet67P. No oblidarem @ESA_Rosetta. #GoodByePhilae des de l’Aula d’Astronomia @UV_EG @CdCienciaUV

Gracias @Philae2014 por el atrevimiento de aterrizar en el cometa @IamComet67P. No olvidaremos @ESA_Rosetta. #GoodByePhilae desde el Aula de Astronomía @UV_EG @CdCienciaUV

La meua contribució per twitter a l’acomiadament a la nau d’aterratge Philae que no dóna senyals de vida des del 5 de juliol de 2015. El 27 de juliol passat el sistema de comunicació amb la petit nau fou definitivament apagat. Com que Rosetta aterrarà sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko a finals de setembre, aquest apunt servesca també per a la nau mare europea.

Actualització: Una de les meues fotos al Flick del Germam Aerospace Center DLR.  Totes les altres fotos ací.

Imatges: Maqueta del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, obra de l’artista Paloma Navarro juntament amb un model infantil de Rosetta i Philae. Aula d’Astronomia. Universitat de València. Enric Marco.

La missió Rosetta continua en òrbita al voltant del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko però ja s’està preparant per la seua fi a finals de setembre.

Ara mateix el cometa es troba a uns 520 milions de quilòmetres del Sol i aquesta distància augmenta de dia en dia. Per això mateix, la nau Rosetta, que s’alimenta de l’energia generada per immensos panels solars, està sofrint una pèrdua de potència d’uns 4 Watts per dia. Com que la missió encara té feina per a un parell de mesos cal estalviar d’on siga possible i tots els instruments no essencials s’han de desconnectar.

I, dins d’aquestes retallades energètiques, aquesta setmana, el passat dimecres 27 de juliol 2016 a les 11:00 hora local, s’ha apagat la Unitat processadora del Sistema de Suport Elèctric (Electrical Support System Processor Unit, ESS). La unitat ESS és la interfase utilitzada per a les comunicacions entre la nau mare Rosetta i la petita nau Philae situada sobre el cometa.

A partir d’ara, per tant, ja no seran possible les comunicacions amb la nau perduda Philae que roman en silenci des del 9 de juliol de 2015.

Com recordareu els seguidors d’aquest bloc, Philae va aterrar sobre el cometa el 12 de novembre de 2014 però en no assolir enganxar-se a la superfície, va anar a parar a una zona fosca des d’on no va poder carregar les bateries. Només 60 hores de bateria pròpia per fer tota la feina encomanada van ser ben aprofitades abans de la pèrdua de potència i d’hibernar-se. Tanmateix la comunitat de seguidors de Rosetta se sorprengué el 14 de juliol 2015 en comprovar que en aproximar-se el cometa al Sol i en augmentar les hores de llum, Philae despertà durant unes setmanes. De Philae, però, no en sabem res més quan va callar finalment el 9 juliol 2015.

Aquests mesos d’allunyament del Sol, i en baixar l’activitat del cometa, Rosetta s’hi ha pogut acostar fins a uns 10 km de la superfície però, així i tot, no s’ha rebut cap nou senyal de Philae des d’aleshores.

Ara, les necessitats energètiques de la missió han obligat a desconnectar la interfase ESS i, amb aquest fet, cal que ens acomiadem per sempre de Philae.

L’equip de la missió ha posat en marxa una campanya internacional per donar les gràcies i acomiadar-se de la petita nau Philae.

Els membres de la Centre de Control alemany DLR (Centre Aeroespacial Alemany) ens conviden a tots els interessats en la missió a dir-li adéu a Philae.

Si volem fer-ho, tenim fins el 8 d’agost de 2016 per enviar-los una foto dient adéu a Philae (goodbye to Philae). Aquesta foto amb la frase de comiat pot ser una selfie, una de grup o fins i tot una foto corporativa. La foto es pot enviar a les xarxes socials de la manera següent:

• Twitter: Cal usar el hashtag #GoodbyePhilae i afegir la vostra imatge. Si no hi ha prou espai, es pot enviar, a més a més, un missatge personal als comptes: @DLR_de i @DLR_en.
• Facebook: Envieu la imatge i missatge personal via missatge privat als comptes: facebook.com/DLR_de o facebook.com/DLR_en.

Potser, com expliquen al bloc de la missió, el teu missatge siga enviat directament al cometa o, siga utilitzat amb finalitats divulgatives.

Finalment com ja ha fet al llarg de la missió, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha confeccionat un vídeo de dibuixos animats per commemorar els dos anys de la missió. Us deixe el petit documental de 5 minuts de youtube en anglés. En castellà el podeu veure ací encara que no el puc posar directament per problemes de formats incompatibles amb wordpress.

Que ho gaudiu…

Imatges:

1.- Alguns membres de l’equip del mòdul d’aterratge Philae en el Centre de Control DLR en Colonia, Alemanya.
2.- Representació artística del mòdul d’aterratge Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA.
3.- Piulada de l’equip de Philae. ESA.

Torne de Bilbao. A la vista del museu Guggenheim i als peus de l’imponent torre d’Iberdola s’hi ha celebrat aquests dies la XII Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Astronomia. l l’indret on s’han celebrat els debats, l’edifici Bizkaia Aretoa de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV / EHU), com podeu imaginar, també comparteix amb aquells edificis la grandiositat i l’excel·lència en el disseny. Un lloc per visitar també.

En aquest tipus de reunió bianual es tracta de crear un fòrum de discussió científica al voltant de l’astronomia, per a presentar i debatre els treballs més recents, promoure la col·laboració entre diversos grups d’investigació i parlar també de política científica.

I de política científica es parlà en la primera sessió del dilluns on l’informe de recursos humans de l’astronomia espanyola constata la baixada del 15% d’investigadors en aquesta àrea dels del 2012 o la pèrdua d’uns 130 becaris d’investigació. D’això se’n parla al vídeo resum de la sessió que deixe penjat més avall.

El resultat de les retallades dels darrers anys ha afectat de ple la ciència. La falta d’inversions ha deixat pel camí molts joves brillants que han marxat a fer ciència en grans centres a l’estranger (com a d’altres àmbits de la societat, clar) o, molt més trist encara, ha fet que abandonen la ciència. Javier Gorgas, president de la Societat, constatava que una reducció de contractes per a professionals de l’astronomia, especialment els que correspondrien als investigadors més joves, “posa en perill el present i futur del desenvolupament de l’astronomia en Espanya”.

L’informe també indica que actualment només el 29% de professionals en aquesta àrea són dones. El percentatges s’ha mantingut invariable des de 2009. No anem bé tampoc en aquest àmbit. Tanmateix entre la gent jove del congrés hi havia moltes dones. La cosa podria millorar si creixera el nombre de places a les universitats i centres d’investigació.

El congrés també ha servir per al retrobament amb companys que fa anys que no veus encara que has seguit la seua experiència vital per les xarxes o a través dels seus articles científics. Sobretot gent de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) que coneixes des d’aquella època llunyana de becari a finals del segle passat i has anat seguint de lluny.

Però també és el moment de conéixer gent nova que volta pel món i que investiga a Austràlia, Brasil, Alemanya o a la Gran Bretanya.

I de la Gran Bretanya ens parlen de la política post-Brexit i de les dificultats que tindrà la nova primera ministra Theresa May per tractar d’eixir de la Unió Europea i no morir en l’intent, sense funcionaris especialistes en Europa ja que tots els que podien ajudar són funcionaris europeus a Bruxel·les i que, segur no tornaran. I com els investigadors britànics estan preocupats per l’esdevenidor dels projectes conjunts amb als socis europeus.

Meravellats també per Sandra Benítez, que des del Museu d’Astronomia de Rio de Janeiro promou activitats a les escoles de la ciutat amb un gran èxit i que, quan té temps, encara marxa per l’Àfrica o la Índia amb el programa Galileo Mobile. I com des d’Austràlia Ángel R. Lopez Sánchez, (@el_lobo_rayado) coordinarà la comissió Pro-Am, de col·laboració entre els astrònoms aficionats i professionals. Els recursos dels aficionats s’estan equiparant en molts aspectes als dels professionals i una coordinació és necessària per a abordar de manera més efectiva projectes comuns.

Cal seguir, però, també les moltes ponències científiques que ens fan informes de projectes assolits però sobretot ens expliquen els grans projectes de futur.

Així l’astrofísica Luisa Lara de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía ens repassà les claus de la missió Rosetta i alguns dels èxits aconseguits en l’estudi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. S’ha despullat el cometa de tots els seus secrets com ara molècules no mai vistes en cometes com ara l’oxigen molecular, moltes molècules orgàniques complexes que són essencials per a la vida, gel d’aigua en la superfície, pous profunds.. S’ha proposat un origen plausible a la forma bilobulada del cometa, amb una gran esquerda que creix i acabarà trencant-lo en dos, i ens ha fet notar la immensa negror de 67P que només reflexa el 6% de la llum incident (albedo 6%) quan el negre carbó en reflexa el 8%. Realment podem dir que 67P/Churyumov-Gerasimenko és més negre que el carbó!

I a més a més, “Rosetta ha pogut determinar l’abundància de deuteri en les molècules d’aigua presents en el cometa, que ha resultat ser tres vegades superior a la quantitat de deuteri en els oceans terrestres. Aquest fet pràcticament descarta que els cometes que es formaren com el 67P siguen els progenitors de l’aigua del nostre planeta”, va assenyalar Luisa Lara.

Diversos projectes científics que estaran ben aviat a l’abast de la comunitat científica van ser llargament explicats en les plenàries. L’European Solar Telescope, un telescopi solar de 4 metres de diàmetre de nova generació, va ser presentat per Manuel Collados de l’IAC. Un instrument que revolucionarà el coneixement de l’estructura dels camps magnètics solars de la nostra estrella.

El Square Kilometre Array (SKA) serà, sense dubte, la major estructura científica creada sobre la Terra. SKA estarà format per un conjunt de centenars de milers d’antenes que s’instal·laran a Austràlia i a Sud-àfrica. La construcció començarà d’ací a dos anys i el conjunt de tota la infraestructura formarà el major i més sensible radiotelescopi del món.  Permetrà endinsar-se en l’estudi de les primeres etapes de l’Univers i de la formació de les primeres estrelles, la física dels púlsars, la misteriosa natura de la matèria i energia fosques i, per suposat, en la cerca de vida intel·ligent en l’Univers, segons exposà el professor Philip Diamond, Director General de l’Organització SKA que lidera el projecte.

També es parlà llargament del James Webb Space Telescope (JWST), telescopi espacial successor del Hubble. Es tracta d’un projecte internacional en que participen la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA) i la del Canadà (CSA). El llançament està previst per a finals de 2018. Amb un espill primari de 6,5 metres de diàmetre, serà el telescopi espacial més gran de la història, segons explicà Pierre Ferruit, el científic de la ESA al front del projecte. “El més emocionant de tot és que la sensibilitat del JWST, en comparació amb els telescopis actuals, serà tan elevada que és ben segur que descobrirem coses que ni esperem”, afirmà Pierre Ferruit.

Però la xarrada estrella fou la de Juno, la missió de la NASA que acaba d’arribar a Júpiter, no només pel repte tecnològic i atreviment científic de l’expedició que sobrevolarà de manera rasant els núvols del gegant gasós, sinó per l’entusiasme que el conferenciant Glenn Orton, investigador del Jet Propulsion Laboratory, sabé imprimir i encomanar a l’audiència. Vídeos impactant amb música de Vangelis, grans gesticulacions, grans imatges amb els quals ens animà a participar des del nostres observatoris terrestres per donar suport a la missió.

I és que Glenn Orton és el coordinador de les observacions de suport. A banda d’observar conjuntament des de Juno i des de Terra simultàniament els mateixos fenòmens d’activitat en els núvols jovians, el projecte preveu que per votació popular la càmera JunoCam prenga imatges d’objectes atmosfèrics determinats. Un bon programa de relació amb la societat que en definitiva paga Juno.

Una altra conferència plenària es confirmà que en pocs mesos es farà públic el primer catàleg d’estrelles recopilades per la missió Gaia de la que parlarem a bastament fa uns anys i que pren dades del moviment i posició de mil milions d’estels.

Però en un congrés d’aquest tipus no només es presenten els grans projectes internacionals sinó sobretot els treballs de la gent de la base, petits però interessants projectes que comencen i que donaran fruits en un futur pròxim o llunyà. Així es presentà el projecte europeu ORISON d’una plataforma científica d’observació del cel des de l’estratosfera que es llançarà des d’un globus, o la missió AIDA de NASA-ESA d’estudi i impacte sobre el asteroide 65803 Didymos per veure si es possible desviar una mica la seua lluna. La finalitat última és aplicar el coneixement adquirit per protegir-nos d’un possible impacte futur d’un asteroide.

Javier Diaz, director cinematogràfic valencià, presentà el curt de ciència ficció “Arco de choque”, que ha rebut el premi “Best Depiction of Science and Technology” del festival de cine científic Sci-On de Reno (Nevada, USA). Un film que retrata perfectament el món dels observadors en el moment d’un inquietant descobriment. Ja en parlarem quan el film siga de domini públic a finals d’any.

Finalment, també va haver temps per reunir-nos els tuiters actius de la SEA per fer-nos la selfie corresponent i, fins i tot, de la mà del palo-selfie de @cefalopodo realitzar una selfie de 360º. Allí ens trobarem @El_Lobo_Rayado, @sjribas, @cefalopodo, @aasensior, @agomezroldan @bynzelman @darksapiens i jo @EnricMarcoSoler.

Després d’aquesta immersió científica, torne a la rutina però amb la feina feta i noves coneixences. Del que vaig presentar a la Reunió de la SEA ja en parlaré en els pròxims dies.

Així es va fer la foto de grup. Realització: Anna Boluda.

Fotos:

1.- Foto de grup. SEA 2016
2.- Cartell de la reunió SEA 2016
3.- Video resum de la reunió. Jo aparesc en primer pla en el minut 2:11. SEA
4.- Ángel R. Lopez Sanchez, (@el_lobo_rayado) coordinarà la comissió Pro-Am. Ángel R. Lopez Sanchez.
5.- Dades estadístiques del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA.
6.- JWST SEA 2016. Enric Marco
7.- Juno Mission en SEA 2016. Ángel Gómez Roldán ‏@agomezroldan
8.- Tuiters de la SEA. Natalia Ruiz Zelmano ‏@bynzelman
9.- Com es va fer la foto de grup. SEA

Dia assolellat i ja amb caloreta. Un dia ideal per col·laborar en la Primavera Educativa, jornades de portes obertes de l’educació valenciana promoguda per la Conselleria de Vicent Marzà. El passat dissabte de maig allí estàvem per explicar què fem a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València per divulgar l’astronomia als xiquets i adults que ens visiten al llarg de l’any.

Després de setmanes de preparació, un grup de set persones ocupàrem l’estand assignat per l’organització del SeDI, muntàrem i ajustàrem els telescopis, disposàrem les activitats de pintar i retallables per als més menuts i situàrem estratègicament la plataforma giratòria ben a prop del pas dels vianants.

Una rèplica a escala del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko realitzat per la nostra amiga artista Paloma i una petita nau Rosetta amb Philae presidien les activitats preparades de l’Aula d’Astronomia.

La plataforma giratòria va ser l’èxit del públic. Amb ella es comprova de manera ben clara la llei de conservació del moment angular. Si un objecte gira i, de sobte, part de la seua massa se’n separa, el gir s’alenteix immediatament. El producte de la distància de separació per la massa per la velocitat de gir roman constant (L = r mv). Si en voleu saber més de manera més rigorosa podeu anar a aquest enllaç. Volíem fer comprendre com les marees produïdes per la Lluna frenen la rotació de la Terra uns 2 mil·lisegons per any i, com, per a compensar, la Lluna se n’allunya 3.8 cm/any.

El Sol va ser observat amb tres telescopis. Dos d’ells, amb filtres adequats, permetien veure la fotosfera i les poques taques presents. Un altre, amb un filtre Hα, ens deixà veure la cromosfera i, en ella, les protuberàncies.

Moltíssimes persones passaren i provaren la plataforma, miraren les taques del sol i, el més important, s’aturaren a preguntar com funciona el sol o com es mou la Lluna i com afecten les marees a la Terra. Els xiquets amb els pares

Entre les desenes de visitants que visitaren el nostre estand, passà també l’alcalde de València, Joan Ribó, amb el qual parlàrem uns minuts.

I quan tocà desmuntar per deixar ample a les activitats del grup d’estudiants de biologia marina BioBlau, ens férem una foto de record.

Més fotos:

…

Figures:
1.- Rèplica del cometa 67 P Churyumov-Gerasimenko i de la nau Rosetta. Enric Marco.
2-3.- Diversos moments del taller d’astronomia. Enric Marco.
4.- Experiment per demostrar la conservació de la quantitat de moviment angular. La dona controla la velocitat de rotació movent les peses cap a dins, per augmentar la velocitat angular, o cap a fora, per disminuir-la. FÍSICA, ROTACIÓN DE CUERPOS RÍGIDOS.
5-final. Diversos moments del taller d’astronomia. Enric Marco.

Va ser un llarg però apassionant viatge el de Rosetta, des del seu llançament el 2004, observant la Terra, Mart i fent dos sobrevols d’asteroides abans d’arribar al seu destí final el 6 d’agost de 2014, ara fa un any. Durant els següents mesos, la missió es va convertir en la primera en orbitar un cometa i el primer a aterrar suaument una sonda – Philae – en la seua superfície.

Els equips de la missió han hagut de superar molts reptes per aprendre a volar en un entorn impredictible i de vegades inhòspit, i la nau espacial ha retornat una gran quantitat de dades científiques excel·lents d’aquest cometa intrigant, que abasta des del seu interior, la superfície espectacular i el núvol de pols que envolta, el gas i plasma.

“Aquesta missió és sobre descobriments científics i cada dia hi ha alguna cosa nova per meravellar-se i tractar d’entendre“, diu Nicolas Altobelli, científic del projecte Rosetta.

“Un any d’observacions prop del cometa ens ha proporcionat una gran quantitat d’informació sobre aquest, i estem mirant espectants a un altre any d’exploració.”

Un descobriment destacat fins ara ha estat el descobriment que el vapor d’aigua del cometa té un “sabor” diferent als oceans de la Terra. La composició isotòpica de l’hidrogen de l’aigua trobada no conrrespon a la que es troba al nostre planeta.  Era ja idea acceptada que part de la nostra aigua provendria del xoc de cometes, però aquesta troballa ha fet repensar el possible paper dels cometes i asteroides en el lliurament d’aigua al nostre planeta en la seua història primerenca. D’on prové l’aigua dels mars de la Terra?

La primera detecció de nitrogen molecular en un cometa proporciona pistes importants sobre l’entorn de temperatures a la que el cometa va ‘nàixer’. El nitrogen molecular era comú quan el Sistema Solar s’estava formant, però requereix temperatures molt baixes per quedar atrapat en el gel, de manera que els mesuraments de Rosetta donen suport a la teoria que els cometes s’originen en el fred i distant Cinturó de Kuiper.

Les dades recollides per Rosetta i per l’aterrador Philae durant el seu descens a la superfície han permès als científics deduir que el nucli del cometa no és magnetitzat, almenys a grans escales.

Encara que es creu que els camps magnètics han exercit una funció important en el moviment de petits grans de pols magnetitzats al voltant del primitiu Sistema Solar, les mesures de Rosetta i Philae mostren que actualment els camps magnètics no segueixen exercint un paper important, una vegada que les partícules s’han aglomerat per formar grans blocs de material de metres i desenes de metres de diàmetre.

Aquests són només alguns dels innombrables exemples dels descobriments científics realitzats per Rosetta, i la majoria d’ells provenen de les dades preses en la primeres fases de la fase d’activitats del cometa.

Ara el cometa i la nau Rosetta que l’acompanya són una setmana del periheli, el punt de la seua òrbita de 6,5 anys que el porta més prop del Sol. El 13 d’agost, seran a només 186 milions de quilòmetres del Sol, a prop d’un terç de la distància a l’encontre de l’agost passat.

“El temps que 67P/Churyumov-Gerasimenko es troba prop del periheli és científicament molt important, ja que el calor del Sol i la conseqüència eixida de gas i pols arriba al seu màxim, fet que ens proporciona importants coneixements sobre aquest moment clau en el cicle de vida complet del cometa“, diu Nicolas .

“Per exemple, els canvis en la superfície poden exposar material fresc que encara no s’ha alterat per la radiació solar o els raigs còsmics, cosa que ens dóna una finestra per arribar a observar capes sota la superfície del cometa. I aquesta serà la primera vegada en la història de l’exploració del cometa que aquests canvis en la superfície cometària poden ser monitoritzats a mesura que augmente l’activitat“.

Rosetta ha estat observant aquest augment d’activitat dels últims mesos. Ha vist com s’escalfen els seus gels congelats, es converteixen en gas, i formen dolls cap a l’espai, arrossegant la pols del cometa juntament amb ell. Junts, el gas i la pols han creat una atmosfera difusa, la cabellera o coma, al voltant del nucli, així com una llarga cua que a hores d’ara s’estén més de 120 000 quilòmetres a l’espai i que només es pot veure des de lluny.

Rosetta té un seient de primera fila única per a estudiar on i com es produeix aquesta activitat en la superfície del cometa. A principis de 2015, la nau es va aproximar a uns 6 km per dur a terme les seues observacions, però a mesura que el nivell de gas i pols s’ha incrementat en els últims mesos, Rosetta ha estat separant-se i estudiant el cometa des de distàncies segures, i actualment està operant entre 250 i 300 km de distància.

“A mesura que ens hem anat aproximant al periheli, les operacions al voltant del cometa s’ha fet cap vagada més difícils. Així el creixent nivell de pols cometari confon els visors estel·lars de Rosetta, necessaris per apuntar bé els instruments i navegar al voltant del cometa. Sense aquests seguidors estel·lars Rosetta no pot funcionar correctament ja que no pot posicionar-se en l’espai“, diu Sylvain Lodiot, gerent d’operacions de Rosetta.

“Tots els equips involucrats, incloent el control de vol, la dinàmica de vol i les operacions científiques, han hagut d’aprendre a adaptar-se a aquestes condicions ‘sobre la marxa’. Hem hagut de repensar completament com operem la nau espacial, i el pla d’activitats científiques en escales de temps de només uns pocs dies o setmanes. Aquest ha estat un gran repte, però, sens dubte, fa que la missió encara més emocionant“.

Un aspecte important de l’estudi a llarg termini de Rosetta serà la de veure com l’activitat cau de nou en els mesos següents després del periheli. L’esperança és que Rosetta amb el temps serà capaç d’apropar-se altra vegada al nucli cometari i podrà veure com la superfície ha canviar durant la seua trobada propera amb el Sol.

“Un any després d’arribar, Rosetta ha acumulat una sèrie d’èxits impressionants, des de l’aterratge de Philae, als nombrosos descobriments científics que s’estan realitzant i publicants“, diu Patrick Martin, gerent de la missió Rosetta.

La collita científica continuarà i observarem el cometa després del periheli, tot esperant la gran final de Rosetta d’ací a 13 mesos, quan el setembre de 2016, Roseta tractarà d’aterrar suaument sobre  67P/Churyumov-Gerasimenko.

A partir a la nota de premsa de l’ESA.

Si aquest ha estat un cap de setmana de canvis prometedors, també havia de ser-ho a l’espai.  Com un regal més d’aquests dies convulsos, finalment ha obert els ulls el petit robot Philae que a mitjan mes de novembre aterrà a l’ombra d’un penya-segat sobre un cometa.  Philae és el mòdul d’aterratge que acompanyà la sonda europea Rosetta en el seu llarg viatge a la recerca del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). Però el seu lloc d’aterratge no li va permetre recarregar les bateries i, unes 60 hores després de soltar-se de la nau mare, el robot s’apagà.

Malgrat que el control de la missió esperava trobar-la en les imatges que està fent Rosetta de la superfície del cometa, mai es va aconseguir descobrir-la. Però l’esperança del grup de científics que l’ha dissenyada era que Philae es despertara i cridarà a casa a través de la nau mare quan la llum solar que incideix sobre els panells de la nau augmentara en acostar-se el cometa al Sol. És a dir quan la nau eixira de la zona d’ombra en la qual s’hi trobava en aquell moment.

Des de l’apagada de Philae, Rosetta està realitzant diversos projectes científics que l’han situada en trajectòries ben allunyades de la zona d’Agilkia on se suposa que es troba el mòdul d’aterratge. Pero a la nau Rosetta també se li va encarregar que continuara escoltant per si Philae s’il·luminava suficientment i eixira de l’hivernació en que s’hi troba actualment.

L’abril passat, Stephan Ulamec, gerent del mòdul Philae en DLR (Centre Aeroespacial Alemany) declarava: “(A partir d’ara) la unitat de comunicació en l’orbitador Rosetta estarà engegada durant totes les hores del dia. El més probable és que Philae es desperte en maig o juny, però no volem perdre’ns el moment en que, si té prou energia i una temperatura prou alta, pot despertar-se més aviat.”

I és que per despertar-se i escoltar senyals de la nau en òrbita Rosetta, Philae ha de tindre un mínim de 5,5 Watt de potència i una temperatura de funcionament per damunt de -45ºC. Però amb un poc més d’energia, al voltant de 19 Watt, Philae seria capaç de retornar la trucada.

I continuava dient Stephan “Com ja estem fent des del mes passat, enviarem ordres cegues al mòdul d’aterratge que li ajudarà a fer un ús òptim de l’energia per a la calefacció i la comunicació.”

Per tant, potser Philae podria estar despert i ser capaç de rebre i executar les ordres enviades però la potència de les seues bateries massa baixa per retornar les dades a casa.

I aquesta matinada la sorpresa. L’equip de la missió anunciava al món per Twitter que finalment el petit mòdul s’havia despertat. Els senyals de Philae havien arribat al Centre d’Operacions Espacials d’ESA a Darmstadt a les 22:28 h d’anit.

Stephan Ulamec està realment content. “Philae està molt i molt bé. La temperatura a bord és de -35ºC i disposa de 24 Watt de potència, així que el mòdul està llest per treballar.“

El contacte de Philae amb el seu equip no ha estat llarg, només 85 segons. I només s’han recollit 300 paquets de dades. Però ja s’ha comprovat el que se sospitava. Ja fa dies que el mòdul estava despert i fent feina però no tenia prou energia per cridar a casa. Així que els investigadors estan entusiasmats amb els més de 8000 paquets de dades que queden en la memòria del robot i que seran enviats a la Terra pròximament.

Imatges: Impressió artística de Philae baixant a la superfície del cometa 67P/CG. ESA/ATG medialab.

Una vegada passat tot, ja podem dir que el que vàrem viure en directe el passat dimecres 12 va ser una autèntica festa de la ciència i de la tecnologia europea.

Si fer que una nau com Rosetta arribés aquest estiu a un cometa situat a 500 milions de km de la Terra ja era una proesa tècnica, soltar un mòdul de descens sobre aquest cometa ja era el summum de la dificultat com ja vaig detallar fa uns dies.

Cap a les 10 del matí s’havia soltat la nau de descens Philae, un objecte de la grandària d’una rentadora i durant unes 7 hores va anar baixant cap a la seua posició acordada en Agilkia. Durant tot el dia la telemetria indicava que tot anava bé. Finalment, tal com estava previst, a les 17:02 arribà al control de la missió el senyal que l’enginy havia tocat terra.

I la felicitat dels equips dels científics era ben visible. Vingueren els discursos, les felicitacions de l’enviat de la NASA, que participa amb diversos experiments, que denotaven certa enveja. La ciència europea pot estar orgullosa per la fita aconseguida.

Tanmateix no tot eren flors i violes. 67P/ Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG) és un cos molt menut amb un poc més de quatre quilòmetres en el seu costat més llarg. La seua composició exacta no és coneix, barreja de gels d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, etc… De fet, la seua densitat és de només de 0,4 g/cm³, més baixa que la de l’aigua. De fet podria surar en un mar suficientment profund de la Terra. Per tot això la seua gravetat és ínfima i aterrar-hi és tota una proesa.

Els arpons preparats per enganxar-s’hi no van funcionar per una raó encara desconeguda. Per això Philae va rebotar dues vegades com si fos damunt d’un llit elàstic, i aterrà a la tercera. Després sembla que només dos dels tres taladres dels extrems de les pates van aconseguir fixar-la a terra.

Però solucionats els problemes inicials, la imatge panoràmica promesa amb la càmera CIVA va portar la decepció. Com podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt, un muntatge on es veu la nau enmig de les imatges que ha enviat des de la superfície, es veu clarament que ha caigut en una zona d’ombra, amb només 1:30 h de llum al dia, insuficient per recarregar les bateries.

Així que les coses es va precipitar el divendres. Es va intentar fer la seua missió principal amb l’energia que donaven les 60 hores de bateria. I, tal com ens va contar en l’entrevista d’Ecos del Cosmos, Pedro Gutierrez, de l’IAA, es van atrevir a perforar el subsòl fins uns 20 cm per treure el material intern. Els  astrobiolegs ja assumeixen que, almenys part dels materials bàsics importants per a l’evolució química de la vida arribaren a la Terra per impactes de cometes i asteroides. Aquesta anàlisi del material cometari és, per tant, essencial per veure si això és cert o no. El perill que Philae eixirà disparat a l’espai eren ben presents. Si no estava ben enganxat, un esforç cap avall perforant implica una reacció oposada en sentit contrari. Tercera llei de Newton: acció i reacció.

Però tot va anar bé. Els diferents experiments van treballar sense parar i ja ben entrada la matinada del dissabte, Philae va retornar les dades científiques a la Terra a través de la nau Rosetta. Durant aquestes apressades hores també es va alçar 4 cm la nau i es va girar 35º per augmentar la insolació solar. Però als pocs minuts la nau comunicà que la seua energia queia ràpidament i que passava a hibernar-se.

Poc a poc anirem coneixent que s’hi amaga dins i sobre la superfície de 67P/CG. Mentrestant Philae, com un heroi que ho ha donat tot pels seus, jau en un son etern en un món ja no tan desconegut. Etern? Potser no. Algunes veus parlen que en aproximar-se el cometa al Sol, Philae quede més enllumenat i puga tornar de les ombres. Però això ja seria ben entrat 2015. Per tant, des d’ara, podem dir: Moltes gràcies Philae a tu i tot el teu equip.

Per seguir a Philae, millor el seu twitter. @Philae2014

Imatges:

1.- Muntatge fotogràfic de Philae, la seua orientació en mig de la panoràmica des de la superfície de 67 P/CG. ESA/Rosetta/Philae/CIVA
2.- Separació de Philae vista des de Rosetta. ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.
3.- Alegria en el control de la missió. #CometLanding Webcast.

Ja queden poques hores per a que siga llançada la nau Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La separació del mòdul d’aterratge Philae de la nau Rosetta, que l’ha portat a sobre els últims 10 anys, està planificada per a les  09:03 GMT (10:03 hora local). I després d’un llarg viatge d’unes set hores de durada al voltant de 67 P/CG, l’aterratge està previst a les 16:02 GMT (17:02 hora local). L’Agència Espacial Europea (ESA) ha organitzat un gran esdeveniment mediàtic des del control de la missió per a avui dimecres 12 amb l’emissió contínua per streaming a la web especial Rosetta #CometLanding webcast o també visible per la web de l’IAA. Ací tenim la programació de dimecres 12 de novembre.

I els investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia (IAA) a Granada, que han dissenyat la càmera OSIRIS que ens està mostrant unes imatges extraordinàries, organitzen al Parque de las Ciencias de Granada, una sessió per veure la retransmissió de la Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta vegada si que es hi haurà comunicats de premsa, entrevistes i reconeixement al treball ben fet. No com quan arribà aquest estiu Rosetta al cometa en que cap mitjà de comunicació no en va fer ni cas. Segurament seria per les vacances d’estiu.

I hui, la gran sorpresa. S’ha conegut que el cometa canta! Els cincs instruments del Rosetta’s Plasma Consortium (RPC) estudien el plasma al voltant del cometa, el gas ionitzat conductor de corrent elèctric i camp magnètic. Aquests instruments ens donen informació sobre la interacció del vent solar amb el cometa i l’activitat de la tènue “atmosfera” cometària. Tot ben normal i d’alguna manera rutinari.

Però els científics s’han quedat parats en veure que el cometa sembla estar cantant una “cançó” en forma d’oscil·lacions del camp magnètic de l’entorn del cometa. Cantada a 40-50 milihertz, molt per sota de la capacitat de l’oïda humana que capta  el so només entre 20 Hz i 20 kHz, per fer-la audible les freqüències s’han incrementat en un factor d’aproximadament 10.000.

Se suposa que la cançó és deguda a l’activitat cometària però el mecanisme físic que la produeix encara és un misteri. “No coneixen la física que hi ha darrere d’aquest descobriment“, comenta Karl-Heinz Glaßmeier, investigador principal i cap del Space Physics and Space Sensorics del Technische Universität Braunschweig d’Alemanya.

Podeu escoltar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko cantant en aquest enllaç o directament ací baix.

[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/176387011″ params=”auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true” width=”100%” height=”450″ iframe=”true” /]

I al final acabarem sabent pronunciar com cal els noms dels ucraïnesos que descobriren el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko gràcies a Irina Vavilova. Sempre cal ser respectuosos amb els noms de les persones, ací i en la Xina Popular.

Imatge: Impressió artística del cometa cantaire 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA/Rosetta/NavCam