Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Venus

I la Lluna ens amagà Venus

3

Després d’un mes jugant a buscar-se Venus i Júpiter, ahir va ser l’apoteosi final. Tal com vaig contar en l’apunt del mes de Novembre 2008, la Lluna es va afegir a la festa celeste i va eclipsar el planeta més brillant. Anava a ser l’observació més espectacular del mes. Però, durant tot el dia va ser un dia de nervis. L’oratge no ens acompanyava gens. Els núvols passaven per dalt de Burjassot sense deixar-nos veure un bri de cel. I així semblava que anava a ser tot el dia.

L’ocultació de Venus per la Lluna va començar a les 16:50 hores. En ser en ple dia no es podia veure res. Pero esperavem veure alguna cosa a l’eixida del planeta de darrere de la Lluna.

Els núvols, però, no marxaven. Però com de vegades passa, dos minuts  abans de l’hora fixada es van obrir les clarianes i van aparèixer la Lluna i Júpiter. Els ulls i els telescopis es van girar per captar aquest moment únic. I no va decebre ningú.

Segueix…

El mes de desembre ha començat amb una ocultació del planeta Venus per la Lluna. Una ocultació és com un eclipsi en el que un cos pròxim, en aquest cas la Lluna, tapa altre de més llunyà. Però en ser el cos ocultat tan menut passa moltes vegades desapercebut. Les ocultacions d’objectes del Sistema Solar se solen observar només en zones molt petites de la superfície terrestre. Aquesta ocultació ha estat visible només a Europa Occidental.

Tal com es conta a la previsió del butlletí electrònic de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, el dia 1 de desembre, Venus, que presenta fases com la Lluna, estava il·luminada un 69% i tenia només un 17″ de diàmetre angular. La seua magnitud aparent era d’un -4.

La Lluna, per la seua banda, feia només 4 dies que havia estat en fase de nova, alineada amb el Sol, i, per tant, estava molt fina, il·luminada només un 13%.

A les 16:50 la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, tapà el planeta. No va ser visible a Burjassot ja que era de dia i, a més, estava nuvolós.

Els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Universitat de València van muntar els seus telescopis per observar el fenomen.

Jo vaig tractar de fer un vídeo de l’eixida del planeta de darrere del nostre satèl·lit. El núvols, però van continuar allí fins a uns pocs minuts abans de l’esdeveniment. I de sobte va passar. De darrere les muntanyes lunars va eixir la brillantor del planeta.

Durant uns minuts i a ull nu es veia la Lluna amb un punt brillant a sota, cosa realment singular. Una emoció va recórrer tots els assistents a l’encontre del Campus de Burjassot. No deixe de meravellar-me de la precisió del càlcul de l’esdeveniment…..i de la bellesa de la natura que ens dóna aquests espectacles.

Vaig fer un petit vídeo d’on espere que trauré alguna imatge interessant de l’eixida de Venus de darrere de la Lluna. També vaig fer alguna foto amb el telescopi apocromàtic de l’Aula d’Astronomia. Amb la càmera d’una estudiant de Física vaig fer unes quantes fotos. Ella, però, en feu algunes encara més boniques.

Les fotos es van fer amb una càmera Kodak Easy Share C713 l’1 desembre 2008 a les 18:20.

Foto: Eixida de Venus de darrere de la Lluna. Sonia Soria

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol 2007

3
Publicat el 30 de juny de 2007

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna.

Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares,

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. Representa un home portant una serp al seu voltant. La serp es troba representada per dues constel·lacions, el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la constel·lació de Serpens Cauda. El déu Apol·lo s’enamorà de la mortal Corònide en veure-la banyar-se nua a un llac. De l’enllaç la deixà embarassada. El pare de la xica, Flegies, la casà, però, amb Isquis. Apol·lo ho considerà una traïció i va convéncer la seua germana Artemisa, deessa de la cacera, per a què matés Corònide. Ja morta, Apol·lo li arrancà el fetus i confià el seu fill Asclepi al centaure Quiró, que l’educà i li ensenyà medicina. Asclepi arribà a ser un gran metge i, fins i tot, ressuscità els morts. Això va posar nerviós el déu de l’infern Hades, el qual es va preocupar perquè no li arribaven difunts. Així que demanà al seu germà Zeus que matés Asclepi amb un raig i quan ho va fer declarà que tots els mortals han de morir algun dia. Tanmateix el posà al firmament com a serpentari en reconeixement als seus mèrits mèdics. Asclepi és conegut pels romans com a Esculapi.

El zodíac és la zona del cel per on passen, al llarg de l’any, el Sol i els planetes. El Serpentari és travessat pel Sol des del 30 de novembre fins el 17 de desembre. Hi ha 12 constel·lacions del zodíac però el Serpentari no està entre elles. L’explicació a l’aparent paradoxa és que fa 2000 o 3000 anys, quan es definí aquesta zona i s’usà amb finalitats astrològiques, el Sol no passava sobre el Serpentari. Tanmateix, la precessió, que fa girar l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix de rotació de l’òrbita terrestre amb una durada d’uns 26000 anys, va canviant, a poc a poc, els camins del Sol i dels planetes i al llarg del segles els ha fet passar sobre aquesta zona del cel. Ja resulta curiós que l’astrologia, eixa pseudociència que creu que els moviments dels astres poden influir sobre els comportaments de les persones, encara no l’haja tingut en compte i continue usant horòscops amb només 12 signes.

Entre els objectes a destacar en aquesta constel·lació podríem buscar les restes de la supernova que observà Johannes Kepler l’any 1604 i que Galileo Galilei usà per rebatre la idea preponderant des de la Grècia Clàssica que el firmament no canviava mai.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna. Per començar, l’1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d’un grau de separació. Els següents dies s’aniran separant i faran un triangle celeste entre Venus, el més brillant, Saturn a la dreta i Regulus a dalt. El dia 16 entra en joc la Lluna, que estarà en una fase creixent molt fina i se situarà molt prop de Saturn. El dia 17 els quatre cossos es trobaran ben junts. Els últims dies del mes de juliol Venus i Saturn s’ocultaran poc després de la posta del Sol i deixaran de ser observables.

Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares, el més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. El dia de Sant Jaume, 25 de juliol, la Lluna se situarà prop d’aquest estel i formaran un trio celeste amb Júpiter.

A la matinada, cap a l’horitzó est podrem veure Mart durant tot el mes. Mercuri s’hi afegirà a partir del dia 12 poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix a final de mes tornarà a situar-se en la direcció solar i deixarà de ser visible.

La Lluna serà plena el 30 de juny, mentre que el 7 de juliol estarà en fase de quart minvant. El dia 14 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tornarem a tindre lluna plena el 30 de juliol.

L’equip d’astrònoms de la Universitat de Califòrnia, liderat per Michel Brown, va descobrir l’any 2005 el cos Eris, més enllà de Plutó. L’any passat es va veure que era més gran que Plutó. Aquest fet va comportar que Plutó deixara de ser considerat un planeta del sistema solar i que es creara la nova categoria de planeta nan on encabir Plutó, Eris, Ceres i d’altres cossos menuts. Ara, usant imatges del telescopi Hubble i del telescopi Keck de Hawaii s’ha pogut determinar que Eris és un 27% més massiu que Plutó. El fet que Eris tinga el satèl·lit Disnòmia ha permés calcular la massa del planeta nan i també la seua densitat, que és d’uns 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta alta densitat suggereix que Eris no està format només per gel, com es pensava abans, sinó que per força ha de tindre una part rocosa.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2007. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto menuda: Asclepi/Esculapi. En aquest apunt es parla del retorn de l’escultura d’Esculapi d’Empúries al seu lloc original.

El mes de juny 2007

1
Publicat el 4 de juny de 2007

El centaure Quiró, mig cavall i mig home, va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d’Aquil·les, l’heroi de Troia, i d’Hèrcules, el semidéu.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora, Mercuri, Venus i Saturn.

I el 18 de juny la Lluna taparà el planeta Venus en ple dia.

La constel·lació del Centaure es troba molt baixa a la nostra latitud. És a l’hemisferi sud de la Terra on adquireix realment la seua bellesa. Cronos, fill d’Urà i pare de Zeus, tractà de seduir la seua neboda, la nimfa Filira. Aquesta per escapar de l’assetjament es transformà en egua. El déu, però, la seguí i agafà l’aparença d’un cavall. D’aquesta forma s’aparellà amb la nimfa. De la unió va nàixer el centaure Quiró, mig cavall i mig home, que va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d’Aquil·les, l’heroi de Troia, i d’Hèrcules, el semidéu. Durant una lluita, Hèrcules ferí accidentalment Quiró amb una fletxa enverinada. Encara que no el matà, ja que era immortal, tampoc és curà i Quiró es dedicà a partir d’aleshores a cuidar malalts. A l’antiga Grècia és considerat l’inventor de la medicina.

Entre els objectes celestes a destacar a la constel·lació hi trobem Alfa Centauri, un sistema triple d?estrelles. Una d?elles, l?anomenada Pròxima Centauri, és a només 4,2 anys llum, sent per tant l?estrella més pròxima al Sol. També podem observar el cúmul globular Omega Centauri. Aquesta agrupació estel·lar, que pot veure?s a simple vista com una taca difusa, conté uns quants milions d?estrelles. El cúmul, descobert per Edmond Halley el 1677, gira al voltant de la nostra galàxia. Els seus estels estan tant junts que al seu centre la distància entre ells es només de mesos llum.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora. Prop de l’horitzó Mercuri es veurà durant menys d’una hora després de pondre’s el Sol. Més amunt Venus continuarà brillant moltíssim. Es pot arribar a confondre amb els llums d’un avió. I si mirem encara una mica més amunt el planeta Saturn completarà el trio planetari. Cap al final de mes la posició de Mercuri ja estarà massa prop del Sol per ser visible. L’1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d’un grau.

El dia 18 de juny a les 16:48 h. (per a la Safor) la Lluna taparà el planeta Venus completament. Això serà a ple dia i seria interessant tractar de trobar Venus. Mireu la part de baix de la Lluna i veureu un punt brillant. És Venus. Els prismàtics són un bon instrument per trobar-lo. Quan més al nord ens situem l’ocultació de Venus es produirà abans. Així a Barcelona ocorrerà cap a les 16:30 h. La durada serà també diferent. Mentre que a Barcelona durarà pràcticament una hora, a la Safor durarà uns 15 minuts ja que Venus passarà molt rasant al disc lunar.

Júpiter és veurà per l’horitzó est perfectament durant tot el mes poc després de la posta de Sol. Es trobarà prop d’una estrella gegant roja que es confon molt sovint amb Mart i per això rep el nom d’Antares (Anti-ares, on Ares és el nom grec de Mart). Antares és l’estel més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. Dalt d’aquests objectes, si teniu bona vista i des d’un lloc ben fosc, veureu l’asteroide Vesta. És el tercer objecte més gran del cinturó d’asteroides amb uns 500 km de diàmetre. Fou descobert per Heinrich Olbers l’any 1807.

La Lluna serà plena l’1 de juny, mentre que el 8 estarà en fase de quart minvant. El dia 15 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment, i per segona vegada aquest mes, tornarem a tindre lluna plena el 30 de juny.

La nau Cassini que actualment orbita el planeta Saturn ha passat prop de la seua principal lluna, Tità. Aquest satèl·lit que posseeix atmosfera, és de fet més gran que Mercuri i un lloc molt interessant d’estudiar ja que es creu que les condicions allí són similars a les de la Terra primitiva. Mitjançant un radar a bord, Cassini ha descobert una línia de costa, nombroses illes i un gran mar. La baixa temperatura de Tità fa pensar que aquest mar és una barreja de metà i età líquid. La foscor de la imatge suggereix als investigadors que la profunditat d’aquest mar serà superior a desenes de metres.  Fa dos anys i mig la missió americana i europea Cassini-Huygens arribà al sistema de Saturn. Després de baixar amb paracaigudes durant unes dues hores, Huygens aterrà a la superfície gelada de Tità mentre que Cassini continua ara mateix estudiant Saturn, el seu anell i el nombrós grup de satèl·lits.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Quiró, el centaure inventor de la medicina i Aquil·les. Museu del Louvre, Paris.
Figura de l’arxiu: Mapa celeste per al mes de juny 2007. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2005

0

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol.El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El dia 21 de juny el Sol assolí la seua màxima altura al cel. Ja hem entrat a l’estiu. Això es nota, astronòmicament parlant, per la presència al cel nocturn del triangle estival. Aquesta figura està formada per tres de les estrelles més brillants: Vega (alfa Lyrae) de la constel·lació de Lyra; Altair (alfa Aquilae) de la constel·lació de l’Àguila i Deneb (alfa Cygnus) de la constel·lació del Cigne. Uniu mentalment aquests estels i formareu un immens triangle que us acompanyarà tot l’estiu.

La constel·lació del Cigne domina el cel. Està associada al mite de Faetó. Aquest, que era fill d’Apol·lo i de Climene, va voler guiar el carro del Sol. La seua inexperiència, però, va provocar una catàstrofe còsmica, amb l’incendi de la volta celeste i de la superfície terrestre. Júpiter va castigar Faetó ofegant-lo al riu Po. Les súpliques del seu amic Cnido van aconseguir que Faetó pujara al firmament. Júpiter va recompensar l’amic fidel transformant Cnido en un cigne blanc i posant-lo sobre la Via Làctia, restes de l’incendi celeste. Altra llegenda lliga la constel·lació del Cigne amb l’au en què es transformà Júpiter per conquerir Leda.

A la posta del Sol, els primers dies del mes, Mercuri, Venus i Saturn continuaran trobant-se molt junts prop de l’horitzó oest. Busqueu un lloc alt i sense núvols baixos i fixeu-vos bé. No sempre es poden veure 3 planetes d’un sol cop d’ull. L’ús d’uns prismàtics pot ajudar molt per veure’ls fàcilment.

El dia 8 de juliol, ja desaparegut Saturn davall de l’horitzó, veureu un magnífic encontre de Mercuri i Venus amb un xicotet creixent de Lluna de 2 dies. El 22 de juliol Venus es veurà junt a l’estel Regulus (alfa Leo). Aquest estel d’un 4 radis solars forma part, en realitat, d’un sistema de dues estrelles. Júpiter serà visible durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’ha representat només per al dia 1 de juliol. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart en l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura cada dia. A partir del dia 30 de juliol, Saturn eixirà uns minuts abans del Sol, cap a les 6:45 del matí.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 6, en quart creixent el 14, mentre que el 21 de juliol estarà en fase de lluna plena. Finalment el 28 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

S’acaba de publicar a la revista científica Nature un estudi detallat sobre l’estrella Fomalhaut, estrella principal de la constel·lació de Piscis Austrinus. Aquest estel, situat a 25 anys llum de la Terra, i amb només 200 milions d’anys de vida, ha estat fotografiat per les càmeres del telescopi espacial Hubble. La sorpresa ha estat trobar un anell de xicotets trossos de gel envoltant l’estrella. Aquest anell és similar a l’anomenat cinturó de Kuiper del nostre sistema solar, on pertany Sedna i d’on provenen els cometes de curt període. L’anell de Fomalhaut, però, és molt més gran i a més es troba descentrat respecte a l’estrella. Aquest fet indica que segurament un planeta amb una òrbita excèntrica, encara invisible per als nostres instruments, hi és també present. La comparació d’aquest cinturó d’objectes de gel amb el nostre cinturó de Kuiper permetrà comprendre el procés de la seua formació i com va afectar el naixement del nostre sistema solar.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juliol. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari