Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Venus

Venus i Júpiter des de Tavernes

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

0
Publicat el 17 d'agost de 2014

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

Mentre hi ha vida hi ha esperança. Le Gentil i la cacera de Venus

2
Publicat el 18 de juny de 2012

Hi ha persones amb una vida tan lliurada a un ideal científic que ho sacrifiquen tot per aconseguir el seu objectiu. Els astrònoms són, moltes vegades, d’aquesta mena de persones, car són capaços de viatjar a l’altra banda del món per veure un eclipsi de Sol o bé un trànsit de Venus i, de vegades, poden tindre èxit, però ben sovint els seus anhels es veuen frustrats.El cas de l’astrònom francés Guillaume Joseph Hyacinthe Jean-Baptiste Le Gentil de la Galaisière (12 setembre, 1725 – 22 d’octubre, 1792), conegut per Le Gentil, és un d’aquests casos. La seua trajectòria vital és particularment extraordinària.

Ja vaig contar com, al segle XVII, Edmund Halley determinà que amb l’observació acurada dels temps de contacte del disc venusià amb el disc solar durant un trànsit, com el del passat 6 de juny, es podia calcular de manera molt exacta la distància Terra-Sol i a partir d’ací la distància a tots els planetes del Sistema Solar.

És per això que, per al trànsit del 6 de juny de 1761, les diverses potències d’aleshores, van enviar més d’un centenar d’observadors arreu del món per obtenir aquestes precioses dades i, així, ser reconegudes també com a potències científiques. Aquell va ser el primer projecte global astronòmic i per això s’ha anomenat, de vegades, el Projecte Apollo del XVIII.

L’astrònom Le Gentil, membre de l’Acadèmia de Ciències de París, va ser enviat  a l’Índia per observar el trànsit. Pondicherry, a la costa sud-oriental de l’Índia, era llavors una colònia francesa i un bon lloc d’observació. Home prudent com era, va eixir de la capital francesa el 26 de març de 1760, quinze mesos abans de l’observació, per tindre temps d’anar-hi sense problemes.

El viatge per mar va ser plàcid i arribà a l’illa Maurici (aleshores Îlle de France) el 10 de juliol. Allí s’assabentà que França i Gran Bretanya estaven en guerra i cap vaixell no va voler-lo portar més endavant. Per consegüent, hi restà uns quants mesos, tot esperant noves directrius, fins que una ordre expressa i urgent de París, de mitjan febrer del 1761, manà lliurar una nau a La Gentil per portar-lo a Pondicherry. Així doncs, pogué embarcar en la fragata La Sylphide amb la previsó d’arribar a destinació, com a molt, a mitjan maig.

La nau vagarejà durant cinc setmanes per l’oceà índic, amb calmes i vents del monsó, fins que ja prop de Mahé, a la costa oriental de l’Índia, el 24 de maig s’assabentà que Mahé i Pondicherry havien caigut en mans britàniques i, per tant, no eren llocs segurs per a l’expedició francesa. Aleshores el capità de La Sylphide decidí tornar cap a l’illa Maurici però el savi francés no va ser a temps per veure el trànsit des de terra ferma. Així que el 6 de juny, un dia radiant al bell mig de l’Índic per a més desesperació de Le Gentil, aquest pogué observar com Venus passava per davant del Sol. Tanmateix no pogué fer cap mesura útil per la inestabilitat del punt d’observació.

Fou aleshores quan determinà el destí de la seua vida. Després de totes les seues vicissituds resolgué quedar-se fins el pròxim pas de Venus per davant del Sol per tal de mesurar els tan interessants temps de pas. Calia esperar-se 8 anys més, fins el 3 de juny de 1769, però l’objectiu s’ho valia.

Durant aquesta llarga estada acumulà un immens tresor d’observacions astronòmiques, físiques i polítiques que més endavant recopilaria en diverses Memòries i que li donarien faena per la resta de la seua vida. Viatjà per tot l’Índic, l’Índia, Filipines, Madagascar, i en tots el llocs es relacionà amb els seus habitants per conéixer els seus costums, la seua astronomia i la seua llengua. Arribà a aprendre 8 llengües d’aquelles contrades. A través d’ell es conegué a Europa el zodíac dels indis amb 27 constel·lacions i l’astronomia dels bramans. Fins i tot arribà a fer-se deixeble d’un d’ells i a calcular eclipsis amb les seues tècniques.

Ja prop de la data del trànsit esbrinà que la millor opció era observar el fenomen des de Manila, a les Filipines i allí es desplaçà el mes d’agost de 1766. Però una ordre expressa de París l’obligà a tornar a l’Índia. Una llàstima, ara que havia descobert la bondat del clima filipí i els seus cels tan clars, i que calculava que allí l’èxit de l’observació estava assegurat.

Elegí tornar a Pondicherry, que havia estat restituida a França l’any anterior en compliment del Tractat de París (1763). Hi arribà el març de 1768, més d’un any abans del trànsit. Amb tant de temps per endavant, fins i tot es féu construir un observatori amb totes les comoditats i, finalment, tot estava llest el dia 3 de juny de 1769…

El bon oratge que havien tingut durant tot el mes de maig i principi de juny canvià totalment la matinada del dia 3. S’alcà un fort vent, els núvols cobriren el cel durant totes les hores del trànsit de Venus i no s’escamparen fins passada una mitja hora en què tornà a haver-hi cel ras.

Els anglesos que es trobaven a la mateixa costa, a Madràs, actualment Chennai, tampoc pogueren observar res de res.

Mentrestant a Manila, dos amics i col·laboradors de Le Gentil, que ell havia format per a l’observació, mesuraren sense problemes els temps de contacte de Venus amb el Sol, ja que allí, com havia predit l’astrònom francés, féu un dia magnífic.

Le Gentil, deprimit sens dubte per aquest segon fracàs i sense poder esperar un segle per al següent trànsit, emmalaltí durant uns mesos i, per aquest motiu no pogué partir cap a França fins la primavera següent. Però, sense estar totalment guarit, hagué de desembarcar a l’Illa Maurici, per restablir-se.

El 19 de novembre de 1770, finalment, embarcà envers França. Però les seues desgràcies no acabaren llavors, ja que una tempesta trencà el timó de la nau i hagueren de tornar a l’illa. No hi va haver manera de trobar un navili escaient fins que, a finals de març de 1771, una fragata espanyola que passava per allí el recollí i el deixà a Cadis l’1 d’agost de 1771. Per fi a Europa, el final de les seues penúries?

Cansat de viatges per mar, preferí fer la resta del trajecte per terra. Més incòmode però més segur, degué pensar. Finalment arribà a Coutances, la seua ciutat a Normandia, 11 anys i mig després d’haver-la deixada.

Si encara no havia sofert prou adversitats, hagué d’enfrontar-se als seus familiars, els quals, dos anys després del trànsit i sense notícies d’ell, pensaven que havia mort per aquelles terres. Les notícies de tots els observadors de Venus ja havien arribat a França llevat de les d’ell. Per tant, els heureus no havien esperat més i s’havien repartit l’herència. El procurador dels seus béns, a més, reclamà els honoraris d’aquests anys. El tribunal donà la raó als hereus i al procurador i encara hagué de pagar les costes del judici.

Desenganyat de la vida i de la justícia francesa arribà a París on s’hi establí al seu Observatori. També a l’Acadèmia de Ciències de París, com la seua familia, havien dubtat de la seua tornada i ja havien donat la seua plaça a una altre savi. Tanmateix la cordura s’imposà i acabaren reconeixent-li el rang i els honors. Des de llavors es dedicà a redactar les seues Memòries dels viatges amb tot de dades astronòmiques i geogràfiques.

Ja amb 46 anys, es casà amb una jove de Coutances, amiga de la família. Amb la seua dona tingué una filla a qui crià i educà ell mateix i visqué de manera tranquil·la 21 anys més. Morí el 22 d’octubre de 1792, amb 67 anys, en plena Revolució i, d’aquesta manera, s’estalvià veure la destrucció de l’Acadèmia de Ciències (dissolta el 8 d’agost de 1793) a la qual ell tant havia aportat.

Nota: L’extraordinària història de Le Gentil ha frapat multitud de generacions d’astrònoms i està escrita en molts llibres. Jo m’he basat en l’obra: Éloge de M. Le Gentil, membre de l’Académie royale des sciences de Paris, par J.-D. Cassini, de 1810 i que es pot consultar en línia des de la Biblioteca Nacional de França.

El trànsit de Venus vist des de l’espai

1
Publicat el 16 de juny de 2012
L’Observatori de Dinàmica Solar (SDO) va ser llançat per la NASA el 11 de febrer de 2010. Pertany a una llarga sèrie de missions enviades els últims anys per estudiar de prop la nostra estrella i les relacions entre el Sol i la Terra. Així tenim SOHO, la més antiga, europea-americana, Hinode, japonesa, Stereo (NASA). SDO és la nau espacial més avançada mai dissenyada per estudiar el Sol. Durant la seua missió de cinc anys, estudiarà l’atmosfera del Sol i el camp magnètic, i també proporcionarà una millor comprensió del paper que la nostra estrella juga en la química atmosfèrica de la Terra i el clima. SDO proporciona imatges amb una resolució 8 vegades millor que la televisió d’alta definició i retorna més d’un terabyte de dades cada dia.

Les imatges que SDO proporciona són obingudes a través de diversos filtres en diversos colors o longituds d’ona en el visible i el ultraviolat. Això permet observar els fenomens de l’atmosfera solar a diverses altures i temperatures.

El passat 5 de juny de 2012, SDO va recollir imatges d’un dels fenomens més estranys predictibles: el trànsit de Venus per davant del disc del Sol. Aquest esdeveniment només ocorre dues vegades per segle separats per vuit anys. I no es torna a repetir fins a 105 o 121 anys. L’últim trànsit va ser el 2004 i el següent no tindrà lloc fins el 2117.

Els vídeos i les imatges que reproduesc ací provenen dels detectors de l’SDO. Es van realitzar a partir de diverses longituds d’ona de la llum ultraviolada extrema i d’una porció de la llum visible. La imatge del Sol de color vermell s’ha obtingut a través d’un filtre per a la llum ultraviolada a 304 àngstrom, el Sol de color daurat és de llum de 171 àngstrom, el Sol Magenta és de 1700 àngstrom, i el Sol ataronjat es mostra la llum visible. Llevat del Sol taronja les altres imatges no són visibles per a l’ull humà.

Video i text basat en la pàgina especial del centre Goddard de la NASA: SDO’s Ultra-high Definition View of 2012 Venus Transit. Ací trobareu una col·lecció de vídeos per a diversos formats amb música. La música és  “Dramatic Intro” del repositori de música lliure Stockmusic.net

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

Anant al darrere de Venus

1
Publicat el 10 de juny de 2012

En els apunts anteriors he contat les experiències de la meua observació del trànsit de Venus. No vaig haver de desplaçar-me massa ja que la platja de Gandia es troba a només 15 km de casa i, per tant, la molèstia del desplaçament no va ser una gran proesa.Tanmateix, altres companys i amics si que feren un esforç addicional per observar en millors condicions el darrer pas de Venus d’aquest segle. Així, els membres de l’Agrupació Astronòmica de la Universitat de València, estudiants i doctorants de ciències bàsiques la majoria, marxaren el dia anterior al cim del Bartolo (703 m) al Parc Natural del Desert de les Palmes, ben prop de Castelló. Allí passaren la nit al ras tots preparats per veure la primera llum del dia 6 de juny. Segons ja vaig explicar en altre apunt, el tercer contacte, en el que el disc de Venus toca internament el disc solar, només es podia veure al nord de Sagunt. I si, a més a més, l’alba es veia des d’un punt elevat, podrien observar abans el moment de l’eixida solar ja que la veurien per sota de l’horitzó de nivell del mar.

Com va declarar a Levante-EMV, Javier Navarro, president de l’AAUV, a l’estar el Bartolo “més a l’est i al nord que València, així com a una major altura -i aconseguir per tant un horitzó observacional més baix- hem pogut veure el Sol quatre minuts abans“. L’esforç, afegeix, “ha valgut la pena, perquè hem vist un major recorregut de Venus“.

I és quan Roger Mira, membre de l’equip, obtingué aquesta magnífica fotografia a les 6:34, moments abans del tercer contacte. En aquesta es veu com Venus encara roman totalment dins del disc solar.

Però l’aventura de l’amic astrònom Joanma Bullon ha estat encara més espectacular ja que, en cotxe, s’ha desplaçat per tota Europa fins arribar a Inari, Finlàndia per observar completament el pas de Venus per la cara solar. Com ja faig contar, a Europa, només en les seues regions septentrionals, era possible veure Venus sense entrebancs ja que, ara mateix allí, el Sol pràcticament ni s’alça ni es pon i sempre està visible. I una de les millors imatges de Joanma ha estat mostrada en tots els canals de televisió en el programa informatiu de l’oratge (l’Oratge canal 9, El Temps TV3, El Tiempo RTVE y Meteorología Canal 9).

Un bon resum de les observacions del trànsit es va presentar al final del progrma del temps de la 1 de TVE del dia 6 de juny (mireu a partir del minut 11:22 si no voleu veure tota la previsió del temps per al dia 7). A banda de veure la foto des de Inari, Finlàndia, també veurem fotos des de Menorca, Palma, Pals, Cap de Creus, Barcelona, Sabadell, Castelldefels, Mallorca, Turó de l’Home, Muro, Calella, Gandia i Dénia.  Una plèiade d’observadors del nostre país que estava afavorida per les condicions de visibilitat del trànsit.

Fotos:
1.- Venus sobre el Sol des de Inari, Finlàndia. Fixeu-vos que està encara sobre el disc solar sense contacte amb el limbe. Juanma Bullón, amb permís.
2.- Venus molt prop del tercer contacte des del Bartolo, Parc Natural del Desert de les Palmes. Roger Mira, amb permís.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

Captivats per Venus

0
Publicat el 8 de juny de 2012

Desenes d’astrònoms professionals i afeccionats van ser seduïts ahir a l’alba per l’últim trànsit de Venus davant el Sol del segle. Les difícils condicions per a veure aquest eclipsi en terres valencianes no van impedir captar belles imatges a Gandia i el Bartolo.

Rafel Montaner, Levante, 7 juny 2012. València.

L’últim trànsit de Venus davant del Sol d’aquest segle ha seduït a milers d’astrònoms professionals i afeccionats en tot el món. En alguns llocs, els que miren al cel han pogut gaudir de set hores de “passeig” del planeta germà de la Terra per davant del disc solar. No obstant això, aquest espectacle. que no es tornarà a repetir fins a l’any 2117, tot just es podia veure durant 12 minuts en la C. Valenciana, on només ha estat visible a la sortida del Sol.

Les dificultats no han desanimat a desenes de valencians amants de l’Astronomia, que no van dubtar a matinar amb la condició de no perdre’s l’última oportunitat de veure el trànsit de Venus. Així, a cinc estudiants de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València (AAUV) no els va importar fer més d’una hora i mitja de cotxe, passar la nit al ras en el cim del Bartolo (703 m) del Desert de les Palmes, amb la condició de poder “robar-li” quatre minuts al Sol.

El president de l’AAUV, Javier Navarro, explica que a l’estar el Bartolo “més a l’est i al nord que València, així com a una major altura -i aconseguir per tant un horitzó observacional més baix- hem pogut veure el Sol quatre minuts abans“. L’esforç, afegeix, “ha valgut la pena, perquè hem vist un major recorregut de Venus“.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor va reunir a uns 20 afeccionats en la platja de Gandia des de les sis del matí. El vicepresident d’aquest col·lectiu, Enric Marco, que a més és investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat, conta que l’astre rei va sortir a les 6.37 i Venus va abandonar el disc solar a les 6,49 hores, “amb el que només teníem 12 minuts per a fer fotos, a més una banda de núvols sobre el mar ho ha complicat tot“. Menys sort han tingut els investigadors de l’Observatori Astronòmic de la Universitat que es van desplaçar fins a Javalambre (Terol), i es van trobar amb que l’únic núvol estava on sortia el Sol.

Cautivados por Venus, Rafel Montaner, Levante, 7 de juny 2012.

Valencianos cautivados por Venus, Galeria de fotos del trànsit a Levante. A partir de la foto 7 són nostres, primer de l’AAUV, després de l’AAS.

Foto: Venus deixant el Sol. Enric Marco. 6:40 del 6 de juny 2012.

 

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

I Venus arribà a l’hora

1
Publicat el 8 de juny de 2012

Eren les cinc i mitja del matí quan el despertador sonà. Per què tan matí, si encara era de nit? De sobte vaig recordar que Venus estava des de feia 6 hores passejant-se per la cara del Sol. Ja ho estaven mirant des del Pacífic o més enllà del cercle polar àrtic. I, al País Valencià, en eixir el Sol, se’ns presentaria com un pesic negre en la vora en el limbe solar.De camí cap a la platja de Gandia, entre marjal i rius de nom animal veia cap a llevant les primeres lluentors de l’alba. El Sol ja avisava des de sota de l’horitzó. Calia estar al punt d’observació abans de les 6:15 per muntar el trípode.

L’arribada va ser fàcil ja que a aquestes hores no hi ha trànsit i aparcar és possible. Vaig trobar als amics de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Allí estava el president Marcelino Álvarez, Maxi Doncel, Josep Julià, Claudio Fuster, Paco Pavía, Merche, i molts altres. Ells estaven allí des de les 6. Ja tenien muntat telescopis, càmeres, tots encarats cap a l’horitzó. Mentre una  grua treballava remenant arena i unes barques fotogèniques passaven per la mar.

Una vintena de persones s’aplegava a la vora de l’arena, entre membres de l’AAS, familiars i amics i algun passetjador despistat. Tots esperant la primera ratlleta de Sol, la de dalt, la que hauria de mostrar el mos negre deixat per la silueta de Venus.


Però passaren els minuts i el Sol, segons les efemèrides, ja havia eixit. Un núvol baix, com era d’esperar, en els tapava i només podíem intuir que estava ahí per la lluentor de la boira.

Finalment un filet brillant guaita per darrere del núvol molest i, efectivament, Venus es veu allí, on tocava i, es deixa veure molt bé a ull nu.

– Oh, mira! exclamen tots els presents emocionats. El nostre reencontre després de 8 anys.

Una emoció en veure que les previsions matemàtiques s’havien tornat a complir com ja passa en els eclipsis de Sol.

Tots corrents cap a les càmares. La meua primera foto és de les 6:37, un minut abans del 3r contacte. Exactitud sorprenent!

Les turbulències atmosfèriques deformen la imatge del Sol i l’absorció ens el mostra ben roig. És l’hora de fer boniques fotos i tractar de caçar al fugisser Venus que ara ja s’enfila cap a fora del Sol.

A ull nu Venus es veia molt bé però la càmera no ho acabava de captar com ens agradaria. Tothom fa fotos sense parar ja que només tenim 12 minuts de finestra observacional.

En aquell moment el Sol ja es veia tot sencer d’un color roig encés. Una barca passava per sota. Bon moment per a les fotos. No ho sabia encara però aquestes serien portada de diari….

Mentre el Sol anava pujant i Venus abandonava el Sol definitivament, les fotos eren més fàcils de fer. La il·luminació ja no variava tant ràpidament.

Finalment Venus abandonà el disc solar per a no tornar en 105 anys. Els que visquen per ací el 7 de desembre de 2117 podran tornar a gaudir del trànsit de Venus i recordar les aventures dels exploradors del Pacífic allà el 1769, com el capità James Cook en Tahití. O les  nostres més modestes que varem tindre el privilegi de veure Venus dos vegades de casa estant, el 2004 i dimecres mateix.

Una vegada recollit el material la fam es feia notar. Encara no havia desdejunat. Eren les 7:30 i ja feia dues hores que corria pel món perseguint deesses planetàries. A aquestes hores a la platja de Gandia hi ha ben poc obert. Entrarem a una cafeteria i demanen la carta de desdejunis i, oh, sorpresa, ens trobàvem a la Cafeteria Venus, de la platja de Gandia. I és que la deessa de l’amor no ens volia abandonar encara i ens perseguia una vegada deixat el Sol.

Fotos: Primera imatge de Venus eixint del Sol. Membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. El Sol amb Venus, com un puntet, en direcció a la una, si fos un rellotge, amb una barca que passava. Cafeteria Venus de la platja de Gandia. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

D’on veure el trànsit de Venus 2012?

1
Publicat el 5 de juny de 2012

Demà, dimecres 6 de juny, a l’eixida del Sol serà el gran dia.Només passa dues vegades per segle. La nit del 5 al 6 de juny de 2012 el planeta Venus passarà per davant del Sol. Es l’anomenat trànsit de Venus i en aquest apunt ja vaig explicar la seua importància astronòmica.  L’últim trànsit va ser el 8 de juny de 2004 i, potser, alguns de vosaltres ho recordareu. El pròxim serà l’any 2117. Així, que aquesta vegada serà l’última oportunitat de veure-ho per a les persones vives.

En aquest apunt contaré les característiques físiques del trànsit, quan serà possible observar-lo i des d’on i les actiivtats que diverses agrupacions astronòmiques i universitats han organitzat per a l’esdeveniment. Finalment descriurem alguns materials útils per a l’observació.

A diferència del 2004 en que es va veure perfectament des del nostre pais, aquesta vegada es veurà bé en el Pacífic i en els països situats en la seua costa. En l’est i nord d’Europa es veurà millor que ací en que només el podrem veure a l’eixida del Sol.

En el trànsit de Venus s’han de considerar els temps dels quatre punts de contacte del disc venusià amb el solar mentre el planeta creua per davant del Sol durant 6 hores i 40 minuts.

1r contacte: el disc de Venus toca el disc del Sol
2n contacte: el disc de Venus entra totalment dins del disc solar
3r contacte: el disc de Venus toca la vora interior del disc solar
4t contacte: el disc de Venus ix totalment del disc solar

Donat que el dimecres 6 de juny el Sol ix en la nostra costa entre les 6:10 (Salses) i les 6:39  (Guardamar) només podrem veure els últims minuts del trànsit.

De Sagunt cap al nord i cap a l’est podrem gaudir dels últims dos contactes (3r i 4t contactes)

Tanmateix, al sud de Sagunt només podrem veure com Venus ix definitivament del Sol (4t contacte).

Per a observar-lo heu d’anar a un lloc amb l’horitzó est lliure d’obstacles, com la platja.  El Sol eixirà, ja amb el planeta Venus sobre la seua superfície, com una taca grossa, a punt de deixar el disc solar. I durant uns 20-40 minuts acabarà de recórrer el Sol.

Un bon lloc a la xarxa per veure els temps d’entrada i eixida de Venus des del lloc on sou és aquesta pàgina Transit of Venus. El temps està en hora del fus horari GMT+1 i, per tant, caldrà afegir una hora per tindre l’hora local. Els punts de contacte són aquí anomenats ingress exterior, ingress interior, egress interior, egress exterior i transit center és el punt central del trànsit.

Us pose l’exemple des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Els tres primers punts de contacte estan foscos indicant que no seran visibles. És a dir només serà visible el quart contacte, quan Venus ja està eixint del Sol.

Però, per favor, NO MIREU el Sol amb telescopis sense filtres especials solars. A simple vista protegiu els vostres ulls de la llum solar amb un filtre de soldador del 14, o amb ulleres especials d’eclipsi. Els vostres ulls són el més important. Poseu-vos en contacte amb les agrupacions astronòmiques. Ací en aquest enllaç i en aquest altre podreu veure diverses maneres d’observar el Sol amb seguretat.

A hores d’ara tinc coneixement de diverses iniciatives d’agrupacions astronòmiques o d’universitats per a veure el trànsit.

Des de l’Empordà, Astronomia des de l’Empordà convida a venir a la seua observació pública a la platja de Pals, al costat de la Creu Roja. Allí veuran el tercer i quart contacte.

L’Agrupació Astronòmica de la Universitat de València anirà al desert de les Palmes, anant cap al Bartolo, prop de Castelló per observar-ho de ben alt.

A Barcelona, l’Agrupació Astronòmica Aster ha convocat els aficionats al Castell de Montjuïc per veure-ho a partir 5:45 h, amb 1/2 hora per muntar telescopis abans de sortir el Sol. Preguen màxima puntualitat.Mentrestant des de Gandia, l’Agrupació Astronòmica de la Safor veurà durant uns minuts com Venus ix del disc solar, des de la platja a l’altura de la zona de la Ducal. Cal estar a les 6:00 per muntar els telescopis i les càmeres.

Caldria destacar els esforços que ha dedicat el departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona en els mitjans divulgatius per al trànsit de Venus d’enguany. Han publicat un interessant còmic sobre la història del pas de Venus que vos recomane i que he penjat ací baix. També posen a disposició dels centres educatius de Catalunya un conjunt d’activitats sobre distàncies astronòmiques, preparades pels membres del Departament i que es poden desenvolupar amb el seu suport.

Però a més a més faran la retransmissió del trànsit de Venus en directe des de les illes Svalbard, situades al nord de Noruega.Finalment dir-vos que per als usuaris de smartphones hi ha un app (VenusTransit) dedicat a l’esdeviment de demà que et diu directament les hores de visibilitat des d’on estàs o on cal anar i tot de manera molt intuïtiva.

Finalment dir-vos que el Sol estarà molt baix i els núvols baixos en la costa poden espatllar l’observació. Així que esteu avisats. Podeu fer una matinada per no res.

Foto: Des del departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona s’ha desenvolupat el web Venus 2012.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El pas de Venus per davant del Sol del 5-6 de juny

0
Publicat el 3 de juny de 2012
Ja han passat 8 anys i la mecànica celeste no ha fallat. Venus tornarà a passar davant del Sol la nit del 5 al 6 de juny. És el que rep el nom de trànsit. L’última vegada que ho vàrem podeu admirar va ser el 8 de juny del 2004 i jo no gaudia encara del bloc Pols d’estels per anunciar-ho. Tanmateix vaig posar en marxa una pàgina web on podeu trobar tot el material generat. Part de les fotos i gràfics obtinguts llavors seran utilitzats en una sèrie d’articles que vaig a escriure sobre el tema.Venus i Mercuri són planetes que tenen les seues òrbites en l’interior de l’òrbita de la Terra. Per això sempre els veiem ben a prop del Sol, poc després de la seua posta o després de l’eixida, a diferència dels altres planetes que els podem veure a qualsevol hora de la nit.Venus i Mercuri s’alineen una vegada en cada òrbita amb el Sol i la Terra. En aquest moment formen una línea Sol-planeta-Terra i estan en conjunció inferior. A causa, però, de la seua inclinació orbital -és a dir la seua òrbita està inclinada respecte a la de la Terra- quan s’alineen amb la Terra sempre passen per dalt o per baix del Sol vist des d’ací.

Va ser Johannes Kepler que en publicar les Taules Rudolfines el 1627, a partir de les dades planetàries obtingudes durant 20 anys pel seu mestre Tycho Brahe, qui s’adonà que Mercuri i Venus passen de vegades exactament per davant del Sol. I va predir que el 1631 ho farien. Kepler, però, va morir abans i va ser Pierre Gassendi que observa el pas de Mercuri des de Paris.

L’observació de Venus del mateix any va ser més difícil ja que ocorria durant la nit a Europa i no era visible des d’Europa,

Un estudi acurat dels càlculs de Kepler fet per Jeremiah Horrocks trobà que el següent pas de Venus es produiria només 8 anys més tard, el 1639. Ràpidament es confirmà que els trànsits es produeixen en grups de 2, separats per 8 anys, amb un temps de 105 o 121 anys sense cap pas entremig.

L’astrònom reial Edmund Halley va ser qui determinà el mètode geomètric per a calcular la distància Terra-Sol (unitat astronòmica) utilitzant els trànsits de Venus. Amb l’observació del pas de Venus des de diversos llocs de la Terra i mesurant els temps dels contactes del disc venusià amb el Sol es podia calcular la unitat astronòmica i, a partir d’ella, les distàncies entre els altres planetes.

Per això als segles XVIII i XIX es van organitzar expedicions científiques a regions allunyades d’Europa per observar aquests fenòmens. El llegendari capità James Cook, en la seua exploració del Pacífic, de Nova Zelanda i d’Austràlia, a bord del vaixell Endeavour va observar el 1769 el trànsit de Venus des de Tahití. D’altres, però, com Le Gentil, enviat a la Índia, no va tindre tanta sort. La història de les expedicions per veure els trànsits és apassionant i caldria parlar-ne en altre moment.

Actualment, el càlcul de la unitat astronòmica es fa mitjançant immensos radiotelescopis que envien fluxos d’ones de ràdio a Venus. Els astrònoms mesuren el  temps d’anada a Venus i de tornada a la Terra quan aquestes ones reboten sobre el planeta. La mesura és molt precisa.

Tanmateix l’observació encara s’ho val, per veure com funciona la natura, com som capaços de predir-la i sobre tot per veure com es calculen els paràmetres fonamentals de l’univers. L’any 2004, amb un bon grup de companys vàrem observar el trànsit de Venus des de Burjassot i l’observació acurada dels temps dels punts de contacte ens donà un valor per a la unitat astronòmica de:

unitat astronòmica en km (ua) paral·laxi solar en segons d’arc error mitjà (%)
149 715 143 8.7873 0.078

Com veieu un bon resultat, ja que 1 AU = 149 597 870 km segons aquesta pàgina de la NASA..

Foto: Pas de Venus sobre el disc solar. Telescopi APO 7″ Aula d’Astronomia Universitat de València. Enric Marco.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Nova conjunció Lluna, Venus i Júpiter

0

Aquests mesos són de mirar-se el cel cada nit. La seua geometria és força canviant i les peces mòbils sobre la pantalla del firmament són els planetes i la Lluna.

Ja vaig contar en l’apunt del cel de març de 2012 que la Lluna jugaria a final de mes amb Venus i Júpiter, tal com ja ho va fer a finals de febrer.

I si ahir diumenge 25 el nostre satèl·lit es va posar al costat de Júpiter, avui dilluns 26, havent avançat la Lluna en la seua òrbita al voltant de la Terra, es troba al costat del brillant Venus.

I, davant de la bellesa de l’escena, no m’he pogut estar de fer desenes de fotos de l’encontre celeste i us pose la que mostra la conjunció sobre el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor.

Foto: La Lluna al costat de Venus i sobre Júpiter en el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor. Enric Marco.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Un doble far celeste

7

El dia de la conjunció Júpiter – Venus ha arribat. Si heu estat atent al cel de ponent aquests últims dies, haureu vist con els dos planetes han anat convergint a l’oest poc després de la posta del Sol.Us deixe dues fotografies de l’esdeveniment. La primera la vaig fer a la terrassa de Ca les Senyoretes el dissabte passat mentre esperava l’actuació d’Al Tall i Ovidi Twins, i de la qual ja en parlaré en un pròxim apunt. Els planetes, Júpiter a l’esquerra i Venus a la dreta, ja estaven molt prop de l’horitzó. En primer pla podem admirar un dels rellotges de sol de Joan Olivares.

La segona fotografia l’he feta aquesta nit (dilluns 12 de març) des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Sobre la gran cúpula de l’Aula d’Astronomia, situada al damunt de l’edifici Jeroni Muñoz, es poden veure els dos planetes.

Avui dimarts 13 encara hi haurà un vespre interessant per fer algunes d’aquestes fotos. Després els dos planetes s’aniran separant ràpidament i la conjunció acabarà.

Va animeu-vos. Només cal posar la vostra càmera digital reflex o compacta amb el flaix desconnectat, el programa de fotografia nocturna, el temporitzador per a que no vibre quan premem el botó i sobretot un trípode o un suport per a que no es bellugue la càmera. I voilà, els planetes caçats. Bona nit i bona sort.

Fotos: Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos i des de Burjassot. Enric Marco.

Venus i Júpiter, dos fars al cel els 12 i 13 de març

0
Publicat el 3 de març de 2012
L’alineació dels planetes de febrer i març contada pel servei de divulgació de la NASA.
Els planetes més brillants del cel s’han alineat i ara estan convergint per formar un far doble els dies 12 i 13 de març. No us perdeu l’espectacle del cel nocturn. Eixiu de casa i mireu a l’oest poc després de la posta del Sol.El vídeo en anglés té traducció automàtica aproximada en català. Premeu les lletres CC en roig a la base inferior del vídeo i elegiu “Tradueix els subtítols”, premeu sobre Afrikaans i tindreu una llista de llengües en que es poden traduir els subtítols, una d’elles el català.

Vídeo: ScienceCasts: An Alignment of Planets, de Science@NASA.

 

Un espectacle celeste a la posta de Sol

2
Publicat el 2 de març de 2012

Per poc que us fixàreu, el passat cap de setmana hem estat testimonis d’un veritable espectacle al cel. Uns planetes i la Lluna s’han estat bellugant per l’horitzó oest i ens han recordat la bellesa i la precisió del firmament. Puc comprendre com els antics es meravellaven dels moviments dels astres errants, tan diferents dels estels fixos. Però això encara ha estat poc per a les conjuncions planetàries que ens esperen d’ací a uns dies i durant els pròxims mesos. Ja en parlarem més endavant.

Ja des de la setmana passada, poc després de la posta del Sol, en l’horitzó oest, i de baix a dalt, pogueren admirar amb dificultats Mercuri, més amunt el brillant Venus i dalt el planeta Júpiter. Això ja ho vaig assenyalar en l’apunt, Júpiter i Venus en el cel de la primavera valenciana. A més a més, entre ells, però sense ser visible, s’hi trobava el planeta Urà.

El cap de setmana ha estat encara més interessant ja que la Lluna es va afegir a la alineació planetària. Tanmateix no vaig poder fer cap fotografia ja que dissabte estava a Saragossa i allí estava nuvolós i diumenge va ser impossible. Tanmateix dilluns ja vaig poder caçar els planetes i la Lluna.La Lluna, que es mou pel cel un 13 graus per dia en el seu camí al voltant de la Terra, estava situada dissabte 25 a la dreta de Venus. Diumenge 26, la Lluna es va situar a la dreta de Júpiter, mentre que dilluns, com podeu veure a la foto, ja estava situat dalt del planeta gegant.

Aquestes alineacions continuaran aquest mes de març. Venus i Júpiter estan convergint per a situar-se junts els dies 12 i 13, formant un bonic i sorprenent doble far celeste (mapa). No tindreu pèrdua en trobar-los. Mireu cap a l’oest poc després de la posta solar i allí estaran.

Foto: De baix a dalt, Venus, Júpiter i la Lluna al cel de Burjassot. Copyright Enric Marco.

Júpiter i Venus al cel de la primavera valenciana

2
La gent omplia tot el carrer Xàtiva i part del de Marqués de Sotelo, davant de l’IES Lluís Vives i, ben a poc a poc, ja enfilàvem cap al carrer Colón de València. Mentre saludava i parlava amb antigues amistats retrobades, admirava el racó més bonic de la ciutat, l’estació del Nord. I allà dalt, com esguardant la gentada que clamava pels seus drets, els vaig veure: els planetes Júpiter i Venus, en el camí d’una trobada pròxima, dalt de la plaça de bous.I la riuada de gent clamava per la dimissió de la delegada del govern d’Espanya que ha fet despertar a colps la joventut valenciana.

I el deu Júpiter i la deessa Venus ens acompanyen…

Si voleu veure millor

com brillen els planetes, punxeu sobre la foto.Foto: Júpiter i Venus al cel de València, el dia de la manifestació “Som el poble, no l’enemic“. Enric Marco.

 

El cel de juny 2010

2
Publicat el 7 de juny de 2010

Cometa McNaught

L’estiu s’aproxima a grans passes. La calor comença a imposar-se. L’anticicló s’ha instal·lat per a una bona temporada sobre la península ibèrica i ja podem gaudir de nits plàcides per gaudir del cel. El firmament presenta moltes meravelles aquest mes. Si a la posta de Sol, el planeta bessó de la Terra, Venus resplendirà a l’oest, podrem també veure 3 planetes més, Mart, Júpiter i Saturn. A més a més diverses aproximacions entre els planetes i entre planetes i estrelles permetran als pocs avesats a mirar cap amunt a situar-los en el seu lloc.

Però aquest mes pot ser també interessant per altre motiu. El cometa C/2009 R1 McNaught serà segurament visible a ull nu a finals de mes a la posta o a l’eixida del Sol.

Si quan ja és fosc, poc després de la posta de Sol, guaiteu cap a l’oest, podreu veure l’espectacle ofert per la natura en només un colp d’ull. Tres planetes se’ns presenten a la vista ben resplendents.

Tres planetesProp de l’horitzó tindrem Venus a la constel·lació de Geminis. Fàcil de reconèixer ja que dalt tindrà les estrelles de Càstor i Pol·lux, ulls dels dos germans dels Bessons, un només dels quals era germà d’Helena de Troia.

Segons contava en l’anterior apunt, les primeres nits de juny permetran veure l’aproximació de Mart amb l’estrella principal del Lleó, Regulus.

Més a l’esquerra de Venus, en una configuració com d’estel doble, tindrem Mart ben a prop de Regulus. Mart ha anat movent-se ben ràpid pel cel aquest hivern i primavera des de Geminis fins a Leo passant per la constel·lació que es troba entre tots dos, Càncer.  Durant el cap de setmana del 4 al 7 de juny, Mart s’acostarà encara més a Regulus
formant amb aquesta estrella un duet ben visible al cel. Aquest lleó representa el Lleó de Nemea que Hèracles (Hèrcules) vencé  en el primer dels seus famosos dotze treballs. Ara el déu Mart s’hi posa als seus peus en una bonica imatge entre còsmica i mitològica. Aprofiteu-vos d’aquesta trobada entre bèstia i déu per conèixer aquesta constel·lació del Lleó.

I si mirem encara més a l’esquerra i a més altura podreu admirar el planeta Saturn. Un petit telescopi o uns prismàtics us revelaran el seu anell ara vist gairebé de perfil. L’aspecte del planeta és com d’un cercle tatxat per una ratlla. Al seu voltant els satèl·lits com Tità, Dione i Rea són clarament visibles.

Mirant a l’est, Júpiter es veurà a la matinada durant tot el mes mentre que Mercuri només serà visible una hora abans de l’eixida del Sol durant la primera part del mes. Després s’anirà acostant a la lluïssor solar i esdevindrà inobservable.

Júpiter i Urà es troben els primers dies de juny ben pròxims. El dia 8 de juny  se situaran a només 30′ de distància (com un diàmetre lunar). Caldrà un telescopi per veure’l ja que Urà és molt dèbil però aquesta aproximació permetrà trobar-lo fàcilment. Estan tan pròxims que cabran en el camp d’un ocular de poc augment.

La Lluna serà quart minvant el 5 de juny i nova el 12. El quart creixent serà el 19  i la lluna plena el 26 de juny.

I aquest mes també és el del canvi d’estació. El dia 21 de juny a les 13:28 el Sol assolirà la seua màxima declinació. Serà el dia més llarg de l’any. Començarà l’estiu.

I finalment aquest mes pot ser recordat per altre motiu. El cometa C/2009 R1 McNaught serà segurament visible a ull nu a finals de mes a la posta o a l’eixida del Sol. I dic segurament ja que és difícil assegurar res d’un cometa acabat de descobrir. Ja en parlarem.

Foto del cometa:  Ernesto Guido & Giovanni Sostero de l’Associazione Friulana di Astronomia e Meteorologia

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari