Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Parc Natural

Retorn al País Basc: el flysch

0

Flysch

En la nostra curta estada al País Basc no podien deixar de visitar la costa basca. Una costa retallada, plena de penya-segats, ben diferent a la costa valenciana. En l’anterior viatge, ja ens va sorprendre l’illot de Gaztelugatxe, prop de la localitat biscaïna de Bermeo i el cap de Matxitxako. Ara, però, aniríem a la part occidental de la costa guipuscoana, per visitar els espectaculars penya-segats de Deba i Zumaia.

El flysch de Mutriku i Zumaia

Els espectaculars penya-segats de la costa occidental de Guipúscoa amaguen un singular tresor natural: milions d’anys d’història geològica escrits en successius estrats rocosos que, a causa de l’acció contínua de la mar, han quedat al descobert.01-Nautilus

Aquesta capritxosa formació ha estat batejada amb el nom de ‘flysch’, l’element que dóna personalitat a tota la costa. La seqüència de capes de flysch té la particularitat de conformar una sèrie pràcticament contínua de prop de 60 milions d’anys (des de fa uns 110 milions d’anys fins fa uns 50 aproximadament), i en la qual podem assenyalar grans esdeveniments i cataclismes de la història de la Terra, incloent-hi l’última gran extinció esdevinguda a escala global. Per això no ens ha de sorprendre que diversos estrats siguen referències internacionals del temps geològic del planeta.

02-MutrikuEl nostre recorregut per aquest tresor geològic comença per Mutriku. Aquesta població posseïx un petit port pesquer en el qual dinàrem. A la part de dalt del poble, passat el centre de salut, s’hi troba el Centre Nautilus (més informació del Diario Vasco) que alberga una excepcional col·lecció de fòssils d’ammonites recollits durant dècades per Jesús María Narváez i per Esperanza Azkarraga en els penya-segats del flysch negre que es troba des de Mutriku fins a Saturrarán. Ammonites de 50 cm de diàmetre i ben estranys ammonites heteromorfs, que presenten la closca desenrotllada. Grans peces fòssils d’antics cefalòpodes que habitaren els fons marins quan la costa basca era un conjunt d’illes coral·lines en una mar tropical. Va ser llavors quan la placa de la Península Ibèrica empenyé aquestes illes contra la placa europea i del xoc es formaren els Pirineus i els 60 milions d’anys de sediments eixiren a la superfície, per formar els penya-segats entre Mukriku, Deba i Zumaia i que actualment formen part del Geoparc de la Costa Basca.

A la vesprada visitarem el Geoparkea per veure el flysch en directe. La marea baixa era a les 17:30 i, per tant, seria el moment de veure el llibre de la història geològica ben obert damunt de les aigües. Seguint al carretera N634, a l’eixida d’una corba tancada, prop d’Etorraberri, es troba el camí que ens du al paratge de Sakoneta. Abans, però, deixem el cotxe al costat d’un hotel rural i seguim a peu. Les rutes es veuen detallades en aquest pamflet i també en aquesta guia del flysch.

03-Flysch1Després d’un passeig de 15 minuts sota un sol de vesprada infernal arribem als penya-segats del flysch. Des d’un mirador podem admirar la grandiositat del paratge, però serà més endavant quan trobem la platja de roca més antiga per la qual passejaré mai. Els sediments rocosos es presenten verticalment com un llibre, mentre que la marea minvant deixa petits tolls d’aigua on gambes, peixos i carrancs lluiten per sobreviure fins que torne la mar en la pròxima marea.

04-Flysch2L’excursió acaba a Zumaia. Al port dues traineres del Zumaiako Telmo Deun Elkartea s’entrenen per no perdre el nivell en la lliga de regates d’enguany. És un poble de costa més turístic on els de Donosti fan vacances. Moltes terrasses i molta gent. A l’altra banda del poble es troba l’ermita de San Telmo on rodaren una de les escenes més famoses de la pel·lícula Ocho apellidos vascos.

05-Flysch3

Més informació:

Hi ha un vídeo de RTVE de quasi una hora sobre el flysch. Los acantilados de Zumaia.

Documental dirigido por Alberto Gorritiberea y Asier Hilario en el que 25 geólogos y científicos de las más variadas disciplinas de talla internacional ofrecen sus impresiones sobre los acantilados rocosos de Zumaia (Guipúzcoa) que recogen más de 50 millones de años de historia ecológica. Además, dan sus opiniones sobre el estado actual del planeta.

El video de la UCM: El flysch de Zumaia 60 millones de años de historia de la Tierra.

06-Flysch4En la costa guipuzcoana se encuentra una de las mejores secuencias tipo Flysch del mundo. A lo largo de unos 16 Km se puede estudiar una formación prácticamente completa, que comprende unos 60 millones años de historia geológica. En ella han identificado cuatro límites geocronológicos: Cretácico/Terciario (K/T), Daniense-Selandiense(D/S) , Selandiense/Thanetiense (S/T) y Paleoceno/Eoceno (P/E) de los cuales están definidos com07-Flysch5o estratotipos (D/S y S/T). Los estratos del Flysch aparecen verticales por la deformación sufrida durante la Orogenia Alpina, a causa del choque de la placa Ibérica con la Europea.
Este video es el resultado de un Proyecto de Innovación y Mejora de la Calidad Docente de la Universidad Complutense de Madrid.

Guión: Elena Vindel, Victoria López-Acevedo, Miguel Ángel Miñón. Realización: Miguel Ángel Miñón.

 

 

 

Imatges:
1. Panoràmica del flysch des de Sakoneta
2.- El museu Nautilus a Mutriku
3.- Port de Mutriku
4.- Vista del flysch des del mirador
5.- Camí a la costa
6.- Vista del flysch
7.- Carranc de roca (Pachygrapsus Marmoratus) atrapat en un toll d’aigua esperant la marea alta
8.- Estirat sobre la platja de roca més antiga per la qual passejaré mai.

Totes les fotos són d’Enric Marco. Per usar-les cal permís de l’autor.

Retorn al País Basc: Gorbeia

0

01-ZubiaurRetornem al País Basc. Ara, però, venim de vacances i a gaudir sobretot de les seues meravelles naturals. Venim a omplir-nos de tots els colors del verd, recorrent muntanyes i valls, zones costeres i ries. Deixem de costat els pobles i ciutats que ja visitarem fa tres anys amb els amics del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna.

02-Zubiaur2Ens allotgem en la casa rural de Garai, al municipi de Zubiaur, (Orozko), que regenten Mila i Gabriel i situada estratègicament al centre de Biscaia a només uns 20 km de Bilbao. Tot i la proximitat de la gran ciutat, l’entorn és realment impressionant, dintre d’una vall envoltada de muntanyes plenes de pins, roures, carrasques i mil espècies més. Ens trobem a les portes del major parc natural de Biscaia i Araba, el Gorbeia, nom del cim de 1400 metres que domina el parc i fita del muntanyisme basc. Tanmateix, des del poble el cim que domina el poble és l’Itxina, una immensa mol·le  calcària que quan li pega el Sol, se’ns apareix amb un blanc farinós que li dona un aspecte misteriós, fantasmal, que dóna ganes d’explorar i de perdre’s. La elevada temperatura dels dies que passàrem per aquelles terres, però, ens feren desistir de fer llargues caminades a ple sol.

03-ItzinaConeguérem la lluita dels apicultors contra la vespa asiàtica. Insectes invasors que sembla que arribaren en algun contenidor arribat a algun port de França ja ataquen els ruscos bascos, menjant-se les abelles meleres per alimentar les seues cries. Bitxos enormes com tancs front a abelles menudes i fràgils com bicicletes. Vespres com tres abelles. I, les ruscos envoltats per senzilles trampes per a vespes a bases de xacolí i pomes agres….

04-GorbeiaPerò en la volta que férem al parc, en busca de llocs tranquils, bells, sempre vigilats per la mole immensa del mont Gorbeia de 1.482 metres d’altura i amb el cim coronat des de 1899 per una creu metàl·lica, de la qual hi ha hagut diferents versions. L’actual és de 17,23 metres d’altura. És un dels cinc Montes Bocineros de Biscaia, des d’on es convocaven a Juntes generals mitjançant fogueres i el toc de banyes.

Seguint per la N-240, en arribar a dalt del port de Barazar (605 m), s’obri a la dreta el camí que porta als Aiguamolls de Saldropo (Humedal de Saldropo). Un indret idíl·lic amb cavalls rebolcant-se per la pols i vedells pasturant. El camí que envolta els aiguamolls es pot recórrer en mitja hora, travessant boscos amb pins altíssims. Tanmateix la zona humida no es veu des del camí. Es troba amagada darrere d’una densa vegetació.

05-SaldropoHavent dinat a Legutio front a l’immens mar d’aigua al fons del qual Gorbeia es fa present, acabem la volta al parc en Murgia. Fins arribar-hi hi ha diverses sendes que amb una caminada d’unes 4 hores permet accedir al cim del Gorbeia. Ho deixarem per a millor ocasió.

Des de Murgia, cap al sud puja una carretera cap al santuari de Santa Maria del Oro (Oroko Andra Maria). Un lloc elevat i magnífic per veure el parc des del Sud i gran part de Biskaia i Araba. Per acabar-ho d’arreglar la natura ens regalà una preciosa posta de Sol darrere d’unes llunyanes muntanyes potser ja de Cantàbria.

06-Oro

07-Oro-Sol

Imatges:
1.- Zubiar des de la casa rural Garai
2.- Zubiar, Orozco
3.- Itzina, des del camí a Artea
4.- El mont Gorbeia des dels Aiguamolls de Saldropo
5.- Bosc als Aiguamolls de Saldropo
6.- Santuari de Oroko Andra Maria
7.- Posta de Sol des del Oroko Andra Maria
Fotos d’Enric Marco

Publicat dins de Personal i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

I ara en Gandia, parlem de llums sostenibles

0

Cartell-Gandia2015

Avui divendres parlem d’una contaminació no massa valorada, la contaminació lumínica. Costa diners, afecta els ecosistemes terrestres i marins i provoca cronodisrupció en humans. És a dir, els últims estudis confirmen que també afecta la salud humana. Posar llum en excés i amb colors inadequats té importància.

Si esteu per la Safor, i més lluny també, esteu invitats.

Contaminación lumínica: Unha nova fronteira

0

Santiago2015-EnricMarco

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. AqueIMG_3958nstes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela.  A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser  oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

IMG_6664Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO2 a qualsevol preu (mediambiental)?

Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Espectre d'un led blanc fred amb una forta pic en el blau
Espectre d’un led blanc fred amb una forta emissió en la zona del blau

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que “em sembla que hi ha molta llum” sinó que hem de ser capaços de “mesurar i dir quanta llum tenim”. Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno  o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

trevincavialacteaAlgunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

IMG_4029nL’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Altra vegada a la Tinença de Benifassà

0

IMG_2549Divendres 17 de juliol tornàrem a la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Cartel_ElcelTinenca2015-2sConvidats pel Parc Natural, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8:30 de la vesprada ja estàvem preparats per explicar com enllumenar de manera sostenible, amb sentit comú, i interferint el mínim possible amb el medi ambient. Una trentena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada que començà amb el vídeo de la IDA Luces en la noche, i continuà amb explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna, primer sobre l’economia i l’observació del cel nocturn, per continuar amb l’efecte sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

IMG_2554nDurant la xerrada els xiquets presents tingueren l’oportunitat de participar en un taller de contaminació lumínica, en la que mitjançant retallables, animals per pintar i dibuixar i laberints, s’iniciaven en el problema de la contaminació lumínica.

En acabar de sopar el programa preveia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Aquest any si que va ser possible ja que el cel estava pràcticament ras, encara que uns amenaçadors núvols sortien per darrere de l’horitzó.

IMG_2562nAixí que en uns camps dalt de l’església del poble muntàrem el telescopi per admirar el cel de la Tinença. Una gran quantitat de públic es presentà per admirar el planeta Saturn i diverses nebuloses mentre amb el làser vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i l’Escorpí enviat per Zeus per matar Orió.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Tots plens de llum, buscant la nit

0
Publicat el 8 de març de 2015

Octubre-20150304

Enguany és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Nota: El títol de l’apunt no és cap error. El nom del cicle és: Tots plens de nit, buscant la llum però realment nosaltres busquen la nit entre tanta llum…

Ecos del Cosmos: La contaminació lumínica

0

P1020393sTot ens quedem meravellats quan una nit, perduts per l’interior del País Valencià o pels poblets del Pirineu, alcem el cap i observem la bellesa de la Via Làctia creuant el cel, els milers d’estels que omplin la volta celeste.

I això ens passa perquè ja fa dècades que el cel de les nostres ciutats ha perdut l’encant del firmament, perquè l’urbanisme desfermat i sense control ens l’ha furtat. Avui parlarem d’aquest problema, la contaminació lumínica, i com resoldre’l amb diversos experts que ens acompanyen.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 17 d’octubre 2014

Comencem la nova temporada del programa entrevistant Ángel Morales, expert en contaminació lumínica de la Universitat de València. Parlem dels reptes i riscos d’aquest problema. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista, el concepte i l’astroconcurs.

Làmpares a València. AMR.

Una nit perfecta a Puebla de San Miguel

1
Publicat el 24 d'agost de 2014
PueblaSanMiguel2El divendres 22 d’agost entre 40 i 50 persones assistiren a la jornada programada dins de les activitats del Parc Natural del mes, “Nit d’estrelles”.
En la sala de la Herrería de La Puebla de San Miguel, davant d’un públic atent, exposarem els fets, origen i conseqüències de la contaminació lumínica sobre l’economia, els ecosistemes naturals i la salut humana. També, és cal, presentàrem els nostres estudis sobre la comarca, destacant la foscor del seu cel que vam animar a preservar. Després amb converses posteriors, alguns dels assistents se sorprenien en assabentar-se que el color de la llum, i especialment el blanc i blau, puguen ser tan nocius.
Encara que les previsions de l’oratge no eren gens favorables, i alguns dels assistents s’havia plantejat anar-hi o no a la jornada, finalment els núvols no van fer acte de presència. Només cap a l’horitzó nord-est, els llamps il·luminaven intermitentment el cel fent encara més interessant l’observació. L’observació va ser perfecta encara que es notava prou humitat a l’ambient. Els observadors van gaudir amb el pas de l’Estació Espacial Internacional, diversos satèl·lits, Saturn i la seua lluna Tità, cúmuls estelares com el doblePueblaSanMiguel cúmul de Perseu o M13 d’Hèrcules, estels fugaços, la Via Làctea, en tot el seu esplendor des de la constel·lació de l’Escorpí al Sud, a la constel·lació de Cassiopea al Nord, passant pel zenit amb Cigne, la dèbil constel·lació del Dofí, indicador de la foscor del cel… i, fins i tot, com ja he dit, amb l’espectacle dels llamps que s’observaven cap al NE. Cap a la 1:00 h de la matinada el públic, sobretot els nombrosos xiquets presents, ja no aguantaven i acabàrem la part divulgativa de la jornada.
Però com que llavors el cel estava completament ras, ens animarem a fer una ruta nocturna de presa de dades per la part nord del Racó d’Ademús, i arribarem fins a Castellfabib, conquerida en 1210 per Pere I de Catalunya-Aragó, pare de Jaume I. Des de les 2:00 h fins a les 5.00 h recorreguerem uns 110 km per les carreteres i camins sinuosos del Racó i aconseguirem valors por dalt de 21 mag/sec2, indicació de la foscor del cel del Racó.
Imatge:
1.- Un moment de la xarrada. AMR.
2.- Un aspecte del cel de Puebla de San Miguel. Al fons es veuen les llums dels llamps llunyans. AMR.
Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tornem al Parc de Puebla de San Miguel, el Racó d’Ademús

0
Publicat el 22 d'agost de 2014

PNPueblaSanMigue2014

Aquesta vesprada-nit continuem amb la nostra feina de difusió del problema de la contaminació lumínica pels pobles i parcs naturals valencians.Avui tornarem a Puebla de San Miguel, petit poble de la comarca castellanoparlant del Racó d’Ademús. Ja sé que el poble està lluny i que es triguen unes dues hores de viatge en cotxe des de València, però de tota manera esteu tots convidats, sobretot si viviu o estiuegeu pels voltants.En aquesta ocasió participem en les activitats programades del Parc del Mes del Parc Natural de la Puebla de San Miguel, amb la xarrada divulgativa “El lado oscuro de la luz: Alumbrar bien para vivir mejor“.

Cartel Noche de estrellas 22.08.14 DEF

Després està prevista una observació astronòmica aprofitant la bellesa del cel estrellat de l’indret lliure de contaminació lumínica. Però les previsions metereològiques no semblen favorables. Buscarem alguna activitat alternativa.

Núvols al cel de la Tinença de Benifassà

0
Publicat el 4 d'agost de 2014

Divendres passat, primer dia del mes d’agost, estiguerem en la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Convidats pel Parc, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8 de la vesprada ja estavem preparats per explicar com enllumenar de manera conscient, amb sentit comú. Una cinquantena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada amb diversos vídeos, i explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

En acabar la xerrada el programa incloia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Tanmateix unos grossos núvols negres tapaven ja des de mitjan vesprada el cel amb l’amenaça de pluja i la previsió era bastant pessimista: núvols i pluges intenses durant la primera part del cap de setmana. Així que l’observació prevista no es va poder realitzar.

Com a compensació i sucedani, després de sopar,  vaig realitzar una observació virtual sobre una pantalla a la mateixa sala del vespre utilizant el programa Stellarium. Amb una gran presència de públic també, vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i el corb rebel a les ordres d’Apol·lo.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

El dia següent, dissabte, vàrem fer una petita excursió pel Parc, pujant per sendes envoltades de pins negres sota l’amenaça constant d’una pluja torrencial. Però això ja ho contaré un altre dia.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Visitem la Tinença de Benifassà

0
CartelParqueNaturalLa Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estrelles a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn.
Ho podrem comprovar el divendres 1 d’agost de la mà d’Ángel Morales i Enric Marco, investigadors de la Universitat de València, que ens faran una xerrada sobre la problemàtica de la contaminació lumínica sota el títol:
ALLUMENAR O ENLLUERNAR? ACÍ ESTÀ LA QUESTIÓ: EL COSTAT FOSC DE LA LLUM,
per a posteriorment realitzar una observació astronòmica. Vine i descubreix el cel de la Tinença!
Dades de l’activitat:
• Dia: Divendres 1 d’agost de 2014
• Lloc: Centre Social “La Societat” de La Pobla de Benifassà
• Horari:
20 h. Xerrada
21 h. Desplaçament al punt d’observació i sopar
22 h. Observació astronòmica
• Duració de l’activitat: 4 h aprox.
• Aviso: Places limitades/Inscripció prèvia a 977 729 187 – 650 412 497 –  parque_tinenbenifassa@gva.es
• Recomenacions: Dur sopar, calçat còmode i llinterna (preferiblement de llum roja)
Activitat recomendada per a grups familiars. Més informació: web del Parc de la Tinença de Benifassà
Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

La Universitat de València adverteix de la contaminació lumínica generada pels leds blancs

0

Professors de quatre departaments de la Universitat de València han elaborat un informe a fi d’advertir de la contaminació lumínica generada per l’enllumenat públic de leds blancs. Els experts destaquen que aquest nou tipus d’il·luminació, el qual implica estalvi energètic, incorporat a alguns municipis valencians, incrementa la pol·lució per llum i genera efectes nocius sobre la biodiversitat, la salut humana i l’observació astronòmica.

Per aquest motiu, científics i professors proposen que els ajuntaments facen auditories lumíniques per tal de reduir al voltant d’un 60% el consum energètic abans de dur a terme qualsevol actuació de canvi dels llums actuals de sodi de baixa pressió. I, a més, promoguen l’aprovació d’ordenances municipals de protecció del cel nocturn.

Per la seua banda, el Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació, el qual dóna suport a aquesta iniciativa promoguda pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, posa a disposició de les institucions valencianes l’experiència i el coneixement científic a fi de promoure sistemes d’enllumenat més respectuosos amb el medi ambient. “L’estalvi energètic és una prioritat de la Universitat de València, com es va fixar en el projecte Campus Sostenible que afecta tots els nostres àmbits d’actuació, així, els avanços per reduir el consum d’energia haurien d’implicar una millora global en termes de sostenibilitat”, afirma la vicerectora Clara Martínez.

La contaminació lumínica és un greu problema que afecta a tota la societat. És causat per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen part de l’energia lluminosa cap al cel. La llum blanca, com ara la produïda pels leds blancs, es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. “Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Així ocorre amb la llum blanca del Sol, en la qual el color blau es dispersa més donant aquesta tonalitat al cel”, explica Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica. “Els llums blancs es veuen a major distància que els d’altres colors més càlids, com ara el roig o el groc, per tant, els leds blancs contribueixen a augmentar la brillantor del cel”, comenta el professor del departament de Química Analítica, Ángel Morales.

En detriment de la salut humana
“Aquesta pol·lució afecta primàriament als astrònoms ja que perden la possibilitat d’estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per veure els estels”, apunta Marco. Però també perjudica la salut de les persones, alhora que la fauna i la flora nocturna adaptades a la foscor. La llum, especialment la blanca, durant la nit “redueix dràsticament la producció de melatonina, de manera que els treballs nocturns perllongats en el temps provoquen greus alteracions al son i al metabolisme en general, ja que generen perturbacions que deriven en diferents tipus de patologies”, assevera el catedràtic d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina Francisco Martínez Soriano.

La melatonina és una hormona, la concentració de la qual varia segons el cicle dia i nit, de fet, respon a canvis en la il·luminació ambiental. Es produeix a la glàndula pineal i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, endocrins i fisiològics, mentre que és fonamental per a la regulació dels ritmes funcionals dels òrgans endocrins i metabòlics. El nivell en sang de melatonina és entre 10 i 20 vegades superiors durant la nit que durant el dia; inicien el seu ascens al capvespre i assoleixen el seu punt més alt entre les 00.00 i les 02.00 hores, quan comença a disminuir fins els nivell més baixos cap a les 10-12 hores. “La melatonina no solament respon a la intensitat de la llum, sinó també a les diverses longituds d’ona”, recorda Martínez Soriano, qui exposa que durant l’última dècada, “nombrosos estudis realitzats en animals i éssers humans sobre els efectes de les diferents longituds d’ona, han posat de manifest que la producció de melatonina es modifica, sobretot amb les més curtes, com seria el cas de les emeses amb leds blancs”. Els nivells de melatonina disminueixen en el plasma, sobretot, en la regió blava de l’espectre, tot depenent del temps de l’exposició i la intensitat.

Afecció a la biodiversitat
“La major part dels organismes vius utilitzen la nit per a desenvolupar la seua activitat, ja que la foscor permet escapar de la depredació, la dessecació, la radiació ultraviolada i, en definitiva, mantindre una vida més segura”, argumenta el professor Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. Els animals han desenvolupat òrgans sensorials que els permeten utilitzar ínfimes quantitats de llum ambiental o complementar les mancances amb el desenvolupament d’alternatives sensorials com ara l’olfacte o el tacte.

El cas dels insectes és un exemple il·lustratiu ja que fan servir sistemes de navegació basats en estrelles del firmament o de la Lluna, però l’enllumenat artificial excessiu hi interfereix. “Els insectes es veuen atrets pels fanals, amb la qual cosa veuran reduïdes les seues oportunitats d’alimentació i reproducció, alhora que la seua fisiologia patirà un estrés considerable i podran trobar la mort per depredació o accident pel xoc amb els fanals, l’electrocució o patir ceguera”, afegeix Baixeras. Quant a les plantes, com altres organismes fotodepenents, entren en una fase de descans fotosintètic durant la nit. En conseqüència, l’enllumenat excessiu pot interferir en el seu desenvolupament.

Enric Marco i Ángel Morales insisteixen en què el canvi de llums actuals de sodi de baixa pressió per leds, segurament blancs, és bàsicament econòmic. “Els leds són més cars i no està comprovat que duren 25 anys, de fet, els leds blancs promoguts pels plans de la Diputació de València només disposen de pocs anys de garantia”, exposen. Seria molt recomanable que els ajuntaments feren estudis més extensos de l’enllumenat municipal i s’hi tingueren en compte no només allò que consumeix un fanal, sinó si una zona està sobreil·luminada, amb la qual cosa es podrien eliminar fanals -si aquests estan ben instal·lats-, emeten llum per damunt de l’horitzontal i és llum que no s’utilitza. També es podrien instal·lar reguladors de flux lumínic que baixen la il·luminació a partir de mitjanit, apagar els llums de poliesportius i camps de futbol quan no es fan servir i evitar que llancen llum cap enfora o exigir els comerços que redueixen els llums dels aparadors durant la nit.

Foto: Una plaça interior de Manises, l´Horta. Ángel Morales.

Més informació:

Informe llums LED blancs Universitat de València. 18 desembre 2012

Leds blancs. No, gràcies

0

València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.

Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.

La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.

Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.

AFECCIÓ A LA SALUT

Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.

Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València

Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.

La Universitat de València i els seus entorns naturals

0

El Rector de la Universitat de València ha presentat avui en l’Aula Magna de la Nau el llibre “La Universitat de València i els seus entorns naturals” que reuneix les exposicions itinerants dels tres Parcs Naturals més pròxims a la ciutat de València, L’Albufera, La Serra de la Calderona i el Riu Túria.

En l’acte, també han intervingut, el Vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, la Consellera d’Infraestructures, Territori i Medi ambient, Isabel Bonig, el responsable de l’edició, Jorge Catalá i el representant dels comissaris de les exposicions, Angel Morales.

Transcrivim la intervenció del representant dels comissaris, Angel Morales:

Rector Magnífic de la Universitat de València

Honorable Consellera

Membres de la comunitat universitària

Senyores i senyors

Moltes gràcies per la seua assistència a aquest acte de presentació del llibre “La Universitat de València i els seus entorns naturals”.

Els vaig a parlar com portaveu dels comissaris de les tres exposicions itinerants dels Parcs Naturals més propers a l’àrea metropolitana de la ciutat de València: Eduardo Vicente pel Parc Natural de l’Albufera, Marius Fuentes pel Parc Natural de la Serra de la Calderona i, el qui us parla, Angel Morales, pel Parc Natural del Túria.

Les tres exposicions han estat presentades en diferents municipis de l’àmbit de cadascun dels Parcs Naturals i en aquests moments continuen amb la seua labor de divulgació, coincidint amb els aniversaris de les declaracions com a parcs naturals de l’Albufera, fa 25 anys, La Calderona (10 anys) i el més recent, El Túria fa 5 anys. En el seu conjunt han volgut reflectir els valors ambientals, socioculturals i patrimonials d’aquests i mostrar a la ciutadania l’activitat que tant la Universitat de València com el personal dels Parcs Naturals i els grups de voluntaris estan desenvolupant en aquests territoris protegits.

Les tres exposicions són un perfecte aparador dels treballs que la Universitat de Valènca ha desenvolupat en els Parcs Naturals i les inauguracions de les mateixes, en cadascun dels seus municipis han estat una mostra de proximitat de la Universitat de València cap a les seues gents.

D’una manera senzilla, assolible per al públic en general i molt visual, s’ha plasmat en els panells de les exposicions, amb dades científiques rigorosos, la riquesa d’aquests territoris. S’ha acostat a la societat uns espais tan pròxims, i en ocasions desconeguts per a la gran majoria de la ciutadania.

Sens dubte, la Universitat de València, amb els seus professors, tècnics i estudiants, continuarà treballant i aportant coneixement en aquests tres territoris tan meravellosos i tan fràgils a la vegada.

Amb el complement del llibre és una oportunitat per a acostar encara més a la societat els valors que cal preservar i protegir en aquesta part de la terra valenciana. Són tres pulmons verds de l’àrea metropolitana, que sempre han estat aquí i que ara, els seus visitants, els ciutadans i les autoritats, comencen a valorar.

No obstant això, encara hi ha molt per fer en els tres parcs, referents, entre altres coses, a:

  1. La qualitat de les aigües, conseqüència dels abocaments o de l’ocupació majoritària d’aigües depurades, tan perjudicials per als ecosistemes aquàtics.
  2. Els seus boscos i la indefensió dels mateixos davant els incendis devastadors, que afortunadament aquest any NO han afectat greument a aquests tres parcs, però han estat víctimes de nombrosos conats, i que influïxen directament en la qualitat de l’aire que respirem.
  3. L’abandó dels camps, una crua i trista realitat,
  4. La contaminació lumínica, amb una nova font d’il·luminació, els LEDs blancs, tan perjudicial per a la fauna nocturna dels parcs.

La Universitat, amb el seu potencial, pot donar respostes, però és necessari també un compromís de gestió perquè no disminueixin els mitjans humans dels parcs i no s’abandonen a la seua sort. Finalment, vull finalitzar la meua intervenció amb una frase que he repetit en totes les presentacions de l’exposició del Parc Natural del Túria, “i no em cansaré de dir-lo, la necessitat de protegir i mantenir aquests espais per a les generacions futures”. Per a això, només és necessari dotar de mitjans humans i materials suficients.

Moltes gràcies.

Un escaparate para los parques naturales, Levante, 11 d’octubre 2012.

Més informació a la web de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Túria

Foto: Els ponents amb la imatge de la contaminació lumínica del Parc del Túria. Enric Marco.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

Mirar les estrelles des del Benicadell

1

Beniatjar, la Vall d’Albaida, es convertirà dissabte en un observatori astronòmic de la mà de l’Ajuntament, que ha organitzat una observació d’estrelles i planetes al Calvari amb telescopis professionals. Abans, especialistes parlaran sobre astronomia i contaminació lumínica.

Els encarregats de la xarrada informativa seran Ángel Morales, del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i Enric Marco, del Departament d’Astronomia de la mateixa universitat i coordinador valencià de Cel Fosc. Això serà a la Casa de la Vila, a les vuit de la vesprada. En acabat, es farà un sopar al carrer, després del qual començarà l’observació astronòmica amb telescopis professionals i els aparells que els assistents hi vulguen dur també. En l’organització hi col·laboren la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’Agrupació Astronòmica de la Safor i la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida.

De Vilaweb Ontinyent. Mirar les estrelles des del Benicadell, 20 juliol 2012.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari