Pols d'estels

Des de l’antiguitat l’ésser humà ha estudiat el cel nocturn, s’ha sentit esglaiat i alhora fascinat sota l’esfera celeste, ha sentit la necessitat d’entendre quin lloc ocupa dins del vast univers que es mostra davant els seus ulls. L’observació i estudi de les estreles ha donat lloc a la creació d’un univers mitològic amb innombrables interpretacions al llarg de la història i a grans avanços científics que ens ajuden a entendre la gran complexitat que desprén l’univers. Us convidem a participar d’aquesta activitat en la qual mitjançant eines com el telescopi, gaudirem de l’observació de la lluna, les seues muntanyes i cràters, constel·lacions i mitologia associada a elles, nebuloses i altres objectes celestes. El Dr. Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València, ens guiarà en aquest viatge astronòmic pel cel del Fondo.

El mes de desembre passat vaig estar al Parc Natural del Fondo per parlar del problema de la contaminació lumínica i en especial dels efectes negatius que causa la llum artificial nocturna sobre les especies animals i sobre les persones. Aquella nit, però, el cel no va ser benevolent i aparegué ple de boires i núvols que impediren realitzar l’observació astronòmica que acompanyava la xarrada.

Així que arribat juliol els tècnics del parc i jo vàrem decidir que era bon moment per tornar a programar l’activitat que no poguérem fer llavors.

Així que a poqueta nit del divendres passat, 16 de juliol, vaig muntar el telescopi a les portes del Centre de Visitants del Fondo mentre el Sol s’acostava a la serra de Crevillent. Mentre es feia nit completa, els 25 visitants inscrits esperaven en la sala multi-usos, tots amb la mascareta preceptiva,  per a una petita xarrada introductòria. Els vaig presentar el cel nocturn previst per a les pròximes hores, utilitzant el programa Stellarium, el programa fonamental que ha de conéixer qualsevol observador.

Primerament veuríem Venus, visible poc després de la posta de Sol. Seguidament la Lluna, en quart creixent, i després tractaríem de veure algunes nebuloses i cúmuls estel·lars i globulars presents en les interessants constel·lacions estiuenques. Finalment, si la gent aguantava, a partir de les 12 de la nit Saturn i, una mica més tard, Júpiter tancarien la sessió d’observació.

Ja fora, els visitants s’adonaren de seguida de com era la distribució del cel. A l’oest brillava el planeta Venus, mentre que la Lluna ben alta assenyalava la direcció sud. Cap l’est, les constel·lacions de l’Escorpí, Sagitari i Capricorn quedaven baixes i tapades de moment per una fila de palmeres.

Amb el telescopi Venus presentava una forma pràcticament rodona, amb una fase quasi plena. S’allunyarà cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

La Lluna estava preciosa i, com sol passar, encisà els presents, sobretot els mes menuts. Els grans mars, els cràters més prominents, les muntanyes prop de la línia de llum-foscor, l’anomenat terminador, amb els cims enllumenats, sempre agraden.

Les histories mitològiques tràgiques de l’Escorpí i Orió així com les més picants del Cigne i Leda donaren peu per parlar de la Via Làctia, situada entre l’Escorpí i Sagitari, però totalment invisible des del Fondo. Només vaig arribar a intuir la presència de la nostra galàxia en una banda prop del zenit, al voltant de l’estrella Deneb.

Passàrem a observar objectes de cel profund. La Nebulosa de l’Anell (M57) va ser el nostre primer objectiu. Vaig explicar que era el resultat final de la mort d’una estrella de massa semblant al Sol. La petita anella al mig d’un camp d’estrelles de fons és de vegades difícil de discernir, sobretot per als més menuts que no tenen entrenat l’ull per enfocar ràpidament. Amb un telescopi menut es veu com una petita anella com de fum distant amb una zona fosca central. En realitat té quasi dos anys-llum de diàmetre i es troba a 2300 anys llum de la Terra.

L’Estació Espacial Internacional va passar dues vegades aquella nit però només veiérem el segon pas a les 23:44. El punt brillant del satèl·lit passà lentament sota la constel·lació de l’Ossa Major mentre jo explicava les condicions en que viuen i treballen els astronautes.

Finalment ja passades les 12 de la nit, Saturn i Júpiter eixirem per damunt del Centre de Visitants. El planeta Saturn amb els anells agradà molt més els pocs visitants que quedaven que el planeta  Júpiter.

Una nit molt agradable sobre el cel del Parc Natural del Fondo. Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Fotos: Enric Marco i Vicent Soler.

Seguint el lema dels Parcs Naturals del Estats Units, Half Park is after Dark, el Parc Natural el Fondo d’Elx programà els divendres 18 i dissabte 19 de desembre passats unes activitats per al públic interessat per conéixer el parc a la nit, els ecosistemes nocturns i el cel i les seues amenaces. Unes 25 persones pogueren participar en cada sessió.

La nit del divendres, en una xarrada introductòria, Núria, la tècnica del parc, ens explicà les afeccions que la llum artificial nocturna causa a la biodiversitat del Parc. En acabar ens guià en un llarg passeig per les passarel·les que travessen les marjals sota un cel ras ple d’estrelles. En diversos indrets ens aturarem per escoltar els nyec-nyecs dels ànecs, bastant actius a la nit, els crits de les polles d’aigua i molts d’altres que no vàrem ser capaços d’identificar.

Un dels atractius del parc és la presència de mustèlids. En un moment determinat Núria ens mostrà les restes de marcat de territori d’una llúdriga, senyal inequívoc de la qualitat de les aigües del Parc.

La nit humida, però amb el cel ras, permetia veure les estrelles, encara que la contaminació lumínica dels pobles del Baix Vinalopó i del Baix Segura impedeixen que el cel nocturn siga negre. A més a més, cap al sud els pobles pròxims com ara Catral o Dolores embruten l’horitzó de llum. Cap al nord, Elx encara que més llunyà, no permetia veure l’Ossa Major, molt baixa en aquesta època de l’any. Tanmateix al cel oriental pujava majestuós la saga del caçador Orió, amb els gossos Ca Major i Menor, la Llebre, juntament amb el Taure i les Plèiades. Això va permetre que en una parada de la caminada poguera explicar les constel·lacions visibles del cel i les històries no gens edificants del gegant Orió.

El passeig nocturn per les marjals del Fondo d’Elx va ser un encert. En silenci i sense cap llum artificial per no molestar els animals, la llum de la celístia fou suficient per admirar les aigües plenes de vida a la nit i el cel a sobre nostre tot escoltant en veu baixa les explicacions de la tècnica Núria.

La nit del dissabte era reservada per a la xarrada sobre les causes físiques i els efectes sobre els ecosistemes nocturns de la contaminació lumínica. I, tot complementat amb una observació astronòmica posterior a les portes del centre d’interpretació del Parc.

En arribar ja de nit, els núvols que havien cobert tota la vesprada el Baix Vinalopó semblaven haver-nos donat una treva. Una lluna creixent es veia a través de la coberta nuvolosa mentre que els planetes Júpiter i Saturn encara es veien però ja prop de l’horitzó sud-oest.

En la xarrada vaig parlar dels mites al voltant de l’enllumenat nocturn i sobretot del seu excés i dels problemes que causa a les especies nocturnes i a la salut humana.

La gent associa la llum nocturna amb el progrés, el benestar i sobre tot la seguretat vial i personal. Aquest són mites ja que la instal·lació de més punts de llum, més potència i engegats més hores a la nit només ha fet augmentar les despeses energètiques, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan clars i. a més, els experts ens diuen que, moltes vegades, la llum a la nit en àrees solitàries només dona sensació de seguretat i no seguretat realment.

La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat. Els estudis científics ens diuen que els insectes són el grup més afectat mentre amfibis, aus i mamífers també veuen alterats els seus hàbitats amb només una llum molt tènue. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que han evolucionat per ocupar els nínxols ecològics nocturns i estan molt ben adaptats a ells.

I en temps de pandèmia està bé recordar que alguns estudis relacionen la contaminació lumínica amb els brots del Virus del Nil Occidental, però també amb el dengue, la febra groga, el chikungunya i el Zika.

En acabar la xarrada el torn de preguntes dels assistents va ser bastant animat. El tipus de llums més adient per instal·lar a casa, els problemes que causa la llum exterior per dormir amb la finestra oberta o com es poden afrontar les agressions contra les dones en ciutats hiperenllumenades.

El cel nocturn, però, no ajudà per poder acabar les activitats previstes. La capa de núvols s’havia fet tan grossa que la Lluna i els planetes havien deixat de veure’s. Serà necessària, per tant, una altra visita cap a la primavera per a compensar-ho.

Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Imatges:

1.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
2. Presentació de les Jornades per Vicent Sansano. Enric Marco
3.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
4.- Presentació de la xarrada del 19 de desembre per Vicent Soler. Rosa Magraner
5.- Parlant per fomentar els cels foscos. Rosa Magraner.