Els llums perduts de la guerra
De dia, les imatges de la Terra que ens envien els satèl·lits ens mostren l’ocupació del sòl, la contaminació de l’aigua i de l’aire, els núvols, el mapa físic en definitiva. Per la nit, però, l’observació de la Terra ens conta una història diferent. Des d’incendis forestals a Califòrnia, Austràlia o Brasil, a la pesca de la gamba en Corea, a les llums que sobreiluminen les ciutats dels països rics. Observem així, més bé una mena de mapa polític, un mapa de la gent. Els llums nocturns mostren l’activitat econòmica, on i com viuen les persones, on tenen les indústries, per on discorren les carreteres, on es troben les fonts d’energia, com ara els pous de petroli.
Així, les zones fosques mostren les zones rurals o deshabitades o senzillament àrees sense recursos per a mantindre l’enllumenat urbà engegat tota la nit, com passa a extenses zones d’Àfrica. També de vegades mostren un règim autoritari com Corea del Nord,
Tanmateix, les zones il·luminades mostren el primer món, on el balafiament energètic és la norma. Es calcula que un 30% de la llum que fem servir per a l’enllumenat vial als carrers de tot el món es llança a l’espai.
Caldria però, analitzar un cas intermedi. La manca actual de llum nocturna en indrets que fa pocs anys eren il·luminats ens mostra un dels efectes de la guerra. En les guerres clàssiques del segle XX les ciutats s’enfosquien de nit per evitar ser bombardejades. Tanmateix la tecnologia armamentística del segle XXI permet dirigir bombes i míssils de manera autònoma fins al seu objectiu encara que siga de nit, neve o ploga.
És per això que les zones fosques en les zones en conflicte són la conseqüència directa de la part més terrible de la guerra: les ciutats devastades, les infraestructures malmeses, la població expulsada del seu territori.
Fa un dies la NASA ens mostrava dues impactants imatges nocturnes de la zona de l’Orient Mitjà ( o Llevant) en guerra des de fa massa anys, Síria i Iraq. La primera és de l’any 2012, quan el conflicte a Síria tot just començava, mentre que la segona és de l’any passat, 2016, quan moltes de les ciutats ja estaven devastades i a penes tenien recursos per mantindre els llums nocturns.
Cada imatge global s’ha construït amb un conjunt de fotografies fetes en nits sense núvols sobre zones més petites. Les imatges provenen de l’instrument Visible Infrared Imaging Radiometer Suite (VIIRS) que viatge a bord del satèl·lit de la NASA-NOAA Suomi NPP. L’instrument VIIRS inclou una banda especial “dia/nit,” que és un sensor per fer mesures de contaminació lumínica en tota la Terra. Això permet als investigadors estudiar la intensitat, tipus i fonts de la llum nocturna artificial i observar com canvia al llarg del anys. La llàstima, però, és que VIIRS no té capacitat per mesurar l’energia lumínica emesa pel llums terrestres que emeten part de l’energia en la banda del blau, com ara els Leds. Per tant, no és un bon instrument per mesurar l’increment de la implantació dels Leds a nivell mundial.
El grup de recerca liderat per Miguel Román, que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA, ha publicat recentment nous mapes globals de la Terra de nit des de 2012 a 2016. Román i el seu equip estan col·laborant amb institucions com el U.S. Federal Emergency Management Agency i les Nacions Unides per posar en marxa aplicacions en temps real d’aquestes dades, a banda de la recerca fonamental que realitzen.
En les imatges que mostre els canvis en l’enllumenat són espectaculars al voltant de la ciutat d’Alep, però també s’aprecien clarament a l’oest de Síria fins a Damasc. Tanmateix, on l’apagada de llum és major és al llarg de la vall de l’Eufrates, sobretot, però també del Tigris. L’any 2015 un informe de Voice of America, afirmava que un 80% dels llums de Síria s’havien apagat en els últims anys.
En Iraq, algunes zones prop de Mosul mostren un decrement de la llum al llarg dels anys mentre que Bagdad, Irbil, and Kirkuk incrementen de manera notable la intensitat de l’enllumenant. Les taques grosses blanques al nord de Bagdad són els pous de petroli que cremen gas. Algunes d’ells els han calat foc de manera intencionada.
Els organismes internacionals, com l’United Nations Institute for Training and Research Operational Satellite Applications Programme (UNITAR-UNOSAT) han utilitzat aquestes imatges nocturnes en els últims anys “per fer un seguiment dels conflictes que es mouen ràpidament i per posar al dia els nostres col·legues de l’ONU sobre on podrien estar les primeres línies d’aquests“, va dir Lars Bromley, un especialista en teledetecció de l’agència. UNOSAT treballa per “millorar la integració de les imatges de satèl·lit i dades geoespacials en suport a les operacions i activitats globals de l’ONU a les àrees de resposta a desastres, ajuda humanitària, la seguretat humana i els drets humans.” Les imatges nocturnes ajuden els grups de socors i de manteniment de la pau a identificar àrees que més necessiten d’ajuda i suport.
Imatges:
1-2. Imatges de NASA Earth Observatory de Joshua Stevens, usant dades del Suomi NPP VIIRS de Miguel Román, NASA GSFC. Text de Michael Carlowicz.
3. Mapa polític i físic de l’Orient Mitjà amb les capitals i ciutats principals. El mapa és una mica més ample que les fotos nocturnes per encabir Teheran. Detailed maps of all countries, administrative and road maps, physical and topographical maps, maps for GPS navigators and other maps of the World. Vidiani.com