Pols d'estels

És admirable la feina que fa l’associació cultural de Quart de Poblet (l’Horta) Quart és Ciència per divulgar i impulsar el coneixement de la Ciència en la societat per tal que siga considerada com una part de la cultura humana.

Com ells mateixos exposen en la motivació de l’associació:

És fàcil comprovar que la Ciència, malgrat haver influït poderosament en el benestar de les nostres vides, està marginada de la majoria de les celebracions culturals que se celebren en la nostra població. És com sí la Ciència no pertanyera al que generalment entenem per Cultura, com sí estiguera fora d’aqueix àmbit de la creativitat humana.

No obstant açò, la Ciència en general és, possiblement, el major assoliment cultural i el major avanç intel·lectual de l’espècie humana. Cert que té una ambivalència és les seues manifestacions, doncs, els seus avanços són a voltes utilitzats no per al benestar i la construcció d’un món millor, sinó per al contrari. Hem de recordar, com a al·legat a favor de la Ciència, que el seu desenvolupament depèn dels científics, però la seua aplicació pràctica correspon a la societat que està dirigida per la política, no per la Ciència, i en aquest sentit tots tenim una mica de responsabilitat en la utilització que d’ella es faça. Potser per açò la informació és la millor arma que poden disposar els ciutadans per a evitar que es faça un mal ús de la mateixa.

El que pretenem a Quart de Poblet, és divulgar els aspectes positius de la Ciència, com a activitat històrica, cultural i intel·lectual humana….

L’activitat principal de Quart és Ciència és l’organització de la Setmana de la Ciència a principis de cada mes de novembre. Enguany s’acaba de celebrar la IV Setmana de la Ciència amb un programa ben abellidor.

Entre les interessants xarrades que s’han fet caldria destacar la de Carmen López Moreno (Directora del Observatorio Geofísico Central, Madrid) que ens parlà dels sismes i volcans, centrant-se en que ella ha estudiat especialment, el volcà submarí de El Hierro en “Cuando la Tierra ruge y tiembla”. Carlos López-Otín, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat de Oviedo ens parlà sobre la seua recerca en les malalties associades als gens en “Vida y enfermedad en el planeta de los genes” mentre que Mª Ángeles Bonmatí Carrión (Bióloga. Doctora en Fisiologia, Universitat de Múrcia) ens explicà els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut humana en la xerrada “Conociendo nuestro reloj biológico: pon en hora tu salud y la del medio ambiente”.

Donat que enguany és l’Any Internacional de la llum, per tancar la setmana d’actes, es va organitzar un debat sobre la llum en que vaig participar com a ponent junt amb d’altres físics i enginyers. Vos deixe unes poques fotos.

Al principi d’aquest apunt podeu veure el vídeo d’invitació a les activitats de la IV Setmana de la Ciència de Quart. Parla de contaminació lumínica des de la visió d’una xiqueta.

Fotos: Són les fotos que podeu veure al facebook de Quart és Ciència.

La Terra ha tremolat a la ciutat de Llorca. Sembla que han estat dos terratrèmols seguits. Vilaweb ens informa d’almenys 8 morts a la ciutat.La web de l’Instituto Geográfico Nacional està col·lapsada i no puc accedir i traure informació. Però a la web d’informació sísmica del Servei Geològic dels Estats Units es pot accedir i d’ella he tret les dades i fotos del sisme i la informació que ve tot seguit.

L’hora està en unitats de temps universal. Cal sumar 2 hores per a tindre l’hora oficial. Com es veu el terratrèmol de les 16:47 (18:47) és de grau 5,3 i s’ha produït molt superficialment, a només un quilòmetre de profunditat. Per això ha causat tants danys.

El terratrèmol de l’11 de maig de 2011 s’ha produit en la zona que  separa la placa euroasiàtica de la placa africana. En la longitud on ha passat el sisme, la placa africana es mou cap al Nord-Oest respecte a la euroasiàtica amb una velocitat de 6 mm/any. Sembla ser que l’epicentre es troba en les proximitats de la falla d’Alhama de Múrcia però s’ha de confirmar en el postrerior treball de camp.És una zona ja bastant sísmica. En les últimes dècades els sismes més importants han estat al voltant de la magnitud 5. En febrer del 1999 i en agost del 2002 ja es van produir sismes en la zona de Llorca de la mateixa energia.Tenim una amiga que viu molt a prop de la zona on han caigut les façanes a Llorca. De moment encara no hem pogut contactar amb ella ja que els telèfons no funcionen. Esperem que estiga bé.

Actualització (12 maig): La nostra amiga està bé. Estava a casa al moment dels terratrèmols i va fugir corrent.

La fotografia i les dades són dels Servei Geològic dels EEUU. La imatge es fa més gran si punxes sobre ella.

Tota la vesprada d’ahir vaig estar seguint les notícies per la televisió japonesa en anglès a Can Vilaweb. Aquest terratrèmol ha estat realment devastador i molt intens i ens ha de fer humils front a la força de la natura.

Per parlar de la magnitud dels sismes s’usa l’escala de Richter o, gran invent dels periodistes, escala oberta de Richter. Aquesta sacsejada del Japó ha estat de 9,0 però, a més a més, hi ha hagut moltíssimes rèpliques de 6 o 7 amb epicentre en les proximitats de Tòkio.

Però ni ahir ni avui he vist que s’explique a cap mitjà de comunicació la manera de com es quantifica la magnitud d’un sisme. I, per cert, qui era Richter?

Els terratrèmols provoquen una sotragada de l’escorça terrestre en les zones de falles. Fan vibrar les roques com una pedra llençada a l’aigua fa ones o un colp fort sobre una taula la fa trepidar. En un terratrèmol es produeixen dos tipus d’ones, les S i les P. Les ones S són transversals, com les ones d’aigua, només travessen sòlids i per tant no poden passar per les zones líquides del nucli terrestre. Per contra, les ones P són ones de compressió longitudinals, com les ones de so, travessen tots els materials, poden passar pel nucli terrestre i arriben, per tant, abans als sismògrafs situats en llocs allunyats.

Charles Richter amb la col·aboració de Beno Gutenberg , ambdós de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, va proposar l’any 1935 una expressió matemàtica per quantificar la magnitud dels sismes de Califòrnia. Els termes principals utilitzats eren l’amplitud A de la màxima ona arribada al sismògraf i la diferència de temps d’arribada de les ones P i les ones S que provenien de l’epicentre del terratrèmol. Actualment s’utilitza una expressió millorada ja que l’anterior no funciona per a terratrèmols importants.

L’energia radiada varia enormement en els diversos terratrèmols i si utilitzem una escala lineal  caldria expressar-la amb multitud de zeros. És molt millor usar una escala logarítmica en la que, un increment d’una unitat implica 10 vegades més energia. Richter va usar una escala logarítmica per expressar l’energia i l’escala de magnituds sísmiques de forma similar a com s’usa l’escala de magnituds estel·lars en astronomia.

Si es tenen en compte els factors multiplicatius corresponents, l’increment d’un pas en l’escala  de Ritcher modificada implica un increment de 32 en la quantitat d’energia transmesa des de l’epicentre per tota la Terra mentre que un increment de 2 passos implica un augment de 32*32 ≈ 1000 vegades més energia emesa.

Per exemple, el terratrèmol de Haití del 12 de gener del 2010 va ser de magnitud 7,0 mentre que el que va ocòrrer l’altre dia al nord del Japó ha estat classificat com de magnitud 9,0. Només dos passos en l’escala de Ritcher però el sisme japonés va alliberar 1000 vegades més energia.

Imatge: Terratrèmol registrat en un sismògraf. Wikipèdia Commons.

La tragèdia al Japó ens ha fet recordar que la Terra està ben viva. El Servei de Geologia dels Estats Units té una pàgina web ben interessant on podem veure els epicentres dels terratrèmols dels últims dies. Com podem ben bé comprovar els sismes estan envoltant l’Oceà Pacífic en el que s’anomena Cinturó de Foc del Pacífic ja que s’hi troben també els volcans més actius de la Terra.

La causa de tot això és el moviment de les plaques tectòniques que formen l’escorça terrestre i que, just al costat de Japó, la placa Pacífica s’enfonsa per sota de la placa americana i l’euroasiàtica. L’alliberament sobtat de les enormes tensions degudes al moviment relatiu entre elles són la causant del terratrèmol d’ahir i la sotragada de la capa d’aigua situada exactament damunt de l’epicentre va ser la causa de les ones que en arribar a terra provocaren el tsunami.